Voluntat dividida

Diumenge passat, com tots i totes sabem, més de cinc milions de catalans i catalanes estàveu cridats a les urnes per decidir el futur de la nostra nació. Sincerament, esperava menys sorpreses de les que finalment han succeït, com la brutal davallada del senyor President, el més castigat pel poble. Tot i així, tampoc és tant curiós si ens parem a pensar en les múltiples retallades que ha fet contra el poble, el mateix poble al que demanava una "majoria excepcional" i no li ha donat, ja que la voluntat del poble català està molt dividida.

Que no ens enganyi la caverna pepera, Catalunya ha decidit independència o, almenys, Dret a Decidir, i per això mateix Oriol Junqueras ha duplicat el nombre d'escons dels que ha tingut el seu partit al Parlament la passada legislatura, després d'haver fet una renovació interior total i real. No com el PSC, que no ha tingut temps, però tampoc gaires ganes, de canviar i ha seguit baixant la seva representació passant a segona força de la oposició baixant un total de 17 escons durant els últims dos comicis. El PP és una altra sorpresa, i no pel que deien els sondejos, sinó perquè no entenc com han pogut pujar el seu nombre d'escons amb el pèssim govern que tenen a Espanya des de fa un any i que ens està duent a la ruïna absoluta.

Aquesta última dada contrasta amb la pujada d'ICV-EUiA, que amb la seva campanya anti-retallades han aconseguit millorar els seus resultats arribant als 13 escons. Més endarrere trobem Ciutadans, que ha triplicat el seu nombre de vots i escons arribant a tenir grup parlamentari propi. Realment m'espanta la gent que els ha pogut votar, si és que realment sabien què duia el seu programa, però prefereixo això que una possible entrada de PxC al Parlament. Per acabar, SI desapareix i dóna pas a la CUP, que entra amb força a les seves primeres eleccions autonòmiques.

Foto: rtvv.es

Tot això ens demostra que els descontents amb Mas han anat a votar a ERC, i que, possiblement, C's ha robat escons als socialistes gràcies a un bon orador per candidat i al NO rotund a l'aventura independentista i a una hipotètica consulta sobiranista. A CiU no li ha sortit bé la jugada, ja que (espero), Esquerra no els donarà suport incondicional i, per molt que en Duran no vulgui, faran fer el referèndum. És evident que el President haurà de pactar, és impossible governar un Parlament tant igualat.

Ja veurem com acaba aquesta legislatura i què compleixen els qui manin. De moment, Homs ja ha anunciat més retallades i Junqueras la condició inevitable del referèndum per la independència.

Agafem-nos

...i ben fort, que això promet una batzegada important.

D'aquí a una setmana justa, els que podeu fer-ho, anireu a votar (almenys això espero). El diumenge que ve viurem una de les nits electorals més importants en la història de Catalunya, on el poble demostrarà què vol, encara que cada partit vengui les seves mentides per guanyar vots. Guanyarà l'Artur, però ho farà amb majoria absoluta? Passarà a ser tercera força el PSC? Entrarà la CUP al Parlament?

Hi ha mil preguntes a fer sobre els resultats, però abans ens hem de preguntar qui us convenç més per rebre el vostre vot. I poca broma, que el dret a votar és molt important i està infravalorat en aquesta societat. Cada vot compta, un grapat de vots pot fer canviar escons i moure tot el panorama. Avui he decidit fer un repàs dels programes dels principals partits polítics que es presenten a les eleccions del dia 25, però no m'he basat només en el que ells diuen que faran, sinó també en els punts que els desfavoreixen. Així doncs, he preparat personalment els següents muntatges amb sis punts sobre cada partit. Els tres primers són amb els que poden aconseguir més vots segons els interessos dels diferents grups de votants, i els tres darrers amb els que cal pensar abans d'enviar el vostre vot als candidats o candidata.

*ordre dels partits segons els escons que se'ls atorguen els sondejos.

