Deu

Aquest mes, octubre del 2012, fa deu anys que vaig entrar per primera vegada a l'Esplai Garbí. Sembla mentida que deu dels quinze anys que tinc els hagi passat sent garbitenc, no puc pensar en fets de la meva vida i que no em vingui un record, sempre dolç, de l'esplai.

Vaig entrar el 2002 amb ben poques ganes, encara que no vaig trigar gaire a descobrir que aquelles tres hores setmanals on jugava amb nens i nenes de la meva edat eren molt millor que mirar la tele o no fer res. Aviat em vaig endinsar amb ganes en aquest món màgic on és fàcil riure i passar-s'ho bé dissabte a dissabte i amb les colònies i campaments, experiències lluny de la rutina i l'avorriment. A l'esplai he crescut i m'he format, he estat educat i m'han ensenyat valors essencials com el respecte, a més dels drets dels infants i humans. He après, des de petit, a viure i conviure, a compartir i a conèixer, a ser qui vull ser.

www.esplai-garbi.blogspot.com

Amb el pas dels anys he conegut molta gent amb moltes ganes de fer esplai, algunes que he tingut la sort de retrobar-m'hi amb motiu dels 35 anys del Garbí, d'altres que encara cada setmana veig, i alguns que han arribat a ser gent important per mi. Recordo quan vaig arribar-hi, que el grup de joves, Tramuntana, encara no eren monitors/es, i més endavant ja van ser-ho i avui en dia segueixen la seva vida des del punt en que no tot es pot compaginar. És maco veure aquest cicle, i tenir la sort de tornar a veure Tramuntana, però aquest cop com a actual i nou grup de petits a l'esplai. I és maco també veure com, poc a poc, els que eren companys d'altres grups han passat al monitoratge, que és on pretenc arribar d'aquí a un temps.

Anar a l'esplai no és aparcar als nens, ni és dur-los a l'escola. Anar a l'esplai és obrir les portes als infants perquè gaudeixin de grans estones amb d'altres nens i nenes que acabaran sent amics seus, possiblement per molts anys, tal i com m'ha passat a mi, que avui en dia segueixo anant-hi amb ganes per trobar-me amb gent increïble amb la que rius, parles, descobreixes i gaudeixes. Igualment pel fet de fer sortides de varis dies, no és enviar als nens fora de casa, sinó regalar-los dies, siguin dos, cinc, o deu, en els que conviuran amb companys amb els que podran compartir grans estones.

Intercanvi internacional d'acollida 2010.

A Les Esmandies hi he jugat hores i hores, però també arriba un punt en què els jocs ja no és el que t'agrada, i a l'esplai aquest canvi l'he viscut amb monitors/es que han dedicat el seu temps lliure a preparar-nos, perfectament, activitats més enfocades a les nostres preocupacions, a la nostra opinió, a la nostra edat. Això és el que demostra que l'esplai és obert a tothom, als infants i als joves.
Cançons, excursions, colònies, campaments, trobades, un intercanvi internacional, jocs, activitats, tallers, amistats, valors, natura, educació... són moltes les coses que m'enduc del que, de moment, ha estat el meu pas per l'esplai. I espero que la meva història, de moltes pàgines, viscudes a l'esplai encara li quedi força espai per anotar-hi les vivències que encara em queden amb el Garbí.

Només puc agrair-vos-ho.

Esplaiada, trobada general d'Esplac 2012.

#garbí35

 Gots de record de la celebració dels 35 anys | Foto: www.marti6.blogspot.com

I el Garbí en va fer 35!

Ahir el centre de Mataró es va veure envaït per la gent que ens estimem aquest esplai. Va ser un nou moment especial i històric per l'esplai, que amb l'ajuda de monitors i ex-monitors van organitzar una festassa digna d'aniversari.

Tot va començar a la tarda, després de dies i hores de preparació, amb una gimcana oberta a tothom pel centre de la ciutat amb activitats relacionades amb l'esplai. Aquesta va acabar amb un berenar de coca i sucs. Ja amb moltes samarretes de l'aniversari garbitenc vam ballar el flashmob que fa mesos que assagem a l'esplai i que vam mostrar a tothom amb l'energia que ens aporta l'esplai, que n'és molta. Després de ballar, riure i que ens gravessin fent-ho vam descansar una mica.

The Pepote's Band actuant a la #garbí35. | Foto: www.marti6.blogspot.com

Després de sopar vam recordar els moments viscuts al Garbí amb "The Pepote's Band", un grup d'antics monitors de l'esplai que van cantar les cançons que tot garbitenc ha de saber. Tot seguit, i com quan vam celebrar els 30 anys, La Coixinera va animar la festa i ens va fer ballar amb les seves animades cançons i amb la seva versió de la cançó de l'esplai. Per acabar la nit, Yesman DJ's van acabar de fer-nos ballar sense parar amb música de tot tipus.

Això va ser el que va passar segons el programa, que va estar molt bé, però el millor de la festa d'ahir va ser l'esperit garbitenc que va tornar a unir vells amics que feia temps que no veia, tots els que érem allà hi érem per un motiu comú: l'esplai Garbí, molt important per gent que va venir-hi. A més, va ser un dia per unir l'esplai i demostrar què és per nosaltres l'esplai. Tot molt ben preparat amb moltes ganes i afecte i trobades i xerrades improvisades que van amanir el dia convertint-lo en un dia grandíssim.

Monitors/es i ex-monitors/es encenent espelmes | Foto: www.marti6.blogspot.com

Nens i nenes, antics garbitencs i garbitenques, ex-monitors i d'altres que van voler unir-s'hi vam fer dels 35 anys una celebració especial i màgica en la festa major del 2012. Són aquestes les coses que em recorden per què vaig a l'esplai, les que m'animen a seguir-hi amb moltes ganes i a ser viure'l amb un somriure. Ho dic sempre, l'esplai és un estil de vida amb uns valors únics i on hi vius experiències increïbles de la teva vida, on hi coneixes gent, on aprens a créixer, on la por i la vergonya es perden, però sobretot, on hi vius grans moments com els 35.

Ara encara queden Campaments, però no tinc cap dubte de que el setembre hi tornaré, ja per desè curs, a seguir gaudint com només l'esplai sap fer-te gaudir.

m1tv se'n va fer ressò i va entrevistar a dues monitores | Foto: www.marti6.blogspot.com

Samarreta de celebració dels 35 anys.

Amb energia!

Foto: ElRipollès.info

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Ripoll l'Esplaiada, la Trobada General d'Esplais Catalans (Esplac). Ha estat la tercera Trobada que assisteixo i tinc molt clar que ha estat la millor de totes, amb un ambient immillorable i experiències que sé que recordaré.

L'Esplaiada va començar el divendres a la nit pels grups de joves, que vam poder gaudir d'un concert en què van tocar tres grups i on tothom va acabar ballant. A més, vam poder retrobar-nos amb gent que ja coneixíem d'altres trobades. Allà ja es respirava el bonrotllisme que va rodejar aquesta trobada durant els tres dies.

El dissabte va començar pensant en com començaríem una iniciativa com el que és un esplai des de zero i sense diners, una activitat que ens va mostrar l'esforç que suposa portar un esplai, però alhora ens va motivar fent-nos pensar en el dia de demà quan siguem monitors/es. Vam haver de recollir firmes, demanar subvencions a l'Ajuntament (imaginari), manifestar-nos, fer cohesió de grup, etc... Aquí ja vam conèixer a gent de diferents esplais d'arreu de Catalunya, que sempre és un gran què.

Foto: marti6.blogspot.com

A la tarda vam fer una petita excursió-gimcana, per cert, amb meravelloses vistes! A la nit, després de visitar a la resta de grups de l'esplai que estaven dispersos per Ripoll, vam jugar a una oca a lo grande i allà vam cantar, cridar, riure i jugar amb moltíssims més joves. Aquella mateixa nit, per desgràcia la última, vaig tenir l'enorme sort de conèixer a tot un grup de gent on pràcticament tots érem d'esplais diferents. Ronda de noms, esplais i ciutats, xerrada nocturna i posteriors partides de futbolín i UNO, riures assegurats! Després d'unes quantes hores amb el grupet dels bons moments vam anar a dormir.

