Una rutina no rutinària

7:00 A.M. Em llevo. Tot zombie vaig cap a la cuina a preparar-me una tassa de llet amb Nesquik. Mig adormit encara, vaig cap al sofà a seure i a pendre'm la llet. Acabo i vaig a l'habitació. Martí, què has de fer? A, sí, vestir-me. Em vesteixo i em dirigeixo al balco: Elmer, anem a passeig. No podia entendre com es llevava amb tanta energia el gos si jo ja feia 20 minuts que m'havia llevat i encara em costava moure les cames. Sortim a fer una volteta per davant de casa, però: Ui! Que d'aqui a 15 minuts he de marxar. Però, a on? A, sí, a l'institut. Mínimament despert, a les 7:50, surto de casa, tot rodejat de gent que es dirigeix al mateix lloc que jo. Per fi veig aquell edifici, el... com es deia...? A, sí, l'Institut Satorras. Molta gent espera per entrar, quan, per fi, veig als meus amics, i, tots cagats i adormits entrem al centre. A on he d'anar? A sí, a l'aula tal, i ara?, a la qual, i ara?, espera, que ho miro al horari. I així ens vam passar tot el matí. Bé, tota la setmana.
Com podeu veure, encara vaig una mica perdut, però ja em vaig aclarant. He començat l'institut, i això és gros. Amb una mica de por, ens hem anat movent els meu amics i jo, amunt i avall, dreta i esquerra pel Satorras, on tot just comencem a veure el que hi ha. He descobert que no és tant horrible. Bé, llevar-se més aviat sí, però no és tant horrible el fet de conèixer gent nova i estudiar amb un mètode completament diferent al que estava acostumat, però jo, ho tinc clar:

• Surto de casa, tot recte amunt i una mica a l'esquerra, segueixes recte i ja hi ets.

Ja no estic preocupat per res. Ara a estudiar. I punt, que si no...

Bona setmana!

pd: No us amoïneu, ja em vaig acostumant a... com es diu...? A sí, a llevar-me aviat i anar zombie. Així que si em veieu pel carrer i no us veig, és perquè no estic del tot despert. :D

Tot lo bo s'acaba...

Primer de tot, us desitjo una molt bona diada a totes i tots!

Tot lo bo s'acaba... com per exemple les vacances, que després de 2 mesos i 3 setmanes (comptades) s'acaben... :(
Però no em puc queixar pas!: Campaments amb el Garbí*, Paris: un somni fet realitat, València-Benidorm, Les Santes...
Ara no toca tornar l'escola, el que em toca ara és començar l'institut, (i això sona més serio). No cal que em digueu que m'he de preparar, que no és fàcil, que al principi és normal espantar-se... perquè això ja m'ho han dit 10.000 cops.
de l'institut no em puc queixar, tampoc: som 6 de la que era la meva classe a la meva nova classe, i, a més a més conec a 2 persones més que tambe van a la meva classe, gent d'altres classes, gent de segon d'ESO, gent de tercer...

I després de tantes vacances i de tant parlar-ne, ja toca començar!

Bona diada, bona setmana i visca Catalunya!

*Si voleu apuntar-vos o proposar algú a apuntar-se a l'esplai Garbí, (el meu esplai), les inscripcions són per infants i joves nascuts entre el 1994 i el 2003 el:

- 14 de setembre: pels inscrits durant el curs 2008-09
- 15 de setembre: pels inscrits i pels que estaven en llista d'espera el curs 2008-09
- 16 de setembre: obertes a tothom

Lloc: Casa de Les Esmandies: Ronda O'Donell, 94

Per apuntar-s'hi cal dur:

- Fotografia de carnet
- Fotocòpia del carnet de vacunes
- Fotocòpia del carnet CatSalut
- Número de compte corrent per domiciliar les quotes

Així que, ara que ja he fet propaganda (gratuïta) del millor esplai que s'hi pot apuntar algú, adéu!

I després de Paris...

...València i Benidorm!

Doncs sí! Després del meu superviatge a Paris, he anat a València 5 dies i a Benidorm una setmaneta. M'ho he passat molt bé! I com no,´en temps de vacances...

A València: de la Catedral, la Malvarrosa, el centre històric, La Ciutat de les Arts i les Ciències, el Pont de Calatrava...

A Benidorm: edificis alts, platges, piscina, botigues, llums, gelats...

Com podeu veure, porto un estiu que estic que no paro! Ara toca la part fosca: preparar-se pel monstre, per la casa de la por... L'INSTITUT!

