Incomplint

Carta oberta a Pere Navarro, líder del PSC.

Ai, Pere, Pere... com t'agrada donar la raó als qui sempre hem dit que no eres un bon candidat ni una bona oposició. A més de no lluitar durament contra les injustícies socials del Govern Mas contra les que deies estar durant la campanya, ara has arribat a incomplir el teu propi programa electoral (vegeu foto).

No recordes quan vau omplir Catalunya de fulletons on hi podíem llegir aquest fragment? Potser sí que te'n recordes, però el papa Rubalcaba t'ha hagut de cridar l'atenció i imposar les seves idees per sobre de les del teu partit, el PSC i no el PSOE. Aquest PSC que el venies com a 'nou' ha acabat amb els de sempre fent el de sempre pels de sempre, i m'atreveixo a dir que fins i tot tornant enrere. I és que l'etapa de les dictadures ja va passar, aquí. On s'és vist que en una democràcia no es permeti votar el que un vol? Però sobretot, Pere, on s'és vist que convidis a marxar als qui defensen als que van votar el vostre programa que ara fas incomplir? Perquè això d'incomplir programes electorals jo ho veia més típic de populars, i algun convergent amb poder.

Pere Navarro gaudint amb la seva nova família | Foto: EFE

Avui, Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura han defensat a les 523.333 persones que van confiar amb la vostra veu dins del Parlament per ser defensats i defensades. I, sincerament, crec que no et serà cap sorpresa que et digui que el teu partit està en profunda decadència des que vas arribar i vas conduir el PSC a la deriva, i que aquesta decadència ha anat a més des que fas cas als del 'vell' partit. És el que passa quan enganyes al teu electorat i als teus militants i simpatitzants. Sembla que vulguis comprovar on és el terra més fons de tots els terres. Tranquil, segueix així i faràs que tu i tots els teus el toquin.

Així doncs, espero que aquestes diputades i diputats no abandonin el seu escó, ja que estaran donant el que volen a aquesta direcció socialista. Que es quedin, i si cal que sigui fora del partit, però defensant les idees que van prometre al més de mig milió de votants que van creure-se'ls. Àngel Ros ahir va ser covard, igual que avui Rocío Martínez-Sampere. Ros no va defensar els ideals del programa per por al que el tu diguessis, mentre segueix amb els seus altres càrrecs d'alt standing dins del PSC. Ja ho vaig criticar una vegada, però això només empitjora.

Obre els ulls. Abans que sigui encara més tard.

Aferrats

"Ganarse el futuro", diuen.

Doncs, senyors dirigents del PSOE, no van pas bé. I no perquè ho digui jo, sinó perquè la gestió que estan fent al capdavant de l'oposició és patètica, per no dir nul·la, i prou que ho saben tots els votants d'Espanya. L'última enquesta d'El Periódico mostra que els socialistes encara baixarien 3 escons com a mínim, si avui es celebressin eleccions generals. Els 65 escons que perdria el PP es repartirien entre IU i UPyD. Això no és perquè aquests dos partits ho estiguin fent molt i molt bé, sinó que l'altre gran partit espanyol ha fet una de les pitjors oposicions que podria haver fet.

Començant per la poca contundència a l'hora d'exigir la dimissió de Mariano Rajoy, present als papers originals de Luís Bárcenas; seguint per la falta de mobilització després de les múltiples i seguides retallades socials, amb les que només han estat veritablement contundents IU i els sindicats; i, per acabar d'amanir-ho, la repressió interna que regna al partit i que aquests dies ha estat notícia, després del passat congrés.

Rubalcaba ha dit que "Rajoy està assegut sobre tres volcans: l'atur, Bárcenas i Catalunya". A més, no ha estat capaç d'arribar a un acord democràtic perquè els catalans tinguin veu pròpia a Madrid. No, ell prefereix reprimir opinions i que tothom voti el mateix que el jefe ordena. Aquesta no és l'actitud d'un partit que aposta per la democràcia. Igual que tampoc ho és si quan uns quants voten diferent a la resta, han de pagar una multa al partit, una multa per exercir el dret a la llibertat d'expressió.

Foto d'un anterior escrit amb els que entenen la C de PSC. | Foto: www.marti6.blogspot.com

L'Alfredo diu a en Mariano que Catalunya és un volcà sobre el qual el president n'és assegut a sobre. Jo això m'ho prenc com que Catalunya, per Rubalcaba, és un problema per Espanya, un problema perquè volem exercir el nostre dret a la llibertat de decidir democràticament el nostre futur. La qüestió és reprimir.

Ningú li ha explicat que, a Catalunya, el nombre de militants socialistes està baixant per desenes? I justament hi ha moltíssimes baixes al PSC cada cop que el PSOE decideix sobre el que ha de fer el partit català. Ni tant sols la gent que històricament havia format part del partit i els havia votat durant tota la vida els està donant suport. I amb aquestes paraules no crec que hagi arreglat gaires coses, a part de fer contents als líders socialistes madrilenys. Diu Rubalcaba que "Rajoy no té la mínima idea de què fer", però no sap que ell tampoc sap què ha de fer, que és deixar pas a un candidat més jove, amb més força i més esperit progressista.

PSC te al prog Electoral el Dret a Decidir el nostre futur.Em sap greu que el Psoe no ho entengui pero el Psc respon als ciutadans de Cat.
— Àngel Ros Domingo (@angelrosdomingo) October 29, 2012

També se li hauria d'explicar a l'Alfredo que Bárcenas i l'atur també són un volcà pel partit socialista, ja que són els que haurien de defensar a tots aquells que es vegin afectats amb les mesures del Govern. Com? Amb propostes i protestes que convencin a tots i totes els qui estem descontents, per no dir indignats, amb el president. Cada dia, el PSOE és més de dretes.

"Ganarse el futuro, diuen", però els líders del PSOE només s'aferren al passat. D'aquesta manera només es guanyarà el futur Izquierda Unida, i merescudament.

