Contradiccions

Ahir, la molt estimada vicepresidenta del Govern espanyol va dir el següent:

"La violencia es una línea que nadie debería matizar ni escatimar condena."

Va dir aquestes paraules referint-se als violents que van carregar-se la manifestació de dissabte passat a Madrid, on dos milions i mig de ciutadans i ciutadanes van unir-se després de dies de caminades per dir-li als de dalt que ja n'hi ha prou. Aquests, els de sempre, van fer oblidar el missatge que sent la població. La culpa, probablement, també la tenen els i les periodistes que van preferir obrir els seus noticiaris o diaris amb aquesta notícia en comptes de la que van protagonitzar centenars de milers de persones a la capital madrilenya. També ho deia per la comunitat estudiantil que vam fer vaga dimecres i dijous, reclamant el que el govern del qual aquesta senyora forma part ens ha robat.

Sigui com sigui, la senyoreta Soraya Sáenz De Santamaría estava indignadíssima per aquells successos. Però no va voler parar a reflexionar sobre la brutalitat policial que els i les manifestants es troben cada dos per tres. No li va venir al cap el desallotjament del 15-M, on centenars de persones, assegudes al terra, sense armes i sense mostrar-se violentes van ser apallissades per les porres i les pilotes de goma de la policia, de la seva policia. I com aquesta, centenars de manifestacions on famílies senceres, gent pacífica i sense males intencions, pateix aquesta brutalitat per estar reclamant els drets que li han tret. Tampoc va parar a pensar en les persones que aquell mateix dia van haver d'anar a l'hospital després d'haver sofert la violència dels que, en principi, es cuiden de la nostra seguretat.

Foto: madrilonia.org

No justifico cap agressió ni cap acció violenta, però ni de les persones que ens manifestem ni de la policia. Perquè ells també fan les seves vagues i demanen els seus drets. Ells també aniran a l'atur en algun moment. Ells també tindran una pensió patètica. Ells tampoc tindran una sanitat digna ni una educació pública i de qualitat per als seus fills i filles. El dia que surtin al carrer, tant de bo es trobin amb el que es troben tantes persones pacífiques. I reaccionin. I obrin els ulls. I s'uneixin a un canvi de sistema.

I no, no justifico la violència, de cap tipus. Però ja n'hi ha prou. No pot ser que sempre siguem els ciutadans i ciutadanes qui perdem la batalla de la repressió. No pot ser que sempre tinguin la raó a cop de porra. No pot ser que mai perdin la batalla (que tant de bo fos verbal). No pot ser que mai, després d'una manifestació, no es parin a pensar en quin país vivim. I no per les persones que ens manifestem, sinó per com ens estan deixant el panorama aquells que fan el que volen amb nosaltres i només ens deixen participar un cop cada quatre anys. Mentrestant, ens retallen l'educació i ens ensenyen que els problemes s'arreglen a pals. Així anem.

Foto: DRY Jaén

Sáenz de Santamaría no s'ha aturat a pensar en que, potser, el problema no som nosaltres, sinó ella i els seus, els mateixos que volen aprovar una llei quasi franquista que no ens deixaria pràcticament. manifestar-nos. I nosaltres no ens hem aturat a pensar en que el Govern treballa per nosaltres, i no a l'inrevés. Que nosaltres tenim el poder. Que una democràcia participativa seria una democràcia real. I, per por, callem, ens quedem a casa, ens unim a la majoria silenciosa que Rajoy i els seus volen.

Sense violència, amb la paraula, amb el poder de la democràcia, el poder del poble, jo m'apunto a fer una revolta de primavera com la que proposa Txarango al seu nou disc:

Veniu amb mi?

Reset

Senyores i senyors, definitivament ens hem tornat bojos. Sí, sí, tots absolutament bojos. M'explico: vivim en un país on es veuen brotes verdes amb sis milions de persones aturades, on estem sortint d'una crisi quan cada dia 532 habitatges són desnonats, on els de dalt asseguren tenir la solució mentre els de baix ens quedem sense sanitat, educació ni drets socials, i on la gent es preocupa més dels realitys nocturns que de sortir al carrer a protestar contra aquesta bogeria col·lectiva. S'han tornat bojos al donar més importància a les multes de trànsit del dia a dia que a una infanta lladre, i també en el moment d'ocupar-se de canviar el nom de català a LAPAO i no de fer justícia amb les víctimes i familiars de l'accident de València o amb un partit que no aclareix com pagava sobresous quan era al govern. Embogits nosaltres per no carregar-nos als partits polítics que ens van prometre la glòria i avui incompleixen el seu programa electoral paraula per paraula i beneficien als seus. Tots bojos en el moment en què relacionen l'avortament, un dret que salva moltes males vides, amb ETA. Xalats els qui donen més importància a les mentides de Mourinho que a les dels bancs i caixes que ens han robat. I tot això per no parlar de tot el que encara no sabem.