Així doncs, cada partit té els seus pros i els seus contres, ara és feina de cada votant de valorar què pesa més a l'hora de destinar el vostre vot. Jo ja tinc clar a qui votaria el proper diumenge, però no ho faré públic encara perquè no sembli que amb els muntatges de fotos que he fet en aquest post hi he barrejat la meva opinió amb la realitat. Penseu bé quin és el vot que us identifica i exerciu el vostre dret a dir què voleu pels propers quatre anys. Si no ho feu, després no vull sentir ni una queixa en quan no us agradi qualsevol reforma. Votar és opinar lliurement.

Fins aquí arriba el meu repàs anterior a les eleccions autonòmiques del 2012, ja que el proper escrit, que es publicarà dimecres, ja tractaré algun tema diferent. Fins llavors, salut!

Benvinguts al festival

Senyores i senyors, benvinguts a la enèsima campanya electoral, un festival de mentides i promeses, després de demostrar-se que res es pot prometre, i sinó mirin el cas de Rajoy, que avui en dia està jugant al món al revés.

Independència, federalisme, Espanya. Aquestes són les principals paraules que portem sentint des del setembre i que no pararem de sentir en els propers dies de campanya. Però no tot és aquest debat, cal recordar la horrible i desastrosa crisi que estem patint, el tema dels desnonaments, els bancs, els serveis socials, la corrupció, i molts altres temes són també als programes electorals, però en segon pla. Tots van amb el mateix tema a la boca, però si ens empanem només en aquest tema no tirarem endavant ni com a comunitat autònoma ni com a estat.

Foto: Catalonia is not CiU

Aquest cap de setmana he tornat a una trobada de joves en la que hi participàvem joves d'esplais de Cardedeu, Canet, Alella i Mataró i una de les formacions que vam fer va ser sobre democràcia i el funcionament del sistema actual, des d'un punt de vista imparcial, que va acabar amb un interessant debat entre tots nosaltres. Un dels temes que vam tractar sobre la manera en què funciona el nostre país va ser la memòria curta del poble, és a dir, que avui en dia la majoria dels que podreu votar a les properes eleccions no recordeu les retallades impulsades per Mas, com l'euro per recepta o les reduccions de personal que han acabat amb tancaments de centres socials, sinó que només penseu en els últims tres mesos, en els que el senyor President (o messies, segons les fotografies de la seva campanya electoral) només ha parlat d'independència i d'aquesta com a solució de tot. També hem parlat de la participació a qualsevol elecció, arribant a la conclusió de que abstenir-se o fer un vot nul és no estar a favor de la democràcia i votar en blanc és estar a favor de la democràcia sense trobar un partit que et convenci. Així doncs, aquesta abstenció massiva que hi està havent en els últims comicis ens el podem prendre com que moltíssims habitants no estan interessats per la democràcia o bé hi estan en contra, la qual cosa significa un greu problema, i és que la gent no creu en el sistema actual, encara que tampoc s'ha trobat un altre sistema estable sense ser una dictadura per fer funcionar un país. Dóna molt a pensar.

Amb tot això vull dir que la campanya electoral són unes setmanes, més aviat mesos, en què els partits polítics intenten fer-se seus els bancs amb promeses que els beneficiïn, encara que no ho expliquin al programa, i així aconseguir diners per fer-se un lloc als mitjans de comunicació, que funcionen amb qui té més diners. I com a (espero), futur periodista, em sap molt greu que no existeixi una premsa totalment imparcial. Clars exemples en són TV3, TVE, La Razón, El País, etc.
Aquest no és el sistema que hauríem de tenir, un sistema molt ben plantejat des d'un punt de vista inicial, però no tant maco als despatxos, on els diners, un cop més, mouen el món gràcies a la famosa dita: Feta la llei, feta la trampa.

¡Ai Mas, hay más!

Un home que li agrada estar en batalla contínua, però a la seva manera: paraules planificades i ben pensades,  temes dels que no parla, fent campanya on no toca i prometent el que no pot prometre.