Reset

Senyores i senyors, definitivament ens hem tornat bojos. Sí, sí, tots absolutament bojos. M'explico: vivim en un país on es veuen brotes verdes amb sis milions de persones aturades, on estem sortint d'una crisi quan cada dia 532 habitatges són desnonats, on els de dalt asseguren tenir la solució mentre els de baix ens quedem sense sanitat, educació ni drets socials, i on la gent es preocupa més dels realitys nocturns que de sortir al carrer a protestar contra aquesta bogeria col·lectiva. S'han tornat bojos al donar més importància a les multes de trànsit del dia a dia que a una infanta lladre, i també en el moment d'ocupar-se de canviar el nom de català a LAPAO i no de fer justícia amb les víctimes i familiars de l'accident de València o amb un partit que no aclareix com pagava sobresous quan era al govern. Embogits nosaltres per no carregar-nos als partits polítics que ens van prometre la glòria i avui incompleixen el seu programa electoral paraula per paraula i beneficien als seus. Tots bojos en el moment en què relacionen l'avortament, un dret que salva moltes males vides, amb ETA. Xalats els qui donen més importància a les mentides de Mourinho que a les dels bancs i caixes que ens han robat. I tot això per no parlar de tot el que encara no sabem.

No ens n'adonem, però tots estem una mica bojos. I no té cap gràcia. Plegats estem convertint a aquesta societat i país en un lloc on ningú ens creu i on només escoltem les ordres d'una dona alemanya a qui l'estat del benestar espanyol li és ben igual. Ens estem resignant a pagar la crisi que nosaltres no hem creat mentre ens buiden les butxaques amb reformes que no faran res més que dur a més de nosaltres a les oficines de treball. I sinó ens queixem, res del que pensem servirà. No val queixar-se un cop, ni dos, ni tres. Ens hem de queixar tant com calgui, unir-nos tots contra qui no pensa en nosaltres i és a la cadira on el poble el va posar. Encara som a temps, sí. Però no sé quant pot aguantar aquest país en aquesta situació sense que acabem d'estar tocats del bolet al cent per cent.

Toquem de peus a terra, mirem les injustícies que ens envolten, lluitem perquè ens tornin el que tant va costar aconseguir. I que ens escoltin. No dic que ens sentin, dic que ens escoltin. Que pensin que a part de gent que aporta imposts, som persones que volen viure la vida, que només n'és una. No és moment perquè els ciutadans tinguem paciència, sinó perquè reflexionem i actuem.

El 15M ens va injectar ara fa dos anys una dosi de reivindicació a tots i totes, demostrem que si volem podem seguir tenint-lo. Sigui amb la plataforma que sigui.

El dia 15 de tenia pensat fer un escrit especial per celebrar el segon aniversari d'aquells successos que van moure a tota la península, però he pensat que era necessari fer un escrit animador com aquest per escalfar el #12m15m d'enguany, després de veure les notícies i avergonyir-me del què fan els de dalt i de la nul·la reacció dels que som a baix.

No us ho mereixeu

Un cop més, la música em torna a regalar un seguit de reflexions que acaben amb un escrit com aquest. En aquesta ocasió m'he inspirat a partir de l'última cançó d'El Son de la Chama. "Als de dalt" és una cançó que parla del gran drama dels desnonaments. Us demano si us plau que abans o després de llegir aquest escrit us mireu i escolteu el vídeo de la cançó. És la dura realitat. La dura realitat d'un drama que fa massa temps que dura, que ha dut a masses famílies al carrer i que ha endeutat de per vida a gent que no podrà pagar ni gaudir mai del seu habitatge mentre un altre l'ocuparà pagant la meitat.

Més de 500 desnonaments diaris. En serio seguim sense reaccionar al saber aquesta dada? Diu molt de tots nosaltres, tant els que ho pateixen com els que no, que seguim a casa amb aquesta barbaritat succeint als nostres carrers. I encara diu més d'aquells que cobren per tenir una cadira en un parlament a la que assisteixen quan volen. Aquella gent és allà cobrant un senyor sou gràcies als ciutadans per ajudar als ciutadans. Però no. Es veu que aquest no és el seu estil, és molt millor afavorir a les entitats privades i a les classes altes mentre la classe baixa es queda sense sanitat, educació, serveis socials i casa.

Foto: Acampada Gandía

Que tots ells es posin a la pell de les famílies amb nens petits que hauran de buscar-se la vida sense diners. Que pensin en aquelles families amb gent de la tercera edat que necessiti una atenció especialitzada i no la pugui pagar perquè no pot pagar-se ni un lloguer. Que pensin en aquells que van ser estafats i que avui no troben feina ni lloc on viure perquè el banc els fa fora. Que pensin en que tota aquesta gent no té sostre i hauran d'acabar de pagar la hipoteca sense poder refugiar-s'hi.

I atenció, que la Unió Europea els dóna suport. La mateixa Unió Europea a la que el Partit Popular llepa el cul per aconseguir un rescat. La mateixa Unió Europea a la que escolten quan es parla de retallades socials. Ara resulta que no els faran cas. Ni a ells ni al més d'un milió de persones que han firmat una petició per abolir aquesta injustícia.

Som dins d'una crisi que s'està fent més que eterna i que no tindrà fi fins que aquesta situació es converteixi en humana. Que som persones, hòstia! I simpatitzem amb un partit, ideologia, religió, equip, sexe, nacionalitat, edat que siguem, som persones que tenim dret a una casa. És un dret humà. Per tothom, siguem rics o siguem pobres.

Senyores i senyors, si són diputats, consellers, ministres, alcaldes, regidors, senadors... tenen poder. Facin-lo servir per ajudar als qui els van portar a les cadires que avui els pertanyen.

I si no ocupeu cap d'aquests càrrecs, també teniu poder. Teniu poder de cridar, de fer campanya per internet, de no conformar-vos amb la societat. Sí que es pot. Sí se puede.

A part de la cançó, comparteixo amb vosaltres el nou espot de la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), dirigit als votants del PP.