Apa!, que acabeu de passar bé les vacances (si no les heu acabat)!

Martí.

Paris...

El famós castell Disneyland® Resort Paris

Doncs sí! He passat 6 dies a Paris amb la mare que em va parir i el meu germà Daniel:
Els 3 primers dies els vam passar a Disneyland® Resort Paris, on vaig pujar a moltes atraccions (Space Mountain, les taces, a l'Armagedon, al Hollywood Hotel, etc) i m'ho vaig passar molt bé! Estava tot molt ben fet, ben decorat, ben ambientat, i molt ben pensat.
Els 3 uúltims dies els vam passar a Paris (ciutat), on hi vaig anar a veure el Museu Louvre, La Tour Eiffel (que hi vaig pujar i tenia unes vistes casibé millors que les que tinc des de casa, i mira que són impressionants!), l'Arc de Triomf, les Galeries Lafayette(centre comercial amb unes marques no molt barates: Gucci, D&G, Chanel, Cremme de la Mer, Dior i companyia), la botique de gastronomia Fauchon (la més cara de Paris), el Sagrat cor, etc... Allà també m'ho vaig passar molt bé, tot i caminar molt i passar calor a Disneyland i el primer dia de Paris. Després, el temps es va girar i va fer núvol i fresqueta.
Sabeu què? D'aquest episodi de la meva vida, la part bona és que s'ha complert el somni de la meva vida. La dolenta, que ara me n'he de buscar un altre, de somni! :D
Espero que estiugueu totes i tots passant unes bones vacances!

I com no!

Jo vaig ser al concert d'en Miguel Bosé, ahir, a l'espai l'Arquera, a les 22:20, amb molta marxa!
La veritat és que va ser una gran concert de Santes, (i després n'hi ha que es queixen). Ja vaig anar al concert d'"El Canto del Loco" l'any 2006 i m'ho vaig passar molt bé. Ara em sap greu dir-ho, però en Miguel va estar milions de cops millor. Amb la seva "morena mía" i el seu "amante bandido", juntament amb el "Don Diablo" i la "Linda", passant per la "Nena" i el "Como un lobo" amb la seva neboda, la Bimba Bosé, que va fer una actuació dolenta amb els "The Cabriolets", molt dolenta, cantant força malament i fent creure a la gent que s'anava despullant, tot i ser fals. Però a mi m'es igual, perquè jo us parlo d'en Bosé, en Miguel Bosé!: Un gran repertori de cançons: de mogudes, de lentes, d'actuals, d'antigues, ja que 30 anys cantant donen per molt. Van ser dues hores ben aprofitades, ballant, cantant, saltant i amb una molt bona companyia. I com no! És en Miguel Bosé, un senyor, molt educat i alhora divertit! Bravo Miguel!

La Momerota-27 de juliol del 2009- diada de Les Santes

--------------------------------------------------------


Nit boja...



Fins que no passen 2 minuts no comença.

Aquest any, a la nit boja, la nit del 25, hi vaig anar amb la meva germana, la meva cunyada i amics i amigues. M'ho vaig passar molt bé: de l'1 al 15 passant er l'OÉ, OÉO!, El desvetllament bellugós. Quan es va acabar el desvetllament belugós vaig poguer disfrutar d'un concert de "La Coixinera", un grup que conec força... Al acabar, em vaig quedar una estona a la Plaça de Santa Anna mentre el "Pelotón" de gent anava pujant al ritme d'"El Bequetero". Quan va començar el Correfoc, (que no m'hi vaig posar), vaig pujar cap al Parc Central, on tot estava preparat per la 20ª ruixada. Tot i estar preparat, fins a les 4 de la matinada, (dues hores després d'arribar al Parc Central!), va començar la Ruixada, amb no se quants mils de persones saltant i suamnt tot i ser mullades. Tot i així, i arribar a les 5 a casa, m'ho vaig passar molt bé, i com no, és la Nit
BOJA!. Deureu haver sentit, o viscut, que hi havia molta gent, sí, és veritat, però no ens queixem, si us plau: si hi ha massa gent per tu i et molesta, doncs no hi vagis. Tota aquella gent feia el mateix que tu: passar-s'ho bé. I si tu pots, per què ell no?
Apali nit boja, fins l'any que vé!

Ara queda la nit de focs, el concert de gòspel, els requisits, la tronada final i el ball final! Encara queda molta festa!!!!! :) I com no, són Les Santes!

