Incomplint

Carta oberta a Pere Navarro, líder del PSC.

Ai, Pere, Pere... com t'agrada donar la raó als qui sempre hem dit que no eres un bon candidat ni una bona oposició. A més de no lluitar durament contra les injustícies socials del Govern Mas contra les que deies estar durant la campanya, ara has arribat a incomplir el teu propi programa electoral (vegeu foto).

No recordes quan vau omplir Catalunya de fulletons on hi podíem llegir aquest fragment? Potser sí que te'n recordes, però el papa Rubalcaba t'ha hagut de cridar l'atenció i imposar les seves idees per sobre de les del teu partit, el PSC i no el PSOE. Aquest PSC que el venies com a 'nou' ha acabat amb els de sempre fent el de sempre pels de sempre, i m'atreveixo a dir que fins i tot tornant enrere. I és que l'etapa de les dictadures ja va passar, aquí. On s'és vist que en una democràcia no es permeti votar el que un vol? Però sobretot, Pere, on s'és vist que convidis a marxar als qui defensen als que van votar el vostre programa que ara fas incomplir? Perquè això d'incomplir programes electorals jo ho veia més típic de populars, i algun convergent amb poder.

Pere Navarro gaudint amb la seva nova família | Foto: EFE

Avui, Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura han defensat a les 523.333 persones que van confiar amb la vostra veu dins del Parlament per ser defensats i defensades. I, sincerament, crec que no et serà cap sorpresa que et digui que el teu partit està en profunda decadència des que vas arribar i vas conduir el PSC a la deriva, i que aquesta decadència ha anat a més des que fas cas als del 'vell' partit. És el que passa quan enganyes al teu electorat i als teus militants i simpatitzants. Sembla que vulguis comprovar on és el terra més fons de tots els terres. Tranquil, segueix així i faràs que tu i tots els teus el toquin.

Així doncs, espero que aquestes diputades i diputats no abandonin el seu escó, ja que estaran donant el que volen a aquesta direcció socialista. Que es quedin, i si cal que sigui fora del partit, però defensant les idees que van prometre al més de mig milió de votants que van creure-se'ls. Àngel Ros ahir va ser covard, igual que avui Rocío Martínez-Sampere. Ros no va defensar els ideals del programa per por al que el tu diguessis, mentre segueix amb els seus altres càrrecs d'alt standing dins del PSC. Ja ho vaig criticar una vegada, però això només empitjora.

Obre els ulls. Abans que sigui encara més tard.

Tornem-hi

Els últims mesos, el Bloc d'en Martí i la mare que el va parir ha estat abandonat. Després de vàries setmanes pensant en el retorn, avui es fa efectiu. Vaig deixar d'escriure amb un panorama polític i social força pessimista, i a dia d'avui tot segueix allà mateix, per no dir pitjor.

El gener sempre és un mes previsible. Tot s'encareix mentre els mateixos que apugen els preus ens volen fer creure que aquest any serà un any inoblidablement bo. El 2014 no podia ser menys i ha succeït: Mas ha encarit el transport públic, els peatges i l'aigua, mentre que Rajoy ha apujat la llum i el gas per enèsima vegada. Això sí, ho han fet escudant-se en falses dades.

El president de la Generalitat ens feia creure que s'abaratien alguns peatges, però s'oblidava de dir-nos que només s'han abaixat els preus pels usuaris amb tele-tac. A aquests usuaris els han baixat molt les taxes, però a tots i totes, Artur Mas, ens ha apujat l'aigua un 5%, que se sumarà al cànon de l'aigua que s'aplicarà el proper mes de febrer. Sobre el gas, s'apuja un 0,2%, que sembla ben poc, però recordo que els pocs que treballen els estan baixant o congelant els sous, i qui no treballa algun dia se li acabarà l'atur si no té la sort de trobar feina. Això sí, no oblidem el tema rei de cada any amb les apujades: el transport públic. Els bitllets de renfe de curta i mitjana distància, el metro, l'autobús i els ferrocarrils s'apugen una mitjana del 2%, mentre que la targeta de transport més usada, la T-10, s'apuja més d'un cinc per cent. Això sí, mentrestant anem fent que TV3 cada dia ensenyi empreses amigues del Govern i entrevisti durant minuts i minuts als seus presidents, sense que això comporti cap notícia.

Anem a Madrid. Sembla ser que hem de donar les gràcies a l'excel·lentíssim Presidente del Reino de España, Mariano Rajoy, que ens apugi la llum "només" un 2,3% el mes de gener, arribant al 70% total d'apujada de la llum en l'última dècada. Visca l'euro, i tant! I no dubteu que ens farà donar-li les gràcies de nou durant els propers mesos, ja que ha quedat demostrat que ell i el seu govern són les últimes persones en aquest món en les que podem confiar. El govern popular també ha decidit apujar els peatges de l'AP-7 i l'AP-2 un 2%, de la maneta de les apujades convergents. Però Mariano Rajoy va dient que la recuperació econòmica ja és aquí degut a l'abaixada de persones aturades durant el mes de desembre. S'ha de ser inútil per no saber que això ha estat per la campanya de Nadal.

Tots plegats ens estan enganyant com ho han fet sempre. I hem arribat a un nivell d'impassibilitat patètica. En qualsevol altre país, com en el seu dia Grècia o Egipte, fa no gaire Itàlia i actualment Ucraïna, ja s'haurien revoltat. Però no, això (encara) és Espanya, i sembla que haguem d'abaixar el cap mentre ens roben. Us recordo que ells, els polítics, han de treballar per nosaltres, i no per les elèctriques ni l'Església. Perquè, quan d'aquí a uns anys es jubilin, gaudiran de tot això mentre nosaltres pagarem una factura de la llum impossible per la majoria de llars obreres. D'una manera o d'una altra, estan corrompent el sistema.
Això sí, mentre escric aquest post, no paro de sentir anuncis de la Generalitat a Spotify. Per això hi ha diners, però per programes socials no.

Prou.