Crec que no cal massa introducció per parlar sobre com està la justícia en aquests moments, tot i que he trobat que és un tema prou gros com per ignorar-lo. La justícia? Sí, sí, aquella broma que dóna més importància a una acampada del #15M que un assumpte de corrupció. Us poso tres clars exemples que demostren que tenim, probablement, una de les pitjors justícies d'Europa.
Començant per la sentència pel Cas Marta del Castillo (vídeo 1), un cas que s'ha tornat a obrir avui mateix per tornar a intentar trobar el cos d'aquesta noia. És normal que tres còmplices d'un assassinat amb una possible violació siguin al carrer absolts? És normal que un noi que ha jugat amb la policia, amb els sentiments d'una família i amb la veritat i que a més se li imputen set delictes sigui condemnat només 20 anys per un d'aquests set delictes? Jo crec que no.
Seguim amb un altre tema també tancat: el Cas Garzón. Ho resumiré només amb una pregunta: com pot ser que el primer sentenciat del Cas Gürtel sigui l'home que més ha estat lluitant per enxampar als culpables? Jo crec que no. No trobo pas normal que un home al que se l'ha sentit per telèfon parlar sobre suborns i regals a canvi de diners, bolsos, trajes o favors institucionals estigui al carrer com si res hagués passat tenint en compte que un amic seu va estar allotjat al mateix hotel on es trobaven concentrats els membres del jurat que l'havia de condemnar o absoldre (recomano fer clic a sobre de l'enllaç). Tampoc trobo normal que amb tantes proves evidents se les passin pel forro.
Per acabar, un tema que acaba d'obrir-se i que, segurament, sigui el més indignant dels tres: el Cas Urdangarín. Es pot dir que no hi ha tracte de favor quan deixen que un dels imputats se li concedeix una declaració sense càmeres ni micròfons? Jo crec que no. Serà indignant veure com el senyor Urdangarín serà absolt i se'l declararà completament innocent. Pobret, no? (ironia). Serà brutal veure com Jaume Matas serà condemnat a pagar una multa mentre ell torni als Estats Units a viure tranquil·lament, també com si res hagués passat.
Així doncs, queda ben clar, dins de la meva opinió, que la justícia espanyola té més mà dura amb un lladre a una botiga o a una persona que no paga per entrar al tren que amb persones que es dediquen a robar els diners que entre tots paguem i que hi ha proves clares de que ho fan. És vergonyós, indignant i, definitivament, injust: una cosa que mai hauria de ser la justícia.
Bé, espero que us hagi agradat aquest nou escrit així com el nou encapçalament del bloc, dissenyat amb l'ajuda de l'Anna Rigau. També he d'anunciar que, de moment, no faré un escrit sobre la Llei S.O.P.A. tal i com se m'havia demanat, ja que la poca informació que he trobat ha estat de fonts molt subjectives i, per tant, crec que no està bé opinar sobre un tema del qual en desconec moltíssim. Així doncs, torno dimecres amb un escrit sobre la reforma laboral del Govern Rajoy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada