¡No hay dos sin tres!

No hay dos (problemas) sin tres!

La pura realitat. Foto: Blogger

Vivim en un país patètic. D'això fa temps que em vaig donar compte, però en les últimes setmanes molts i moltes m'ho han confirmat del tot. Són masses ja els problemes que tenim ara mateix, ho sé, però per tapar-los no desapareixeran.

El futbol ha estat sempre una gran festa per milions de persones, i m'hi incloc. També ha estat una gran eina utilitzada des de fa ja anys pels polítics i tothom que estigui emmerdat en qualsevol problema per fer oblidar temes que no interessen als qui controlen aquest món. Si no és així, que algú m'expliqui per què justament durant la final de l'Eurocopa es va anunciar quant costaria rescatar Bankia. Van aprofitar el moment en què a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, que van tenir un comportament fatal del qual us parlaré en el següent paràgraf, ja no hi havia lloc per parlar d'economia. Una actuació més que planejada i vergonyosa en un país governat per Merkel i els seus titelles.

Portada de "Superdeporte" de l'1 de juliol del 2012 (dia de la final de l'Euro 2012)

Sobre el comportament fatal dels mitjans de comunicació, he de dir que no ho podrien haver fet pitjor, i és que el mateix dia de la final els pocs diaris que parlaven dels greus incendis al País Valencià i a la Comunitat Murciana ho feien amb un simple titular com qui parla de quina pel·lícula faran aquesta nit a la tele. Inclús el dia següent, amb un nou incendi en marxa per culpa d'un llamp i amb desenes de milers d'hectàrees arrasades pel mateix, només dedicaven les seves portades al patriotisme futbolístic. Inclús, i ja el més denigrant per part dels periodistes, un diari va utilitzar el foc de València per donar ànims a la roja (foto). Portades que no haurien de ser pròpies d'un diari en un país que no va bé i que, en teoria, té prestigi, com La Razón, que titulava "Viva España" mentre 1.850 efectius treballaven hores i hores per apagar uns focs que han fet molt i molt de mal. Tampoc es queden curtes les portades dels informatius de les cadenes, de les que només se'n salva TV3 perquè va començar els titulars amb aquestes dues notícies, molt més decisives i importants per tots i totes. Llàstima que aquest xollo no pugui durar fins les olimpiades, no Mariano?

Ara bé, cap diari va parlar de les primes que s'han embutxacat els jugadors de la selecció espanyola: 300.000€ lliures d'imposts per cap, a més del sou extra per Del Bosque, del viatge de Mariano Rajoy i del Príncep d'Astúries i tota la seguretat que els envolta. Tot això pagat amb diners públics, amb els nostres diners, amb l'IVA. Sí, sí, aquest IVA que ens van apujar fa uns mesos i que tornaran a pujar en els propers. Aquest mateix impost se l'estan gastant amb xorrades així de grans, a part de milions d'inutilades que tenim aquí.

Foto que ja vaig fer servir fa quasi un any en un escrit. Muntatge: marti6.blogspot.com

Per si de cas, jo no aniria presumint de ser espanyol, sobretot perquè només quedem primers en futbol i en problemes que semblen no importar als qui controlen el país. No és el mateix que els jugadors blaugranes cobrin per guanyar la Champions, ja que això ho paga una entitat privada finançada amb diners dels seus socis, però aquí tots som socis, ho vulguem o no.

Deixem de banda si vaig amb la selecció o no, i és que tots aquests problemes existeixen tant si mires o animes a la roja o no. Un cop més, em sap greu que ho hagi de repetir tants i tants cops, PROU!

Puyal, el mite

Presentació de Joaquim Maria Puyal - TV3

Aquesta setmana, mirant la tele, vaig descobrir que es celebrava la gala Català de l'Any 2011, per donar el premi a la persona que els catalans i catalanes hem cregut que es mereix aquest guardó per la tasca que ha fet durant l'any anterior. En un gest de curiositat vaig esperar a veure qui eren els finalistes. Entre ells hi havia Joaquim Maria Puyal, el gran Puyal, un home que admiro moltíssim. Em vaig negar a canviar de canal quan TV3 va mostrar als espectadors un petit reportatge sobre ell.

