Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris musica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris musica. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 d’abril del 2012

Revolució en vers

Recomano escoltar la cançó abans o després de llegir l'escrit, però sobretot cal escoltar-la!

Últimament, crec que ja us ho havia comentat, em baso en cançons a l'hora d'escriure alguns posts. L'escrit d'avui està basat en la cançó "El Libertador", d'Ska-p, un grup amb cançons reivindicatives. La cançó tracta de la revolució sud-americana, però jo no parlaré d'això, sinó que utilitzaré la lletra d'aquesta cançó per descriure la situació actual a Espanya amb aquesta crisi que portem a sobre.
Entre miseria, hambre y desolación, en el fango alguien plantó una flor. Un tal Bolívar le dicen 'El libertador'. Així és com comença la cançó, i jo en aquesta frase veig la crisi a la que ens han portat bancs i polítics, però alhora la flor d'esperança que va plantar el moviment #15M fa gairebé onze mesos i que ha canviat brutalment la manera de veure les coses. Fa unes setmanes ho comentàvem en una trobada de joves a la que vaig anar, i és que des de que va començar tot el moviment les coses es veuen des de tres punts de vista: el dels que estan a favor, els que estan en contra i el del poble. Bolívar va ser un revolucionari que va lluitar per l'independència d'alguns països sud-americans i el #15M lluita per la llibertat i els drets que ens corresponen i que no se'ns donen. La cançó segueix amb Ha comenzado una nueva revolución, y esta vez avanza con convicción, on també hi podem trobar una similitud amb la força i la influència que ha comportat aquest moviment a la societat.

Reforma agraria y justa redistribución: sanidad, cultura y buena educación. En aquest vers que segueix, demostra clarament que és el que necessitem i també podem reflexionar amb que Mariano Rajoy és el que ens està traient, o millor dit, robant. A més, el Govern Rajoy ja ha assegurat que aquesta setmana que ve ens anunciarà més retallades en sanitat i educació, com si el senyor Mas no ens hagués retallat prou. Socializar y no a la privatización, mejoras laborales pa'l trabajador. Lo que la tierra ofrece es de la población contra la obligarquía y el explotador. Després d'aquesta frase pot ser que rigueu una mica, ja que fa poc més d'una setmana estàvem en vaga per culpa de que els populars estan fent just el contrari amb la seva reforma contra els i les treballadors/es i afavorint als qui ens obliguen i als qui exploten a treballadors que cobren en negre amenaçats en ser acomiadats. A més, ara, encara que tinguis contracte pots ser acomiadat sense motiu, pel que qualsevol persona pot ser acomiadada en qualsevol moment sense cap motiu.

Així doncs, podem veure que no cal anar gaire lluny per veure i viure els problemes que creiem que són lluny de nosaltres. Tenim la sort de no ser sota cap dictadura com alguns països americans, però també hem de ser conscients de que hem de seguir amb la lluita que vam començar i que ha quedat aparcada en els últims mesos. Cal seguir amb el moviment #15M i sortir al carrer per defensar els nostres drets, sense por! Com bé diu aquesta cançó, se avanza al caminar cuando se tiene ilusión, i aquesta il·lusió és la que hem de tornar a tenir dins nostre. Enséñale los dientes a la cara al Tío Sam, que aquí és el govern d'ultra-dreta que està destrossant el que ha costat molts anys aconseguir.
Així doncs, aquest any toca tornar a engegar el foc que vam encendre a les places d'arreu del món! Perquè hem demostrat que ens sabem organitzar i sabem fer-nos sentir. Molt aviat arriba l'aniversari d'aquest moviment, i aquest bloc ho celebrarà enèrgicament. Aquí us deixo la promo:

dimarts, 6 de març del 2012

Un milió de cicatrius

Un millón de cicatrices - El Canto del Loco (Personas, 2009)

