Incomplint

Carta oberta a Pere Navarro, líder del PSC.

Ai, Pere, Pere... com t'agrada donar la raó als qui sempre hem dit que no eres un bon candidat ni una bona oposició. A més de no lluitar durament contra les injustícies socials del Govern Mas contra les que deies estar durant la campanya, ara has arribat a incomplir el teu propi programa electoral (vegeu foto).

No recordes quan vau omplir Catalunya de fulletons on hi podíem llegir aquest fragment? Potser sí que te'n recordes, però el papa Rubalcaba t'ha hagut de cridar l'atenció i imposar les seves idees per sobre de les del teu partit, el PSC i no el PSOE. Aquest PSC que el venies com a 'nou' ha acabat amb els de sempre fent el de sempre pels de sempre, i m'atreveixo a dir que fins i tot tornant enrere. I és que l'etapa de les dictadures ja va passar, aquí. On s'és vist que en una democràcia no es permeti votar el que un vol? Però sobretot, Pere, on s'és vist que convidis a marxar als qui defensen als que van votar el vostre programa que ara fas incomplir? Perquè això d'incomplir programes electorals jo ho veia més típic de populars, i algun convergent amb poder.

Pere Navarro gaudint amb la seva nova família | Foto: EFE

Avui, Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura han defensat a les 523.333 persones que van confiar amb la vostra veu dins del Parlament per ser defensats i defensades. I, sincerament, crec que no et serà cap sorpresa que et digui que el teu partit està en profunda decadència des que vas arribar i vas conduir el PSC a la deriva, i que aquesta decadència ha anat a més des que fas cas als del 'vell' partit. És el que passa quan enganyes al teu electorat i als teus militants i simpatitzants. Sembla que vulguis comprovar on és el terra més fons de tots els terres. Tranquil, segueix així i faràs que tu i tots els teus el toquin.

Així doncs, espero que aquestes diputades i diputats no abandonin el seu escó, ja que estaran donant el que volen a aquesta direcció socialista. Que es quedin, i si cal que sigui fora del partit, però defensant les idees que van prometre al més de mig milió de votants que van creure-se'ls. Àngel Ros ahir va ser covard, igual que avui Rocío Martínez-Sampere. Ros no va defensar els ideals del programa per por al que el tu diguessis, mentre segueix amb els seus altres càrrecs d'alt standing dins del PSC. Ja ho vaig criticar una vegada, però això només empitjora.

Obre els ulls. Abans que sigui encara més tard.

Tornem-hi

Els últims mesos, el Bloc d'en Martí i la mare que el va parir ha estat abandonat. Després de vàries setmanes pensant en el retorn, avui es fa efectiu. Vaig deixar d'escriure amb un panorama polític i social força pessimista, i a dia d'avui tot segueix allà mateix, per no dir pitjor.

El gener sempre és un mes previsible. Tot s'encareix mentre els mateixos que apugen els preus ens volen fer creure que aquest any serà un any inoblidablement bo. El 2014 no podia ser menys i ha succeït: Mas ha encarit el transport públic, els peatges i l'aigua, mentre que Rajoy ha apujat la llum i el gas per enèsima vegada. Això sí, ho han fet escudant-se en falses dades.

El president de la Generalitat ens feia creure que s'abaratien alguns peatges, però s'oblidava de dir-nos que només s'han abaixat els preus pels usuaris amb tele-tac. A aquests usuaris els han baixat molt les taxes, però a tots i totes, Artur Mas, ens ha apujat l'aigua un 5%, que se sumarà al cànon de l'aigua que s'aplicarà el proper mes de febrer. Sobre el gas, s'apuja un 0,2%, que sembla ben poc, però recordo que els pocs que treballen els estan baixant o congelant els sous, i qui no treballa algun dia se li acabarà l'atur si no té la sort de trobar feina. Això sí, no oblidem el tema rei de cada any amb les apujades: el transport públic. Els bitllets de renfe de curta i mitjana distància, el metro, l'autobús i els ferrocarrils s'apugen una mitjana del 2%, mentre que la targeta de transport més usada, la T-10, s'apuja més d'un cinc per cent. Això sí, mentrestant anem fent que TV3 cada dia ensenyi empreses amigues del Govern i entrevisti durant minuts i minuts als seus presidents, sense que això comporti cap notícia.

Anem a Madrid. Sembla ser que hem de donar les gràcies a l'excel·lentíssim Presidente del Reino de España, Mariano Rajoy, que ens apugi la llum "només" un 2,3% el mes de gener, arribant al 70% total d'apujada de la llum en l'última dècada. Visca l'euro, i tant! I no dubteu que ens farà donar-li les gràcies de nou durant els propers mesos, ja que ha quedat demostrat que ell i el seu govern són les últimes persones en aquest món en les que podem confiar. El govern popular també ha decidit apujar els peatges de l'AP-7 i l'AP-2 un 2%, de la maneta de les apujades convergents. Però Mariano Rajoy va dient que la recuperació econòmica ja és aquí degut a l'abaixada de persones aturades durant el mes de desembre. S'ha de ser inútil per no saber que això ha estat per la campanya de Nadal.