Foto: El Periódico

Aquest reportatge va suposar un cúmul de sorpreses per a mi, ja que vaig veure a l'equip de La Transmissió d'en Puyal al complet, i jo només els coneixia el nom per la seva veu. Va ser impressionant descobrir les cares de la gent que porto escoltant dos dels meus quinze anys sempre que el Barça no juga en obert per televisió, és a dir, moltíssims partits. Tots ells parlant d'en Quim, home que admiro molt per la seva llarga trajectòria, però que tampoc li havia posat mai cara. I és cert que ara no me'n recordo quasi de cap cara, però ja estic content d'haver-los vist la cara i d'haver-los vist treballar, ja que també sortia al reportatge d'homenatge a Puyal. Quan tu te'ls imagines d'una manera determinada i els situes a un cantó o un altre del Camp, quan t'imagines com deuen estar asseguts, com deu ser la sala d'imatges i com funciona el programa descobreixes que tot és d'una altra manera. Sens dubte, un moment increïble i alhora emocionant en què vaig descobrir qui són aquesta gent que m'acompanya les nits de futbol.

Centrant-me en Joaquim Maria Puyal, puc dir que l'admiro per els estudis que té, que en són molts, per ser un dels millors defensors de la nostra llengua i per la seva gran carrera professional: va retransmetre més de 500 partits de futbol a Ràdio Barcelona, a més de combats de boxa. A més, va ser el primer en retransmetre un partit de futbol en català des de la república després de la mort de Franco i encara en transició, a la SER, i allà va néixer "Futbol en català", un programa que després va aconseguir trobar el seu lloc a la ràdio amb una bona audiència. Anys després va fitxar per Catalunya Ràdio, on encara hi treballa, per seguir retransmetent en català. Tot això passant per TV3, on hi va presentar "Vostè Jutja", "La vida en un xip" i "Un tomb per la vida" i va dirigir dos programes més, a part d'idear amb Jaume Cabré la sèrie "Estació d'enllaç" i d'escriure un llibre. Un home que va donar la seva oportunitat a grans noms d'avui en dia com Mònica Terribas, qui li va agrair i el va elogiar al reportatge, i com Antoni Bassas, Xavier Bosch o Manuel Fuentes. A més, també el puc admirar per tots els reconeixements que ha rebut: quatre premis Ondas, una Creu de Sant Jordi i un doctorat, entre molts d'altres premis.

Discurs de Joaquim Maria Puyal després de guanyar el guardó. Vídeo: Diari Ara.

Tot i així, el que més admiro de Puyal és la seva manera de parlar, els seus discursos, les seves reflexions. Sempre troba les paraules adequades a cada moment, guanyi o perdi el Barça o hi hagi notícies bones o dolentes. I ho va demostrar a la mateixa gala després de ser proclamat Català de l'Any (vídeo). Aquest discurs ha estat molt aplaudit, arribant a ser Trending Topic a Twitter durant més de nou hores. És cert que ell no ha salvat la vida de ningú com el cardiòleg que també es postulava com a possible guanyador, i molta gent ha criticat que hagi guanyat ell, però us ben asseguro que els votants no van veure els tres reportatges abans de votar i que, per tant, no els van poder tocar la fibra com van fer a la gala. Aquell cardiòleg, a l'igual que la jove i campiona motorista i que en Puyal es mereixien el premi, i és que cada un d'ells és un crack en el seu àmbit, és a dir, en Quim és just guanyador per les seves paraules, per la seva carrera i per la seva feina.

  Rayo Vallecano 0 - Barça 7 by latdp

Aquí teniu una petita mostra de què és escoltar al gran Puyal, que ja ha retransmès més de 2.000 partits

Molts i moltes ja ho sabeu, de gran vull ser periodista, potser no esportiu, però periodista com ho és en Puyal. I tant de bo pugui seguir els seus passos i poder arribar a un nivell professionalment tant elevat. També desitjo tenir el plaer de conèixer-lo algun dia i agrair-li la seva tasca, ja que tots tenim una anècdota amb en Puyal com a protagonista, sigui la primera, la segona, la tercera o la quarta Champions, o qualsevol de les múltiples lligues, copes o d'altres trofeus blaugranes. Gràcies Joaquim, i felicitats per tot el que has aconseguit! De moment, seguiré escoltant la Transmi :)

Gràcies Pep!

Avui, després d'un moment esperat per tothom en les últimes hores, Pep Guardiola ha decidit comunicar que no seguirà com a entrenador del primer equip del Barça. Ha estat una mala notícia, a parer meu, ja que aquest home ha estat qui ha portat al Barça a la glòria absoluta quan ningú donava un duro per ell quan va arribar.

Moments Guardiola | www.fcbarcelona.cat

És una mala notícia que ens ha de fer pensar en diferents coses. Primer de tot, hem de respectar la seva decisió i pensar per què no vol renovar i no ha volgut des de l'octubre, quan ho va decidir. Dins la meva opinió ell deu pensar que és millor marxar amb una bona reputació i amb l'estima dels aficionats que no pas desgastar l'equip i no aconseguir els objectius la temporada que ve i, per tant, sortir per la porta del darrera. Això mateix ha passat amb molts programes de televisió, que han preferit marxar amb el cap ben alt abans que marxar malament. A més, ser entrenador d'un dels equips amb més repercussió a nivell mundial no ha de ser gens fàcil, i encara menys quatre anys seguits. És perfectament normal que vulgui recarregar les piles i començar un nou projecte d'aquí a un temps amb uns nous aires.

Després de guanyar la primera Champions, mantejat pels jugadors.

En segon lloc, se li ha d'agrair tot el que ha fet pel Barça i tots els seus seguidors durant aquest temps: començant per fer remuntar el Barça B i ja al primer equip convertir-lo en això: un equip. A més dels 13 títols (a l'espera de la Copa del Rei d'enguany) que ens ha regalat en quatre temporades. És mític que un equip aconsegueixi de mitjana més de tres títols anuals durant quatre anys, i ell ho ha aconseguit amb tres lligues, tres Supercopes d'Espanya, dues Champions, dos Mundials de Clubs, dues Supercopes d'Europa i una Copa del Rei (repeteixo, a falta d'una possible segona Copa). Sens dubte, seran ben pocs els que a partir d'ara puguin arribar a gaudir d'un palmarès semblant a qualsevol lloc del món.

El tercer pensament que hem de tenir a partir d'avui és el fet de que el nou entrenador del club serà un guardiolista al cent per cent, ja que es coneixen des de que eren ben petits i han treballat junts en aquest projecte des del primer dia. A més, els jugadors ja el coneixen i estableixen relació amb ell, pel que suposarà un canvi inferior a l'esperat.

El quart i últim punt a pensar és el creixement psicològic que ha proporcionat al Barça. Qui havia de dir als famosos avis del Barça que es queixaven de l'equip a la mínima que perdien i ja deien "que no valen per res" que avui en dia, després d'una derrota i eliminació de la Champions els aficionats culers acabarien cridant càntics del Barça i ovacionant a l'equip? No en tinc cap dubte que ha demostrat ser tot un senyor al camp i a les rodes de premsa, sempre humil i sense voler aclaparar tot el protagonista.

El nou entrenador amb l'actual | SPORT.es

Gràcies Pep, ara i eternament, per haver convertit a molta gent en apassionats del futbol, per haver donat sentit a la paraula equip, per haver potenciat el fair play i per haver fer-nos veure el futbol d'una altra manera, o millor dit, millor.

#gràciesPep

Intensa setmana

Aquesta setmana ha estat una setmana amb moltes i molt variades notícies, des de la mort de Gadafi a la mort de Simoncelli, passant pel final de la lluita armada d'ETA. Aquí us deixo la crònica i una mica d'opinió sobre les diferents històries històriques:

Gaddafi, GAME OVER

Foto: flikr.com

Com bé deveu saber, el dictador libi va morir el passat 20 d'octubre, obra dels rebels, un grup de gent que realment a lluitat per posar fi a 42 anys de dictadura. Una gent que ha arriscat la seva vida per salvar-ne d'altres i per salvar el futur del seu país, una gent que, com tothom, té dret a decidir i ara podrà fer-ho, ara podrà decidir qui vol que sigui el seu president. Aquesta gent, tot i que molts s'han quedat pel camí lluitant per la llibertat i d'altres lluitant per la dictadura, ha aconseguit un fet històric en el seu país, i d'aquí a 8 llargs mesos tindran les seves primeres eleccions. Ells, tenen dret a ser considerats herois del seu propi país!

ETA, per fi!

Foto: Cadena Ser

Unes hores després de la mort de Gaddafii (llavors ja confirmada), la banda terrorista ETA anunciava el final de la seva activitat armada, una notícia esperada i històrica, 43 anys d'activitat després. La banda per fi anunciava per primer cop el final definitiu de la lluita armada. ETA, una banda molt perillosa en el seu dia, una banda que ha matat a molta gent innocent i injustament, una banda que ha matat a 53 catalans/es i més de 800 persones en total, una banda que existeix des de fa 52 anys i una banda que ha estat notícia molts cops, però ara més que mai. Un punt positiu per l'esquerra abertzale i un primer pas per arribar al final de tot això. No podem oblidar les més de 800 morts, però s'ha de parlar ben parlat perquè el terrorisme ja no sigui notícia al nostre país.

Simoncelli, R.I.P.

