Però avui no parlaré del PP, del que ja sabeu què en penso. Avui parlaré del PSOE, que, tot i ser un partit més proper a les meves idees també té les seves coses de nens.
Abans de començar l'escrit, vull que sapigueu que en Rubalcaba em sembla un bon candidat a les eleccions del 20N. Tot i així, és un home que sap molt bé que aspira a ser cap de la oposició, un home que està canviant el seu discurs allà on va per 'agradar a tothom', suposo. Doncs no em sembla una bona tàctica. De fet, és el que va fer CiU a l'anterior campanya ara ja fa un any. I és que els partits ja no tenen identitat pròpia, sempre depenen del que digui la resta i es dediquen a fer-ne un Sálvame Deluxe. Els partits ja no tenen idees, els partits ja només es dediquen a enviar-se missatges, a retreure's temes i a veure qui la diu més grossa.
Però parlem de Rubalcaba. El veig un home capaç de donar canya a qui li caldrà baixar els fums d'aquí a dos o tres mesos. Un home que ha demostrat saber comportar-se. Però senyor Rubalcaba, no s'equivoqui; no faci igual que l'Iceta, renovi la gent, renovi la llista, busqui gent amb ganes de canviar el partit (cada dia menys, ja que els de sempre acaben imposant la seva llei i treuen del mig a qui vol canviar les coses).
Per això mateix em pregunto: Rubalcaba, sí? Sí a els de sempre? Sí a entrar en el seu joc? Sí a conformar-se amb el que hi ha? Sí a acceptar les futures retallades del Govern Rajoy? Jo sóc partidari del canvi, i a totes aquestes preguntes responc NO. Rubalcaba, digues NO!
Per acabar vull excusar-me de trigar tants dies en escriure al bloc, però com molts i moltes ja sabeu, he estat enfeinat amb el IV Mataró Camina per l'Alzheimer 2011, iniciativa en la qual col·laboro per segon o tercer cop i que demà celebra la seva quarta edició! Tornaré molt, molt i molt aviat amb un post sobre la Caminada i amb les ganes de sempre!