Després de tot, d'haver lluitat per una felicitat impossible, d'haver volgut arreglar masses coses que ja estaven destrossades des de feia massa temps i que no vaig veure, d'haver intentat que en aquell camp de roses no hi hagués les espines que després em vaig clavar i que em van fer aquest milió de cicatrius del que avui us escric, per fi puc dir que tinc el que vull. No vaig aconseguir els meus objectius, ja se sap que la felicitat absoluta no existeix, però he pogut obrir els ulls i veure que era impossible i que la lluita que tant vaig suar va ser inútil. Avui per fi puc dir que sóc feliç i que tinc el que necessito, tampoc demano més.
Tot i que ho ha volgut semblar, voler estar tranquil no és cap delicte. El que hauria de ser delicte és quan hi ha una contradicció aliena a tu que decideix dedicar la seva vida a intranquilitzar-te i a no respectar els   teus valors. També ho hauria de ser quan veus que aquella lluita que tant havies suat es converteix en la cosa més fàcil del món. Per sort, veus que aquella operació que vas abandonar resignat i que de sobte s'ha convertit en el fet més fàcil, veus està rodejada d'una esfera fosca.
No se si serà tot això que m'ha fet el milió de cicatrius, però ara puc assegurar que sóc feliç i que tinc una preocupació menys. Tampoc se si serà bo o dolent, però això ha fet que sigui un escut, una barrera al cor amb aquest tema, tal i com diu la cançó (lletra).
Per aquest motiu em vaig menysprear i vaig estar molt trist, passant-ho fatal i perdent el nord. I em pregunto per què vaig donar tantes voltes al tema, però prefereixo pensar que no m'he quedat amb el que jo vaig voler, però puc dir que estic satisfet.
Una situació a la vida que m'ha fet fort a canvi de treure'm una part de mi, una part que no necessito tant com pensava. El resultat: que m'he quedat amb la part més important de mi i que sóc feliç amb el que tinc, i tot i que la contradicció aliena segueixi perseguint-me puc tirar endavant i preocupar-me per altres coses que signifiquen més per mi.
Per acabar, recomanar-vos la cançó amb la que m'he basat en aquest escrit. Trobo que El Canto del Loco relata la meva vida en moltes cançons i una d'elles és aquesta. Tornaré a escriure sobre actualitat en el següent escrit, que serà publicat dissabte aquí, al Bloc d'en Martí i la mare que el va parir, Un bloc que té nou logo! Fins llavors! :)

diumenge, 5 de febrer del 2012

Què tenim

Ja fa uns dies vaig anar amb els companys de l'institut a Barcelona a veure Cop de Rock, un musical de Dagoll Dagom que explica una història amb cançons només en català. Tots ens sabem alguna cançó de Sau, Sopa de Cabra, Lax 'n' Busto, Els Pets, etc... I ara mateix deus estar recordant alguna d'aquestes cançons amb un somriure. És normal, és bona música feta aquí, amb les coses bones que tenim aquí, tal i com diu aquell anunci d'Estrella Damm.
Divendres estavem parlant amb un professor meu sobre aquest musical i la veritat és que ens va agradar moltíssim. Ell em deia, amb tota la raó del món, que no valorem prou el que tenim. Mai veurem amb els mateixos ulls una cançó dels Rolling Stones com El Far del Sud o El Tren de Mitjanit. No ho dic per comparar-los, sinó que no valorem igual la música que s'ha fet aquí pel sol fet de ser catalana, però que pot ser tant o més bona que qualsevol altra cançó.
Aquest era l'esperit dels 90, quan es feien aquells macro-concerts amb estelades i tothom gaudia d'aquelles cançons que avui en dia encara sonen i s'aprenen. Aquell esperit que envaïa a la gent i que portava el català arreu de la península i més enllà de les fronteres fent de Catalunya un país fort.
S'ha d'agrair a tots aquells grups que van fer de la música catalana un referent, que va fer valorar el que està fet aquí i s'ha de seguir escoltant música en català, que ara també se'n fa. Les coses, els estils i els temps canvien, però aquell esperit que també ha entrat dins meu, tot i que jo no havia nascut, ha de seguir dins dels nostres cossos. I és que les cançons en català també parlen d'amor, del dia a dia, de pensaments i del mateix que parlen les angleses i les espanyoles.
Aquí us deixo dues caixes de records, també conegudes com a vídeos, on hi podreu recordar vells temps. També us recomano anar a veure Cop de Rock, al Teatre Victòria de Barcelona.