Assaig del flaixmob "Energia de l'Esplai". Vídeo: marti6.blogspot.com

Ja diumenge vam acabar d'omplir-nos al cent per cent de l'energia de l'esplai reunint-nos tots els grups de totes les edats i de tota Catalunya a la Plaça de l'Ajuntament de Ripoll per fer el flaixmob que després faria història. El vam assajar (vídeo) i després el vam gravar. Dit així sona molt ràpid, però va ser un moment brutalment únic en què centenars de gent com jo estàvem gaudint d'un moment increïble. Després de fer-lo vam ballar al ritme d'Ambaukatunabia, el grup que va crear la cançó de l'Esplaiada i ens va fer ballar moltíssim. La pluja de després no va ser motiu per esguerrar un matí tant fantàstic. Per concloure la Trobada vam dinar tots junts cantant i explicant-nos les experiències viscudes.

Foto: el9nou.cat

Aquesta trobada m'ha servit per conèixer gent nova d'arreu, per recordar per què segueixo a l'esplai nou cursos després, per omplir-me de motivació i de ganes d'esplai i per aprendre de les experiències viscudes. S'ha de felicitar a la gent d'Esplac, a tots i totes alliberats/des, a monitors i monitores i a tothom que hi ha assistit per haver fet d'aquest event un moment únic i per haver mobilitzat a més de 1.800 persones i a tot Ripoll. La cançó i el flaixmob, les activitats, els edificis on dormir i arreglar tots els imprevists que sempre apareixen ha estat una currada monumental! Gràcies Esplac, per muntar coses així de grans!

Amb l'energia de l'esplai a mil us deixo fins el següent escrit!

Enllaços relacionats:

-Fotos i crònica a El Ripollès 

-Fotogaleria a El 9 Nou 

Fer esplai

Quan algú em pregunta què faig el dissabte a la tarda o per Setmana Santa, o en d'altres ocasions, no tinc cap vergonya de dir que vaig a l'esplai. Tot al contrari, estic orgullós de ser esplaier i de poder dir que el setembre farà deu anys que ho sóc.

Hi vaig perquè allà hi he fet amics, perquè allà hi passem tres hores en què aprenc, ric, parlem i pensem fent activitats organitzades per gent que no té masses anys més que jo i que, voluntàriament, dediquen hores a organitzar bones estones.

 

Foto: Esplai Garbí

Gràcies a l'esplai tinc amics que han passat a ser gent molt important a la meva vida, m'he socialitzat més amb nova gent, he après com muntar una tenda, saber mirar un mapa i que la vida es pot veure des de diferents punts de vista. L'esplai és un lloc on es transmeten valors i creixes com a persona al costat de persones més petites i més grans. Hi ha una cosa que jo sempre dic: l'esplai és un estil de vida. I ho és perquè quan ets allà o te'n vas de colònies o campaments tot és diferent, són moments en què t'oblides del dia a dia i els problemes es poden debatre i després esvair amb l'ajuda dels que t'envolten.

La relació monitor/a-nen/a és un tema interessant també dins de l'esplai, i és que en aquests anys he pogut descobrir que un/a monitor/a pot convertir-se en algú amb qui compartir confidències i algú amb qui pots confiar o demanar consell per algun fet que et preocupi. Es veu clarament que una persona que és monitora ho és perquè li agrada i perquè té una motivació a l'hora de dedicar temps lliure a preparar hores d'activitats.
Molts cops m'han preguntat si vull ser monitor i els mateixos cops he respòs 'sí', sense pensar-ho dos cops! Per mi anar a l'esplai és un moment únic setmana rere setmana i vull ser monitor per veure l'esplai des d'un altre punt de vista i per poder fer que altres nens i nenes tinguin el mateix sentiment per l'esplai que he tingut jo els últims nou anys.

 

Cartell dels 30 anys del Garbí i logo d'Esplac.