Tots plegats ens estan enganyant com ho han fet sempre. I hem arribat a un nivell d'impassibilitat patètica. En qualsevol altre país, com en el seu dia Grècia o Egipte, fa no gaire Itàlia i actualment Ucraïna, ja s'haurien revoltat. Però no, això (encara) és Espanya, i sembla que haguem d'abaixar el cap mentre ens roben. Us recordo que ells, els polítics, han de treballar per nosaltres, i no per les elèctriques ni l'Església. Perquè, quan d'aquí a uns anys es jubilin, gaudiran de tot això mentre nosaltres pagarem una factura de la llum impossible per la majoria de llars obreres. D'una manera o d'una altra, estan corrompent el sistema.
Això sí, mentre escric aquest post, no paro de sentir anuncis de la Generalitat a Spotify. Per això hi ha diners, però per programes socials no.

Prou.

Aferrats

"Ganarse el futuro", diuen.

Doncs, senyors dirigents del PSOE, no van pas bé. I no perquè ho digui jo, sinó perquè la gestió que estan fent al capdavant de l'oposició és patètica, per no dir nul·la, i prou que ho saben tots els votants d'Espanya. L'última enquesta d'El Periódico mostra que els socialistes encara baixarien 3 escons com a mínim, si avui es celebressin eleccions generals. Els 65 escons que perdria el PP es repartirien entre IU i UPyD. Això no és perquè aquests dos partits ho estiguin fent molt i molt bé, sinó que l'altre gran partit espanyol ha fet una de les pitjors oposicions que podria haver fet.

Començant per la poca contundència a l'hora d'exigir la dimissió de Mariano Rajoy, present als papers originals de Luís Bárcenas; seguint per la falta de mobilització després de les múltiples i seguides retallades socials, amb les que només han estat veritablement contundents IU i els sindicats; i, per acabar d'amanir-ho, la repressió interna que regna al partit i que aquests dies ha estat notícia, després del passat congrés.

Rubalcaba ha dit que "Rajoy està assegut sobre tres volcans: l'atur, Bárcenas i Catalunya". A més, no ha estat capaç d'arribar a un acord democràtic perquè els catalans tinguin veu pròpia a Madrid. No, ell prefereix reprimir opinions i que tothom voti el mateix que el jefe ordena. Aquesta no és l'actitud d'un partit que aposta per la democràcia. Igual que tampoc ho és si quan uns quants voten diferent a la resta, han de pagar una multa al partit, una multa per exercir el dret a la llibertat d'expressió.

Foto d'un anterior escrit amb els que entenen la C de PSC. | Foto: www.marti6.blogspot.com

L'Alfredo diu a en Mariano que Catalunya és un volcà sobre el qual el president n'és assegut a sobre. Jo això m'ho prenc com que Catalunya, per Rubalcaba, és un problema per Espanya, un problema perquè volem exercir el nostre dret a la llibertat de decidir democràticament el nostre futur. La qüestió és reprimir.

Ningú li ha explicat que, a Catalunya, el nombre de militants socialistes està baixant per desenes? I justament hi ha moltíssimes baixes al PSC cada cop que el PSOE decideix sobre el que ha de fer el partit català. Ni tant sols la gent que històricament havia format part del partit i els havia votat durant tota la vida els està donant suport. I amb aquestes paraules no crec que hagi arreglat gaires coses, a part de fer contents als líders socialistes madrilenys. Diu Rubalcaba que "Rajoy no té la mínima idea de què fer", però no sap que ell tampoc sap què ha de fer, que és deixar pas a un candidat més jove, amb més força i més esperit progressista.

PSC te al prog Electoral el Dret a Decidir el nostre futur.Em sap greu que el Psoe no ho entengui pero el Psc respon als ciutadans de Cat.
— Àngel Ros Domingo (@angelrosdomingo) October 29, 2012

També se li hauria d'explicar a l'Alfredo que Bárcenas i l'atur també són un volcà pel partit socialista, ja que són els que haurien de defensar a tots aquells que es vegin afectats amb les mesures del Govern. Com? Amb propostes i protestes que convencin a tots i totes els qui estem descontents, per no dir indignats, amb el president. Cada dia, el PSOE és més de dretes.

"Ganarse el futuro, diuen", però els líders del PSOE només s'aferren al passat. D'aquesta manera només es guanyarà el futur Izquierda Unida, i merescudament.

Com diu, President?

Em decideixo per fer la bogeria que suposa repassar la premsa, i em trobo amb aquests dos titulars sobre com es gastaran els diners els governs català i espanyol:

Té tela, la cosa.

Com és possible que amb els temps que corren es gastin diners amb coses així? Ens estan dient que tinguem paciència i que confiem en el govern i la seva política econòmica, però ara es veu que aquesta, a part de retallar en serveis públics bàsics de la nostra societat, consisteix en tirar els diners en coses inútils. Estem parlant de molts diners que aniran a parar a un monument feixista i de molts altres que serviran per reprimir la poca llibertat d'expressió que queda. Senyores i senyors, a això li dic jo un govern d'ultra dreta.

El Valle de los Caídos va ser creat per enterrar-hi morts dels dos bàndols de la Guerra Civil Espanyola, però és evident que ha acabat sent un símbol franquista. Un símbol que, per desgràcia, és massa nombrat des que Rajoy & Cía són al capdavant del govern. Està bé que vulguin reformar-lo si es troba en mal estat, però la qüestió és que aquests 286.000€ seran usats per reformar la façana de la basílica i no per dignificar les osseres dels més de 33.000 morts que hi ha. I és que, com us deia, això és un govern d'ultra dreta, el que es preocupa més per l'església, per la superficialitat i per l'elit en comptes de les persones que tracten de sobreviure en l'estat econòmic actual.

Foto: xtec.cat

Per altra banda tenim les genialitats del Govern Mas. El mateix que ha retallat en sanitat, educació, cultura, serveis socials, la CCMA... decideix invertir en un camió que dispara aigua. Vol dir això que per ells és més important aquesta mànega que qualsevol necessitat humana? És millor invertir en un camió que es farà servir dos o tres cops a l'any que en els medicaments bàsics que els malalts necessiten diàriament? Doncs mireu, les dades parlen per si soles. També he llegit que aquesta mànega que pot provocar fortes lesions no substituirà a les pilotes de goma que han arribat a treure ulls. Llavors... puc saber per què s'ha comprat aquest invent? Digui que sí, President! Ja som a l'alçada de Turquia!

Foto: planetagea.wordpress.com

Quan he llegit aquests dos titulars m'ha vingut al cap una dona que va sortir aquesta setmana a 'El Intermedio' (La Sexta), explicant que lluitava per la investigació d'una malaltia rara. Els governs estatal i autonòmic no li han donat ni un euro per poder seguir amb aquesta investigació i és a punt de tancar el laboratori degut a que no podrà pagar als científics més enllà del mes d'octubre. Pensem-hi. Es gastaran un munt de milers d'euros amb coses com aquestes i no destinaran res a investigacions per malalties rares. És o no és vergonyosa, la política de dretes a la que ens tenen submergits PP i CiU?

Així anem.

Setge

Té gràcia tot el que sentim d'Espanya sobre el nacionalisme català. No els agrada veure com quasi dos milions de persones es van mobilitzar per la independència la passada Diada, ni tampoc que defensem la nostra llengua dels atacs que rep contínuament. No suporten les estelades ni que vulguem endinsar-nos en la insubmissió amb la LOMCE que demà aprovarà el Consell de Ministres. Ens insulten, es riuen de nosaltres i ens menyspreen als mitjans de comunicació anti-catalanistes i volen que entenguem que amb els nacionalismes no arribarem enlloc. Té gràcia perquè no entenen la diferència entre el nacionalisme i l'odi nacionalista. És cert, i no negaré pas, que el nacionalisme català és molt viu i té molta força actualment, ni tampoc que hi ha sectors d'odi contra Espanya i els espanyols. Però centrem-nos en el tema del qual us vull parlar avui: la catalanofòbia.

'La Gaceta' barrejant temes. (05/03/2010)

Els mateixos que critiquen el nacionalisme català són els primers que prediquen l'odi sense demanar l'opinió ni conèixer la realitat sobre qui parlen. És allà on ens humilien a tots nosaltres, on s'inventen xifres i notícies que ens insulten, on tergiversen les nostres paraules i on expliquen al seu públic qualsevol bajanada amb tal d'increpar-nos i promocionar l'odi cap a casa nostra. Són molts els que es creuen això de que la reforma educativa serà la "Ley Orgánica para Mejorar la Calidad Educativa". I el pitjor és que l'odi arribi a aquests nivells constitucionals. I és que els mateixos que han redactat aquests paperots són els que no reconeixeran mai que som la comunitat que, en proporció del que dóna, rep menys diners i ajudes de l'Estat. Ens desafien i ens provoquen, però hem de ser prou llests com per no rebaixar-nos al seu nivell. Hem de pensar que, com a poble, ens mereixem un respecte que hem d'exigir com cal: sortint al carrer i fent tràmits a través de la via judicial, encara que ens vagi en contra. Si pensem i ens unim som imparables. Ningú farà la feina per a nosaltres. I menys des d'Espanya.

Vídeo d'una andalusa en contra de la catalanofòbia.

Ben pocs tenen empatia amb aquest tema. Ben pocs volen pensar que potser els catalans sentim la nostra cultura i la nostra llengua pròpia perquè la tenim, i ben rica que és! Hi ha el cas d'aquella noia andalusa que va fer un vídeo sobre la catalanofòbia, que va revolucionar la xarxa. Ella mateixa va descriure la catalanofòbia com a "el rechazo injustificado y agresivo que tienen tantísimas personas hacia los catalanes". També hi ha els que han mostrat al ministre Wert el menyspreu que es mereix, ja que és el que ell està tenint amb l'educació.
No demano a ningú que es faci catalanista ni que defensi el català. Només demano que els que tenim a les nostres mans el futur de la llengua i la terra aconseguim el respecte que tothom mereix, ja que no hem fet cap acte ofensiu contra ningú. Salvador Espriu deia: "No podrem mai ser si no som lliures". I lliures no vol dir independents, sinó sense que ningú que ens castigui amb l'opressió. Amb tot el pes que duem a sobre, ens mereixem ser-ho.
No confonguem. Catalanisme no és independentisme. Ser català no és ser independentista. Defensar el teu poble no vol dir voler atacar ni menysprear-ne un altre.

