Com passa, el temps!

Sí, el temps passa molt ràpid, però en alguns aspectes sembla ser que no avancem o que, fins i tot, tornem enrere. I no em referiré pas a les retallades socials ni al mal que estan fent els presidents Mas i Rajoy, sinó al mal que alguns pretenen fer al català, com fa quasi tres-cents anys.

El Consejo de Castilla, amb data al 1715 (mesos després de derrotar Barcelona a la batalla de l'11 de setembre), redacta en una sessió plenària les següents paraules:

"Los catalanes son aficionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan en su lengua nativa. (...) Aquel grande orgullo está abatido, y respetan ya los preceptos de V. M. y a la justicia, no por afecto y amor sí por la fuerza superior de las armas, de modo que la quietud y obediencia debe afienzarse en éstas."

Si amb això pretenien dir que els catalans érem i som uns trastornats per parlar en la nostra llengua materna i que amb una escopeta al clatell els catalans parlaven castellà, doncs sí, és veritat. Però també és cert que no és cap èxit, i molt menys un mèrit del que es pugui presumir. I té la seva gràcia, perquè són ells els primers que es refereixen a nosaltres com a ciutadans aficionats a la nostra pròpia pàtria, diferent a la seva, l'espanyola.

"Todo se deberá formar en lengua castellana y actuar en papel sellado (...) supuesta y asentada la calidad de que se hayan de abolir, borrar, quitar enteramente los fueros, constituciones, usos, costumbres y privilegios que gozaba el Principado (...) No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria a los Catalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, usáticos, fueros y costumbres."

Aquí, a finals d'any, i ja en termes més seriosos, parlen clarament d'abolir el català, una missió impossible a curt termini, però desgraciadament possible a la llarga. En aquells anys parlaven de suprimir-lo a les institucions, però avui en dia ja tracten de llençar-lo a la brossa amb la nova llei d'educació que el senyor Wert té preparada per espanyolitzar-nos. I atenció, que al segle XVIII volien esborrar-nos la memòria, però ara el Ministre d'Educació espanyol, també a través d'aquesta llei, vol decidir què estudiem a classe, independentment de la història que hagi viscut cada comunitat autònoma i eliminant l'objectivitat als temaris educatius, fent explicar als professors i professores el que a ell li sembli correcte i com ell li sembli correcte. I tots sabem de quin ram és.

Senyores i senyors, no podem permetre "que se consiga el efecto sin que se note el cuidado", tal i com deien fa segles. No pot ser que una llengua que ha sobreviscut als innumerables atacs que ha rebut al llarg dels anys desaparegui en el seu millor moment. I per molt que aprovin aquesta espantosa llei, crec que hem de desobeir. Almenys és el que jo, personalment, faré tant si m'obliguen a fer religió com si m'obliguen a espanyolitzar-me. I és que com bé va dir Cristòfor Despuig:

"No he volgut escriure-la [la seva obra] en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la
catalana, i també per no valer-me de llengua estranya per il·lustrar i defensar la naturalesa pròpia, que és la principal intenció de mon treball."

Desobediència. Democràcia. Justícia. Terra. Visca el català.