I és que cada any espero que arribin els campaments, deu dies on desconnectar és molt fàcil, on la convivència és genial i cada moment és viscut al 100%. Són deu dies a part del món real, on no hi ha preocupacions i on riure és una paraula repetida constantment. També reconec que cada any espero amb candeletes les colònies de primavera, la sortida de tardor, i també qualsevol trobada amb gent de la meva edat.
Aquest curs l'esplai que m'ha vist i fet créixer fa 35 anys, que es diu ràpid. Això fa que encara em senti més orgullós de formar part del Garbí. A més, d'aquí a poc celebrarem la trobada general d'esplais que formen part d'Esplac (Esplais Catalans), i amb moltes ganes aniré a presumir i gaudir de la cada dia més famosa #energiadelesplai de la qual us parlo avui.

Vídeo: Esplai Garbí (15/05/2004)

Així doncs, recomano a qualsevol pare o mare que apunti als seus fills a un esplai, l'experiència val la pena! Per acabar, vull saludar a la Berta, una monitora que vaig tenir ja fa uns anys i de la qual en guardo molt bon record, que sé que es llegirà aquest escrit :)
Jo torno dijous amb un escrit sobre Litivenko, l'home assassinat pel Govern de Putin. Fins llavors!

La última setmana...

MUNDIAL 2010
No faré comentaris sobre els partits, les jugades... Només vull dir que OLE IKER CASILLAS!!! Déu meu quin petonàs li va fer a la seva parella, Sara Carbonero en directe. Després de totes les estupideses dites posteriorment al primer partit, sobretot pel senyor Urbaneja (President de nosequè del periodisme, cosa que no en té ni idea!).
Ara, aquest home que demani perdó i que s'amagui sota el llit! URBANEJA DIMISSIÓ!
Tothom és Sara. Tothom és Iker!

INTERCANVI

Bé, doncs canviant de tema, la setmana passada vaig participar al Mediterranean Trivial Pursuit: un intercanvi organitzat pels Joves i Monitors del Garbí amb altres "esplais" de França, Alemanya i Algèria. Ha sigut una gran experiència poder compartir cançons, diversió i grans moments amb gent d'altres països. Hem estat a Santa Margarita de Montbuí (Igualada) i a Mataró el cap de setmana. Hem anat a caminar, de compres, de turistes una mica, però mai d'incògnit, era impossible! He aconseguit tenir unes amistats fortes i emotives, que ara, s'han de seguir... SANT FACEBOOK!!! Bé, doncs jo me'n vaig a preparar-me per seguir amb el 'tute' d'estiu que ja he començat! Espero que tot us vagi bé!

PROPER ESCRIT: 26 DE JULIOL!

Glòria a les Santes, per Martí B.T.

Comença l'estiu!

Entremig d'una crisi que va i ve, un estatut que no s'aprova, una reforma laboral necessària que al final ningú vol, un Palau de la Música amb tot menys música, retallades per aquí i per allà, un mundial boig, un debat de burkes i vels, referèndums en males dates que tenen més interès que La Diagonal, unes Santes sense concert, litres de petroli tocant els pebrots i un volcà que sembla donar treva durant l'estiu, el millor és pensar en qualsevol cosa menys tot això.

I és que l'estiu ja és entre nosaltres: platja, piscina, sol solet, gelats de Can Verdú, Les Santes...!

Ja us ho havia comentat, però ara us explicaré millor com serà el meu estiu:

• INTERCANVI: del 5 a l'11 de juliol, participaré en un intercanvi d'acollida amb esplais* d'Algèria, França i Alemanya. Anirem a una casa de colònies per Catalunya i allà hi farem diferents activitats. Jo ho veig com una activitat per conèixer millor a altres maneres de ser, viure i compartir.
• CAMPAMENTS: Després de l'intercanvi vénen els meus setens campaments amb l'Esplai Garbí! Un any més, gaudint de la natura (formigues, aranyes, mosquits...), però aquest any, cinc dies els passarem amb la gent d'Algèria. Mitja nova experiència... :)
• LES SANTES: Cal que ho expliqui...? La millor festa major (mama, millor que la Patum!). Però aquest any sense concert... quina pena... podríem pagar a la Karmele, que per sortir sobre d'un escenari que no sigui el de Sálvame, segur que ve gratis! Això sí, segurament no tindríem mai més concert de Santes, ja que tots els cantants com el genial Miguel Bosé de l'any passat no vindrien...
• GALÍCIA: Aquest any torno al nord de la Península, a La Corunya m'esperen les platges que desitjo veure amb ones de metres i metres! Allà hi aniré després de Les Santes amb la mare que em va parir! La cosa promet...!