Reset

Senyores i senyors, definitivament ens hem tornat bojos. Sí, sí, tots absolutament bojos. M'explico: vivim en un país on es veuen brotes verdes amb sis milions de persones aturades, on estem sortint d'una crisi quan cada dia 532 habitatges són desnonats, on els de dalt asseguren tenir la solució mentre els de baix ens quedem sense sanitat, educació ni drets socials, i on la gent es preocupa més dels realitys nocturns que de sortir al carrer a protestar contra aquesta bogeria col·lectiva. S'han tornat bojos al donar més importància a les multes de trànsit del dia a dia que a una infanta lladre, i també en el moment d'ocupar-se de canviar el nom de català a LAPAO i no de fer justícia amb les víctimes i familiars de l'accident de València o amb un partit que no aclareix com pagava sobresous quan era al govern. Embogits nosaltres per no carregar-nos als partits polítics que ens van prometre la glòria i avui incompleixen el seu programa electoral paraula per paraula i beneficien als seus. Tots bojos en el moment en què relacionen l'avortament, un dret que salva moltes males vides, amb ETA. Xalats els qui donen més importància a les mentides de Mourinho que a les dels bancs i caixes que ens han robat. I tot això per no parlar de tot el que encara no sabem.

No ens n'adonem, però tots estem una mica bojos. I no té cap gràcia. Plegats estem convertint a aquesta societat i país en un lloc on ningú ens creu i on només escoltem les ordres d'una dona alemanya a qui l'estat del benestar espanyol li és ben igual. Ens estem resignant a pagar la crisi que nosaltres no hem creat mentre ens buiden les butxaques amb reformes que no faran res més que dur a més de nosaltres a les oficines de treball. I sinó ens queixem, res del que pensem servirà. No val queixar-se un cop, ni dos, ni tres. Ens hem de queixar tant com calgui, unir-nos tots contra qui no pensa en nosaltres i és a la cadira on el poble el va posar. Encara som a temps, sí. Però no sé quant pot aguantar aquest país en aquesta situació sense que acabem d'estar tocats del bolet al cent per cent.

Toquem de peus a terra, mirem les injustícies que ens envolten, lluitem perquè ens tornin el que tant va costar aconseguir. I que ens escoltin. No dic que ens sentin, dic que ens escoltin. Que pensin que a part de gent que aporta imposts, som persones que volen viure la vida, que només n'és una. No és moment perquè els ciutadans tinguem paciència, sinó perquè reflexionem i actuem.

El 15M ens va injectar ara fa dos anys una dosi de reivindicació a tots i totes, demostrem que si volem podem seguir tenint-lo. Sigui amb la plataforma que sigui.

El dia 15 de tenia pensat fer un escrit especial per celebrar el segon aniversari d'aquells successos que van moure a tota la península, però he pensat que era necessari fer un escrit animador com aquest per escalfar el #12m15m d'enguany, després de veure les notícies i avergonyir-me del què fan els de dalt i de la nul·la reacció dels que som a baix.

Ja trigaves

Ai, Carme, Carme... o hauria de dir Carmen? Ja trigaves a retratar-te i demostrar qui ets. Però en fi, has decidit que ha arribat el moment de fer-ho.

Foto: Periodista Digital

Te'n recordes de la campanya electoral de l'any 2008? Sí, dona, aquella on parlaves de la Catalunya optimista, aquella on et vas omplir la boca de paraules catalanistes i ens vas prometre que, des de Madrid, tu i els teus miraríeu més que mai per Catalunya i els catalans. I és que aquell any també es celebrarien les generals i seria la teva oportunitat. Vau prometre que, amb dos governs socialistes, Catalunya tornaria a ser rica i plena. Recordo aquelles brutals imatges on el Palau Sant Jordi es veu tenyit de vermell i de banderes catalanes i les teves mans entrellaçades amb les de Zapatero i Montilla es van aixecar per celebrar l'èxit que s'aconseguiria dies després en les eleccions autonòmiques.

Els que ara reneguen de Catalunya

Just després de les generals vas deixar que et donessin el maletí de defensa, fent-te cridar Viva España i Viva el Rey durant tres anys arreu del món deixant-nos a tots els catalans bocabadats. Però allò va ser només el començament de tot. Poc a poc vam anar veient com la Carme es tornava Carmen en les seves compareixences, on deies que estaves lluitant per Catalunya i seguies enganyant-nos com burros. Més endavant vam començar a entendre el perquè de les teves paraules espanyolistes. I és que vam comprovar els teus aires de líder que pretenies dur a la direcció del PSOE. I no em negaràs que no et van agafar pel sol fet de ser catalana, i et va fer ràbia venir d'on vens. I què vas escollir? Espanyolitzar-te al cent per cent.