Està molt bé això de ser el president que dóna un cop de puny a la taula per defensar el que milions de catalans volen i reivindiquen, de no deixar que ens espanyolitzin, de castigar al govern federalista quan aquest pretén ridiculitzar-nos, de defensar les competències que ens pertanyen i de fer-se sentir internacionalment per impedir qualsevol tonteria de Rajoy i els seus. Tot això és molt maco, però no podem resumir una legislatura de dos anys parlant només de l'últim mes i de que CiU s'ha fet seva la independència i el discurs catalanista i pro-independentista.

La legislatura ha estat més curta del que és habitual, però no per això ha deixat de fer-se llarga i intensa, i prenguem-nos-ho amb calma, que quedaran quatre anys més a partir de les eleccions. Quatre anys en els que ningú ens promet que no hi hagi més retallades, o que si la situació econòmica millora ens tornin el que ens van prendre amb els altres ajusts. És cert, ningú pot prometre res: ni deixar de retallar, ni donar-nos uns serveis socials com els que teníem després d'anys de lluita dels sindicats, però ep, tampoc se'ns pot prometre la independència!

Seria convenient que recordi que per culpa del senyor President i el seus súbdits tenim els hospitals a vessar i amb llistes d'espera quilomètriques amb malalts que moriran per no ser atesos a temps, una educació amb aules plenes fins a la bandera amb alumnes seient al terra i professors amb un 33% més d'hores guanyant un 30% menys del que cobraven abans, és a dir, que els alumnes reben menys atenció del professor i aquest no pot fer la seva feina com cal. "Al meu temps érem cinquanta alumnes a l'aula i no passava res", he arribat a sentir. Doncs miri vostè, justament ens estem queixant de que no volem que els alumnes estudiïn com s'estudiava en ple franquisme i que es destrossin els avenços que s'havien aconseguit. També estaria bé que recordi que els centres de menors i d'atenció a malalts reben menys subvencions i no poden acceptar al mateix nombre de persones al no tenir prou assistents per atendre'ls.

Tot això el mateix govern que va pactar amb el PP, sí, sí, amb el PP! El mateix que ara critiquen per guanyar vots el proper 25 de novembre. Aquest ha estat un govern que s'ha contradit a sí mateix i que ha mirat pels que tenen diners, tal i com la dreta fa. Que no ens enganyin amb un discurs independentista i convergent, que ells són la dreta catalana. També he sentit que "votar CiU seria el vot útil", per què? Hi ha més partits independentistes en contra de les retallades com ICV-EUA i partits independentistes que no pactarien amb el PP, com ara ERC. La independència no és seva, i Catalunya tampoc ho és, perquè tal i com diu una exitosa campanya que corre per internet: Catalonia is not CiU!

Senyor Mas, ¡que hay más! No només el discurs catalanista és el que descriu el seu partit. No ens enganyi i expliqui'ns si ens retallarà a la següent legislatura, si intentarà arreglar els problemes que el seu propi govern ha provocat i no només si hi haurà referèndum!

Allà vosaltres, els que podeu votar, el dia 25 de novembre. El nostre futur, independent o no, és en joc en molts àmbits.

Poc a poc

Gràfic: El Periódico - Dades: GESOP

Porten sis mesos ocupant els seus càrrecs. És cert, ho torno a dir, que l'herència que van rebre no era gens bona, però la que deixarien ells ara mateix és molt pitjor, ja que, només ho recordo, ens han enviat a la ruïna havent de demanar un rescat i aplicant mesures que només porten problemes als qui menys n'hem causat: els ciutadans. No em posaré a fer una llista de totes les vegades que ens han enganyat ni recordaré que alguns ja vam avisar que les coses només podien empitjorar amb Rajoy al mando del país, avui només em basaré amb dades certes en comptes de pensaments propis a l'hora d'opinar.