Bé, ja veieu quin estiu m'espera! Ara que ja fa una setmana que estic de vacances, és un plaer no pensar en totes les desgràcies del món! Millor pensem en l'estiu, que sempre alegra! (mama, no pensis en la calor!).

I des d'aquí informo de que la meva "porra" és que la selecció espanyola no passarà de quarts! :)


*de fet, el concepte "esplai" només existeix a Catalunya, a la resta del món hi ha grups de muntanya, grups de jugar a jocs esportius... però no esplai.

Sant Jordi i Madrid - Barça

El "chorreo"

Bé, qui no se n'hagi enterat deu ser perquè viu en una illa deserta: el Madrid - Barça és el tema del que en parla tothom aquest mes.
Un partit que vaig viure emocionantment amb la meva germana, la Eli.
Un cop més el Barça va deixar ben clar qui és el millor equip del món (eh! que amb els pericos ens vam deixar!).
El Barça va demostrar ser superior al Madrid i al seu estimat Cristiano Ronaldo, qui no ha aconseguit ni aconseguirà marcar un gol al millor equip d'aquest planeta.
Messi: no ens va fallar.
Valdés: va demostrar ser un bon candidat per la selecció, parades 100% genials!
Pedro: marca sempre en ocasions especials.
Puyol i Piqué: imparables parant al Madrid, gran defensa.
Maxwell: ni el coneixia, però vaig descobrir un nou crack.
Guardiola: sense volguer confiar-se en la Lliga, ben fet!

El Barça va jugar molt bé: en equip, com només ell sap. I això que el Madrid jugava amb 12 jugadors (s'ha de comptar l'àrbit, que, com que era el seu últim partit va decidir fer malament la seva feina... O potser va treballar molt bé per els bitllets que havia d'embutxacar-se després del partit...).

Ara els blancs ja poden esforçar-se... O sinó en Florentino haurà d'anar molts cops al banc per pagar nous àrbits, jaque els jugadors no li funcionen o se li envan...

I un cop més...
FORÇA BARÇA!


Per cert, tornarem al maig a jugar amb un equip de categoria (que pensem guanyar) en una lliga de categoria que el Madrid no té la sort de ser-hi.


------------------------------------------------------------------


Sant Jordi


Una festa catalana (i anglesa segons el llibre d'anglès de l'Institut), una festa d'amor i una festa consumista que un any més ha vingut a visitar-nos.
Divendres és Sant Jordi, un dia en que les roses vermelles, grogues, blaves, roses i multicolor juntament amb llibres de tot tipus envairan els carrers.
Aquest any, un cop més la crisi no ens permet fer rams de mil roses, però no siguem "rates" i solidaritzem-nos i estimem-nos una mica.
D'aquesta festa no en tinc massa cosa a dir, només això:
El Divendres de Sant Jordi, si heu de comprar una rosa a l'enamorada, a la mare, a l'àvia, a qui sigui... si us plau, aneu a comprar-la a davant de la Granja Caralt, a la Riera de Mataró. Pregunteu per l'esplai Garbí (NO CONFONDRE'S AMB ELS ESCOLTES!!!), que intentem recollir diners per fer un intercanvi europeu d'acollida amb França, Alemanya, Itàlia i Algèria.
A part de roses, podreu comprar econòmicament joies artesanes com les de la foto de sota.





DIA: Sant Jordi
LLOC: La Riera de Mataró, davant de la Granja Catalt, a l'altura del Carrer Nou.
ORGANITZA: Joves de l'Esplai Garbí.
HI VENDREM: Roses petites i mitjanes, anells, collarets, penjolls i arrecades.
MOTIU: Solidari: poguer anar d'Intercanvi.

US HI ESPERO!