Foto: SPORT.es

Avui mateix ha mort el pilot de motos Marco Simoncelli en un fatal accident allà mateix on va guanyar un mundial fa un temps. Si he de ser sincer, us diré que no he seguit mai les curses de Moto GP, però és veritat que aquest noi de només 24 anys era un gran crack! És una pena que esportistes com Antonio Puerta, Dani Jarque o com ara mateix Simoncelli perdin la vida tan joves.

Bé, després d'aquest repàs a la setmana que avui acaba, us avanço que el proper escrit serà sobre Rajoy i la seva súper campanya (ja que ja vaig parlar sobre Rubalcaba, espero que no em controlin els minuts com a TVE). Bona setmana!

Sabíes que... el Bloc d'en Martí i la mare que el va parir fa 5 ANYS? Fes clic aquí i descobreix-ho! 

M€$ €NLLÀ D€£ FUTBO£

El futbol és tot un món. Un món que desperta passions. Un món que provoca canvis d'humor a molts i moltes. Però, sobretot, un món que mou molts diners.

Fa uns dies, escoltant la ràdio, els col·laboradors d'un programa de Catalunya Ràdio parlaven sobre els diners que arriba a moure aquest món. I és que als clubs no els importa estar endeutats. De fet, actualment no hi ha cap club a primera divisió que no ho estigui. I, sincerament, amb els milions i milions de benefici que tenen, si estan endeutats, és perquè volen.

Un dels col·laboradors, del qual en desconec el nom, explicava que, fa uns anys, l'Albacete, que era l'únic club de primera no endeutat, va fer l'esforç de mantenir-se per sobre dels números vermells i, per això, va baixar a segona divisió. Jo crec que això no és més que una mala organització per part dels clubs de futbol.

La pregunta que em faig després de tot això és obligada:

Hauria de ser legal que clubs com el Barça i el Madrid deguin 483 i 700 MILIONS D'EUROS en negre, respectivament? Doncs jo crec que no, a més a més sabent que la majoria d'aquests diners són en negre i que, per tant, Hisenda deixa de rebre una gran quantitat que ajudaria molt a l'economia espanyola que tan ha tremolat en els últims dies. I encara ajudaria més si sabem que si sumem el deute de tots els clubs de futbol espanyol sumen 4.000.000.000€ (quatre mil milions d'euros), que es diu ràpid.

Està clar que la culpa de tot això és de les directives dels clubs i dels seus capritxos, però no penseu que els jugadors no hi tenen res a veure: Cada jugador de la selecció espanyola de futbol va cobrar 600.000€ nets (+ diner negre, +publicitat, etc.) pel mundial de Sudàfrica. Si us dic això pensareu: 'tampoc és tant'... però el problema és que els jugadors s'ho van fer venir bé per no pagar tants imposts a Espanya. I és que si els declaraven a Sudàfrica els sortia més a compte.

• Espanya: 258.000€ per Hisenda espanyola (43%) i 342.000€ pel jugador.
• Sudàfrica: 126.000€ per Hisenda sud-africana (21%) i 474.000€ pel jugador.

Així doncs, a sobre de cobrar més i pagar menys imposts, han preferit donar benefici a Sudàfrica i ni un euro a Espanya. Comptant que a la selecció hi ha 23 jugadors que van anar al mundial, Espanya ha deixat de guanyar 5.934.000€, que anirien molt bé per la nostra economia. I ja em direu què els costava als jugadors deixar de guanyar uns quants mils d'euros si cada any en guanyen milions i milions i si els hi falta més diners fan publicitats... Tot i així, el major problema de tot això és que, per desgràcia, és legal.

I és per això que a la tertúlia de ràdio van acabar proposant un canvi a la llei del futbol, una llei que no permet però sap molt bé que es fan contractes milionaris a nois de 14 anys. Contractes que són il·legals, com tantes i tantes coses...

Per acabar vull fer-vos una petita reflexió: no seria molt millor per la nostra fràgil economia que els jugadors paguessin el que els hi toca a on els hi toca per les Lligues, les Champions, les Copes del Rei, l'Eurocopa, el Mundial i moltes d'altres? Jo crec que sí. Ja toca un canvi a la llei del futbol.