diumenge, 27 de juny del 2010

HOY NO ME PUEDO LEVANTAR

El jueves me colé y en el Tíboli me planté...
Com ja veieu, el dijous passat vaig anar a veure el musica de Nacho Cano: Hoy no me puedo levantar. El musical amb les cançons de Mecano tot creant una història d'uns amics que van deixar el poble per crear el seu propi grup de música a Madrid. A través d'un bar en el que hi comencen a treballar, aconsegueixen crear-lo. Al guanyar un concurs, es converteixen en els números 1 a la tele i a totes les ràdios, però no tot és tan fàcil com sembla a l'època dels 80: les drogues i la fama els juguen males passades. Sobretot les drogues, ja que un dels protagonistes ho acaba passant malament. Potser, en part té raó aquella dona que publicava al diari El Punt una opinió negativa de l'obra pel fet de que el tema "drogues" el deixen massa clar, li dónen massa importència i hi ha escenes fortes, però aixo sí: res més que la realitat. És cert que els musicals de Nacho Cano són força forts i de vegades fins i tot raros.
Tot i així, valoro molt positivament aquesta experiència qe vaig viure amb la meva mare a Barcelona.

També vull dir que, dins la meva opinió, el certàmen d'El tot Mataró i Maresme d'escollir un cartell alternatiu de Les Santes està molt bé, sobretot per aquest any, que el cartell no ha agradat massa en general, i a mi, tampoc.

dilluns, 5 d’abril del 2010

ALEMANYA 2010!!!

el 19 al 26 de març vaig estar a Alemanya amb l'institut. Era un intercanvi musical.

19/03/2010 de Mataró cap a Strasbourg.
19:00h - Sortida des del Satorras.

20/03/2010
Catedral d'Strasbourg
Després de 13 hores d'autobus vam arribar a Strasbourg, on vam visitar la Catedral i una mica el centre de la ciutat. Allà hi vam dinar i vam ser-hi fins a les 16:00h.
Vam tornar a agafar l'autobús fins a Marbach am Neckar (18h). Allà van presentar-nos a la nostra parella i vam anar a casa per conèixer la família, sopar i dormir.

21/03/2010
Aquell dia el vaig passar amb la família. Vam anar a un mirador de Mundelsheim (on hi havia la casa de l'alemany).
A la tarda vam anar a una bolera d'Stuttgart.
A la nit vam anar a un restaurant típic d'Alemanya a sopar amb la família Alemanya.

22/03/2010
Mercedes Benz Arena
Vam anar al centre d'Stuttgart a conèixer el casc antic. Després vam anar al Mercedes Benz Arena (estadi de futbol de l'Stuttgart (equip que el Barça va eliminar de la Champions)). Evidentment, vam anar-hi amb la samarreta del Barça! A la tarda vam fer un assaig amb el conjunt instrumental i després vam anar cap a casa.

23/03/2010
Heidelberg des del castell
Vam passar el dia a Heidelberg. Allà hi vam visitar el castell i ens vam discutir amb uns venedors que ens volien timar :). Vam visitar el centre i vam anar per lliure. A la tarda vam tornar a Marbach per la vall del Neckar (el riu que envolta i passa per tots aquests pobles). Després vam anar a casa.

24/03/2010
Al matí vam estar assajant a l'Auditori de Marbach amb la coral. Vam dinar al restaurant/bar/cantina (com li volgueu dir) a l'institut amb el nostre alemany a l'institut. A la tarda vam rependre els assajos i vam preparar el concert. A les 17h vam menjar pizza per brenar-sopar i vam tenir lliure tota la tarda per Marbach. A la nit vam fer el Concert d'Intercanvi.

25/03/2010
Marbach am Neckar
Vam anar a conèixer a l'alcalde que ens va donar la benvinguda (que de fet, podria dir-se despedida, ja que era el dia que tornavem. Després vam fer una visita guiada per grups a Marbach. Després vam tenir lliure i vam dinar al bar/restaurant/cantina amb el nostre alemany. A la tarda vam fer una festa de despedida amb pastissos, pastes, beguda...  I a la tarda... agafar el bus per tornar cap a Mataró.

26/03/2010
El viatge va ser de 16h i no de 15 perquè un nen se'ns va quedar a la gasolinera. Vam arribar tard (como no) i vaig anar a casa meva a parlar clar i català!


PER VEURE ELS VÍDEOS DEL CONCERT A MARBACH, FEU CLICK AQUI!


I DURANT AQUESTA SETMANA US EXPLICARÉ...

dissabte, 3 d’abril del 2010

DILLUNS...


Demà us explicaré l'Intercanvi Musical Mataró i Argentona - Marbach (Alemanya).
I també us parlaré sobre les Colònies de Primavera amb l'esplai Garbí!

Demà, dilluns, us ho explicaré!

NO US HO PERDEU!!

dilluns, 22 de febrer del 2010

Una setmana... BOJA!!!