I fins aquí l'escrit que tant esperàveu! Us desitjo una genial setmana i un feliç Sant Jordi!

2010: l'any dels viatges!

Camp Nou, 16-01-2010 FC BARCELONA-SEVILLA FC from Martí B.T. on Vimeo.

Vídeo del 16/01/2010 al Camp Nou en un partit de lliga Barça-Sevilla. Resultat: Barça 4-0 Sevilla


Sí, aquest any està siguent l'any en el que més viatges hi tinc preparats!!!

• des de 1/1/2010 fins 4/1/2010: Catalunya Nord (França).
• des de 1/2/2010 fins 3/2/2010: Colònies amb l'escola (Noguera, Catalunya).
• des de 5/2/2010 fins 7/2/2010: VIATGE A LONDRES!!! (Que ja he explicat).
• des de 19/3/2010 fins 26/3/2010: Intercanvi musical a Alemanya. (Que encara he de fer i explicar).
• des de 27/3/2010 fins 31/3/2010: Colònies de Primavera (amb l'esplai Garbí).
• des de 15/7/2010 fins 24/7/2010: Campaments amb l'esplai Garbí.

I també d'altres coses:

• Intercanvi europeu d'acollida (amb l'esplai Garbí, s'ha de fer).
• Camp Nou (amb el meu germà Carles, 16/1/2010).

Com ja veieu, aquest any, estic que no paro!
Us passo també el vídeo que vaig fer quan vaig anar al Camp Nou, que per fi l'he pogut penjar a Internet! :)

• El meu aniversari (que procuro celebrar anualment, aquest any amb els meus amics i amb la meva família, 19/2/2010).

esplai...

Avui per fi comença l'esplai! Des de ple estiu hi ha companys que no he vist i que tinc moltes ganes de veure. A l'esplai, on hi començo el 7è any, hi he fet molts amics i amigues i m'ho passo molt bé! A mi m'agrada anar a l'esplai perquè conec gent nova, perquè és estar amb els teus amics cada dissabte a la tarda en un lloc que no és l'escola. Allà hi passes una molt bona estona fent activitats, parlant...

Aquest vídeo, que es va rodar un tros a l'esplai parla una mica del que és anar a l'esplai i de les activitats que s'hi fan.
Jo us dic el mateix, us convido a venir! Passar-s'ho bé està assegurat!

DesCONnecta! Surt al carrer.

El cap de setmana passat vaig anar a Terrassa a l'a Trobada General d'Esplac (Esplais Catalans). En aquesta trobada ens trobem tots els nens i nenes de tots els esplais de Catalunya associats a l'Esplac. Es fa cada tres anys. Aquest any es diu DesCONnecta. I així va ser com el dissabte 25 al matí vam sortir amb autobús amb l'esplai. El dissabte, durant tot el matí el que vam fer va ser allotjar-nos a l'escola on haviem de dormir. A la tarda, per començar a conèixer gent que s'assembla o no a tu ens van fer unes preguntes sobre com volem que sigui el nostre esplai. I la veritat és qe em va costar, però vaig conèixer força gent molt divertida. A la nit, després de sopar vam fer diferents jocs en un parc d'allà al costat. El dia següent al matí ens va ploure, però no ens va impedir passar-nos-ho bé: vam estar cantant amb diferents esplais. Cap al migdia vam anar a un pavelló de Terrassa a dinar unes 2.000 persones!
M'ho vaig passar molt bé, va ser genial, vaig conèixer gent, ja espero la Trobada del 2012 - Que es podria dir Xaxifesta ;)! -

Per cert! Us informo de que he guanyat el concurs de poemes aamb el poema Notícies des de Gaza, que us el vaig presentar fa dues setmanetes. Gràcies a tots i totes els que em vau donar el vostre suport!

S'ha acabat!

