Setge

Té gràcia tot el que sentim d'Espanya sobre el nacionalisme català. No els agrada veure com quasi dos milions de persones es van mobilitzar per la independència la passada Diada, ni tampoc que defensem la nostra llengua dels atacs que rep contínuament. No suporten les estelades ni que vulguem endinsar-nos en la insubmissió amb la LOMCE que demà aprovarà el Consell de Ministres. Ens insulten, es riuen de nosaltres i ens menyspreen als mitjans de comunicació anti-catalanistes i volen que entenguem que amb els nacionalismes no arribarem enlloc. Té gràcia perquè no entenen la diferència entre el nacionalisme i l'odi nacionalista. És cert, i no negaré pas, que el nacionalisme català és molt viu i té molta força actualment, ni tampoc que hi ha sectors d'odi contra Espanya i els espanyols. Però centrem-nos en el tema del qual us vull parlar avui: la catalanofòbia.

'La Gaceta' barrejant temes. (05/03/2010)

Els mateixos que critiquen el nacionalisme català són els primers que prediquen l'odi sense demanar l'opinió ni conèixer la realitat sobre qui parlen. És allà on ens humilien a tots nosaltres, on s'inventen xifres i notícies que ens insulten, on tergiversen les nostres paraules i on expliquen al seu públic qualsevol bajanada amb tal d'increpar-nos i promocionar l'odi cap a casa nostra. Són molts els que es creuen això de que la reforma educativa serà la "Ley Orgánica para Mejorar la Calidad Educativa". I el pitjor és que l'odi arribi a aquests nivells constitucionals. I és que els mateixos que han redactat aquests paperots són els que no reconeixeran mai que som la comunitat que, en proporció del que dóna, rep menys diners i ajudes de l'Estat. Ens desafien i ens provoquen, però hem de ser prou llests com per no rebaixar-nos al seu nivell. Hem de pensar que, com a poble, ens mereixem un respecte que hem d'exigir com cal: sortint al carrer i fent tràmits a través de la via judicial, encara que ens vagi en contra. Si pensem i ens unim som imparables. Ningú farà la feina per a nosaltres. I menys des d'Espanya.

Vídeo d'una andalusa en contra de la catalanofòbia.

Ben pocs tenen empatia amb aquest tema. Ben pocs volen pensar que potser els catalans sentim la nostra cultura i la nostra llengua pròpia perquè la tenim, i ben rica que és! Hi ha el cas d'aquella noia andalusa que va fer un vídeo sobre la catalanofòbia, que va revolucionar la xarxa. Ella mateixa va descriure la catalanofòbia com a "el rechazo injustificado y agresivo que tienen tantísimas personas hacia los catalanes". També hi ha els que han mostrat al ministre Wert el menyspreu que es mereix, ja que és el que ell està tenint amb l'educació.
No demano a ningú que es faci catalanista ni que defensi el català. Només demano que els que tenim a les nostres mans el futur de la llengua i la terra aconseguim el respecte que tothom mereix, ja que no hem fet cap acte ofensiu contra ningú. Salvador Espriu deia: "No podrem mai ser si no som lliures". I lliures no vol dir independents, sinó sense que ningú que ens castigui amb l'opressió. Amb tot el pes que duem a sobre, ens mereixem ser-ho.
No confonguem. Catalanisme no és independentisme. Ser català no és ser independentista. Defensar el teu poble no vol dir voler atacar ni menysprear-ne un altre.