No em puc queixar gens sobre la setmana passada, i és que va ser de bojos:

  • Dilluns, dimarts i dimecres: Colònies amb l'escola:
Tot i no anar amb la meva classe per el que havia de fer divendres, dissabte i diumenge (tot i que amb la que hi vaig anar també hi havia molts amics meus) a les colònies m'ho vaig passar molt bé!
Vaig anar a un Camp d'Aprenentatge a la Noguera. Allà es fan diferents activitats sobre la prehistòria. En comptes d'agafar un llibre i una llibreta com a la classe, allà t'expliquen com vivien els nostres avantpassats ensenyan-te com tallavan pedres, les afilaven, en fabiricaven eines... També tenen rèpliques fetes per estudiants universitaris de les cabanes que constuïen. *

  • Divendres, dissabte i diumenge: Viatge a Londres:
A casa del meu germà Daniel, els reis em van portar un viatge a Londres amb ell per al cap del 5 al 7 de febrer. I sense cap dubte, HI VAIG ANAR!!! :)
Divendres 5, 17:21h (hora catalana), l'avió surt cap a Londres (experiència que ja havia viscut fa uns 3 anys i que volia repetir, com vaig prometre).
Divendres 5, 18:20h (hora anglesa, 1 menys com a Canàries), arribo a Londres després de 2 anys i 9 mesos justos.
Llavors vam anar a fer una volta i a sopar i dormir.
Dissabte 6, tot el matí: vam anar a visitar el Big Ben, vam conèixer diferents carrers principals i a la tarda, vam anar a fer el que verdaderament era el regal: VEURE EL MUSICAL DE HAIRSPRAY!
Diumenge 7, 11:13h (hora Londres): Visita a diferents botigues prestigioses (National Geographic, Ferrari, D&G...).
Diumenge 7, tarda: ens enterem que l'avió es retrassarà 2 hores.
Diumenge 7, nit: arribada a l'aeroport i a casa
Dilluns: Cole, nooooooooooo!



I puc dir: JO HE ANAT A LONDRES A VEURE EL MUSICAL DE HAIRSPRAY


En el següent escrit: CARNAVAL!

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Corren...


...corren pels carrers corren. Paraules que no s'esborren. Imatges que no s'en van...
Sí, és la cançó de Gossos i Dani Macaco. La vaig sentir per primer cop a la ruixada de Les Santes i em va agradar. La sentia a la ràdio, la gent la coneixia... vaig decidir trobar-la pel meu MP3, ha costat, però ho he aconseguit! Si no sabeu de quina cançó us parlo, feu click aquí (i si ja la coneixeu i voleu passar un bon rato també).
A partir d'ara, si em veieu escoltant el meu MP3, és que estic escoltant Corren.
Per cert, també em podeu veure algun dimecres corrent amb la meva germana i la meva cunyada, (dedicatòria a la cançó :) ).
Bé, que passeu una bona setmana, adéu!

dissabte, 24 de maig del 2008

Freak però divertit




El freak conegut com a Rodolfo Chikilicuatre actua aquesta nit a Eurovisió (o Frikivisió). Noi raro, amb gutarreta kutre d'un nadó, un tupé exegeradament semblat al que portava John Travolta a Grease, unes ulleres de Risto Mejide i una salsa de molt de morro és la barreja que forma Rodolfo Chikilicuatre. No diré que no m'agrada (perquè m'agrada), el contrari crec que ja era hora de deixar endarrere els "OLÉ", "TORO ARRIBA, TORO ABAJO" i donar-li una mica d'humor a Eurovisió, comptant que des del "La, la, la" no riem al concurs europeu. Vinga Rodolfo!!!

Bé, després d'una mica d'humor, espero que passeu una bona setmana!

diumenge, 13 d’abril del 2008

Gwen Perry


Divendres vaig anar al Teatre Monumental de Mataró a veure una gala on hi havia cantants i mags. Una de les cantants i protagonista de la nit era la Gwen Perry, una cantant Americana que cantava expectacularment bé. De fet, em va agradar casi tot d'aquella nit, però la Gwen va ser el millor.

dissabte, 1 de març del 2008

El canto del loco

"El canto del loco" és el grup que més m'agrada. Per la festa major de Mataró del 2006 vaig anar al seu concert. Us passo un videoclip que a mi m'agrada molt, besos, (feu click on hi posa besos).