Així doncs, tant de bo guanyéssim nosaltres aquests diners... tant bé que ens anirien a tots, o no? En fi, lectores i lectors, jo sóc fora de Mataró avui, però quan torni, no us faltarà un escrit sobre Les Santes el dia 27. Que tingueu una bona setmana, gràcies un cop més per llegir-me i recordeu que aquest bloc no fa vacances!! :) 

Uns millor que d'altres

Bé, com ja deveu saber, últimament el panorama d'actualitat està un xic regirat...
Començant per el tema de les eleccions, continuant amb el Barça-Madrid i els seus derivats i acabant amb el tema de la solidaritat, la qual espero que la crisi no l'afecti. Així doncs, com que hi ha tants temes, millor ordenem-ho:

Post-eleccions 
Després de la baixada triomfal del PSC a les eleccions, el senyor Montilla s'ha negat a ser el cap de l'oposició i el millor que se li ha acudit és sortir pitant. Aquí, senyor Montilla: cagada pastoret! Un bon socialista que diu defensar el seu partit i el seu país és en els pitjors moments quan hi ha de ser, quan ha de sortir en nom dels socialistes i dels que defensen les seves idees. A més a més, sense tenir el valor de renunciar al seu escó en el moment que va anunciar que no es presentaria al següent congrés del partit. Ho sento, però aquí el senyor Montilla, com a socialista i catalanista tal i com es defineix, crec que no ha actuat bé, encara que no he estat en cap moment a favor de la seva candidatura. Com a no-guanyador de les eleccions, el seu deure era donar fe als que van confiar amb ell el diumenge passat i defensar-los. Sense ser com el PP a tot arreu (criticant a tothom), però sí recolzar al govern de Mas quan calgui i aconsellar, donar opinió i suggerir quan no n'estigui d'acord. Ho repeteixo, senyor Montilla, vostè m'ha fallat.

Per alta banda, els socialistes de debò (que n'hi ha de ben pocs últimament, almenys, dels que manen) ja han demanat grup parlamentari propi del PSC al Congrés dels diputats, un grup parlamentari que el PSC ja va tenir i que els Iceta & Co es van encarregar de destruir. Perquè us feu una idea, avui en dia el PSC forma part del grup parlamentari del PSOE, del qual els socialistes de debò (que en són molts, però no els deixen manar) no se'n senten identificats. Aquí, l'Ernest Maragall, l'Antoni Castells i la Marina Geli crec que han estat molt encertats.
I és que el PSC i el PSOE cada dia són més diferents encara que els que manen volen que sigui al revés i fan tot el possible perquè així ho sigui.
El PSC és un partit català i catalanista, per molt que no es vulgui. I és que el millor és que ells es defineixen així. Llavors, què coi hi fa un partit catalanista en un partit cada dia més de centre? Jo no ho se.

I tot això que us dic, es pot resumir perfectament en una frase de Maragall que he trobat a eldebat.cat:

"el PSC ha passat de ser la punta de llança de la renovació política, del salt endavant de l'autogovern i de la modernització reformadora de la societat catalana a ser víctima propiciatòria"

Així doncs, tampoc estaria gens malament que els catalanistes del PSC tinguessin tan de pes polític com tenen avui en dia el sector espanyolista del partit i d'altres a les llistes catalanes i, atenció, a les mataronines també. Tot i que el que seria just és que a Catalunya, el catalanisme fos preferent a l'espanyolisme.

 El chorreo
Impresionante, apocalíptico! Marivilloso, espectacular, me he emocionao al verlo!
La veritat és que hi ha moltes frases de l'APM? que podria utilitzar per definir el partit del Barça contra un tal Madrid que crec que juga a tercera regional (o almenys això em va semblar).
No tinc prou espai per definir-ho tot, així que només us deixaré amb un muntatge fet per mi.

La Marató de TV3 2010

Un any més, la Fundació La Marató de TV3 posa en marxa el que ja és un clàssic: La Marató. Aquest any dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Crec que una manera de posar el meu granet de sorra és posant publicitat d'aquest programa solidari, del qual ja podem participar trucant al 905 11 50 50 o si voleu tenir més informació per saber com col·laborar a diferents llocs del territori català i de diferents maneres a: www.tv3.cat/lamarato. Aquest any ja han anunciat un gran èxit d'activitats i participació amb més de 1.000 activitats arreu de Catalunya. Seguint la moda actual, faran un flash-mob.

A més a més, aquí us deixo el programa d'activitats per la Marató al Maresme: http://www.tv3.cat/marato/activitats/maresme/ 

Per acabar, m'agradaria deixar ben clar que per tota la informació donada m'he preocupat d'estar informat correctament a través d'informacions que he llegit a diaris digitals, he vist als telenotícies i d'altres fonts d'informació. Si algú té algun problema amb la meva opinió, m'agradaria que m'ho fes arribar amb tot el respecte possible, tal i com jo he tractat els tres temes dels quals he parlat.
Moltes gràcies. 6marti@gmail.com

La última setmana...

