Tres-cents cinquanta-sis. Són els dies que queden per tornar a estar gaudint de Les Santes, i de ganes no en falten, però de moment podem anar valorant les que hem viscut aquest any.
De les Santes 2012 es pot destacar molt negativament una Nit Boja que aquest any es va veure dividida de mala manera per falta de ganes de pensar en la festa i canviar el lloc dels actes en comptes de buscar un deejay que posi música a la platja. També cal pensar en la ruixada, que no s'hi cap i et mulles més per la suor aliena que per la pròpia aigua que cau. Fora de la Nit Boja, però dins del dia 25, cal dir que, per molt d'acord que hi pugui estar, no calia dir "visca Catalunya lliure" a la Crida, ja que és un acte dirigit a tothom.
Ja al dia 26, bona iniciativa la de canviar la xeringada per l'Esquitxada de colors, en el cas de que això suposi un estalvi i una millor manera de gaudir de la festa. També en positiu s'ha de destacar la Tarda Guillada, tot un èxit de participació i cost zero on els més petits van poder gaudir de diferents actes pensats per ells i en el futur jovent de la Nit Boja. A més, va aconseguir animar un Correguspira que sempre quedava com un acte mal col·locat i sense sentit al vespre del 26.
Fotos i muntatge: marti6.blogspot.com Clic per zoom.
Del dia de Festa Major podem parlar de la sort que ha tingut el senyor Anglada de no venir a la Missa de Santes, ja que n'estic segur que n'hauria sortit escaldat i, per sort dels mataronins i mataronines, va fer que no veiéssim a cap regidor del partit feixista a cap acte oficial. S'ha de dir que el líder del partit d'ultra-dreta va dir que vindria, i va venir, però les fotos on surt és a un concert al Parc Central darrera un arbre, molt valent ell, com sempre. Positivament també hem de parlar dels focs i de la recuperació del Sarau, que l'any passat va quedar enterrat amb un discret acte de circ, que aquest any es va celebrar durant dos vespres.
El dia 28 va ser també força típic, amb música i pocs actes importants, però amb el que s'està convertint en un acte gran: el Ball de Dracs i els Requisits i el també multitudinari No n'hi ha prou.
El dia 29 és un dia força descafeïnat, amb ben pocs actes, però amb un acte especial per l'Àliga en motiu dels 25 anys de la seva recuperació on els regidors del PP no van assistir perquè el dia anterior al No n'hi ha prou s'havia cremat una bandera espanyola i ningú havia corregut a apagar-la com si li anés la vida, i per això van "castigar" a la gent de l'Àliga sense la seva presència en un acte especial per una de les figures més especials de la ciutat. Del 29 també es pot dir que va estar bé l'Enfigura't, ja que durant l'Anem a tancar era molt difícil aconseguir provar les figures i a la Plaça de l'Ajuntament es podia fer amb més tranquil·litat en aquells moments que no vols que s'acabi. I no és per ser tiquis-miquis, però l'Espetec final va començar amb deu minuts de retard i va durar un sospir, però no per això va deixar d'agradar. D'aquella nit també destaco "L'any que ve serà millor", una obra que ens va distreure i fer riure a mi i a la mare que em va parir i, encara que al noi del Tot Mataró que mai li agraden els espectacles tampoc li agradés, a mi em va semblar força bona.
Fotos i muntatge: marti6.blogspot.com Clic per zoom
Resumint-ho, aquestes Santes han estat prou bé, inclús amb les retallades que s'han notat, per exemple, amb el nombre de petards a les cercaviles. S'han fet nous actes amb poc cost, i encara que encara s'hagi de millorar la Nit Boja, han estat unes santes que s'han pogut gaudir. Només em queda animar a la gent que es reuneixi al Racó de Santes que aconsegueixin coses maques i importants. Tal i com diu La Banyeta, no cal que discutiu sobre si donaran préssecs o nectarines :P
Espero que hagueu passat una bona Festa Major i que tingueu un bon estiu. El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir seguirà en línia amb un escrit setmanal durant aquest mes :) Bona setmana!
Cartell oficial de Les Santes 2012, fet per Agapit Borràs.