Quina gràcia, però, quan va arribar l'11 de setembre del 2012 amb una manifestació amb quasi dos milions de persones al mig de Barcelona. Evidentment, no hi eres, però això no serà una cosa que jo et retregui. El que si que et recordaré és les múltiples vegades que vas evitar respondre a la premsa, ja que Catalunya encara et feia una mica de pena i vas optar per callar abans que dir què pensaves. Però clar, després de la baixada de pantalons que el grup socialista català ha arribat massa lluny, és ben normal que uns quants es rebel·lessin a la votació del Parlament i que, un mes després, tots els socialistes catalans a Madrid ho fessin al Congrés. Evidentment, tu, la nena bona del PSOE, ets la primera que t'has indignat amb els companys d'allà on tu vens i que has estat a favor d'imposar-los la multa més alta possible a aquests diputats.

Pura realitat

Has deixat a tota Catalunya flipant però, sincerament, a mi no m'has sorprès gens. Molta sort a Espanya, que aconsegueixis molts títols i que tinguis molta gent fent-te la pilota, però deixa en pau a qui realment vol una Catalunya optimista, a la llibertat d'expressió, al dret a decidir, potser no a la independència, però sí a qui té el cap sobre el coll i no sota la peineta.

Com passa, el temps!

Sí, el temps passa molt ràpid, però en alguns aspectes sembla ser que no avancem o que, fins i tot, tornem enrere. I no em referiré pas a les retallades socials ni al mal que estan fent els presidents Mas i Rajoy, sinó al mal que alguns pretenen fer al català, com fa quasi tres-cents anys.

El Consejo de Castilla, amb data al 1715 (mesos després de derrotar Barcelona a la batalla de l'11 de setembre), redacta en una sessió plenària les següents paraules:

"Los catalanes son aficionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan en su lengua nativa. (...) Aquel grande orgullo está abatido, y respetan ya los preceptos de V. M. y a la justicia, no por afecto y amor sí por la fuerza superior de las armas, de modo que la quietud y obediencia debe afienzarse en éstas."

Si amb això pretenien dir que els catalans érem i som uns trastornats per parlar en la nostra llengua materna i que amb una escopeta al clatell els catalans parlaven castellà, doncs sí, és veritat. Però també és cert que no és cap èxit, i molt menys un mèrit del que es pugui presumir. I té la seva gràcia, perquè són ells els primers que es refereixen a nosaltres com a ciutadans aficionats a la nostra pròpia pàtria, diferent a la seva, l'espanyola.

"Todo se deberá formar en lengua castellana y actuar en papel sellado (...) supuesta y asentada la calidad de que se hayan de abolir, borrar, quitar enteramente los fueros, constituciones, usos, costumbres y privilegios que gozaba el Principado (...) No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria a los Catalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, usáticos, fueros y costumbres."

Aquí, a finals d'any, i ja en termes més seriosos, parlen clarament d'abolir el català, una missió impossible a curt termini, però desgraciadament possible a la llarga. En aquells anys parlaven de suprimir-lo a les institucions, però avui en dia ja tracten de llençar-lo a la brossa amb la nova llei d'educació que el senyor Wert té preparada per espanyolitzar-nos. I atenció, que al segle XVIII volien esborrar-nos la memòria, però ara el Ministre d'Educació espanyol, també a través d'aquesta llei, vol decidir què estudiem a classe, independentment de la història que hagi viscut cada comunitat autònoma i eliminant l'objectivitat als temaris educatius, fent explicar als professors i professores el que a ell li sembli correcte i com ell li sembli correcte. I tots sabem de quin ram és.

Senyores i senyors, no podem permetre "que se consiga el efecto sin que se note el cuidado", tal i com deien fa segles. No pot ser que una llengua que ha sobreviscut als innumerables atacs que ha rebut al llarg dels anys desaparegui en el seu millor moment. I per molt que aprovin aquesta espantosa llei, crec que hem de desobeir. Almenys és el que jo, personalment, faré tant si m'obliguen a fer religió com si m'obliguen a espanyolitzar-me. I és que com bé va dir Cristòfor Despuig:

"No he volgut escriure-la [la seva obra] en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la
catalana, i també per no valer-me de llengua estranya per il·lustrar i defensar la naturalesa pròpia, que és la principal intenció de mon treball."

Desobediència. Democràcia. Justícia. Terra. Visca el català.

Menys reflexionar i més actuar

Imatge de l'11 de setembre d'enguany. | El Periódico

Després d'un mes sense escriure al bloc, el panorama polític ha canviat molt. S'ha passat de parlar de si l'Església hauria de pagar l'IBI, de la borsa i la prima de risc, retallades i d'altres per parlar d'un altre tema també important: la independència.