"La vida a aquesta gent la posarà al seu lloc"

El Son de la Chama

Ja trigaves

Ai, Carme, Carme... o hauria de dir Carmen? Ja trigaves a retratar-te i demostrar qui ets. Però en fi, has decidit que ha arribat el moment de fer-ho.

Foto: Periodista Digital

Te'n recordes de la campanya electoral de l'any 2008? Sí, dona, aquella on parlaves de la Catalunya optimista, aquella on et vas omplir la boca de paraules catalanistes i ens vas prometre que, des de Madrid, tu i els teus miraríeu més que mai per Catalunya i els catalans. I és que aquell any també es celebrarien les generals i seria la teva oportunitat. Vau prometre que, amb dos governs socialistes, Catalunya tornaria a ser rica i plena. Recordo aquelles brutals imatges on el Palau Sant Jordi es veu tenyit de vermell i de banderes catalanes i les teves mans entrellaçades amb les de Zapatero i Montilla es van aixecar per celebrar l'èxit que s'aconseguiria dies després en les eleccions autonòmiques.

Els que ara reneguen de Catalunya

Just després de les generals vas deixar que et donessin el maletí de defensa, fent-te cridar Viva España i Viva el Rey durant tres anys arreu del món deixant-nos a tots els catalans bocabadats. Però allò va ser només el començament de tot. Poc a poc vam anar veient com la Carme es tornava Carmen en les seves compareixences, on deies que estaves lluitant per Catalunya i seguies enganyant-nos com burros. Més endavant vam començar a entendre el perquè de les teves paraules espanyolistes. I és que vam comprovar els teus aires de líder que pretenies dur a la direcció del PSOE. I no em negaràs que no et van agafar pel sol fet de ser catalana, i et va fer ràbia venir d'on vens. I què vas escollir? Espanyolitzar-te al cent per cent.

Quina gràcia, però, quan va arribar l'11 de setembre del 2012 amb una manifestació amb quasi dos milions de persones al mig de Barcelona. Evidentment, no hi eres, però això no serà una cosa que jo et retregui. El que si que et recordaré és les múltiples vegades que vas evitar respondre a la premsa, ja que Catalunya encara et feia una mica de pena i vas optar per callar abans que dir què pensaves. Però clar, després de la baixada de pantalons que el grup socialista català ha arribat massa lluny, és ben normal que uns quants es rebel·lessin a la votació del Parlament i que, un mes després, tots els socialistes catalans a Madrid ho fessin al Congrés. Evidentment, tu, la nena bona del PSOE, ets la primera que t'has indignat amb els companys d'allà on tu vens i que has estat a favor d'imposar-los la multa més alta possible a aquests diputats.

Pura realitat

Has deixat a tota Catalunya flipant però, sincerament, a mi no m'has sorprès gens. Molta sort a Espanya, que aconsegueixis molts títols i que tinguis molta gent fent-te la pilota, però deixa en pau a qui realment vol una Catalunya optimista, a la llibertat d'expressió, al dret a decidir, potser no a la independència, però sí a qui té el cap sobre el coll i no sota la peineta.

Voluntat dividida

Diumenge passat, com tots i totes sabem, més de cinc milions de catalans i catalanes estàveu cridats a les urnes per decidir el futur de la nostra nació. Sincerament, esperava menys sorpreses de les que finalment han succeït, com la brutal davallada del senyor President, el més castigat pel poble. Tot i així, tampoc és tant curiós si ens parem a pensar en les múltiples retallades que ha fet contra el poble, el mateix poble al que demanava una "majoria excepcional" i no li ha donat, ja que la voluntat del poble català està molt dividida.

Que no ens enganyi la caverna pepera, Catalunya ha decidit independència o, almenys, Dret a Decidir, i per això mateix Oriol Junqueras ha duplicat el nombre d'escons dels que ha tingut el seu partit al Parlament la passada legislatura, després d'haver fet una renovació interior total i real. No com el PSC, que no ha tingut temps, però tampoc gaires ganes, de canviar i ha seguit baixant la seva representació passant a segona força de la oposició baixant un total de 17 escons durant els últims dos comicis. El PP és una altra sorpresa, i no pel que deien els sondejos, sinó perquè no entenc com han pogut pujar el seu nombre d'escons amb el pèssim govern que tenen a Espanya des de fa un any i que ens està duent a la ruïna absoluta.

Aquesta última dada contrasta amb la pujada d'ICV-EUiA, que amb la seva campanya anti-retallades han aconseguit millorar els seus resultats arribant als 13 escons. Més endarrere trobem Ciutadans, que ha triplicat el seu nombre de vots i escons arribant a tenir grup parlamentari propi. Realment m'espanta la gent que els ha pogut votar, si és que realment sabien què duia el seu programa, però prefereixo això que una possible entrada de PxC al Parlament. Per acabar, SI desapareix i dóna pas a la CUP, que entra amb força a les seves primeres eleccions autonòmiques.

Foto: rtvv.es

Tot això ens demostra que els descontents amb Mas han anat a votar a ERC, i que, possiblement, C's ha robat escons als socialistes gràcies a un bon orador per candidat i al NO rotund a l'aventura independentista i a una hipotètica consulta sobiranista. A CiU no li ha sortit bé la jugada, ja que (espero), Esquerra no els donarà suport incondicional i, per molt que en Duran no vulgui, faran fer el referèndum. És evident que el President haurà de pactar, és impossible governar un Parlament tant igualat.

Ja veurem com acaba aquesta legislatura i què compleixen els qui manin. De moment, Homs ja ha anunciat més retallades i Junqueras la condició inevitable del referèndum per la independència.

Agafem-nos

...i ben fort, que això promet una batzegada important.

D'aquí a una setmana justa, els que podeu fer-ho, anireu a votar (almenys això espero). El diumenge que ve viurem una de les nits electorals més importants en la història de Catalunya, on el poble demostrarà què vol, encara que cada partit vengui les seves mentides per guanyar vots. Guanyarà l'Artur, però ho farà amb majoria absoluta? Passarà a ser tercera força el PSC? Entrarà la CUP al Parlament?