El Periódico publicava dilluns el baròmetre del GESOP, on es pot veure clarament que el Partit Popular perdria la majoria absoluta si avui en dia es celebressin eleccions. Per sort, ja que en els dos últims baròmetres havien perdut molt pocs punts amb tot el que ja havien fet contra el poble en tant poc temps. La gent comença a reaccionar. I és cert que encara guanyarien les eleccions per moltíssim davant de la resta de partits, però això no és qüestió de que passi més temps, sinó de que el senyor Rubalcaba comenci a exercir de cap de l'oposició com cal, parlant clar i dient què és el que el poble vol i què no vol. Almenys aquest és el paper que un cap de l'oposició hauria de dur a terme, i encara més quan el propi president no fa bé el seu. Però no, aquí són pocs els que parlen clar i tenen veu a un parlament. Tots ells cobren i no fan res per aconseguir alguna cosa, encara que sigui demostrar el sentiment o pensament del poble.

Gràfic: El Periódico - Dades: GESOP

Serà per això que Izquierda Unida aconseguiria quasi duplicar el nombre de vots que va rebre fa tant sols uns mesos? Sincerament, crec que sí. Està arribant una nova força política amb importància, així que més els hi val als dos grans posar-se les piles per fer mèrits i arribar a acords que ens ajudin a sortir d'aquesta eterna crisi que ens té atrapats i ens manté allunyats d'Europa, fet que no interessa i que no ajuda gens a millorar. És un cercle viciós que interessa a Mrs. Merkel i companyia, ja que Espanya queda en mala posició i la confiança en altres països creix, com, de fet, és normal. IU s'està quedant amb els vots que els populars resten i que no confien als socialistes, que no s'ho curren gens i ho haurien de fer per propi benefici.

A més, amb la gran campanya anti-socialista que ha dut a terme el PNB per aconseguir el Govern Basc en els propers mesos, els ha sortit a compte per millorar de cara a les generals. El que trobo inconcebible és la pujada de vots d'UPyD, un partit de quatre gats que van renegar del PSOE i del PP perquè no van aconseguir un càrrec de lletres majúscules, però que són els mateixos que els dos grans partits espanyols.

En conclusió, el que estaria bé per cada partit és pensar més en el poble per part dels populars, canviar de cap de llista i plantar cara per part dels socialistes, que IU i ICV segueixin així, encara que ICV sigui un partit actualment adormit. Per part d'ERC, el millor que poden fer és tornar a canviar tota la plantilla de jefes i buscar gent d'esquerra que defensi realment Catalunya com en els vells temps de Carod-Rovira. I sobre CiU, més els hi val començar a parlar clar sobre les sentències anti-catalanistes i repensar-se bé les retallades i el co-pagament si volen renovar govern a la Generalitat.

El Gran Wyoming a Alcalá de Henares el passat divendres - Vídeo: tmc on Vimeo

Potser és hora d'escoltar realment a tothom si els més votats no ho fan. Les enquestes comencen a deixar clar que el canvi espanyol no comença amb el PP, sinó amb l'etapa post-pepera. Ja ha dit bé el Gran, molt gran Wyoming, que ha parlat clar com a conductor de "l'últim programa que no segueix sumís al Govern" i ha dit que "Rajoy no és el puto amo, sinó l'administrador" (vídeo).
Poc a poc, pas a pas, gra a gra, vot a vot, tot va canviant.

365 dies després

Avui, 20 de desembre del 2011, fa un any que el senyor Artur Mas va ser investit President de la Generalitat de Catalunya. Han passat moltes coses i s'han pres moltes decisions des de que el president i el seu equip va començar a moure fitxes. Avui i aquí, faig un repàs del que ha passat durant aquest temps i, a més, hi dono la meva opinió.

• Pla 1x1: Irene, decideix-te!

El Pla Educat 1x1, el de fer servir ordinadors a les aules, ha estat un objectiu a batre per part de Irene Rigau, consellera d'educació. Primer va dir que es suprimiria, però davant de la negativa generalitzada per part dels docents i alumnes, va decidir compatibilitzar els ordinadors amb quaderns. Després de tot això, que ja fa quatre mesos que no se'n parla, la consellera encara no s'ha decidit. Jo opto per combinar els ordinadors amb quaderns.

