I al final es va acabar

Dia 23 de juny del 2009. 13:03h (una hora menys a Canàries): Surto de l'Anxaneta. S'acaba el matí. L'últim matí a l'Anxaneta. Després de tot un dia de celebració i despedida. Al matí, arribo a les 8:30 (mitja hora abans de lo normal) i tota la classe li preparem una festa sorpresa a el meu mestre (ara exmestre). Arriba: SORPRESAAA! Posem música i, amb tota la classe plena de globus i decoració de festa, comencem a preparar un pica-pica. Més tard, arriba l'hora de la veritat, l'hora de despedir-nos. Ens posen tota la gent de l'escola al davant. Nosaltres seiem a les grades del porxo. La veritat, em sento observat. Ens criden un a un, i davant de tots els nens i nenes de P-3 a 5è, els mestres i la direcció ens donen un llibret amb una foto de tota la classe amb un boli. Dintre el llibret només hi ha pàgines en blanc. En expliquen que ens podem escriure dedicatòries, i així ho fem. Li escric una a en Lluís, un amic de debò, i quan acabo, li faig una abraçada, i vinga a ploraaaaar! Després de fer la ruta passant per tots i cada un dels nens i nenes de la meva classe i de l'altre pujem cap a la classe. Seiem emocionats. El meu mestre (ara exmestre i AMIC) ens dedica unes paraules de despedida i ell, també s'emociona després de dos anys "aguantant-nos" dia a dia (excepte dissabtes, diumenges, festius, ponts, vacances, dies de lliure disposició i vagues). I ara ja li dic jo al meu mestre i us ho dic a tots i totes, NO ÉS UN ADÉU PER SEMPRE! Ara sí, adéu Anxaneta.
Martí B. T. Exalumne molt conent i emocionat amb l'Anxaneta.