Hi ha mil preguntes a fer sobre els resultats, però abans ens hem de preguntar qui us convenç més per rebre el vostre vot. I poca broma, que el dret a votar és molt important i està infravalorat en aquesta societat. Cada vot compta, un grapat de vots pot fer canviar escons i moure tot el panorama. Avui he decidit fer un repàs dels programes dels principals partits polítics que es presenten a les eleccions del dia 25, però no m'he basat només en el que ells diuen que faran, sinó també en els punts que els desfavoreixen. Així doncs, he preparat personalment els següents muntatges amb sis punts sobre cada partit. Els tres primers són amb els que poden aconseguir més vots segons els interessos dels diferents grups de votants, i els tres darrers amb els que cal pensar abans d'enviar el vostre vot als candidats o candidata.

*ordre dels partits segons els escons que se'ls atorguen els sondejos.

Així doncs, cada partit té els seus pros i els seus contres, ara és feina de cada votant de valorar què pesa més a l'hora de destinar el vostre vot. Jo ja tinc clar a qui votaria el proper diumenge, però no ho faré públic encara perquè no sembli que amb els muntatges de fotos que he fet en aquest post hi he barrejat la meva opinió amb la realitat. Penseu bé quin és el vot que us identifica i exerciu el vostre dret a dir què voleu pels propers quatre anys. Si no ho feu, després no vull sentir ni una queixa en quan no us agradi qualsevol reforma. Votar és opinar lliurement.

Fins aquí arriba el meu repàs anterior a les eleccions autonòmiques del 2012, ja que el proper escrit, que es publicarà dimecres, ja tractaré algun tema diferent. Fins llavors, salut!

Benvinguts al festival

Senyores i senyors, benvinguts a la enèsima campanya electoral, un festival de mentides i promeses, després de demostrar-se que res es pot prometre, i sinó mirin el cas de Rajoy, que avui en dia està jugant al món al revés.

Independència, federalisme, Espanya. Aquestes són les principals paraules que portem sentint des del setembre i que no pararem de sentir en els propers dies de campanya. Però no tot és aquest debat, cal recordar la horrible i desastrosa crisi que estem patint, el tema dels desnonaments, els bancs, els serveis socials, la corrupció, i molts altres temes són també als programes electorals, però en segon pla. Tots van amb el mateix tema a la boca, però si ens empanem només en aquest tema no tirarem endavant ni com a comunitat autònoma ni com a estat.

Foto: Catalonia is not CiU

Aquest cap de setmana he tornat a una trobada de joves en la que hi participàvem joves d'esplais de Cardedeu, Canet, Alella i Mataró i una de les formacions que vam fer va ser sobre democràcia i el funcionament del sistema actual, des d'un punt de vista imparcial, que va acabar amb un interessant debat entre tots nosaltres. Un dels temes que vam tractar sobre la manera en què funciona el nostre país va ser la memòria curta del poble, és a dir, que avui en dia la majoria dels que podreu votar a les properes eleccions no recordeu les retallades impulsades per Mas, com l'euro per recepta o les reduccions de personal que han acabat amb tancaments de centres socials, sinó que només penseu en els últims tres mesos, en els que el senyor President (o messies, segons les fotografies de la seva campanya electoral) només ha parlat d'independència i d'aquesta com a solució de tot. També hem parlat de la participació a qualsevol elecció, arribant a la conclusió de que abstenir-se o fer un vot nul és no estar a favor de la democràcia i votar en blanc és estar a favor de la democràcia sense trobar un partit que et convenci. Així doncs, aquesta abstenció massiva que hi està havent en els últims comicis ens el podem prendre com que moltíssims habitants no estan interessats per la democràcia o bé hi estan en contra, la qual cosa significa un greu problema, i és que la gent no creu en el sistema actual, encara que tampoc s'ha trobat un altre sistema estable sense ser una dictadura per fer funcionar un país. Dóna molt a pensar.

Amb tot això vull dir que la campanya electoral són unes setmanes, més aviat mesos, en què els partits polítics intenten fer-se seus els bancs amb promeses que els beneficiïn, encara que no ho expliquin al programa, i així aconseguir diners per fer-se un lloc als mitjans de comunicació, que funcionen amb qui té més diners. I com a (espero), futur periodista, em sap molt greu que no existeixi una premsa totalment imparcial. Clars exemples en són TV3, TVE, La Razón, El País, etc.
Aquest no és el sistema que hauríem de tenir, un sistema molt ben plantejat des d'un punt de vista inicial, però no tant maco als despatxos, on els diners, un cop més, mouen el món gràcies a la famosa dita: Feta la llei, feta la trampa.

Menys reflexionar i més actuar

Imatge de l'11 de setembre d'enguany. | El Periódico

Després d'un mes sense escriure al bloc, el panorama polític ha canviat molt. S'ha passat de parlar de si l'Església hauria de pagar l'IBI, de la borsa i la prima de risc, retallades i d'altres per parlar d'un altre tema també important: la independència.

Suposo que molts/es ho sabreu i d'altres ho haureu llegit, jo estaria a favor de la independència de Catalunya en el cas de que els catalans i catalanes així ho volguéssim. I crec que els habitants de Catalunya van parlar clar i, sobretot, català el passat Onze de Setembre a la Marxa per la Independència que amb molt d'èxit va convocar l'ANC. Una marxa que, suportada amb les enquestes d'El Periódico i d'El País, que deien que la majoria de catalans volen un estat propi i que la majoria d'espanyols acceptarien la decisió respectivament, va aplegar dos milions de persones pels carrers de Barcelona, un fet històric amb un potent clam per aconseguir en un futur, esperem que no molt llunyà, un referèndum vinculant perquè els que realment ens veiem implicats amb el tema (els catalans i catalanes i no la resta) podem exercir el dret a decidir. Un dret que potser la Constitució no vol contemplar, però algú pot esperar que quan es fa una constitució dins d'aquesta posi: si una regió del país es vol independitzar, que ho faci lliurement? No, és obvi que quan un país recrea les seves lleis no pensarà en que algun territori vulgui abandonar-lo. I exemples clars en són els últims països europeus que s'han independitzat, com ara Eslovàquia, Montenegro o Kosovo, entre d'altres, ja que des del 1905 són 25 els que han aconseguit ser lliures.