S'ha acabat l'escola, després de 3 mesos. M'han fet un regal de l'amic invisible, (m'ho ha fet en Juanjo, el profe), i m'ha fet un calendari pel 2009 amb fotos de la classe i meves, m'ha agradat molt. Vaig arribar a casa que semblava de Pekin express: una motxilla amb un radio-caset, uns altaveus i CDs per el fiestuki de la classe, que com cada any, jo soc el DJ. També vaig arribar ab l'album, les notes, abrics, jerseis, bates... I despres... puja quatre pisos per arribar a casa, però va merèixer la pena: una persona molt guapa, (la maaaaaaaamaaaaaaaaa), m'esperava per berenar amb la meva germana amb les vistes de tot Mataró i el mar amb el seu far, els seus vaixells...
També s'ha acabat l'esplai amb unes actuacions, videos, berenar... Va estar molt bé, i és que el tió ens va cagar uns clauers supermegaxuliguaxis!
Bé, ben mirat, el 8 de gener torno al cole i el 10 de gener a l'esplai... no és tan de temps, i és que 3 setmanes es passen volant. (I pensar que el dilluns pot tocar la loteía...) :)

Comencem a divertir-nos!

El dilluns, dia 6 vaig començar l'extraescolar de cuina, que és el quart any que començo i espero que tot vagi molt bé! El dimarts vaig començar l'extraescolar de natació, que també està molt bé!
El dissabte, també vaig començar l'esplai, cada cop hi ha més nens, (al meu grup no, però bueno...) i això és bo! La veritat és que ja és el meu sisè any a l'esplai, i si ja fa tants anys que hi vaig és perquè m'agrada, no per res més!
Bé, espero que passeu una bona setmana i que el meu profe no em posi deures! Bona setmana!

Ja he tornat!

Ahir, dia 24 vaig tornar de Campaments amb l'esplai Garbí i la veritat és que m'ho he passat molt bé i que ha sigut molt divertit. Vam viure de tot: una tormenta, unes quantes ventades, molt de fred, molta calor... A la nit: pintavem i reiem, durant el dia: parlavem, fèiem activitats, bromes, anavem a dormir a les...(deixem-ho estar). Vaja... tota una festa...

Quan vaig arribar, com dic jo, feia oloreta a SANTES!!! I és que avui aniré a la gran "Nit Boja" amb el meu germà gran. Ja estic preparat!

Bé, ara ja és hora que el blog d'en Martí i la mare que el va parir tanqui la persiana durant unes setmanes. Bones vacances i... GLÒRIA A LES SANTES!

Un any més...

...marxo de campaments amb l'esplai després d'haver-m'ho passat tant bé durant els casals d'estiu. El dimarts, dia 15 surto de Mataró cap a Gòsol, concretament al terreny de Les Fonts. Durant aquests 10 dies faré ple de coses: excursions, jocs, gimkanes... i no faré: dormir (je, je..), aburrir-me, el vago... Vaja, que m'ho passaré "teta"! Ja una cosa que vull deixar clara: si jo no volgués anar a l'esplai o de campaments no hi aniria, si hi vaig és perquè em diverteixo, m'ho passo bé amb els meus amics (Jan, Adrià, Pau...) i amb els monis. Per altra banda, per 10 dies deixo a la mama, al papa, als avis... i us vull dir a tots que no me n'oblidaré en cap moment de vosaltres! Fins el dia 24!

Bé, ja us explicaré com m'ha anat tot (segur que bé), bona setmana i mitja!

Pd: Mama, et trobo moooolt a faltar! :* T'estimo!
+info: www.esplai-garbi.blogspot.com

Acabar i començar

• Ja us vaig explicar les festes de fi de curs, però el dijous dia 19, (últim dia de col·le), vaig ser tan afortunat que em vaig posar malalt :( ! A ningú li fa moltíssima il·lusió anar a l'escola, però aquell dia hi havia festa, música, pica-pica... i jo que era el DJ, no hi vaig poder anar i em vaig quedar a casa fent excursions del sofà al lavabo, del lavabo al sofà i del sofà al menjador. Lo bo és que el dia següent em trobava perfectament bé i vaig oder anar a la platja amb el meu germà gran, en Carles.

• El pont de Sant Joan vaig anar amb el meu pare a Viladrau a tirar petards.

• El dimecres vaig començar el casal d'estiu amb l'esplai Garbí a l'escola Angeleta Ferrer i m'ho vaig passar molt bé. El divendres 27 vam anar amb l'esplai, també, a la platja.