MUNDIAL 2010
No faré comentaris sobre els partits, les jugades... Només vull dir que OLE IKER CASILLAS!!! Déu meu quin petonàs li va fer a la seva parella, Sara Carbonero en directe. Després de totes les estupideses dites posteriorment al primer partit, sobretot pel senyor Urbaneja (President de nosequè del periodisme, cosa que no en té ni idea!).
Ara, aquest home que demani perdó i que s'amagui sota el llit! URBANEJA DIMISSIÓ!
Tothom és Sara. Tothom és Iker!

INTERCANVI

Bé, doncs canviant de tema, la setmana passada vaig participar al Mediterranean Trivial Pursuit: un intercanvi organitzat pels Joves i Monitors del Garbí amb altres "esplais" de França, Alemanya i Algèria. Ha sigut una gran experiència poder compartir cançons, diversió i grans moments amb gent d'altres països. Hem estat a Santa Margarita de Montbuí (Igualada) i a Mataró el cap de setmana. Hem anat a caminar, de compres, de turistes una mica, però mai d'incògnit, era impossible! He aconseguit tenir unes amistats fortes i emotives, que ara, s'han de seguir... SANT FACEBOOK!!! Bé, doncs jo me'n vaig a preparar-me per seguir amb el 'tute' d'estiu que ja he començat! Espero que tot us vagi bé!

PROPER ESCRIT: 26 DE JULIOL!

Glòria a les Santes, per Martí B.T.

VIVÈNCIES D'UNA LLIGA GUANYADA

Per si no ho sabíeu, el Barça va guanyar la lliga el diumenge passat.

LA TEMPORADA

• El Barça aquest any només ha perdut un partit, n'ha empatat 6 i n'ha guanyat 31!
• A en Valdés només li han fotut 24 gols en 38 partits (millor porter de la temporada 09-10).
• En Messi s'ha proclamat pixitxi (màxim golejador) amb 34 gols a la lliga. (n'ha fet 47 en totes les competicions d'aquest any). A més a més, ha aconseguit la bota d'or.
• Encara podem fer un doblet! La supercopa no està decidida!

Nova capçalera del bloc.

16/05/2010


Gràcies a una contundent victòria del Barça davant el Valladolid (4-0) al Camp Nou, l'equip blaugrana va aconseguir el seu 20è títol de lliga.
A més a més, amb un dolç gust de boca, ja que el Madrid no va aconseguir res millor que un empat de 260 milions d'euros contra els quatre duros del Màlaga (1-1).
Però bé, això ja ho sap tothom...      ...som el millor equip del món!


Satisfacció blaugrana: un any més, amb Guardiola al capdavant de l'equip, el Barça ha aconseguit resultats espectaculars! En estadística, aquesta temporada ha sigut millor que la passada.

LA TARDA-VESPRE-NIT

• La tarda la vaig viure començant a integrar l'ambient blaugrana per un dels carrers més madridistes de Mataró, l'Avinguda Recoder amb uns amics!
• El partit el vaig viure en un bar del propi carrer ple d'avis i àvies, joves i nens nenes d'un ambient força culé. Siguem sincers, MOLT clulé.
• Vam començar amb l'aigua al coll; i sort d'en Puyol! Després ja gol rere gol ja l'ambient era de "Campeones, campeones, oe, oe, oe!".
• Després del partit vaig anar cap a la zona culé de Mataró: la Plaça de Santa Anna: lloc on els culers canten himnes, càntics blaugranes, i per què no, antimadridistes; on hi ha ambient, on moltíssima gent viu la festa i gaudeix d'un títol que és nostre (i no madridista!).

• Després, ja a casa, com marca el ritual culé a casa nostra: banderes al balcó, himne del barça com a música de trucada i l'escut com a fons de pantalla al mòbil. I per acabar, un escrit al Bloc d'en Martí i la mare que el va parir!

En memòria de la sobreDOS-SIS!

Vivències d'una lliga guanyada, per Martí B.T.

PROPER ESCRIT...

VIVÈNCIES D'UNA
LLIGA A GUANYAR!


DEMÀ DIMECRES,
AL BLOC D'EN MARTÍ I LA MARE QUE EL VA PARIR!