Bé, sigueu mataronins o no, us desitjo unes bones santes i un bon Nadal! ;)Marcador de la Parada del bus- 27/juliol/09

Fotos de: Martí B. T.

Tancament per vacances...

Serà breu, però El bloc d'en Martí i la mare que el va parir tanca de vacances del 14 de juliol al 9 d'agost, degut a que marxo de campaments un any més, i a més a més marxo a PARÍSSSSSS!. Tot i això, faré un escrit durant aquestes "vacances de bloc". Així que, gràcies a tots un any més, heu estat seguint aquest bloc aquesta "temporada". Tornarem a estar en marxa el 10 d'agost per començar, un any més, una nova temporada del bloc amb opinnions, notícies, el meu debut a l'institut...
Gràcies a tots!
Martí.

I al final es va acabar

Dia 23 de juny del 2009. 13:03h (una hora menys a Canàries): Surto de l'Anxaneta. S'acaba el matí. L'últim matí a l'Anxaneta. Després de tot un dia de celebració i despedida. Al matí, arribo a les 8:30 (mitja hora abans de lo normal) i tota la classe li preparem una festa sorpresa a el meu mestre (ara exmestre). Arriba: SORPRESAAA! Posem música i, amb tota la classe plena de globus i decoració de festa, comencem a preparar un pica-pica. Més tard, arriba l'hora de la veritat, l'hora de despedir-nos. Ens posen tota la gent de l'escola al davant. Nosaltres seiem a les grades del porxo. La veritat, em sento observat. Ens criden un a un, i davant de tots els nens i nenes de P-3 a 5è, els mestres i la direcció ens donen un llibret amb una foto de tota la classe amb un boli. Dintre el llibret només hi ha pàgines en blanc. En expliquen que ens podem escriure dedicatòries, i així ho fem. Li escric una a en Lluís, un amic de debò, i quan acabo, li faig una abraçada, i vinga a ploraaaaar! Després de fer la ruta passant per tots i cada un dels nens i nenes de la meva classe i de l'altre pujem cap a la classe. Seiem emocionats. El meu mestre (ara exmestre i AMIC) ens dedica unes paraules de despedida i ell, també s'emociona després de dos anys "aguantant-nos" dia a dia (excepte dissabtes, diumenges, festius, ponts, vacances, dies de lliure disposició i vagues). I ara ja li dic jo al meu mestre i us ho dic a tots i totes, NO ÉS UN ADÉU PER SEMPRE! Ara sí, adéu Anxaneta.
Martí B. T. Exalumne molt conent i emocionat amb l'Anxaneta.

Jornada intensiva

Els mestres són tan bona gent que han decidit, un any més, fer jornada intensiva. Llavors, és evident que per molt que a l'escola s'hi faci jornada intensiva, la resta seguiu treballant. I jo he de fer alguna cosa mentre m'estiro al sofà: mirar "Sé lo que hicisteis", a La Sexta. Un programa d'humor. Un programa on de la premsa en podem riure, de totes les televisions en podem riure, sobretot d'Antena 3 i de Telemadrid, inclús de TeleCinco i Cuatro, tot i que no en poden emetre imatges. A "Sé lo que hicisteis" s'han inventat fa uns mesos la secció "¿Qué está pasando en TeleCinco?", una secció, que sense emetre imatges se'n poden enriure igualment. Aquesta és la secció que més m'agrada del programa, encara que tot està molt bé. Dura unes 2 horetes. El podeu seguir de dilluns a divendres de 15:25 a 17:15. Us el recomano, està molt bé! L'Ángel Martín, en Miki Nadal, la Patricia Conde, en Dani Mateo, la Pilar Rubio, l'Alberto Casado, la Cristina Urgel, la Berta Collado i en Rober Bodegas aconseguiran cada tarda fer-vos riure, us ho asseguro.

+ info a: http://www.seloquehicisteis.lasexta.com/inicio.

Ja en són 100...

El 4 de setembre del 2006 començava aquest bloc amb l'ajuda de la meva mare. He anat escrivint durant aquest temps, que ha passat volant, però ja fa dos anys, vuit mesos i aqui estic amb el missatge número 100! Us vull donar les gràcies a tots i totes: familiars, amics, amigues... a tots, MOLTES GRÀCIES per haver-me estat seguint! però no us penseu pas que ho deixo ni que aquest missatge acaba aquí, perquè l'escrit 100 acava de començar!