Bé, espero que vosaltres no us poseu malalts, que hagueu tirat petards, que us ho passeu bé i que aneu a la platja.

De vacances

Hola a tots/es! Estic escrivint des de Prades, on sóc de vacances amb el meu pare. Avui us vull explicar les meves colònies de Setmana Santa amb el Garbí: He jugat molt i m'ho he passat molt bé, els grans ens van fer passar molta por, tot i que va ser molt divertit. Vam fer un torneig de futbol, concursos i altres activitats molt guais!
Bueno, se m'ha acabat el temps de poder-vos explicar més coses. Adéu!

Bosc vertical i preparant colònies

Ahir amb l'esplai vam anar al Bosc Vertical, un lloc on hi han activitats com tirolines, lianes...
No us preocupeu, perquè de seguretat no en faltava gens ni mica. El Bosc Vertical està a Canyamars. Vam anar al circuït de màxima altura i reconec que va ser la única vegada que vaig tenir una mica de por a les altures però quan li pilles el truquillo et diverteixes i t'ho pases de conya!
Amb l'esplai ja estem preparant les colònies de Setmana Santa i anirem a Mas Coromina. Segur que ens ho passarem molt bé!
Bé, ja heu vist que be m'ho he passat! Bona setmana!

Carnaval'08

El divendres vam celebrar el Carnaval a l'escola i em vaig disfressar de futbolista amb un amic meu. Jo em vaig vestir del Barça i ell, com que és del R.Madrid es va vestir del Mataró.

Amb l'esplai em vaig disfressar de cirurgià i dissabte vam sortir a la rua de Mataró. Vam estar cantant, ballant, saltant i repartint paperets durant una bona estona. Vam baixar tota la Riera fins a la Pl. Santa Anna. Quan hi vam arribar van començar a repartir els premis: El primer premi no va ser per a nosaltres però el segon premi va ser per nosaltres!!! Vam guanyar el premi a la millor carrossa. A la carrossa hi portàvem un pal amb una garrafa d'aigua a dalt que representava el sèrum que estava connectat a una bola del món.

Bé, ja heu vist lo bé que m'ha anat el Carnaval d'aquest any. Fins la setmana que ve.

Feliç any i...

...un millor començament.
Bé, en aquest escrit us vull desitjar un feliç 2008 a totes i a tots els qui em llegiu. Espero que el 2008 us comenci encara millor que l'any passat i que hi hagi pau, amor, felicitat, sort i que hagueu passat unes bones festes. La foto que hi ha a dalt és la postal que hem fabricat la meva mare i jo per felicitar l'any Nou.
També us informo que els dies 2, 3 i 4 aniré a Madrid amb el meu pare a celebrar els primers dies de l'any i també us dic que el dia 11 de gener m'en vaig amb el meu germà Daniel a Venècia.
Amb l'esplai, el dia 29 de gener anem a un orfanat d'Arenys a dur les joguines que varem recollir i després anirem pel centre de Mataró a cantar nadales.
Bé, fins aquí tots els escrits de l'any a "El blog d'en Martí i la mare que el va parir". Fins l'any que ve!

Escola: fins l'any que ve!

Ja, per fi, he acabat l'escola i puc dir que estic de vacances! El divendres al matí tothom esperava l'hora de fer la festa i de fer l'amic invisible. La festa va ser un gran èxit: coques, galetes, patates, beguda, música... Vam muntar un escenari amb les taules i vam apartar les cadires per fer una pista de ball. L'amic invisible també va ser molt divertit: a mi em van fer un connector sobre les comarques de Catalunya. Si relaciones amb dos cables el nom i la comarca i ho encertes s'encén una llumeta i si no ho encertes no s'encén.

A l'esplai també vam celebrar el final de trimestre fent el caga tió i ens va cagar un buff. Però a l'esplai encara no li dic adéu perquè el dia 29 d'aquest mes a la tarda anirem a portar les joguines a un orfanat d'Arenys i després tornarem a Mataró per cantar nadales per el centre de Mataró.

Bé, aquest és el penúltim escrit de l'any. Fins la setmana que ve.