• Felip Puig: Don Limpio (vídeo 1)

Amb els indignats a la Plaça Catalunya i fa quatre dies a la Universitat de Girona. La lamentable actuació dels mossos a la Plaça Catalunya 'per netejar' va acabar amb 137 ferits i cap intent de diàleg just per abandonar la plaça el passat 27 de maig. Aquesta setmana van voler reprimir la llibertat d'expressió per ordres de Puig a la Universitat de Girona.

• Dreta unida: festejant amb el PP

Des de fa temps el PP i CiU estan mantenint contactes i s'estan ajudant mútuament per tirar endavant projectes que afavoreixen a la dreta. Tot i així, últimament ja no hi ha tant 'bon rotllo' perquè el PP no necessita a CiU a Madrid.

• Retallades: problemes per tothom, menys per ells

Les retallades imposades per aquest govern en educació, sanitat, cultura, serveis socials i televisió pública no fan res més que perjudicar a la gent que no té diners com per tenir unes empreses privades que se'n carreguin de tot això. Fa pocs dies, Sergio Dalma va declarar que "amb el govern ZP la cultura havia estat més menyspreada que mai". Això vol dir que aquest home no es dóna compte del que està passant aquí. I mira que ell és català...

• Bogeries vàries: un any dóna per molt

Bogeries com la Llei Òmnibus, que el que fa és destruir la feina feta els últims 8 anys, que, per desgràcia, és el que volen. A més, ahir es va dir que el transport públic s'apujarà una barbaritat. Per exemple, la T-10 pujarà un euro i el bitllet senzill passarà de 1,45€ a 2€. Tot això per no parlar de les noves taxes universitàries, només apte per bones carteres. Bogeries de dretes. Bogeries per les que abans s'hauria sortit al carrer i per les que ara la gent es resigna a pagar més del que hauria de ser ètic. Clar que, en política, què és ètic?

• Ja n'hi ha prou!: toca parlar clar!

Sort en tenim de gent com la Maruja de Nou Barris (vídeo 2), gent que planta cara i diu el que pensa, gent que no té por de defensar els drets dels treballadors i treballadores, gent que sap que, en temps de crisi, els qui menys ho han de pagar són els no tan afortunats. Gent que sap que el que està passant no pot ser així. Gent com en Jordi Évole, qui fot canya a tothom a qui toca, qui diu les coses tal i com són. I així ho va fer a la gala dels Ondas (vídeo 3).
Senyor Mas, no ho està fent bé, ni tant sols millor que el tant criticat tripartit.

Bé, espero que tingueu sort amb la loteria i amb el Nadal, totes dues coses aquesta setmana i que no penseu molt en el nou president Rajoy i amb el Rei Artur, com diria la Rahola. Rei perquè fa el que més li convé als rics. Bona setmana a tothom!

TROBA 'EL BLOC D'EN MARTÍ I LA MARE QUE EL VA PARIR A LES XARXES SOCIALS! (fes clic!)

7 dies

Set dies són els que portem en campanya i el que queda perquè el senyor Rajoy celebri el millor resultat d'una dreta cada cop més extrema. En aquests dies han passat les típiques coses que passen en campanya: vídeos polèmics, declaracions en què els polítics es retracten, muntatges penosos, etc... Aquí us deixo algunes 'perles' de la campanya i amb elles la meva opinió. 

• "Una candidata del PP publica un muntatge de Chacón ensenyant un pit" - Crònica.cat

Foto i titular: Crònica.cat

L'únic que puc dir sobre aquesta dona és que s'ha de tenir molta vergonya i s'ha de ser una dona molt masclista per fer un muntatge com aquest per esgarrapar vots d'on calgui. Aquesta candidata no ha tingut vergonya en fer-ho, per tant, trobo bé que no tingui vergonya en dimitir, com ha fet. Fets com aquests és quan es retracten els candidats que ens governaran en molt poc.

• "El PSC simula la mort d'un pacient en un hospital a causa de les retallades en un espot electoral" - Ara.cat

Potser us sorprendrà, però estic completament d'acord amb aquest vídeo del PSC, ja que crec que té tota la raó del món. Les retallades alentiran les llistes d'espera per tot tipus d'intervencions i visites, fet que fa que la gent que pateix malalties greus tingui menys temps per esperançar-se i més risc a morir. També el fet que quan hi ha menys professors, hi ha menys atenció per cada alumne/a. El que passa és que la veritat fa mal...