Imatge de l'11 de setembre d'enguany. | El Periódico

I ara tota aquesta gent de Madrid, a part del PPC i el PSC (que cada dia és més PSOE), s'han oposat rotundament a deixar-nos ser lliures, i no dic pas que em sorprengui, però trobo bastant fort que des d'un principi ni se'ns vulgui escoltar després de la força i unitat que hem presentat com a nació. Tots ells ens estan intentant acollonir dient-nos que no sobreviuríem i que la nostra prima de risc es situaria als 1.500 punts, però ningú parla de que ells deixarien de cobrar els 16 mil milions d'euros nostres cada any, i aquí és on entra el tema del pacte fiscal. Si el té Euskadi i tots sabem que Catalunya dóna desproporcionadament més del que rep, per què no tenim dret a tenir-lo? Per què Mariano Rajoy va dir abans de conèixer al cent per cent de què anava el pacte que el senyor Mas li presentaria que no acceptaria aquest acord? Està clar, perquè ells ja viuen bé de tot el que els paguem.

Potser el que està fent el President és electoralista, ja que es rumoregen possibles eleccions anticipades i va de lluitador pels drets de Catalunya, però cal dir que no deixen de ser això: drets, uns drets que ja hem dit que volem. Només volem ser lliures. També cal dir-li al President que no és moment de reflexionar, sinó de seguir actuant. I ja que parlem d'eleccions, que es prepari el PSC a buscar un candidat que no doni ganes de dormir i que doni força a la rosa i el puny i també a la paraula Catalunya i miri menys a Madrid, un candidat amb esma, si us plau, no com Montilla o com el senyor Navarro.

Només em queda dir que visca Catalunya lliure, si Catalunya així ho vol! Torno a ser aquí per donar canya al bloc, així que em veureu per aquí sovint. Ens veiem :)

En poques paraules

Avui es podrien dir masses coses, però he decidit que deixaré un fragment que vaig escriure dues setmanes abans de les eleccions generals i així podreu comprovar que ja us vaig avisar. A més, tres vídeos on asseguren que "apujar l'IVA és un disbarat", que "afectarà a la sanitat, la cultura i l'educació, que són molt importants" i, textualment, que ‎"La subida del IVA es el sablazo que el mal gobernante le pega a todos sus compatriotas que ya están muy castigados por la crisis". Avui tot això ja els hi és igual.

Gràcies, Mariano, per mentir i gràcies, Rubalcaba, per no defensar-nos com cal.

El proper president, que ja us avanço que serà Mariano Rajoy (tampoc crec que us sigui cap sorpresa), és el líder d'un partit que és més a la dreta que mai, fins i tot, més que a l'era Aznar, que ja és dir... El proper serà un president que, com ha fet el govern Mas, farà retallades en els equipaments públics i donarà facilitats als més rics del país (pura filosofia popular, però ara encara més accentuada), serà un president que farà que les 'mesures' de CiU facin riure. 

          Fragment de l'escrit "Suma't al seu canvi", publicat el 4 de novembre del 2011.

Amb això només puc dir: Rajoy Dimissió.

Control X

El canvi que ha sofert el PP en set mesos.

No cal que us presenti al nostre estimadíssim president espanyol, en Mariano, ja que el coneixem prou bé després d'haver-se retractat ell sol durant els mesos de mandat que porta. No n'ha tingut prou apujant l'IVA que va prometre no pujar, retallant en sanitat, cultura i educació després de declarar que era el més important de la societat, ni tampoc abaixant les pensions i les ajudes als qui més ho necessiten. No, no va ser suficient. És per això que, no per sorpresa, ha anunciat que divendres que ve tornarà a ser un divendres negre d'aquells que fan tremolar a tota la península. Més IVA? Més peatges? Menys ajudes? Menys funcionaris? El que està clar és que a ell i als seus amics de FAES, on sap que ningú el criticarà perquè els rics d'Espanya tenen el cul salvat en nom de l'Europa merkelista.

Aznar, vertader president del govern amb el seu titella Rajoy. Foto: EFE

El més bo és que el Diari Ara diu que "Rajoy ha posat deures a les comunitats autònomes i a Europa". De veritat pretén que ens creiem que és algú a Europa? Un home que presideix un dels pitjors països econòmicament parlant i que per culpa seva ens han hagut de rescatar no serà escoltat per cap líder de cap país. I a les comunitats autònomes encara no ha aconseguit imposar-se, sinó que ha intentat enfonsar amb pitjors mesures a les que no governa el seu partit, gest molt lleig per part seva.

Vivim entre la catàstrofe i l'acudit, una situació produïda per una mala gestió dels populars amb el mando que prometien saber fer servir, però que usen pitjor que l'anterior posseïdor del mando, aquell que tant van criticar. I aquesta situació també la vivim per culpa dels qui ho permeten: els rics del país i l'oposició. Una oposició pèssima i muda davant de tal desastre nacional que no fa gests de protesta o d'intentar anar pel bon camí. Molts s'enfaden quan defineixo els socialistes com un partit de centre, però ells mateixos demostren ser-ho al no defensar als treballadors i al poble. No sento a Rubalcaba, no sento a tots els diputats del PSOE que tenen cadira al Congrés. Algú em pot dir per què? Noves reformes són en camí i la seva permissibilitat és el problema que deixa crear més problemes. Els qui saben fer d'oposició ja ho fan, i els votants ho han vist.

Així doncs, retalla que retalla. Rics més rics. Pobres més pobres. Tot cap a pitjor. Un cop més, PROU!