No ens n'adonem, però tots estem una mica bojos. I no té cap gràcia. Plegats estem convertint a aquesta societat i país en un lloc on ningú ens creu i on només escoltem les ordres d'una dona alemanya a qui l'estat del benestar espanyol li és ben igual. Ens estem resignant a pagar la crisi que nosaltres no hem creat mentre ens buiden les butxaques amb reformes que no faran res més que dur a més de nosaltres a les oficines de treball. I sinó ens queixem, res del que pensem servirà. No val queixar-se un cop, ni dos, ni tres. Ens hem de queixar tant com calgui, unir-nos tots contra qui no pensa en nosaltres i és a la cadira on el poble el va posar. Encara som a temps, sí. Però no sé quant pot aguantar aquest país en aquesta situació sense que acabem d'estar tocats del bolet al cent per cent.

Toquem de peus a terra, mirem les injustícies que ens envolten, lluitem perquè ens tornin el que tant va costar aconseguir. I que ens escoltin. No dic que ens sentin, dic que ens escoltin. Que pensin que a part de gent que aporta imposts, som persones que volen viure la vida, que només n'és una. No és moment perquè els ciutadans tinguem paciència, sinó perquè reflexionem i actuem.

El 15M ens va injectar ara fa dos anys una dosi de reivindicació a tots i totes, demostrem que si volem podem seguir tenint-lo. Sigui amb la plataforma que sigui.

El dia 15 de tenia pensat fer un escrit especial per celebrar el segon aniversari d'aquells successos que van moure a tota la península, però he pensat que era necessari fer un escrit animador com aquest per escalfar el #12m15m d'enguany, després de veure les notícies i avergonyir-me del què fan els de dalt i de la nul·la reacció dels que som a baix.

Reviu la història

Fa aprox. un any a l'acampada de Mataró. Vídeo de marti6.blogspot.com

El 15 de maig del 2011, sense que ningú ho esperés, va ser un dia en què tot va canviar i es va fer història. Naixia el moviment #15M, una acampada promoguda per una associació que feia mesos que treballava per una democràcia real i volia fer-se sentir. Madrid va ser-ne només el començament, però només dies després, la  majoria de capitals de comarca de tot Espanya tenia la seva pròpia acampada i moltes ciutats d'arreu del món van decidir fer la seva també, fet que va provocar que tothom hi podés tenir accés i unir-s'hi, i la reacció va ser clara i immediata. Avui, en el primer aniversari i després de varis escrits sobre el tema des del principi fins fa unes setmanes, arriba l'escrit més ampli fet mai al Bloc d'en Martí i la mare que el va parir. Per fer aquest escrit he tingut el plaer de comptar amb quatre persones que han opinat sobre el Moviment i les acampades. Dos d'elles van participar a les acampades, una va assistir-hi en moments puntuals i una altra no va assistir-hi, però ha seguit el Moviment des de les acampades. Sobre diferents temes, trobareu les seves opinions des del seu punt de vista.

Perfil 1: Estudiant de l'UB. Va participar a una acampada i ha seguit amb el moviment de manera activa.

Perfil 2: Estudiant mataronina. Va participar a una acampada activament i ha seguit el moviment sempre que ho ha pogut combinar amb els estudis.

Perfil 3: Daniel Salom, dissenyador gràfic. Treballava a Barcelona quan es va acampar a Barcelona. S'hi va acostar varis dies quan sortia de treballar per donar suport a la iniciativa. Actualment el segueix des d'Austràlia.

Perfil 4: Joana Torres, administrativa. No ha format part del moviment en cap moment i l'ha seguit a través dels mitjans de comunicació.

Com et va arribar la notícia?