Ja tenim Les Santes a la cantonada, i com cada any, hi ha hagut polèmica amb el cartell. Aquest any l'autor, Agapit Borràs, ha decidit optar per un cartell fosc i insípid per representar la nostra festa. És cert que ha innovat en quant a donar textura al cartell, però la sensació que dóna amb la seva obra és de fredor i avorriment, ja que els colors que ha utilitzat són apagats i el dibuix en el que representa les dues santes veiem que totes dues tenen cara d'adormides. També és cert que aquest pèssim cartell es pot comparar amb el penós programa que presenta l'Ajuntament aquest any, sense actes dirigits per la gent més jove i reprimint l'esperit festiu amb el Dúo Dinámico i intentant desmuntar la mítica Nit Boja separant-la en dos en comptes de buscar un espai alternatiu pel Desvetllament Bellugós, com ara el Parc Central Nou, un espai aparcat durant els dies de festa.
Ja podríem aprendre de pobles més petits com Vilassar de Mar, on vaig anar fa tres setmanes. Allà, un noi i una noia van explicar que la part que l'Assemblea de Joves del poble havia organitzat s'havia vist reduïda de tres nits a una de sola. És cert, va ser només una nit, però van saber trobar grups que van animar a moltíssims joves que vam anar als concerts. Aquesta assemblea va néixer fa pocs anys per organitzar activitats dirigides al públic d'aquesta edat, i això és el que ens acabarà obligant a fer l'alcalde Mora, ja que això del Racó de Santes no ho veig gens clar i no veig que hagin aconseguit canviar les coses, sinó que només s'ha parlat i proposat. Actuar és el que cal.
Imatge de l'exposició Santes 360º de l'Ateneu Caixa Laietana (Narcís Rovira).
Es pot fer perfectament una festa en temps de crisi i amb un pressupost minúscul, però per aconseguir fer-ho s'hi han de posar ganes, però també sembla ser que els qui manen a la nostra ciutat només tenen ganes de cobrar a final de mes, i és que encara espero que apliquin alguna mesura per millorar Mataró en el més d'un any que porten el timó de la ciutat. Dic que es pot organitzar una bona festa amb poc pressupost perquè totes les comparses que participen a la festa major ho fan sense cobrar, i hi ha molts grups maresmencs esperant la seva oportunitat per lluir-se davant d'un públic que vulgui festa, a més dels impressionants grups catalans, que no deuen cobrar com Estopa, Miguel Bosé o El Canto del Loco i que encantarien al jovent mataroní.
Durant el dia les activitats van adreçades al públic més jove i, aquest any, només una nit està (mal)pensada pel jovent, la nit boja. La resta de nits estan pensades per públic d'edat mitja o avançada (sense ànim d'ofendre a ningú) amb actes com el concert d'enguany o Requisits de Festa Major.
No costa tant posar-hi ganes, tots volem una bona festa i no tenim l'oportunitat de canviar les coses del programa ni decidir el cartell de Santes. Un any més demano concurs popular com el que organitza El Tot Mataró i que agrada molt, ja que són més originals que no pas els que es fan per encàrrec de l'Ajuntament,
Gots de record de la celebració dels 35 anys | Foto: www.marti6.blogspot.com
I el Garbí en va fer 35!
Ahir el centre de Mataró es va veure envaït per la gent que ens estimem aquest esplai. Va ser un nou moment especial i històric per l'esplai, que amb l'ajuda de monitors i ex-monitors van organitzar una festassa digna d'aniversari.
Tot va començar a la tarda, després de dies i hores de preparació, amb una gimcana oberta a tothom pel centre de la ciutat amb activitats relacionades amb l'esplai. Aquesta va acabar amb un berenar de coca i sucs. Ja amb moltes samarretes de l'aniversari garbitenc vam ballar el flashmob que fa mesos que assagem a l'esplai i que vam mostrar a tothom amb l'energia que ens aporta l'esplai, que n'és molta. Després de ballar, riure i que ens gravessin fent-ho vam descansar una mica.