*Control X és la drecera en un ordinador per "retallar" un text o una imatge. També és l'eina de Rajoy per destrossar més el nostre país

Poc a poc

Gràfic: El Periódico - Dades: GESOP

Porten sis mesos ocupant els seus càrrecs. És cert, ho torno a dir, que l'herència que van rebre no era gens bona, però la que deixarien ells ara mateix és molt pitjor, ja que, només ho recordo, ens han enviat a la ruïna havent de demanar un rescat i aplicant mesures que només porten problemes als qui menys n'hem causat: els ciutadans. No em posaré a fer una llista de totes les vegades que ens han enganyat ni recordaré que alguns ja vam avisar que les coses només podien empitjorar amb Rajoy al mando del país, avui només em basaré amb dades certes en comptes de pensaments propis a l'hora d'opinar.

El Periódico publicava dilluns el baròmetre del GESOP, on es pot veure clarament que el Partit Popular perdria la majoria absoluta si avui en dia es celebressin eleccions. Per sort, ja que en els dos últims baròmetres havien perdut molt pocs punts amb tot el que ja havien fet contra el poble en tant poc temps. La gent comença a reaccionar. I és cert que encara guanyarien les eleccions per moltíssim davant de la resta de partits, però això no és qüestió de que passi més temps, sinó de que el senyor Rubalcaba comenci a exercir de cap de l'oposició com cal, parlant clar i dient què és el que el poble vol i què no vol. Almenys aquest és el paper que un cap de l'oposició hauria de dur a terme, i encara més quan el propi president no fa bé el seu. Però no, aquí són pocs els que parlen clar i tenen veu a un parlament. Tots ells cobren i no fan res per aconseguir alguna cosa, encara que sigui demostrar el sentiment o pensament del poble.

Gràfic: El Periódico - Dades: GESOP

Serà per això que Izquierda Unida aconseguiria quasi duplicar el nombre de vots que va rebre fa tant sols uns mesos? Sincerament, crec que sí. Està arribant una nova força política amb importància, així que més els hi val als dos grans posar-se les piles per fer mèrits i arribar a acords que ens ajudin a sortir d'aquesta eterna crisi que ens té atrapats i ens manté allunyats d'Europa, fet que no interessa i que no ajuda gens a millorar. És un cercle viciós que interessa a Mrs. Merkel i companyia, ja que Espanya queda en mala posició i la confiança en altres països creix, com, de fet, és normal. IU s'està quedant amb els vots que els populars resten i que no confien als socialistes, que no s'ho curren gens i ho haurien de fer per propi benefici.

A més, amb la gran campanya anti-socialista que ha dut a terme el PNB per aconseguir el Govern Basc en els propers mesos, els ha sortit a compte per millorar de cara a les generals. El que trobo inconcebible és la pujada de vots d'UPyD, un partit de quatre gats que van renegar del PSOE i del PP perquè no van aconseguir un càrrec de lletres majúscules, però que són els mateixos que els dos grans partits espanyols.

En conclusió, el que estaria bé per cada partit és pensar més en el poble per part dels populars, canviar de cap de llista i plantar cara per part dels socialistes, que IU i ICV segueixin així, encara que ICV sigui un partit actualment adormit. Per part d'ERC, el millor que poden fer és tornar a canviar tota la plantilla de jefes i buscar gent d'esquerra que defensi realment Catalunya com en els vells temps de Carod-Rovira. I sobre CiU, més els hi val començar a parlar clar sobre les sentències anti-catalanistes i repensar-se bé les retallades i el co-pagament si volen renovar govern a la Generalitat.

El Gran Wyoming a Alcalá de Henares el passat divendres - Vídeo: tmc on Vimeo

Potser és hora d'escoltar realment a tothom si els més votats no ho fan. Les enquestes comencen a deixar clar que el canvi espanyol no comença amb el PP, sinó amb l'etapa post-pepera. Ja ha dit bé el Gran, molt gran Wyoming, que ha parlat clar com a conductor de "l'últim programa que no segueix sumís al Govern" i ha dit que "Rajoy no és el puto amo, sinó l'administrador" (vídeo).
Poc a poc, pas a pas, gra a gra, vot a vot, tot va canviant.

Qüestió d'observar

És increïble la situació en la que ens trobem actualment a Espanya. Som coneguts a nivell mundial per la crisi que als qui paguem per arreglar-la no saben fer-ho, tenim un banc que ens prometia la unió dels millors per construir un bon futur i que ara necessita 23.456 milions d'euros "que no s'han de tornar", tal i com ha assegurat  el seu president sense que ningú li vulgui parar els peus. Per si fos poc, vivim en un país on és notícia especial que el nostre propi president surti en roda de premsa i arribi a ser un dels temes més comentats a nivell mundial amb diferents etiquetes a Twitter. Això significa que tenim un president que mai surt en roda de premsa i que quan ho fa tremolem, un president que s'escapa dels mitjans de comunicació per les portes del darrera, el mateix que criticava a l'anterior president perquè sortia poc a parlar amb els mitjans de comunicació, però ell encara ho fa menys i avui, quan ho ha fet, ha estat des de la seu del seu partit polític. Aquest mateix president és el que quan surt a parlar diu que "no hi haurà rescat de la banca" quan Bankia ha caigut un 28% i ha arrossegat a la resta de bancs a caure a la borsa i ha fet pujar un cop més la prima de risc fins als 510 punts, nivell de rescat de Grècia.

Trending Topic's d'aquest matí. És vergonyós que sigui notícia que parli el nostre president.

Tot això mentre, per sort, el PSOE s'ha dignat a donar un cop de puny a la taula exigint transparència i buscant maneres de recaptar diners sense afectar als ciutadans i ciutadanes com ha fet el PP amb sanitat, educació, cultura, serveis socials, etc... La millor mesura que proposen els socialistes espanyols és que l'església pagui l'IBI (Impost sobre Béns Immobles), un impost que en teoria ja paguen, però que l'església incompleix. I jo em pregunto, si ho fan pagar a la resta d'entitats religioses i Espanya és un país declarat aconfessional, l'església no ho hauria de pagar també? El que passa és que com que governa un partit de dreta cada cop més ultra i van viure quaranta anys de glòria es pensen que són els reis del mambo, i no, no podem seguir així amb el negoci que tenen muntat.