És impactant que una acampada al centre de Madrid arribi tant lluny, és per això que m'he preguntat com va arribar la notícia a cada entrevistat. Les dues estudiants els va arribar la notícia a través del boca a boca, que va servir molt per aconseguir unir a tanta gent. Una d'elles també va rebre el comunicat de Democràcia Real Ja. A en Daniel també li va arribar de la mateixa manera, tot i que Facebook i Twitter van ajudar molt, assegura. A la Joana li va arribar la notícia a través dels mitjans de comunicació, que al principi no sabien massa bé com afrontar el Moviment a les seves cròniques.

Puerta del Sol (Madrid), un any després.

Valors i ideals

Del Moviment #15M, i des dels mitjans de comunicació que busquen les pessigolles, sempre s'ha dit que no hi ha una ideologia concreta i que qualsevol excusa serveix per protestar. Per part dels indignats i indignades, a part d'haver escrit en un manifest el que volen canviar, asseguren que hi ha gent de totes maneres i ideologies polítiques. És per això que he preguntat a les indignades i al dissenyador quins valors i pensaments els acosten al Moviment. La universitària diu estar d'acord amb els canvis que proposava i proposa l'acampada, sobretot en l'àmbit educatiu, ja que és un dels pilars bàsics de la societat. L'altra estudiant em deia que es va endinsar també en educació, però també en sanitat. En Daniel deia estar indignat perquè els bancs han arruïnat l'estat de benestar concedint hipoteques a gent que no les pot pagar i que també l'indigna que per gestionar malament els diners públics i acabar arruïnant la vida de famílies i pobles sencers no vagin a la presó.

El dia a dia a les acampades

Les indignades m'han explicat que la rutina de l'acampada era impressionant, rebent molta informació i pensant quins canvis volia cadascú en la societat i en l'àmbit polític. Sempre combinant-ho amb els estudis, tractàvem de fer-nos escoltar, i és ben clar que ho van aconseguir. M'explicaven que al principi eren més i després es van haver d'habituar-se a nous canvis i noves combinacions per aconseguir tirar endavant l'acampada, amb molta companyonia i bon rotllo.

Assemblees, comissions i organització

El fet d'organitzar-se bé per aconseguir bons resultats havia de ser clau a les acampades, per això les noies m'explicaven que al principi ens reuníem cada dia i era una mica cansat, per això van aparèixer les comissions, on hi parlàvem de temes concrets com sanitat o educació, i després ho posàvem en comú per fer un manifest unificat. Les diferents comissions, obertes a tothom, organitzaven xerrades amb diferents persones enteses en diferents temes, com ara el director de l'escola Coromines de Mataró, tal i com m'explicava l'estudiant de l'UB. En Daniel diu que, el que va poder veure a les assemblees a Plaça Catalunya que no només hi havia perroflautes i radicals anti-sistema, sinó que hi havia gent de totes les edats i perfils professionals. Des de fora, la Joana opina que es van organitzar correctament i que el fet d’organitzar dinars, neteja, tota una infraestructura des de la iniciativa dels propis acampats, va demostrar que tenen iniciativa.

La policia ha intentat no deixar celebrar el #12m15m

Des de fora
En Daniel ara mateix viu a Austràlia, i m'explicava que des d'Austràlia la veritat és que la visibilitat és nula, en aquest país no hi ha crisi i pràcticament no hi ha atur. El que veig és el que llegeixo als diaris on-line però tampoc he vist que hagi canviat res des de que va començar tot. També diu que a Espanya ens falta esperit de superació i motivació per tirar endavant.

Un any després
L'aniversari del Moviment ha estat marcat per la revifada que ha provocat aquest després d'uns mesos de molt poca activitat. La visió del #15M un any mateix segons els entrevistats és la següent:

• El dissenyador creu que el Moviment no s'hauria d'haver tranquil·litzat després de les retallades que han fet els governs.
• L'administrativa valora molt positivament la manera com ha continuat la iniciativa i opina que és impressionant la repercussió a molts països del món. També diu que se'ls ha escoltat, però que els que manen, encara que ho fan veure és evident que NO.
• L'estudiant mataronina diu que la dinàmica del #15M ha canviat al ser menys persones que fa just un any, però que algun dia ens tornarem a unir per lluitar i trobar solucions. Dins la meva opinió, aquest dia pot ser aquest mateix aniversari, que ha tingut una gran acceptació.
• Per altra banda, l'estudiant de l'UB fa un balanç molt positiu, ja que va ser un despertar de consciències i de dir "ja n'hi ha prou". També diu que la lluita ha de continuar.