The Pepote's Band actuant a la #garbí35. | Foto: www.marti6.blogspot.com
Després de sopar vam recordar els moments viscuts al Garbí amb "The Pepote's Band", un grup d'antics monitors de l'esplai que van cantar les cançons que tot garbitenc ha de saber. Tot seguit, i com quan vam celebrar els 30 anys, La Coixinera va animar la festa i ens va fer ballar amb les seves animades cançons i amb la seva versió de la cançó de l'esplai. Per acabar la nit, Yesman DJ's van acabar de fer-nos ballar sense parar amb música de tot tipus.
Això va ser el que va passar segons el programa, que va estar molt bé, però el millor de la festa d'ahir va ser l'esperit garbitenc que va tornar a unir vells amics que feia temps que no veia, tots els que érem allà hi érem per un motiu comú: l'esplai Garbí, molt important per gent que va venir-hi. A més, va ser un dia per unir l'esplai i demostrar què és per nosaltres l'esplai. Tot molt ben preparat amb moltes ganes i afecte i trobades i xerrades improvisades que van amanir el dia convertint-lo en un dia grandíssim.
Monitors/es i ex-monitors/es encenent espelmes | Foto: www.marti6.blogspot.com
Nens i nenes, antics garbitencs i garbitenques, ex-monitors i d'altres que van voler unir-s'hi vam fer dels 35 anys una celebració especial i màgica en la festa major del 2012. Són aquestes les coses que em recorden per què vaig a l'esplai, les que m'animen a seguir-hi amb moltes ganes i a ser viure'l amb un somriure. Ho dic sempre, l'esplai és un estil de vida amb uns valors únics i on hi vius experiències increïbles de la teva vida, on hi coneixes gent, on aprens a créixer, on la por i la vergonya es perden, però sobretot, on hi vius grans moments com els 35.
Ara encara queden Campaments, però no tinc cap dubte de que el setembre hi tornaré, ja per desè curs, a seguir gaudint com només l'esplai sap fer-te gaudir.
m1tv se'n va fer ressò i va entrevistar a dues monitores | Foto: www.marti6.blogspot.com
Dimarts passat va produir-se un ensorrament al carrer Sant Antoni de Mataró on, per sort, no hi va haver ferits. Les imatges han donat la volta per totes les televisions locals, autònomes i nacionals. Això sí, no és un ensorrament habitual, i és que hi ha una polèmica misteriosa al voltant d'aquest fet. I aquesta polèmica és la protagonista de l'escrit d'avui.
Tot va començar el 23 de febrer, quan va caure una casa en aquest carrer després d'haver volgut fer un pàrquing en un edifici on això és completament impossible, ja que totes aquestes cases antigues de Mataró van ser construïdes sense fonaments. A més, les parets d'aquestes antigues vivendes tenen importants filtracions d'aigua del mar, ja que encara que el mar quedi lluny, l'aigua que hi ha sota el terra mataroní arriba força lluny. És per això que en algunes d'aquestes cases hi ha antics pous d'aigua salada, i ho puc dir amb seguretat perquè jo en sé d'un cas.
Què va passar? Doncs que després de caure aquesta casa, pràcticament un mes després, van aparèixer unes esquerdes monumentals. Això va ser el dijous 22 de març. Després d'aparèixer aquestes esquerdes, el govern Mora va exigir a la constructora que va armar tot aquest percal que apuntalés les cases amb esquerdes, cosa que l'empresa no va fer. Per sort, aquell mateix dia, i sense donar temps a que els veïns agafessin res més que el necessari, van desallotjar a les famílies que vivien a les cases del costat de la primera que va caure. Afortunadament, quan la casa va caure, dimarts passat, les famílies no eren dins, però es va poder veure quina desgràcia hauria pogut ocórrer.
Tot i així, la cosa no queda pas aquí. La constructora assegura que va demanar a l'ajuntament que fos ell qui finalment apuntalés la casa, ja que l'edifici no era de la seva propietat. A més, l'empresa assegura que l'ajuntament és qui té els informes de l'estat dels edificis de la ciutat. Seria culpa d'aquest ¿malentès? el motiu pel qual va caure la segona casa del carrer Sant Antoni. S'ha de recordar que qui va aprovar les obres sabent que aquests edificis no tenen fonaments va ser l'ajuntament. El que és una vergonya és que aquestes famílies ho poden explicar pels pèls, ja que el mateix dia en què van sortir les esquerdes podria haver-se ensorrat l'edifici. El més important ara no és interposar-se demandes mútuament com estan fent l'Ajuntament de Mataró i Unipark 2000 SL, l'empresa constructora, sinó assegurar-se de que això no tornarà a passar ni en aquest carrer ni en cap altre.