Sant Jordi i Madrid - Barça

El "chorreo"

Bé, qui no se n'hagi enterat deu ser perquè viu en una illa deserta: el Madrid - Barça és el tema del que en parla tothom aquest mes.
Un partit que vaig viure emocionantment amb la meva germana, la Eli.
Un cop més el Barça va deixar ben clar qui és el millor equip del món (eh! que amb els pericos ens vam deixar!).
El Barça va demostrar ser superior al Madrid i al seu estimat Cristiano Ronaldo, qui no ha aconseguit ni aconseguirà marcar un gol al millor equip d'aquest planeta.
Messi: no ens va fallar.
Valdés: va demostrar ser un bon candidat per la selecció, parades 100% genials!
Pedro: marca sempre en ocasions especials.
Puyol i Piqué: imparables parant al Madrid, gran defensa.
Maxwell: ni el coneixia, però vaig descobrir un nou crack.
Guardiola: sense volguer confiar-se en la Lliga, ben fet!

El Barça va jugar molt bé: en equip, com només ell sap. I això que el Madrid jugava amb 12 jugadors (s'ha de comptar l'àrbit, que, com que era el seu últim partit va decidir fer malament la seva feina... O potser va treballar molt bé per els bitllets que havia d'embutxacar-se després del partit...).

Ara els blancs ja poden esforçar-se... O sinó en Florentino haurà d'anar molts cops al banc per pagar nous àrbits, jaque els jugadors no li funcionen o se li envan...

I un cop més...
FORÇA BARÇA!


Per cert, tornarem al maig a jugar amb un equip de categoria (que pensem guanyar) en una lliga de categoria que el Madrid no té la sort de ser-hi.


------------------------------------------------------------------


Sant Jordi


Una festa catalana (i anglesa segons el llibre d'anglès de l'Institut), una festa d'amor i una festa consumista que un any més ha vingut a visitar-nos.
Divendres és Sant Jordi, un dia en que les roses vermelles, grogues, blaves, roses i multicolor juntament amb llibres de tot tipus envairan els carrers.
Aquest any, un cop més la crisi no ens permet fer rams de mil roses, però no siguem "rates" i solidaritzem-nos i estimem-nos una mica.
D'aquesta festa no en tinc massa cosa a dir, només això:
El Divendres de Sant Jordi, si heu de comprar una rosa a l'enamorada, a la mare, a l'àvia, a qui sigui... si us plau, aneu a comprar-la a davant de la Granja Caralt, a la Riera de Mataró. Pregunteu per l'esplai Garbí (NO CONFONDRE'S AMB ELS ESCOLTES!!!), que intentem recollir diners per fer un intercanvi europeu d'acollida amb França, Alemanya, Itàlia i Algèria.
A part de roses, podreu comprar econòmicament joies artesanes com les de la foto de sota.





DIA: Sant Jordi
LLOC: La Riera de Mataró, davant de la Granja Catalt, a l'altura del Carrer Nou.
ORGANITZA: Joves de l'Esplai Garbí.
HI VENDREM: Roses petites i mitjanes, anells, collarets, penjolls i arrecades.
MOTIU: Solidari: poguer anar d'Intercanvi.

US HI ESPERO!

I fins aquí l'escrit que tant esperàveu! Us desitjo una genial setmana i un feliç Sant Jordi!

Quin clàssic!!!

Després de tans dies esperant a que arribés el F.C.Barcelona-R.Madrid, per fi va arribar. La primera part etavem la meva mare i jo que ens pujavem per les parets dels nervis, (pels locutors de La Sexta i perquè tothom anava a per en Messi i encara com segueix viu). La segona part més de lo mateix, quedaven uns 10 minuts per acabar i jo ja ho donava per perdut, quan Eto'o ens dona la sorpresa GOOOOOOOOOOL!!! Quan ja anavem pel temps afegit, Messi: GOOOOOOOOOOOOL!!!
Va ser un clàssic que va acabar bé, però quins nervisssssssssssssssssss!!!!

Corren...

...corren pels carrers corren. Paraules que no s'esborren. Imatges que no s'en van...
Sí, és la cançó de Gossos i Dani Macaco. La vaig sentir per primer cop a la ruixada de Les Santes i em va agradar. La sentia a la ràdio, la gent la coneixia... vaig decidir trobar-la pel meu MP3, ha costat, però ho he aconseguit! Si no sabeu de quina cançó us parlo, feu click aquí (i si ja la coneixeu i voleu passar un bon rato també).
A partir d'ara, si em veieu escoltant el meu MP3, és que estic escoltant Corren.
Per cert, també em podeu veure algun dimecres corrent amb la meva germana i la meva cunyada, (dedicatòria a la cançó :) ).
Bé, que passeu una bona setmana, adéu!

Comencem a divertir-nos!