Suposo que molts/es ho sabreu i d'altres ho haureu llegit, jo estaria a favor de la independència de Catalunya en el cas de que els catalans i catalanes així ho volguéssim. I crec que els habitants de Catalunya van parlar clar i, sobretot, català el passat Onze de Setembre a la Marxa per la Independència que amb molt d'èxit va convocar l'ANC. Una marxa que, suportada amb les enquestes d'El Periódico i d'El País, que deien que la majoria de catalans volen un estat propi i que la majoria d'espanyols acceptarien la decisió respectivament, va aplegar dos milions de persones pels carrers de Barcelona, un fet històric amb un potent clam per aconseguir en un futur, esperem que no molt llunyà, un referèndum vinculant perquè els que realment ens veiem implicats amb el tema (els catalans i catalanes i no la resta) podem exercir el dret a decidir. Un dret que potser la Constitució no vol contemplar, però algú pot esperar que quan es fa una constitució dins d'aquesta posi: si una regió del país es vol independitzar, que ho faci lliurement? No, és obvi que quan un país recrea les seves lleis no pensarà en que algun territori vulgui abandonar-lo. I exemples clars en són els últims països europeus que s'han independitzat, com ara Eslovàquia, Montenegro o Kosovo, entre d'altres, ja que des del 1905 són 25 els que han aconseguit ser lliures.

Imatge de l'11 de setembre d'enguany. | El Periódico

I ara tota aquesta gent de Madrid, a part del PPC i el PSC (que cada dia és més PSOE), s'han oposat rotundament a deixar-nos ser lliures, i no dic pas que em sorprengui, però trobo bastant fort que des d'un principi ni se'ns vulgui escoltar després de la força i unitat que hem presentat com a nació. Tots ells ens estan intentant acollonir dient-nos que no sobreviuríem i que la nostra prima de risc es situaria als 1.500 punts, però ningú parla de que ells deixarien de cobrar els 16 mil milions d'euros nostres cada any, i aquí és on entra el tema del pacte fiscal. Si el té Euskadi i tots sabem que Catalunya dóna desproporcionadament més del que rep, per què no tenim dret a tenir-lo? Per què Mariano Rajoy va dir abans de conèixer al cent per cent de què anava el pacte que el senyor Mas li presentaria que no acceptaria aquest acord? Està clar, perquè ells ja viuen bé de tot el que els paguem.

Potser el que està fent el President és electoralista, ja que es rumoregen possibles eleccions anticipades i va de lluitador pels drets de Catalunya, però cal dir que no deixen de ser això: drets, uns drets que ja hem dit que volem. Només volem ser lliures. També cal dir-li al President que no és moment de reflexionar, sinó de seguir actuant. I ja que parlem d'eleccions, que es prepari el PSC a buscar un candidat que no doni ganes de dormir i que doni força a la rosa i el puny i també a la paraula Catalunya i miri menys a Madrid, un candidat amb esma, si us plau, no com Montilla o com el senyor Navarro.

Només em queda dir que visca Catalunya lliure, si Catalunya així ho vol! Torno a ser aquí per donar canya al bloc, així que em veureu per aquí sovint. Ens veiem :)

Ole tu!

Ja no és cap novetat que l'espanyolisme no pugui viure sense atacar el catalanisme. Les pedres contínues que ens són llançades atacant-nos i deixant-nos com la pitjor comunitat autònoma en tots els aspectes comencen a cansar, i avui el meu objectiu és mostrar com i per què ens estem cansant.

(Portada El Mundo 29/12/2010 - Foto i peu de foto)

PROBLEMA

Es barregen masses fets alhora: futbol, ideologies, lloc de residència... Ni tothom a Catalunya és independentista ni tothom és del Barça. I aquests tòpics, juntament amb la propaganda i campanya que en fan els mitjans d'ultra-dreta fan que l'odi cap als catalans i bascos vagi en augment de portes enfora. Com és possible que en una connexió en directe al telenotícies d'Intereconomía es parli de les manifestacions a València contra l'actuació policial dient que hi havia radicals de tot tipus: catalans, bascs... ? I el més gran problema és que ningú fa res per parar-los els peus, ja que hem pogut comprovar com se les gasten. A més, és un tipus de premsa podríem dir que és imparcial, ja que critica al govern i a la oposició (tot i que uns abans del 20N i els altres després :P)

 

Aquests mitjans són insostenibles econòmicament i van néixer per atacar al PSOE a través de la TDT Party

CONSEQÜÈNCIES
L'enfrontament i la radicalització dels bàndols catalanista i independentista (que no són el mateix) amb els espanyolistes i anti-catalanistes (que tampoc són el mateix). Tot i així, això fa que una persona que abans no li feia res formar part d'Espanya s'estigui plantejant l'opció de com seria una Catalunya independent. I és per això que avui en dia la meitat dels catalans i catalanes votarien sí en un referèndum vinculant sobre aquest tema. I la xifra va en augment, i amb un govern com el de Rajoy en que serem una comunitat que serà de tot menys autònoma la cosa seguirà augmentant. A més, quan hi ha estudis que demostren una Catalunya sostenible econòmicament parlant que donen suport a una hipotètica independència encara ens fa pensar-hi més. Fins i tot un andalús al programa 'Salvados' durant l'entrevista al President Pujol va reconèixer que seria una bona opció el fet d'una Catalunya fora d'Espanya.

 

Entrevista a Pujol a 'Salvados', La Sexta (Foto: El Terrat)

SOLUCIÓ
De solució només n'hi ha per via penal, i ja veiem qui mana i quant triga la justícia. I quan arriba ho fa fatal (per exemples, fer clic aquí). No és qüestió de fer callar a diaris com ABC, El Mundo i cadenes com Intereconomía o la COPE, sinó posar límits al respecte i a la dignitat d'un país i una cultura que mou a milions de persones.