Milers i milers de persones es van concentrar arreu del món. Foto: BCN

En positiu
Seguint fent balanç, els he preguntat què valoren positivament de tot això i la universitària diu que es queda amb l'ambient dels primers dies de l'acampada, ja que estàvem fent una cosa única i érem milers a tot el món. El poder estar en una plaça rodejada de gent debatent i aprenent. La mataronina, en canvi, diu que aquesta experiència em va fer creixer en tots els aspectes i entendre les persones. pararme a mirar sempre que a tot arreu es necessiten solucions, ajuda i debats m'ha fet ser més persona. Molta gent està preocupada pel món i vol fer-hi alguna cosa, i jo opensava que no érem tants. La Joana diu que em va agradar, per sobre de tot, veure tant de jovent, demostrar que no els rellisca tot i són capaços de reivindicar. També diu que espera que se'ls segueixi escoltant.

En negatiu
Mentre entrevistava també m'han parlat d'esperit crític, un element important en tot, també en el #15M, i per això també m'he interessat per les coses a millorar. Els temes que no van acabar de funcionar bé a les acampades van ser les llargues assemblees, però per sort ja van arreglar-ho en el seu moment creant les comissions. L'estudiant de l'UB em comentava que va despenjar-se del Moviment durant un temps a causa de la saturació que portava a sobre, però que va servir per reflexionar i tornar amb moltes ganes. Des de fora, la Joana diu que no li va agradar la degradació que va patir amb els dies i que no s’hauria d’haver estès tant.

Com heu pogut veure, el Moviment 15M no ha estat una iniciativa que hagi deixat a ningú indiferent, tot al contrari. I ara, un any després, a part de recordar la feina feta, cal seguir lluitant pels nostres drets i per fer d'aquest un món millor. No podem deixar que facin el que vulguin amb la sanitat, l'educació, la cultura, els serveis socials... Ni tampoc que destrossin en un moment la feina feta en molts anys. Perquè per molts cops que desallotgin les places, per molts cops de porra que donin i per moltes vegades que desviïn el tema no ens faran callar! Avui, un any després, segueixo indignat!

Vull agrair molt sincerament als quatre entrevistats l'amabilitat, sinceritat i ajuda que m'han ofert amb les seves entrevistes. Ha estat un plaer fer aquest escrit, un escrit on he après moltíssim i, possiblement, l'escrit que amb més ganes he fet! Gràcies també tots/es qui ho heu llegit i als i les qui també esteu en estat d'indignació! Endavant i feliç aniversari!

• Totes les entrevistes al complet, fent clic AQUÍ!

NOU!

Nova pestanya a El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir sobre el Moviment #15M! Fes clic aquí o a sota l'encapçalament!

Revolució en vers

Recomano escoltar la cançó abans o després de llegir l'escrit, però sobretot cal escoltar-la!

Últimament, crec que ja us ho havia comentat, em baso en cançons a l'hora d'escriure alguns posts. L'escrit d'avui està basat en la cançó "El Libertador", d'Ska-p, un grup amb cançons reivindicatives. La cançó tracta de la revolució sud-americana, però jo no parlaré d'això, sinó que utilitzaré la lletra d'aquesta cançó per descriure la situació actual a Espanya amb aquesta crisi que portem a sobre.

Entre miseria, hambre y desolación, en el fango alguien plantó una flor. Un tal Bolívar le dicen 'El libertador'. Així és com comença la cançó, i jo en aquesta frase veig la crisi a la que ens han portat bancs i polítics, però alhora la flor d'esperança que va plantar el moviment #15M fa gairebé onze mesos i que ha canviat brutalment la manera de veure les coses. Fa unes setmanes ho comentàvem en una trobada de joves a la que vaig anar, i és que des de que va començar tot el moviment les coses es veuen des de tres punts de vista: el dels que estan a favor, els que estan en contra i el del poble. Bolívar va ser un revolucionari que va lluitar per l'independència d'alguns països sud-americans i el #15M lluita per la llibertat i els drets que ens corresponen i que no se'ns donen. La cançó segueix amb Ha comenzado una nueva revolución, y esta vez avanza con convicción, on també hi podem trobar una similitud amb la força i la influència que ha comportat aquest moviment a la societat.

