Bogeria europea

No té altre nom. Qui ens havia de dir que arribaríem als límits als que hem arribat com a unió de països!

Primer de tot, deixem que una cancellera d'un país estigui decidint què han de fer la resta de líders. I està demostrat que no ho fa bé, ja que de recuperació econòmica en tenim ben poca, amb aquestes mesures. Per altra banda, aquesta dona no sap veure que la candidatura presentada per tercera vegada consecutiva perquè Madrid sigui l'escenari dels jocs olímpics. Ells diuen que serà una manera de guanyar diners i sortir de la crisi. Jo els recordo que, l'any 2004, Atenes va acollir els jocs i des de llavors l'economia grega ha anat de malament en pitjor.

Foto: El Jueves

En segon lloc, hem demostrat ser uns esclaus dels Estats Units. I els països sud-americans tenen tota la raó amb la seva indignació cap a Espanya i cap als països que no van deixar que el president bolivià aterrés degut al rumor sobre Snowden. Era tant fàcil com mirar si duien a l'home més buscat en aquests moments i descobrir que no hi era. Haurien fet el ridícul, però no tant com l'han fet amb aquesta submissió als Estats Units que ha acabat amb un comprensible conflicte internacional que pot dur més problemes a la nostra economia, ja que Sud-Amèrica està in crescendo.

Tercer, divendres sortia a la llum una notícia que explicava que la Unió Europea no només no prendrà represàlies contra els països que han practicat l'espionatge, sinó que a més a més seguiran tenint accés a totes aquestes dades financeres i tindran el poder de processar-les i arxivar-les. Molta unió, però pocs collons.

Per acabar, no entenc com pot ser que Croacia hagi volgut entrar a la Unió Europea, si això és sinònim de crisi i obeir ordres de Brussel·les contínuament. A més, molts partits de varis països europeus duen als seus programes electorals la sortida de la Unió. I no m'estranya, tal i com van les coses. Això sí, a nosaltres ens tenen ben agafats, ja que amb aquestes mesures hem acabat amb dos rescats que ja veurem quan podem pagar.

Europa hauria de ser l'esperança de tots, però acaba sent un problema més. Un cop més, tots bojos.