Enquestes realitzades als portals 324.cat i elpuntavui.cat

Per tant, el que hauríem de fer és deixar de banda tonteries com el que digui Esperanza Aguirre, que ja té prou problemes amb el deute de la comunitat que presideix) i començar a plantar cara als qui ens han portat a aquesta situació, com ara Bankia, i obligar-los a tornar els diners amb interessos que després siguin destinats al creixement econòmic si no volen que l'entitat pertanyi al govern.. A més, hem d'exigir transparència als governs municipals, autonòmics i estatals, no pot ser que no sabem res del que està passant i que ho anem descobrint a base de caigudes a la borsa. Senyor Rajoy, si compareix com a president, faci-ho des d'on toca, i no des de Gènova, obligui a pagar imposts a tothom i a que ens tornin els 400€ que ens costa a cada un de nosaltres el rescat de Bankia.  I els socialistes espanyols el que han de fer és unir-se amb la resta de partits per fer d'aquesta oposició una forta contra la majoria absoluta popular. Per altra banda, tot i que sigui un altre tema, senyor Pere Navarro, comenci a treballar, no? Que això d'escalfar la cadira ja ho va fer el "vell PSC", encara que siguin els mateixos!

Segueixo indignat. I tot això em passa per observar el que ens envolta.

EL DIA 1 DE JUNY, NOU DISSENY AL BLOC!

Ole tu!

Ja no és cap novetat que l'espanyolisme no pugui viure sense atacar el catalanisme. Les pedres contínues que ens són llançades atacant-nos i deixant-nos com la pitjor comunitat autònoma en tots els aspectes comencen a cansar, i avui el meu objectiu és mostrar com i per què ens estem cansant.

(Portada El Mundo 29/12/2010 - Foto i peu de foto)

PROBLEMA

Es barregen masses fets alhora: futbol, ideologies, lloc de residència... Ni tothom a Catalunya és independentista ni tothom és del Barça. I aquests tòpics, juntament amb la propaganda i campanya que en fan els mitjans d'ultra-dreta fan que l'odi cap als catalans i bascos vagi en augment de portes enfora. Com és possible que en una connexió en directe al telenotícies d'Intereconomía es parli de les manifestacions a València contra l'actuació policial dient que hi havia radicals de tot tipus: catalans, bascs... ? I el més gran problema és que ningú fa res per parar-los els peus, ja que hem pogut comprovar com se les gasten. A més, és un tipus de premsa podríem dir que és imparcial, ja que critica al govern i a la oposició (tot i que uns abans del 20N i els altres després :P)

 

Aquests mitjans són insostenibles econòmicament i van néixer per atacar al PSOE a través de la TDT Party

CONSEQÜÈNCIES
L'enfrontament i la radicalització dels bàndols catalanista i independentista (que no són el mateix) amb els espanyolistes i anti-catalanistes (que tampoc són el mateix). Tot i així, això fa que una persona que abans no li feia res formar part d'Espanya s'estigui plantejant l'opció de com seria una Catalunya independent. I és per això que avui en dia la meitat dels catalans i catalanes votarien sí en un referèndum vinculant sobre aquest tema. I la xifra va en augment, i amb un govern com el de Rajoy en que serem una comunitat que serà de tot menys autònoma la cosa seguirà augmentant. A més, quan hi ha estudis que demostren una Catalunya sostenible econòmicament parlant que donen suport a una hipotètica independència encara ens fa pensar-hi més. Fins i tot un andalús al programa 'Salvados' durant l'entrevista al President Pujol va reconèixer que seria una bona opció el fet d'una Catalunya fora d'Espanya.

 

Entrevista a Pujol a 'Salvados', La Sexta (Foto: El Terrat)

SOLUCIÓ
De solució només n'hi ha per via penal, i ja veiem qui mana i quant triga la justícia. I quan arriba ho fa fatal (per exemples, fer clic aquí). No és qüestió de fer callar a diaris com ABC, El Mundo i cadenes com Intereconomía o la COPE, sinó posar límits al respecte i a la dignitat d'un país i una cultura que mou a milions de persones.

Bé, després d'aquesta petita reflexió us anuncio que diumenge (demà passat), sortirà un nou escrit i que n'hi ha un que té a veure amb el que acabeu de llegir que s'està començant a cuinar. Ja us n'avançaré més :P
Que tingueu un bon final de setmana!!

7 dies

Set dies són els que portem en campanya i el que queda perquè el senyor Rajoy celebri el millor resultat d'una dreta cada cop més extrema. En aquests dies han passat les típiques coses que passen en campanya: vídeos polèmics, declaracions en què els polítics es retracten, muntatges penosos, etc... Aquí us deixo algunes 'perles' de la campanya i amb elles la meva opinió. 

• "Una candidata del PP publica un muntatge de Chacón ensenyant un pit" - Crònica.cat

Foto i titular: Crònica.cat

L'únic que puc dir sobre aquesta dona és que s'ha de tenir molta vergonya i s'ha de ser una dona molt masclista per fer un muntatge com aquest per esgarrapar vots d'on calgui. Aquesta candidata no ha tingut vergonya en fer-ho, per tant, trobo bé que no tingui vergonya en dimitir, com ha fet. Fets com aquests és quan es retracten els candidats que ens governaran en molt poc.

• "El PSC simula la mort d'un pacient en un hospital a causa de les retallades en un espot electoral" - Ara.cat

Potser us sorprendrà, però estic completament d'acord amb aquest vídeo del PSC, ja que crec que té tota la raó del món. Les retallades alentiran les llistes d'espera per tot tipus d'intervencions i visites, fet que fa que la gent que pateix malalties greus tingui menys temps per esperançar-se i més risc a morir. També el fet que quan hi ha menys professors, hi ha menys atenció per cada alumne/a. El que passa és que la veritat fa mal...

• Programa electoral de Plataforma per Catalunya - El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir.