• Programa electoral de Plataforma per Catalunya - El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir.

Aquesta gent també ha tingut el seu lloc en aquest bloc durant els 5 anys de la seva història, ja us els vaig 'presentar' en un escrit. Però es veu que els agrada ser notícia força sovint. El que passa a aquesta notícia és que no l'he buscada jo, sinó que ha vingut a mi, concretament a la bústia i en forma de programa electoral, un programa completament impossible (recomano ampliar la imatge per veure-ho millor). En aquest asseguren que l'impost que els immigrants paguen per enviar diners al seu país no és tributat (és impossible pagar un impost sense tributar-lo, si no es tributa és que no es paga l'impost), per tant, què vol dir això? que prohibiran als immigrants enviar diners? Doncs d'aquí en volen treure 1.368 milions d'euros, que es diu ràpid.

També asseguren treure 3.325 cotxes oficials als polítics. I d'aquí em pregunto, només en deixaran un per en Josep Anglada? Doncs bé, amb aquestes dues propostes diuen que estalviaran 5.698 milions d'euros i ja haurem sortit de la crisi. També prometen crear mig milió de llocs de treballs cada any privilegiant als joves i als majors de 50 anys, però, sap el sr.Anglada que la gent d'entre 30 i 50 anys també treballa? Clar que després de que el PP assegurés crear 3,5 milions de llocs de treballs tampoc és tant. I per si encara us sembla poc, qualsevol immigrant que vingui d'un país que no forma part de la UE (Suïssa, Andorra, Islàndia, etc...) no podrà tenir la nacionalitat espanyola: el colmo dels colmos!

• "Rubalcaba demana a Rajoy que retiri el recurs contra el matrimoni homosexual" - EFE

Com ja us vaig avançar en l'anterior escrit, Mariano Rajoy retirarà el títol de 'matrimoni' a les unions entre homosexuals tenint ara mateix un recurs presentat al Tribunal Constitucional en contra d'aquest tipus d'unions i de la seva llei, impulsada per ZP. En aquest vídeo del debat, però, Rubalcaba li pregunta sobre  el tema i, com sempre, Rajoy desvia la conversa i no contesta.

Bé, doncs després d'aquest repàs a la campanya electoral vigent pel 20-N, vull anunciar-vos que el següent escrit serà un reportatge sobre Intereconomía, una cadena que se que existeix gràcies a l'APM?.

Per cert, vull dir també que he titulat la foto de campanya de CiU (a sota). L'he titulada 'els il·luminats, ja que per les autonòmiques veien la llum del túnel i ara estan il·luminats pel reflex d'unes estisores... També us adjunto l'alternatiu. Bona setmana!

Suma't al seu canvi...

...si és que així ho vols.

Ahir va arrencar la tant anhelada campanya electoral. Aquesta campanya que fa tres anys i mig que dura, aquesta campanya que tant desitja el PP, ja que com pinta el CIS, va cap a la majoria absoluta.

El proper president, que ja us avanço que serà Mariano Rajoy (tampoc crec que us sigui cap sorpresa), és el líder d'un partit que és més a la dreta que mai, fins i tot, més que a l'era Aznar, que ja és dir... El proper serà un president que, com ha fet el govern Mas, farà retallades en els equipaments públics i donarà facilitats als més rics del país (pura filosofia popular, però ara encara més accentuada), serà un president que farà que les 'mesures' de CiU facin riure.

Foto: votoenblanco.com

Tot i així, parem de pensar un moment i analitzem per sobre què passarà a Espanya i a La Moncloa el 21-N. Us passo un titular real sobre unes declaracions d'Esteban González-Pons.

"El PP crearà 3,5 milions de llocs de treball gràcies a 1 milió de nous empresaris".