El dilluns, dia 6 vaig començar l'extraescolar de cuina, que és el quart any que començo i espero que tot vagi molt bé! El dimarts vaig començar l'extraescolar de natació, que també està molt bé!
El dissabte, també vaig començar l'esplai, cada cop hi ha més nens, (al meu grup no, però bueno...) i això és bo! La veritat és que ja és el meu sisè any a l'esplai, i si ja fa tants anys que hi vaig és perquè m'agrada, no per res més!
Bé, espero que passeu una bona setmana i que el meu profe no em posi deures! Bona setmana!

El meu pont.

Aquest pont he fet molt, (per no dir moltíssim), exercici: el dijous vaig anar i tornar des de casa fins la Laia L'arquera amb la Mare que em va parir i l'Elmer (el meu gos).
El divendres tambe vaig anar-hi, però vaig substituïr el gos pel patinet.
El dissabte vam anar a comprar la fruita (cosa imprescincdible a casa) amb la meva mare i a la tarda vam anar al cinema, a veure Stardust, em va agradar molt. Al vespre la meva germana Eli i la meva cunyada Jordina em van convidar a sopar (McDondalds) i a dormir.
El diumenge, per acabar de rematar el pont vaig anar amb bicicleta amb el meu germà gran (Carles) i vam anar des de casa (a prop de l'Anxaneta nova) fins a la "Meroil"(punta de Mataró anant direcció Barcelona) i des de la "Meroil" fins a St. Simó (punta de Mataró venint de Barcelona), de St Simó vam pujar la Ronda Cervantes pel "carril bici" fins a la gasolinera on hi vam netejar les bicis, i des d'allà fins a casa (un bon tros). Per cert, el dimecres vam celebrar la castanyada amb el col·le i vam anar fins a Torre Ametller. Bé, aquest ha sigut el meu pont, espero que el vostre hagi estat igual de diverit, o encara millor!

Ja era hora

Com tots heu pogut veure, el Barça va començar malament la lliga, lluny del R.Madrid i sese guanyar. Ahir vaig estar mirant el partit contra el Sevilla, no va ser per tirar coets (2-1), però almenys ens vam endur tres punts. A la primera part moltes ocasions però res de res!, a la segona part en Messi va marcar un gol, llavors si que vaig cridar ben fort "GOL!", dedicat a Ronaldinho. Minuts despres, Messi torna a marcar i encara crido mes el "GOL!", tambè dedicat a Ronaldinho! Al cap d'una estona es crea una fora de joc del Sevilla, l'arbitre no el pita i a sobre marca el Sevilla (Kanoute).
Ara si que dic que dic que JA ERA HORA!, el Barça guanya el dia que es celebren els 50 anys del camp nou, però hauriem pogut haver guanyat abans.
Per cert, l'escrit que ha publicat el diari "Marca" (El Barça juega mejor sin Ronnie), no es veritat!, i quan en Ronaldinho es recuperi ho demostraré!
Bè, enfadat amb els l'arbitres, us dsitjo una feliç setmana, i... FORÇA BARÇA!

Excursió a Burriac, Setmana Santa i campionats

El dissabte vaig anar a Burriac amb l'esplai i m'ho vaig passar molt bè! Vam anar des de l'esplai fins a dalt de tot del castell, ens vam cansar molt però tambè vam divertir-nos moltissim! Va ser divertit conquerir Burriac amb la bandera de Ponent.
Ara estic esperant impacient la sortida de Setmana Santa que serà del 31 de març al 4 d'abril. L'any passat per Setmana Santa m'ho vaig passar molt bè i aquest any espero que tambè!
Per cert vaig anar a les semifinals del campionat de natació i no m'he classificat per a les finals, bueno, estic satisfet de la meva participació al campionat.
Bueno, feliç setmana i fins al proper escrit!

Resultats dels Jocs Escolars

El dissabte 3 de febrer vaig anar al Campionat de Natació i m'ho vaig passar molt bè! A la meva cursa vaig quedar 3r, jo anava amb l'Anxaneta. Va ser a la piscina municipal (la del parc) a les 17:00 h.

Vaig estar nedant de crol i mentres no nedava estava molt nerviós. Quan nedaven els meus companys/es jo els animava cridant i cantant amb els que encara no nedavem:

-Anxaneta, ue, ue, ue, ue, ue!!! o -Anxaneta, Anxaneta, ue, ue!!!

Aquesta foto la va fer el meu germà Carles.

Desprès vaig anar un rato a l'esplai, on ja estem pensant en carnestoltes i tambè m'ho vaig passar molt bè: vam acabar de fer la samarreta i vam repartir els papers per fer un curt que serà molt divertit(jo soc el protagonista!), ja us en parlarè mes endevant. Apa, fis al proper escrit!

Adeu!!!