... i me'l treuen!
Doncs sí, he de deixar els xiclets (segons la dentista). No és que tingui càries ni res d'això, sinó que em posen ferros :(
Sé que serà un any i mig, però també sé que la millora serà per tota la vida.
Ara ja porto unes petites gomes que em mig separen les dents perquè i càpiguen bé els ferros.
El dia 12 de novembre serà un dia important en la que és aquesta la meva vida. El dijous hauré de començar a menjar coses que no siguin empalagoses (entre elles els xiclets...) i hauré de menjar tot més tou.
Ara sí. Allò que em deia el meu metge de que
d'aqui a uns anys havia de portar ferros... Jo pensava:
encara em queda moooolt de temps. Doncs ja ha passat.
La mare que em va parir ja ho deia:
començar a ser un adolescent. Ara ja serà total, quan porti ferros. Jo i mig institut.
El meu somrire serà, a partir de dijous, més
brillant que mai! :D
Bona setmana!
pd: PER FI ARRIBA EL FRED!!!