El principi del final | missatge 100

Començat el mes de juny. El mes d'acabar classes, extraescolars, esplai, etc... Però també és el mes que comencen les vacances i l'estiu. Bé, no em desviaré de tema, aquest mes acabo 6 anys de primària, de moltes fitxes, molts controls, molts deures, moltes colònies, molts amics, molts bons moments... Ben mirat, a la primària hi porto la meitat de la meva vida. Però no només deixo enrere la primària, també deixo l'Anxaneta, on hi porto 9 anys. A l'Anxaneta sí que la trobaré a faltar. A la primària potser també, però l'Anxaneta ha sigut casa meva durant tot aquest temps. Cada matí, a les 9 entrava un cop mes a casa meva, a l'escola. Ara és moment de fer casa meva un institut, on hi passaré molts anys, hi faré amics, viuré molts moments, però sense deixar de pensar en l'escola que m'ha ensenyat a créixer. El dia 23, a part de ser la revetlla de Sant Joan, l'aniversari del meu mestre i el final d'una gran etapa, no deixaré de disfrutar l'últim dels meus dies allà. Gràcies Anxaneta.

Martí B.T. Actual alumne de l'Anxaneta, per poc temps que em quedi.

Propera parada, secundària.

Copa, Lliga i Champions!

Moltes paraules defineixen una realitat: triplet, campions, culers, blaugrana, festa... Però hi ha un vídeo que ho explica molt bé. Molts l'haureu vist, però jo us el torno a posar perquè no obliem mai la temporada històrica del Barça. La de la copa. La de la Lliga. La de la Champions. La del 2-6 al Bernabéu. La del récord de gols culers. La del màxim de punts de la història. La de Roma. La de València. La d'en Guardiola. La del 08-2009. La dels 51 anys del Camp nou. La dels 110 anys de la fundació del Barça. La millor temporada! FORÇA BARÇA!



Els gols de Roma:



I per acabar, l'himne de tot culer. Vingui del sud o del nord, l'himne de tots. El del Barça!

Un cop més!

Un cop més el Barça fa història aquest any! Aquest cop ens hem superat fent gols al camp del Madrid! I ara, només estem a 7 gols per igualar el récord de gols del Madrid, que és de 107 gols (temporada 1989-90). No vaig poguer seguir el partit un cop més "gràcies" a la Renfe, que per variar tenia una averia que ens va portar fins a Montcada. Un cop a Montcada, tornem cap a Barcelona i per fi arribem a Mataró. Un home, a la parada del bus, diu que quan ell havia sortit de BCN (no amb el nostre tren, clar...) anaven 1-3. Jo, al·lucinant a les 21:50h. començo a sentir petards. No em volia fer il·lusions, i si tots els mataronins del Madrid havien sortit a celebrar-ho? Finalment, passen molts cotxes, se senten petards per tot Mataró quan arriba el bus (tard, també per variar) i el conductor, amable, em diu que el partit s'havia acabat 2-6. Jo, al·lucinant més encara, miro a la mare que em va parir i ens posem a riure. Quan arribem a casa, després dels retards de la Renfe i Mataró Bus, una exposició d'en Sorolla al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i una passejada per Barcelona amb la meva mare i el meu preciós nebot, mirem el canal 3/24 els gols, les celebracions i les declaracions de Guardiola. I, un cop més, fem història. Força Barça!

DesCONnecta! Surt al carrer.

El cap de setmana passat vaig anar a Terrassa a l'a Trobada General d'Esplac (Esplais Catalans). En aquesta trobada ens trobem tots els nens i nenes de tots els esplais de Catalunya associats a l'Esplac. Es fa cada tres anys. Aquest any es diu DesCONnecta. I així va ser com el dissabte 25 al matí vam sortir amb autobús amb l'esplai. El dissabte, durant tot el matí el que vam fer va ser allotjar-nos a l'escola on haviem de dormir. A la tarda, per començar a conèixer gent que s'assembla o no a tu ens van fer unes preguntes sobre com volem que sigui el nostre esplai. I la veritat és qe em va costar, però vaig conèixer força gent molt divertida. A la nit, després de sopar vam fer diferents jocs en un parc d'allà al costat. El dia següent al matí ens va ploure, però no ens va impedir passar-nos-ho bé: vam estar cantant amb diferents esplais. Cap al migdia vam anar a un pavelló de Terrassa a dinar unes 2.000 persones!
M'ho vaig passar molt bé, va ser genial, vaig conèixer gent, ja espero la Trobada del 2012 - Que es podria dir Xaxifesta ;)! -

Per cert! Us informo de que he guanyat el concurs de poemes aamb el poema Notícies des de Gaza, que us el vaig presentar fa dues setmanetes. Gràcies a tots i totes els que em vau donar el vostre suport!