Aquesta gent també ha tingut el seu lloc en aquest bloc durant els 5 anys de la seva història, ja us els vaig 'presentar' en un escrit. Però es veu que els agrada ser notícia força sovint. El que passa a aquesta notícia és que no l'he buscada jo, sinó que ha vingut a mi, concretament a la bústia i en forma de programa electoral, un programa completament impossible (recomano ampliar la imatge per veure-ho millor). En aquest asseguren que l'impost que els immigrants paguen per enviar diners al seu país no és tributat (és impossible pagar un impost sense tributar-lo, si no es tributa és que no es paga l'impost), per tant, què vol dir això? que prohibiran als immigrants enviar diners? Doncs d'aquí en volen treure 1.368 milions d'euros, que es diu ràpid.

També asseguren treure 3.325 cotxes oficials als polítics. I d'aquí em pregunto, només en deixaran un per en Josep Anglada? Doncs bé, amb aquestes dues propostes diuen que estalviaran 5.698 milions d'euros i ja haurem sortit de la crisi. També prometen crear mig milió de llocs de treballs cada any privilegiant als joves i als majors de 50 anys, però, sap el sr.Anglada que la gent d'entre 30 i 50 anys també treballa? Clar que després de que el PP assegurés crear 3,5 milions de llocs de treballs tampoc és tant. I per si encara us sembla poc, qualsevol immigrant que vingui d'un país que no forma part de la UE (Suïssa, Andorra, Islàndia, etc...) no podrà tenir la nacionalitat espanyola: el colmo dels colmos!

• "Rubalcaba demana a Rajoy que retiri el recurs contra el matrimoni homosexual" - EFE

Com ja us vaig avançar en l'anterior escrit, Mariano Rajoy retirarà el títol de 'matrimoni' a les unions entre homosexuals tenint ara mateix un recurs presentat al Tribunal Constitucional en contra d'aquest tipus d'unions i de la seva llei, impulsada per ZP. En aquest vídeo del debat, però, Rubalcaba li pregunta sobre  el tema i, com sempre, Rajoy desvia la conversa i no contesta.

Bé, doncs després d'aquest repàs a la campanya electoral vigent pel 20-N, vull anunciar-vos que el següent escrit serà un reportatge sobre Intereconomía, una cadena que se que existeix gràcies a l'APM?.

Per cert, vull dir també que he titulat la foto de campanya de CiU (a sota). L'he titulada 'els il·luminats, ja que per les autonòmiques veien la llum del túnel i ara estan il·luminats pel reflex d'unes estisores... També us adjunto l'alternatiu. Bona setmana!

Rubalcaba, ¿sí?

Ja fa temps, i tots i totes ho sabem, que va començar la campanya electoral per les generals. Una campanya que va 'in crescendo', és a dir, que cada dia va a més. Tot i no ser oficial, encara, com hem pogut comprovar en les anteriors campanyes, tot s'hi val. Qualsevol persona i partit, tot i que tan sols defensi una idea (sigui l'eradicació de la immigració o la independència de Catalunya), tothom pot acusar a tothom de qualsevol delicte tot i no tenir-ne ni una sola prova. N'hi ha que fins i tot s'atreveixen a dir que 'crearan 3,5 milions de llocs de treball creant un milió d'empreses noves'; clar, com que ells són tan bons (recordem que van crear aquesta crisi) ens trauran d'ella el 21 de novembre, un cop guanyades les eleccions.

Però avui no parlaré del PP, del que ja sabeu què en penso. Avui parlaré del PSOE, que, tot i ser un partit més proper a les meves idees també té les seves coses de nens.

Abans de començar l'escrit, vull que sapigueu que en Rubalcaba em sembla un bon candidat a les eleccions del 20N. Tot i així, és un home que sap molt bé que aspira a ser cap de la oposició, un home que està canviant el seu discurs allà on va per 'agradar a tothom', suposo. Doncs no em sembla una bona tàctica. De fet, és el que va fer CiU a l'anterior campanya ara ja fa un any. I és que els partits ja no tenen identitat pròpia, sempre depenen del que digui la resta i es dediquen a fer-ne un Sálvame Deluxe. Els partits ja no tenen idees, els partits ja només es dediquen a enviar-se missatges, a retreure's temes i a veure qui la diu més grossa.

Partits com ara bé el PP no han sabut renovar-se mai, ja que tots i totes sabem que la direcció encoberta del partit és de José María Aznar i que en Mariano n'és sols la titella. Passa alguna cosa semblant al PSOE, i és que és veritat que Rubalcaba ha pres decisions com a President encobert del Govern espanyol, ja que ZP fa mesos que té el cap en un altre món. Passa també al PSC, això de no saber canviar, ja que el sr. Iceta, per jove que sigui (comparat amb la resta), és un home que porta masses anys a la ceba, una ceba que amb Montilla sense ser president feia plorar i que avui en dia ja comença a fer pudor de podrida.

Però parlem de Rubalcaba. El veig un home capaç de donar canya a qui li caldrà baixar els fums d'aquí a dos o tres mesos. Un home que ha demostrat saber comportar-se. Però senyor Rubalcaba, no s'equivoqui; no faci igual que l'Iceta, renovi la gent, renovi la llista, busqui gent amb ganes de canviar el partit (cada dia menys, ja que els de sempre acaben imposant la seva llei i treuen del mig a qui vol canviar les coses).

Per això mateix em pregunto: Rubalcaba, sí? Sí a els de sempre? Sí a entrar en el seu joc? Sí a conformar-se amb el que hi ha? Sí a acceptar les futures retallades del Govern Rajoy? Jo sóc partidari del canvi, i a totes aquestes preguntes responc NO. Rubalcaba, digues NO!

Per acabar vull excusar-me de trigar tants dies en escriure al bloc, però com molts i moltes ja sabeu, he estat enfeinat amb el IV Mataró Camina per l'Alzheimer 2011, iniciativa en la qual col·laboro per segon o tercer cop i que demà celebra la seva quarta edició! Tornaré molt, molt i molt aviat amb un post sobre la Caminada i amb les ganes de sempre!