Bé, després d'aquesta petita reflexió us anuncio que diumenge (demà passat), sortirà un nou escrit i que n'hi ha un que té a veure amb el que acabeu de llegir que s'està començant a cuinar. Ja us n'avançaré més :P
Que tingueu un bon final de setmana!!

Què tenim

Ja fa uns dies vaig anar amb els companys de l'institut a Barcelona a veure Cop de Rock, un musical de Dagoll Dagom que explica una història amb cançons només en català. Tots ens sabem alguna cançó de Sau, Sopa de Cabra, Lax 'n' Busto, Els Pets, etc... I ara mateix deus estar recordant alguna d'aquestes cançons amb un somriure. És normal, és bona música feta aquí, amb les coses bones que tenim aquí, tal i com diu aquell anunci d'Estrella Damm.

Divendres estavem parlant amb un professor meu sobre aquest musical i la veritat és que ens va agradar moltíssim. Ell em deia, amb tota la raó del món, que no valorem prou el que tenim. Mai veurem amb els mateixos ulls una cançó dels Rolling Stones com El Far del Sud o El Tren de Mitjanit. No ho dic per comparar-los, sinó que no valorem igual la música que s'ha fet aquí pel sol fet de ser catalana, però que pot ser tant o més bona que qualsevol altra cançó.

Aquest era l'esperit dels 90, quan es feien aquells macro-concerts amb estelades i tothom gaudia d'aquelles cançons que avui en dia encara sonen i s'aprenen. Aquell esperit que envaïa a la gent i que portava el català arreu de la península i més enllà de les fronteres fent de Catalunya un país fort.

S'ha d'agrair a tots aquells grups que van fer de la música catalana un referent, que va fer valorar el que està fet aquí i s'ha de seguir escoltant música en català, que ara també se'n fa. Les coses, els estils i els temps canvien, però aquell esperit que també ha entrat dins meu, tot i que jo no havia nascut, ha de seguir dins dels nostres cossos. I és que les cançons en català també parlen d'amor, del dia a dia, de pensaments i del mateix que parlen les angleses i les espanyoles.

Aquí us deixo dues caixes de records, també conegudes com a vídeos, on hi podreu recordar vells temps. També us recomano anar a veure Cop de Rock, al Teatre Victòria de Barcelona.

Muntanya russa

Primer de tot, bon any a tots i totes i anunciar-vos que aquest bloc no serà traduït a l'anglès, era una innocentada! Benvinguts al primer post del 2012! Avui, i coincidint amb la vaga d'ús del transport públic, parlo sobre l'excessiva pujada de tarifes dels bitllets que el Govern Mas ha aplicat per aquest nou any. Així doncs, comencem a donar canya!

Com bé deveu saber, des de l'1 de gener d'aquest any, moure's amb transport públic surt més car que mai, i és que a més de les retallades en sanitat, educació i serveis socials, el govern convergent ha decidit apujar brutalment les tarifes del transport que volen promoure perquè utilitzem, però si seguim així, anar en aquest tipus de transport serà només a l'abast dels més rics. I és que tal i com llegeixo a actuable.es:

"Les pujades afecten a títols de transport molt utilitzats com la T-10, que ha pujat més del 12% o la T50/30 que ha pujat més del 10%."

Per si no n'hi havia prou, el bitllet senzill per viatges d'una zona ha passat de 1,45€ a 2€, pujant 0,55€ el viatge. Tenint en compte que fins ara el bitllet senzill pujava 5 cèntims cada any, la pujada és extremadament excessiva. I, a sobre, el transbord que abans es podia fer fins a 1h i 45min després de ser validat, ara queda reduït a 1h 15min i pujant 15 minuts segons el nombre de zones transcorregudes. Una novetat d'aquest any és que els títols del 2011 caducaran el 28 de febrer i no el 31 de març com als anteriors anys.

És una vergonya que aquesta pujada es produeixi en un moment en què la gent no té diners i, un cop més, ho paguen els treballadors i treballadores. A més, la vida s'ha encarit un 3% aquest 2012, però tenint en compte que els sous de funcionaris i de moltíssimes empreses han estat congelats, les coses es posen molt lletges de cara a arribar a final de mes per aquelles famílies que l'any passat ja els costava força.

Per si no n'hi hagués prou, les tarifes universitàries també es veuran afectades de cara al proper curs, ja que la primera matrícula pujarà un 7,5%, la segona un 75% i la tercera un 120% per obra del Govern Rajoy, segons 'Joves amb iniciativa'. Així doncs, doble problema pels estudiants i les seves famílies, que a part de pagar més per viatges fins al centre educatiu, hauran de pagar molt més per poder estudiar, un fet que al final també serà només per rics.