Notícies des de Gaza

Homes separats per armes,
pobles envaïts per bombes,
país tallat per l'espasa,
són notícies des de Gaza.

Sento pena, ràbia i fàstic
i tot m'omple de tristor,
sembla pensat per un ase,
són notícies des de Gaza.

Terra de fills sense pares,
lloc de pares sense fills,
famílies sense casa,
són notícies des de Gaza.

Es veu tot de blanc i negre,
el paisatge de dissort
destruït tot per la brasa,
són notícies des de Gaza.

Martí B.T.

Aquest poema, fet per mi amb una mica d'ajuda, és el que presento dilluns al concurs de poemes de l'escola. M'he volgut inspirar en aquest tema, que fa temps que surt a les notícies. I que ningú no es pensi que això s'ha acabat, perquè no és així. Aquesta setmana un home palestí ha estat assasinat per un israelià per només aixecar una bandera i protestar. Cada cop me n'adono més de la sort que tinc de viure en un país com Catalunya.
Bon Sant Jordi!

De vacances

De veritat que porto uns dies dels que no em puc queixar. He estat a Mallorca i seguidament a St. Jaume de Frontanyà.

Catedral de Palma de Mallorca

Al viatge m'ho vaig passar molt bé: vaig visitar moltes coses (Coves del Drach, Vidres Gordiola, Fàbrica de perles Orquidea...), vaig conèixer gent nova i va ser divertit a l'hotel, a la piscina, a Palma de Mallorca... Tot i això, vam agafar un barco que feia un recorregut de 45 minuts. Aquests van ser horribles, ja que, com us podeu imaginar el temps no acompanyava gaire (pluja, vent, mala mar...). Deixant de banda això, va ser un gran viatge: va servir per desconnectar una mica de tot, per passar molt de temps amb els amics, de divertir-nos junts, llàstima que tot lo bo s'acaba.

Però per mi no es va acabar perquè el dia següent de tornar de Mallorca vaig marxar cinc dies més a St. Jaume de Frontanyà amb l'esplai. També m'ho vaig passar molt bé perquè estava amb més amics. Vam fer molts jocs i una excursió que va estar molt bé i va ser genial! També va ser interessant veure la cara dels nens i nenes una mica més colorida que de normal (pintada). La última nit vam fer un sopar (Sopar de Gala) on seies amb una persona que triaven els monis i disfrutaves d'un menjador molt ben decorat i menjar boníssim!

Casa de Colònies Els Oms, St.Jaume de Frontanyà

Platja de Calella

El divendres vaig aprofitar el dia anant inprovitzadament a algun lloc amb tren direcció Blanes amb una noieta (la mare que em va parir). Després de dir mil i un llocs (Calella, Blanes, St. Pol, Malgrat, etc...) ens decidim per parar a Pineda de Mar. Vam baixar del tren i vam seguir el camí d'un mercat abarrotat de gent. Arribem al final i recordem que Pineda i Calella estan enganxadíssims i decidim seguir pel passeig marítim molt maco i arreclat que hi ha. Ens parem a pendre una copeta (Coca-Cola, eh...!) i seguim fins arribar a l'estació de Calella. Anem pujant fins al carrer comercial més conegut de la ciutat, Carrer de l'Església on hi trobem un japonès que fa una mica de por per la baixa iluminació, però que estava molt bé i ens decidim per menjar en quell restaurant suposadament que nou. Mengem i tornem cap a Mataró amb la Renfe, agafem el Mataró Bus i arribem a casa, fem una "siesta" i ens relaxem...

Com heu pogut comprovar, no em puc queixar de les vacances, que encara no s'han acabat, així que a menjar-se la mona i a seguir vivint les vacances! Que les viviu igual o millor (cosa difícil)! Bones Vacances!

17 dies...

Algaida, Mallorca

17 dies són els que passaré de vacances. Demà, dilluns, me'n vaig a Mallorca. Vaig a conèixer gent, a passar-m'ho bé, a conviure cinc dies amb els amics... serà un viatge genial! La gent que he de conèixer són nois i noies (al·lots i al·lotes, en mallorquí) d'Algaida, un poblet del centre mallorquí. Ens hem estat esrivint per carta durant el segon trimestre. A mida que ha anat passant el temps ens hem donat els Messengers, des d'on parlem ara. Ens allotjarem a Palma de Mallorca, ja us ho explicaré...