Foto: elsingulardigital.cat

Mirat així, el PP és un partit format per supermans i superwomans, ja que és realment impossible aconseguir tals dades, simplement perquè ni a sota les pedres hi ha tants nous emprenedors, però deixem-ho, tornem a la realitat, a la pura realitat:

• El PP suprimirà la llei d'avortament.
• El PP canviarà la llei per no considerar 'matrimoni' a una parella d'homosexuals.
• El PP donarà menys autonomia a les comunitats autònomes treient competències als governs regionals.
• El PP posarà traves i intentarà impedir el diàleg per aconseguir la pau i la fi d'ETA.
• El PP no donarà ajudes a entitats socials ni ajudarà als menys afavorits econòmicament parlant.
• El PP pactarà tant a Catalunya com a Espanya amb CiU per aconseguir aprovar lleis anti-socialistes.
• El PP farà com Artur Mas, arribarà i automàticament destruirà tota la feina feta pel govern ZP.

Fotomuntatge: foto: PP muntatge: marti6.blogspot.com

No us negaré que l'últim govern ha comès errors, però el que se'ns ve a sobre no serà un error, serà una imposició rere altra, serà el pitjor error de la democràcia espanyola que, per desgràcia, és recolzat per masses espanyols/es.

Per acabar, vull avisar que la gran part dels vots que s'endurà el millor resultat de la història de l'extrema dreta espanyola és de gent que se'ls creu, gent que pensa que crear milions de llocs de treball és fàcil, gent que els votarà per desconfiança amb el PSOE, gent que els votarà per desesperació, gent que, quan se'n doni compte, serà massa tard. No us diré a qui heu de votar, ni molt menys, ja que sóc defensor de la llibertat, però us demanaré que reflexioneu el vot de debò i com cal i dir-vos que el 'no votar' és una opció que t'impedeix opinar o queixar-te durant la legislatura, ja que un 'no votar' és un 'm'és igual', per no votar, vota en blanc...

Foto: ciudadanosenlaprensa.blogspot.com

Bé, després d'aquest inici d'una campanya cantada, us informo que el següent escrit serà el dia 13 de novembre per analitzar la campanya socialista i popular.

El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir ha dedicat els mateixos escrits sobre la campanya electoral del PSOE (1) i del PP (aquest), per tant, prego que ningú em denunciï com si jo fos TVE. Diumenge que ve, més i millor!

Un ajuntament per enterrar, un poble per conscienciar

Fa dues setmanes i pocs dies, com tots sabreu, Mataró va demostrar voler un canvi monumentalment històric desbancant el socialisme de l'Ajuntament i fent entrar tres regidors d'un partit racista de la dreta més ultra que existeix, almenys, a Catalunya i que, incomprensiblement, va néixer a Vic.

Trobo normal que la gent hagi decidit a CiU per governar després de 32 anys socialistes i una campanya desmotivadora per part dels 'vermells'. No pas perquè la meva ideologia tiri cap a la dreta convergent, que no ho fa. I és que a tota Espanya s'està produint un canvi generalitzat.

Però aquest no és el tema que vull tractar avui. Jo volia parlar-vos de qui és realment el partit del senyor Anglada. I també em faig una pregunta: la gent que els ha votat sap què ha fet? Si és així, m'estic començant a preocupar.

Plataforma per Catalunya és un partit liderat per Josep Anglada, un home que, segons fonts trobades a diferents pàgines d'Internet, és un ex-militant de l'organització d'ultradreta franquista Fuerza Nueva durant la transició. A més, en les eleccions al Parlament Europeu de 1989 va ser candidat del partit Frente Nacional, liderat per l'antic capdavanter franquista Blas Piñar. L'any 2003 va crear el partit que actualment encara lidera i que ha aconseguit 67 regidors. A més, l'any 2009 va ser condemnat per agredir a un menor que li havia dit 'fatxa'. A les últimes eleccions celebrades, el seu partit va acoseguir 65.905 vots arreu de Catalunya, dels quals més de 4.000 són mataronins. En el primer vídeo que us he afegit a l'escrit hi ha molta informació sobre els vincles amb PxC i el líder del partit diu clarament que 'porta el franquisme i l'àliga al cor, però que per la imatge del partit, no els convé fer-ho públic'. Segons ell, la majoria d'immigrants a Catalunya 'són xusma, xusma i xusma'. També s'hi veu un cartell del que n'he fet una comparació a dalt. És un cartell del partit 'España 2000', un partit que manté una estreta relació amb PxC i que diu 'En España, los españoles primero', que casualment s'assembla al d'aquestes passades municipals que deia 'Primer els de casa'. També és un partit detractor de qualsevol tipus de catalanisme i, sobretot anti-independentista.