Estudiants protestant al C/Isern (Mataró). Foto: Twitter
Avui, com bé sabeu, estem vivint una vaga general. Una vaga contra la reforma laboral en la que el Govern Rajoy permet als empresaris acomiadar als seus treballadors i treballadores sense cap motiu i abaratint-lo a la meitat. Sembla mentida la facilitat que han tingut per destrossar la feina que tants anys va costar aconseguir. Avui és dia per reclamar els drets que corresponen a la gent que treballa. També hem de pensar que això que diuen "que és temporal" no ens ho hem de creure pas, creieu-me que ens costarà molt tornar-ho a aconseguir, i més amb un govern d'una dreta cada cop més ultra. Per sort, esperem que els resultats no tant aclaparadors a les eleccions andaluses signifiquin el començament de la davallada dels populars. També espero que, després de la gran retallada que se'ns ve a sobre de cara als següents dies sigui la gota que vessi el got perquè la gent deixi de confiar amb els que els van prometre no baixar les pensions, ni retallar la sanitat i l'educació pública, entre d'altres coses, i que han acabat fent. Com es nota qui té diners i qui no en temps de crisi. També s'ha de pensar en el futur, el futur com a treballador que ens tocarà viure als que vindrem el dia de demà i que ens trobarem el panorama ben fotut.
I avui, com sempre passa, el ball de números comença a semblar un acudit. I encara serà més bèstia quan es parli de les manifestacions d'aquesta tarda i dels assistents. De moment, a Mataró, segons Capgròs, unes 500 persones han protestat a les portes de l'Ajuntament, on diferents grups de treballadors i estudiants han anat arribant des de diferents punts de la ciutat.
Bé, doncs com podeu entendre, estic completament a favor d'aquesta vaga general, que crec que no serà la única amb Rajoy com a president. Hagueu fet vaga o no, el que està per caure no agradarà gaire. Així, mai sortirem de la crisi, tot al contrari: els rics més rics i els pobres més pobres. Ah, clar, que és el que volen!
Ja fa unes setmanes que trobo que Mataró no està tan net del que era habitual. El camió de la brossa no passa cada dia, al terra hi ha molts papers, plàstics, brosses vàries... També me n'he adonat que les fulles que cauen ningú les recull i que aquestes boletes dels arbres les trepitjo contínuament. Però el que més m'ha cridat l'atenció és els malabars que he de fer per no trepitjar una "defecació" de gos pel carrer. Jo us asseguro que sempre la cullo quan trec a passejar al meu gos, però també m'he sorprès al veure que a les papereres de gos no hi ha bosses per collir els excrements (per dir-ho d'una manera "fina"). I és que molts es deuen haver quedat parats al veure que l'Ajuntament de Mataró ja no es preocupa des de fa mesos de que hi hagi bosses. No n'hi ha mai: ni a dos quarts de vuit, ni quan vaig a l'institut, ni a les dues quan torno, ni a les tres quan torno a marxar, ni a dos quarts de cinc que torno. Ni tan sols quan el trec a passejar a les vuit del vespre. Però el pitjor és que no veig escombriaires que recullin les caques que deixen els ciutadans menys cívics. I us ben asseguro que és molt trist veure que la caca que vas veure ahir segueix avui al mateix lloc.
I puc demostrar el que dic amb aquestes fotos:
Nou Parc Central - 10/03/2011
Carrer del Salvador (Cementiri de l'Esperança) - 11/03/2011
Avinguda Amèrica (alçada números 25-48)
Així doncs, em permeto preguntar-me si l'empresa Mataró Neta hauria de canviar el seu logotip de la següent manera, i és que qui digui que el que he escrit no és veritat, us ben asseguro que s'equivoca... Cada dia costa més trobar escombriaires. És com buscar a Wally.
