S'ha acabat l'escola, després de 3 mesos. M'han fet un regal de l'amic invisible, (m'ho ha fet en Juanjo, el profe), i m'ha fet un calendari pel 2009 amb fotos de la classe i meves, m'ha agradat molt. Vaig arribar a casa que semblava de Pekin express: una motxilla amb un radio-caset, uns altaveus i CDs per el fiestuki de la classe, que com cada any, jo soc el DJ. També vaig arribar ab l'album, les notes, abrics, jerseis, bates... I despres... puja quatre pisos per arribar a casa, però va merèixer la pena: una persona molt guapa, (la maaaaaaaamaaaaaaaaa), m'esperava per berenar amb la meva germana amb les vistes de tot Mataró i el mar amb el seu far, els seus vaixells...
També s'ha acabat l'esplai amb unes actuacions, videos, berenar... Va estar molt bé, i és que el tió ens va cagar uns clauers supermegaxuliguaxis!
Bé, ben mirat, el 8 de gener torno al cole i el 10 de gener a l'esplai... no és tan de temps, i és que 3 setmanes es passen volant. (I pensar que el dilluns pot tocar la loteía...) :)
També s'ha acabat l'esplai amb unes actuacions, videos, berenar... Va estar molt bé, i és que el tió ens va cagar uns clauers supermegaxuliguaxis!
Bé, ben mirat, el 8 de gener torno al cole i el 10 de gener a l'esplai... no és tan de temps, i és que 3 setmanes es passen volant. (I pensar que el dilluns pot tocar la loteía...) :)
1 comentari:
Cert, t'esperaba impacient, berenar amb tu és tot un luxe i més un divendres.
Les vistes des de casa nostra ens tenen ben enamorats, no ens cansem de mirar el mar....
Un escrit molt maco guapo.
Publica un comentari a l'entrada