En el vídeo que us deixo a sota hi hia tot de declaracions fetes per Josep Anglada. Jo amb un minut n'he tingut prou per saber que, d'aquí a quatre anys, que ja podré votar, no seran la meva elecció a les urnes.

En fi, realment em preocupa que molta gent no sap a qui vota i que puguin donar el vot a aquesta gent, però em preocupa encara més pensar que, possible i probablement, a Catalunya hi ha quasi 66.000 xenòfobs.

Crec que és un bon moment per començar a reflexionar de cara a les properes, i, de pas, col·locar un gran llaç negre a l'escut de Mataró. Bona setmana!

El "dia de"

Avui, diumenge 28 de novembre de 2010, és dia d'eleccions al Parlament de Catalunya. Unes eleccions que han tingut, segurament, la campanya més patètica en la història del nostre país. Entre els orgasmes del PSC, l'Alicia Sánchez-Camacho matant inmigrants en un videojoc, la Carmen de Mairena a les llistes, en Laporta amb tot el follón que porta a sobre i en Puigcercós quedant-se a gust criticant a tothom... no sé ben bé a on anem.
Avui, després de dues setmanes de campanya electoral, he obert totes les cartes de propaganda i, sincerament, no m'ha convençut cap partit. Per sort, no m'hauré de posar a pensar-ho, perquè encara no tinc l'honor d'anar a votar.

Tríptics de propaganda electoral.

Tot i així, aquesta és la idea que m'ha quedat de cada partit:

• CiU: Expliquen els temes per sobre, per no mullar-se i intentar agradar a tothom. Però en general, no diuen res en el seu tríptic.
• PSC: Tampoc es mullen massa per intentar aconseguir més vots, ja que els sondejos que ha publicat avui El Periòdic d'Andorra no els deixarien massa bé. A més a més, ja que, en teoria, no hi haurà tripartit, d'algun lloc hauran de treure els vots.
• ERC: Ja que també s'ha anunciat una possible i considerable baixada en aquest partit, aquests han optat per defensar la independència de Catalunya i els drets dels treballadors i immigrants.
• ICV-EUA: És un partit que pujaria en vots avui i ho fan amb un missatge que et deixa completament indiferent, igual que el seu candidat: Solucions d'esquerres. S'haurien de posar les piles!
• PP: A Catalunya no obtenen pas masses vots i si pensessin una mica veurien que si fan la campanya només en castellà, no els sortirà massa millor. Per tant, opten per solucionar la crisi posant-se en contra del PSC-PSOE.
• C's: Opten també per posar-se en contra de ZP i Montilla per agafar votants.
• SCI: Es posen totalment contra Espanya posant unes dades que, suposadament i només suposadament són reals, com per exemple que cada català paga 3.000€ l'any pels espanyols.
• Reagrupament: És el mateix que SCI, només que no es volen mullar tant.
• PxC: Intenten agafar vots posant-se en contra dels immigrants, dient que ens roben, delinqueixen contra els catalans i que fan perdre el temps educatiu dels infants catalans. La jugada els pot sortir bé, ja que a Vic s'ha format molt follón amb el tema dels immigrants i el burka.

Bé, amb tot aquest panorama no m'estranya que la participació hagi baixat:
Dades 13:00h (3cat24.cat):

 Dades de les 18:00h (3cat24.cat):

La participació ha pujat a tot arreu comparat amb el 2006.
On es vota més és a les comarques de Girona.
On es vota menys és a la Vall d'Aran.

Sondeig TV3 (20:00h):