De Mallorca torno el divendres. El dissabte me'n torno a anar cinc dies més fins al dimecres a St. Jaume de Frontanyà. Hi vaig amb l'esplai. Quan torni ja serà Setmana Santa i podré disfrutar de la Mona. Això trambé us ho esxplicaré. Vaig a fer-me la maleta. Adéu!

El bloc d'en Martí i la mare que el va parir tornarà el 12 d'abril. Bones vacances!

Trobada de joves

Aquest cap de setmana vaig anar a prop de Cardedeu a la Trobada de joves del sector Maresme de l'Esplac (Esplais Catalans). A aquesta trobada erem 3 esplais de la comarca i vam anar a fer jocs i a caminar. Erem els esplais Tribu, Pampayuga i Garbí. També havia de venir el Guaita'l, però no va poder.
Vam quedar a les 8 del matí a la Plaça Santa Anna per agafar el bus fins a Granollers. Allà, vam agadar la nostra "amiga" Renfe fins a Cardedeu. Vam atravessar el poble i vam pujar 4,5 km fins al terreny. Allà vam dinar i a la tarda vam tornar a baixar al poble a fer una ginkana preguntant a la gent del poble curiositats sobre Cardedeu. A la plaça del poble vam sopar i vam tornar a pujar fins al terreny, on vam anar, a dormir??? El dia següent al matí vam esmorzar, vam desmuntar les tendes i vam fer uns últims jocs abans de baixar. Després vam tornar a agafar la Renfe i el bus fins a Mataró.
Aprofito per escriure avui, perquè els mestres, per variar, fan vaga. (Cosa que a mi ja em va bé).

Us adjunto el comptador enrere pel viatge de fi de curs

Created by OnePlusYou

12

Doncs sí, des del dia 19 de febrer tinc 12 anys! Després de 365 dies esperant va arribar. El diumenge ho vaig celebrar amb el meu pare, els meus tiets i els meus avis. Em van regalar una càmera de fotos i el Mario Kart Wii. El dijous, (19/2) ho vaig celebrar amb els meus germans, les meves cunyades i el meu preciós nebot! Em van regalar el Wii Play amb un mando per la Wii, UN VIATGE A PARIS A L'AGOST, un arnés per la caixa (tambor) i una jaqueta.,

Vaja, com podeu veure no em puc queixar, però no sóc l'únic, l'Elmer, que va fer 3 anys que va néixer i va fer 2 anys que el tinc, li van regalar una caseta amb una manta!!!

Bé, he trigat uns quants dies per escriure, us prometo, que el proper cop no trigaré tant.

Amb 12 anys, Martí.

DENIP

El divendres va ser el Dia Escolar de la No violència I la Pau (DENIP) i a l'escola ho vam celebrar penjant dibuixos i desitjos, tocant cançons amb la flauta, parlant-ne a classe... També vam escriure un desig a una cartolina, aqui teniu el meu:

Perquè no hi hagi gurerres.

Dones i homes tenim els mateixos drets i obligacions.

N'hi ha de blancs i de negres.

N'hi ha uns d'una religió i uns d'una altra.

N'hi ha uns que pensem d'una manera o d'una altra.
Però, això sí, TOTS SOM IGUALS!

IGUALTAT!

I per si no queda clar, aquí teniu laparaula PAU en 71 idiomes.

Injust!

Ahir, 12 de gener, el jugador de futbol Cristiano Ronaldo se'n va endur el premi "FIFA World Player". Ara, no tinguem en compte que sóc del Barça, d'en Cristiano Ronaldo només se'n parla de si anirà al Madrid o si es queda a on està. En canvi, d'en Leo Messi (segon premi) se'n parla dels gols que ha fet i de les brillants jugades. Crec, que en Messi s'hauria d'haver endut el primer premi. La part positiva és que en Xavi ha aconseguit la 5a posició. Espero que l'any que vé, el jurat sàpiga el que fa!

Bona setmana!

Feliç 2009!

Espero que tots els desitjos que tingueu es facin realitat. Que tingueu pau, amor i molta felicitat.
Aquest any moltes coses noves m'esperen: un viatge a Mallorca, el final de la Educació Primària i començo la secundària. Potser als meus amics de l'escola els veuré menys, però els verdaders amics MAI es perden. Però abans de tot això em queden 6 mesos d'escola i moltes coses per fer, com per exemple cudar del meu preciós nebot!
En fi,

FELIÇ 2009 A TOTS I TOTES!!!