Foto: miedoxamor.blogspot.com

Reforma agraria y justa redistribución: sanidad, cultura y buena educación. En aquest vers que segueix, demostra clarament que és el que necessitem i també podem reflexionar amb que Mariano Rajoy és el que ens està traient, o millor dit, robant. A més, el Govern Rajoy ja ha assegurat que aquesta setmana que ve ens anunciarà més retallades en sanitat i educació, com si el senyor Mas no ens hagués retallat prou. Socializar y no a la privatización, mejoras laborales pa'l trabajador. Lo que la tierra ofrece es de la población contra la obligarquía y el explotador. Després d'aquesta frase pot ser que rigueu una mica, ja que fa poc més d'una setmana estàvem en vaga per culpa de que els populars estan fent just el contrari amb la seva reforma contra els i les treballadors/es i afavorint als qui ens obliguen i als qui exploten a treballadors que cobren en negre amenaçats en ser acomiadats. A més, ara, encara que tinguis contracte pots ser acomiadat sense motiu, pel que qualsevol persona pot ser acomiadada en qualsevol moment sense cap motiu.

Foto: infobenissa.cat

Així doncs, podem veure que no cal anar gaire lluny per veure i viure els problemes que creiem que són lluny de nosaltres. Tenim la sort de no ser sota cap dictadura com alguns països americans, però també hem de ser conscients de que hem de seguir amb la lluita que vam començar i que ha quedat aparcada en els últims mesos. Cal seguir amb el moviment #15M i sortir al carrer per defensar els nostres drets, sense por! Com bé diu aquesta cançó, se avanza al caminar cuando se tiene ilusión, i aquesta il·lusió és la que hem de tornar a tenir dins nostre. Enséñale los dientes a la cara al Tío Sam, que aquí és el govern d'ultra-dreta que està destrossant el que ha costat molts anys aconseguir.
Així doncs, aquest any toca tornar a engegar el foc que vam encendre a les places d'arreu del món! Perquè hem demostrat que ens sabem organitzar i sabem fer-nos sentir. Molt aviat arriba l'aniversari d'aquest moviment, i aquest bloc ho celebrarà enèrgicament. Aquí us deixo la promo:

365 dies després

Avui, 20 de desembre del 2011, fa un any que el senyor Artur Mas va ser investit President de la Generalitat de Catalunya. Han passat moltes coses i s'han pres moltes decisions des de que el president i el seu equip va començar a moure fitxes. Avui i aquí, faig un repàs del que ha passat durant aquest temps i, a més, hi dono la meva opinió.

• Pla 1x1: Irene, decideix-te!

El Pla Educat 1x1, el de fer servir ordinadors a les aules, ha estat un objectiu a batre per part de Irene Rigau, consellera d'educació. Primer va dir que es suprimiria, però davant de la negativa generalitzada per part dels docents i alumnes, va decidir compatibilitzar els ordinadors amb quaderns. Després de tot això, que ja fa quatre mesos que no se'n parla, la consellera encara no s'ha decidit. Jo opto per combinar els ordinadors amb quaderns.

• Felip Puig: Don Limpio (vídeo 1)

Amb els indignats a la Plaça Catalunya i fa quatre dies a la Universitat de Girona. La lamentable actuació dels mossos a la Plaça Catalunya 'per netejar' va acabar amb 137 ferits i cap intent de diàleg just per abandonar la plaça el passat 27 de maig. Aquesta setmana van voler reprimir la llibertat d'expressió per ordres de Puig a la Universitat de Girona.

• Dreta unida: festejant amb el PP

Des de fa temps el PP i CiU estan mantenint contactes i s'estan ajudant mútuament per tirar endavant projectes que afavoreixen a la dreta. Tot i així, últimament ja no hi ha tant 'bon rotllo' perquè el PP no necessita a CiU a Madrid.

• Retallades: problemes per tothom, menys per ells

Les retallades imposades per aquest govern en educació, sanitat, cultura, serveis socials i televisió pública no fan res més que perjudicar a la gent que no té diners com per tenir unes empreses privades que se'n carreguin de tot això. Fa pocs dies, Sergio Dalma va declarar que "amb el govern ZP la cultura havia estat més menyspreada que mai". Això vol dir que aquest home no es dóna compte del que està passant aquí. I mira que ell és català...