Tríptic sobre les noves tarifes proporcionat per Mataró Bus. Foto: marti6.blogspot.com

Si es vol sortir de la crisi, la gent ha de poder pagar deutes i imposts, i si la gent no es pot formar per aconseguir un bon lloc de feina i un bon sou, mai sortirem d'aquesta. Joves i treballadors/es no hem de pagar la crisi dels banquers. La majoria passa el mes com pot, però ells passen el mes amb milions i milions, però el que fan és enviar els bancs a la bancarrota i demanar diners a la UE per salvar-los el cul, però ells no es retallen el sou. Crisi de dretes, problemes per la gent d'esquerres.

Al final haurem de fer servir aquesta tarjeta. Foto: sirius.cat

El títol d'aquest post és 'Muntanya russa' perquè les pujades de tarifes, d'imposts i atur contrasten amb les baixades de sous, de diners i de borsa. Un any després de que Mas fos instituït president, encara espero que compleixi la promesa de "sortirem aviat de la crisi" i "treballadors i treballadores no seran afectats".

PROU RETALLADES i bona setmana! Torno diumenge amb un nou escrit!

TROBA 'EL BLOC D'EN MARTÍ I LA MARE QUE EL VA PARIR A LES XARXES SOCIALS! (fes clic!)

Nou curs, noves maneres

He de dir que la professora del cabell negre, va arribar a tal punt que una mica més me'n vaig als estudis de TV3 i li dic quatre coses ben dites.

Aquest curs serà recordat per moltes coses, però també des de molts punts de vista. Serà el curs en el que es posarà en marxa el pla 1x1, es dels ordinadors. Per alguns el curs de l'avanç tecnològic, per d'altres, la cagada del segle o una manera d'enterrar l'educació 'de sempre', la "cultural". Jo el que de moment dic és que som molt afortunats, però de moment ni he vist el portàtil ni tampoc les llicències... l'únic que he presenciat són molts comentaris i especulacions. Hauria de fer un any que jo i molts alumnes més hauriem d'haver començat aquest projecte, durant aquest temps, el que han fet és anar-nos dient: d'aquí a poc... i ara ja em diuen que a mitjans d'octubre. Mireu, aquesta gent no sé molt bé de què van. Jo no entenc per què justament la marca Toshiba a tot Catalunya ha de ser "l'adequada" per tothom. I és que resulta que ha de ser d'una marca concreta i d'un model concret, quant quasi bé tothom a Catalunya té un portàtil a prop.
Per acabar de tocar els pebrotets, resulta que el meu estimat professorat té dret a triar els llibres per matèries, és a dir, que cada professor pot decidir el llibre que vol de l'editorial que vol (recordem que quan parlo de llibres em refereixo a llicències per poder-los utilitzar a través d'un ordinador). Això suposa que, tinc un professor que vol un llibre de l'editorial Macmillan, un altre el vol de l'editorial La Galera Text i tota la resta (els que deuen saber què suposa gastar-se una burrada pel material escolar) han triat l'editorial Santillana. D'aquests últims, molts ho han fet per "solidaritzar-se" amb les famílies, i no els agrada l'edició del llibre. Resumint, que, per pebrots, a casa haurem de pagar tres llicències. I sí, és cert que és més barat, però també en són ganes...

En definitiva, el que vull dir amb tot aquest text, és que ja era hora de que els portàtils arribessin als instituts, encara que de moment m'hauré d'esperar encara més. I que la meva esquena i la de 1.241.958 alumnes més a Catalunya, és cert que agrairà el fet de no haver de carregar amb els llibres, les llibretes i d'altres, sinó que només amb les llibretes i el portàtil. Però també vull dir que, per culpa de les presses, un cop més, les aules no estan preparades i els portàtils encara no arriben, ja que en falten centenars a diferents centres. I ja és fort que això passi a la quarta tanda d'implantada d'aquest pla. I els professors, que de morro no els hi falta, podrien dedicar cinc minuts més en aquestes reunions que diuen fer, aquestes reunions que després (i està demostrat amb tot això), no serveixen per res, ja que resulta que, dels 11 professors que tinc, ningú no en sap res.


Per acabar, vull remarcar que crec que la setmana blanca és una tocada de pebrots pels pares (i pels senyors professors que hauran de treballar, i no em fan cap pena), però alhora crec que als estudiants ens va molt bé que la setmana del 28 de febrer al 4 de març més caps de setmana sigui festa, ja que aquelles alçades són les pitjors del curs. També crec que ens hauriem d'acostumar més al sistema d'horaris europeus, tot i que em fa pensar una mica l'opinió d'una espectadora d'Els Matins de TV3* que deia per telèfon que és cert que aquí ens agrada aprofitar l'estiu, ja que nosaltres tenim un millor clima i més hores de sol que la resta de països europeus. Crec que els centres educatius de primària i d'educació infantil s'haurien d'implicar més en crear activitats extraescolars amb monitors.

Ja veieu que el curs ve calentet, aquí i a tot arreu, però necessitava desfogar-me després de sentir tantes tonteries en general.


Vull desitjar a totes les lectores i a tots els lectors del meu bloc, una feliç diada. I a més a més, afirmar que no estic conforme amb la sentència del Tribunal Constitucional amb l'estatut.


Visca el Barça, visca Catalunya, i visca la mare que em va parir!

=>UN ALTRE VÍDEO: http://www.tv3.cat/videos/3074850/Estem-preparats-per-al-nou-curs-escolar