¡Ai Mas, hay más!

Un home que li agrada estar en batalla contínua, però a la seva manera: paraules planificades i ben pensades,  temes dels que no parla, fent campanya on no toca i prometent el que no pot prometre.

Està molt bé això de ser el president que dóna un cop de puny a la taula per defensar el que milions de catalans volen i reivindiquen, de no deixar que ens espanyolitzin, de castigar al govern federalista quan aquest pretén ridiculitzar-nos, de defensar les competències que ens pertanyen i de fer-se sentir internacionalment per impedir qualsevol tonteria de Rajoy i els seus. Tot això és molt maco, però no podem resumir una legislatura de dos anys parlant només de l'últim mes i de que CiU s'ha fet seva la independència i el discurs catalanista i pro-independentista.

La legislatura ha estat més curta del que és habitual, però no per això ha deixat de fer-se llarga i intensa, i prenguem-nos-ho amb calma, que quedaran quatre anys més a partir de les eleccions. Quatre anys en els que ningú ens promet que no hi hagi més retallades, o que si la situació econòmica millora ens tornin el que ens van prendre amb els altres ajusts. És cert, ningú pot prometre res: ni deixar de retallar, ni donar-nos uns serveis socials com els que teníem després d'anys de lluita dels sindicats, però ep, tampoc se'ns pot prometre la independència!

Seria convenient que recordi que per culpa del senyor President i el seus súbdits tenim els hospitals a vessar i amb llistes d'espera quilomètriques amb malalts que moriran per no ser atesos a temps, una educació amb aules plenes fins a la bandera amb alumnes seient al terra i professors amb un 33% més d'hores guanyant un 30% menys del que cobraven abans, és a dir, que els alumnes reben menys atenció del professor i aquest no pot fer la seva feina com cal. "Al meu temps érem cinquanta alumnes a l'aula i no passava res", he arribat a sentir. Doncs miri vostè, justament ens estem queixant de que no volem que els alumnes estudiïn com s'estudiava en ple franquisme i que es destrossin els avenços que s'havien aconseguit. També estaria bé que recordi que els centres de menors i d'atenció a malalts reben menys subvencions i no poden acceptar al mateix nombre de persones al no tenir prou assistents per atendre'ls.

Tot això el mateix govern que va pactar amb el PP, sí, sí, amb el PP! El mateix que ara critiquen per guanyar vots el proper 25 de novembre. Aquest ha estat un govern que s'ha contradit a sí mateix i que ha mirat pels que tenen diners, tal i com la dreta fa. Que no ens enganyin amb un discurs independentista i convergent, que ells són la dreta catalana. També he sentit que "votar CiU seria el vot útil", per què? Hi ha més partits independentistes en contra de les retallades com ICV-EUA i partits independentistes que no pactarien amb el PP, com ara ERC. La independència no és seva, i Catalunya tampoc ho és, perquè tal i com diu una exitosa campanya que corre per internet: Catalonia is not CiU!

Senyor Mas, ¡que hay más! No només el discurs catalanista és el que descriu el seu partit. No ens enganyi i expliqui'ns si ens retallarà a la següent legislatura, si intentarà arreglar els problemes que el seu propi govern ha provocat i no només si hi haurà referèndum!

Allà vosaltres, els que podeu votar, el dia 25 de novembre. El nostre futur, independent o no, és en joc en molts àmbits.

Deu

Aquest mes, octubre del 2012, fa deu anys que vaig entrar per primera vegada a l'Esplai Garbí. Sembla mentida que deu dels quinze anys que tinc els hagi passat sent garbitenc, no puc pensar en fets de la meva vida i que no em vingui un record, sempre dolç, de l'esplai.

Vaig entrar el 2002 amb ben poques ganes, encara que no vaig trigar gaire a descobrir que aquelles tres hores setmanals on jugava amb nens i nenes de la meva edat eren molt millor que mirar la tele o no fer res. Aviat em vaig endinsar amb ganes en aquest món màgic on és fàcil riure i passar-s'ho bé dissabte a dissabte i amb les colònies i campaments, experiències lluny de la rutina i l'avorriment. A l'esplai he crescut i m'he format, he estat educat i m'han ensenyat valors essencials com el respecte, a més dels drets dels infants i humans. He après, des de petit, a viure i conviure, a compartir i a conèixer, a ser qui vull ser.

www.esplai-garbi.blogspot.com

Amb el pas dels anys he conegut molta gent amb moltes ganes de fer esplai, algunes que he tingut la sort de retrobar-m'hi amb motiu dels 35 anys del Garbí, d'altres que encara cada setmana veig, i alguns que han arribat a ser gent important per mi. Recordo quan vaig arribar-hi, que el grup de joves, Tramuntana, encara no eren monitors/es, i més endavant ja van ser-ho i avui en dia segueixen la seva vida des del punt en que no tot es pot compaginar. És maco veure aquest cicle, i tenir la sort de tornar a veure Tramuntana, però aquest cop com a actual i nou grup de petits a l'esplai. I és maco també veure com, poc a poc, els que eren companys d'altres grups han passat al monitoratge, que és on pretenc arribar d'aquí a un temps.

Anar a l'esplai no és aparcar als nens, ni és dur-los a l'escola. Anar a l'esplai és obrir les portes als infants perquè gaudeixin de grans estones amb d'altres nens i nenes que acabaran sent amics seus, possiblement per molts anys, tal i com m'ha passat a mi, que avui en dia segueixo anant-hi amb ganes per trobar-me amb gent increïble amb la que rius, parles, descobreixes i gaudeixes. Igualment pel fet de fer sortides de varis dies, no és enviar als nens fora de casa, sinó regalar-los dies, siguin dos, cinc, o deu, en els que conviuran amb companys amb els que podran compartir grans estones.

Intercanvi internacional d'acollida 2010.

A Les Esmandies hi he jugat hores i hores, però també arriba un punt en què els jocs ja no és el que t'agrada, i a l'esplai aquest canvi l'he viscut amb monitors/es que han dedicat el seu temps lliure a preparar-nos, perfectament, activitats més enfocades a les nostres preocupacions, a la nostra opinió, a la nostra edat. Això és el que demostra que l'esplai és obert a tothom, als infants i als joves.
Cançons, excursions, colònies, campaments, trobades, un intercanvi internacional, jocs, activitats, tallers, amistats, valors, natura, educació... són moltes les coses que m'enduc del que, de moment, ha estat el meu pas per l'esplai. I espero que la meva història, de moltes pàgines, viscudes a l'esplai encara li quedi força espai per anotar-hi les vivències que encara em queden amb el Garbí.

Només puc agrair-vos-ho.

Esplaiada, trobada general d'Esplac 2012.