• Bogeries vàries: un any dóna per molt

Bogeries com la Llei Òmnibus, que el que fa és destruir la feina feta els últims 8 anys, que, per desgràcia, és el que volen. A més, ahir es va dir que el transport públic s'apujarà una barbaritat. Per exemple, la T-10 pujarà un euro i el bitllet senzill passarà de 1,45€ a 2€. Tot això per no parlar de les noves taxes universitàries, només apte per bones carteres. Bogeries de dretes. Bogeries per les que abans s'hauria sortit al carrer i per les que ara la gent es resigna a pagar més del que hauria de ser ètic. Clar que, en política, què és ètic?

• Ja n'hi ha prou!: toca parlar clar!

Sort en tenim de gent com la Maruja de Nou Barris (vídeo 2), gent que planta cara i diu el que pensa, gent que no té por de defensar els drets dels treballadors i treballadores, gent que sap que, en temps de crisi, els qui menys ho han de pagar són els no tan afortunats. Gent que sap que el que està passant no pot ser així. Gent com en Jordi Évole, qui fot canya a tothom a qui toca, qui diu les coses tal i com són. I així ho va fer a la gala dels Ondas (vídeo 3).
Senyor Mas, no ho està fent bé, ni tant sols millor que el tant criticat tripartit.

Bé, espero que tingueu sort amb la loteria i amb el Nadal, totes dues coses aquesta setmana i que no penseu molt en el nou president Rajoy i amb el Rei Artur, com diria la Rahola. Rei perquè fa el que més li convé als rics. Bona setmana a tothom!

TROBA 'EL BLOC D'EN MARTÍ I LA MARE QUE EL VA PARIR A LES XARXES SOCIALS! (fes clic!)

DEMOCRÀCIA REAL JA!

VÍDEO EXCLUSIU A www.marti6.blogspot.com fet per mi sobre les movilitzacions del divendres 27 a la tarda a Mataró:



DEMOCRÀCIA REAL, PACÍFICA I SENSE RACISME!
Avui vull fer un post especial per donar la meva opinió sobre el moviment 15-M, un moviment del que tots n'hem sentit a parlar molt últimament i s'ha convertit en un referent de protesta massiva i, sobretot, pacífica.

Divendres, a primera hora del matí els Mossos d'esquadra van prendre la Plaça de Catalunya a la força amb la ridícula excusa que 'havien de netejar'... Els indignats els van comunicar que 'cada dia s'havia netejat allà sense problemes i que no els havien desallotjat cap dia': totalment cert. Els mossos, tan macos com són ells van decidir començar a pegar durament i donar cops amb les porres als manifestants, que, asseguts al terra amb les mans aixecades, van decidir seguir amb la dinàmica del dia a dia, que era no fer servir la violència en cap ocasió. Tot i així, els ja coneguts com a 'Gossos de Quadra' van usar la força dura i sense pietat contra els joves que eren a la barcelonina. Aquest és només un petit resum de les cinc hores en què els mossos, simplement per tocar els pebrots, van desallotjar amb una brutalitat sinistre la plaça.

A partir d'aquest fet encara més indignant, la Plaça Catalunya es va omplir de gom a gom, com podeu veure a la foto de sobre.

El fet de Plaça Catalunya va comportar que en molts punts de tot l'Estat s'hi organitzessin events especials, com per exemple a Mataró, on s'hi va fer una manifestació amb posterior assemblea i cassolada. La manifestació va començar a Rocafonda, i com que ja sabeu que en sóc veí, vaig tenir la sort de poder fer fotos com aquestes:

Més tard em vaig acostar a la Plaça de Santa Anna, on tot just havia acabat la cercavila i hi havia un ambient totalment familiar i pacífic, amb ganes de protestar festivament amb música de batucada i crits de 'no al racisme a Mataró', fet que em va agradar molt!

Així doncs, amb totes aquestes fotos (les tres primeres de 3cat24.cat i les altres fotos i el vídeo meu), he intentat fer un petit resum del que va passar divendres a Barcelona i Mataró i de pas vull donar el meu suport al moviment 15 M per un canvi a la llei electoral i agrair a tots els indignats per haver sabut protestar pacíficament i amb tantes ganes. Ara només cal que ens escoltin 'els de dalt'!