Ara ja sí!

Avui, dijous 3 de desembre del 2009 (una hora menys a Canàries), m'han posat els ferros.
Me'ls havien de posar el 12 de novembre, però vaig agafar la Grip A, llavors em van donar data pel 26 de novembre, però la dentista també es va posar malalta!!! Llavors, vam decidir "suposar" la visita per avui (que hem aconseguit que ningú es posi malalt). Després d'estar 1 hora amb la boca oberta, he sortit encantat perquè no em feia mal, però ara que m'acabo de rentar les dents... HE VIST LES ESTRELLES!!! Ara tot és qüestió d'acostumar-me als ferros que porto a mitja boca (la part de dalt), perquè quan ja m'hagi acostumat a dur-los em posin la part de baix!!! :D
--------------------------------------------------------------------

Parlem ara de millors temes: la BATUKADA:
Fa dos mesos (més o menys) em vaig apuntar a una batukada*: TRUKUMKÀ. Doncs fa dos dissabtes vam fer una sortida pel centre de Mataró. M'ho vaig passar molt bé! M'encanta tocar amb amics meus i més si és pel carrer. Em van venir a visitar del meu "club de fans", és a dir, el meu nebot, la meva germana, les meves cunyades i la meva mare. També va venir a veure'm el meu avi i la germana de la meva cunyada! Vaja, que tota la família estava ballant a la Riera a ritme de batukada! Cada dilluns vaig a assajar-hi una horeta molt content!

Humor, la millor medicina

Doncs sí, tinc la famosa grip A. La meva reacció al saber-ho després d'estar 3 dies malalt és: riure. Si no, com ens podem pendre les coses? I més encara, si no és gens greu! Ja sabeu que vull ser periodista, però per treure els que hi ha ara! Han estat alarmant a tothom per res. Si agafes la girp A, ja no la tornaràs a agafar. I jo penso, i si ens poséssin a tots la grip A??? jajaja Humor a tot!

No hi ha gaire a dir...!

Feliç setmana!

L'únic vici...

... i me'l treuen!

Doncs sí, he de deixar els xiclets (segons la dentista). No és que tingui càries ni res d'això, sinó que em posen ferros :(

Sé que serà un any i mig, però també sé que la millora serà per tota la vida.

Ara ja porto unes petites gomes que em mig separen les dents perquè i càpiguen bé els ferros.

El dia 12 de novembre serà un dia important en la que és aquesta la meva vida. El dijous hauré de començar a menjar coses que no siguin empalagoses (entre elles els xiclets...) i hauré de menjar tot més tou.

Ara sí. Allò que em deia el meu metge de que d'aqui a uns anys havia de portar ferros... Jo pensava: encara em queda moooolt de temps. Doncs ja ha passat.

La mare que em va parir ja ho deia: començar a ser un adolescent. Ara ja serà total, quan porti ferros. Jo i mig institut.

El meu somrire serà, a partir de dijous, més brillant que mai! :D

Bona setmana!

pd: PER FI ARRIBA EL FRED!!!

De castanyada... en família

Elmer pensatiu...

Panellets (els 4 que queden)

Dídac observant Mataró

 Michale Jackson's This is it

Aquí teniu una petita selecció de les fotos d'aquest cap de setmana que he passat familiarment molt bé!

• Dissabte 10h, Avinguda d'Amèrica de Mataró: Esmorzar a Ca la Nuri amb la mare que em va parir.

• Dissabte, tot el matí, pel centre: de compres amb la mare que em va parir i a fer un passeig disfrutant de les altes temperatures a finals d'octubre... 
• Dissabte, migdia: Cangur de nebot!
  
• Dissabte, de 16:30 a 19:30, Les Esmandies: Celebració de la Castanyada amb tots els meus amics i amigues de l'esplai!
• Dissabte, 20:30, casa de la mare que em va parir: Sopar de Castanyada amb la meva germana i la meva cunyada.
• Dissabte, nit: Una de cine: This is it, la peli del que volia fer en Michael Jackson si no hagués mort. Hi vaig anar amb el meu germà Dani, la meva tieta, la meva cosina i la mare que em va parir.
  
• Diumenge, matí: Sessió de deures (no tot és perfecte).
• Diumenge, migdia: Escriure un post pel Bloc d'en Martí i la mare que el va parir.

Com ja veieu, he disfrutat d'un cap de setmana en família, i orgullós que n'estic!
Bona setmana a tots! :D

esplai...

Avui per fi comença l'esplai! Des de ple estiu hi ha companys que no he vist i que tinc moltes ganes de veure. A l'esplai, on hi començo el 7è any, hi he fet molts amics i amigues i m'ho passo molt bé! A mi m'agrada anar a l'esplai perquè conec gent nova, perquè és estar amb els teus amics cada dissabte a la tarda en un lloc que no és l'escola. Allà hi passes una molt bona estona fent activitats, parlant...

Aquest vídeo, que es va rodar un tros a l'esplai parla una mica del que és anar a l'esplai i de les activitats que s'hi fan.
Jo us dic el mateix, us convido a venir! Passar-s'ho bé està assegurat!

Caminar per una bona causa

Sé que molts de vosaltres (hi hagueu anat o no) sabeu que el cap de setmana passat hi va haver el II Mataró camina per l'Alzheimer. Bé, doncs jo no hi vaig caminar, sinó que hi vaig col·laborar amb gent d'EPMA i AFAM. Si creieu que la caminada per l'Alzheimer va ser divertida (que no ho dubto), jo també m'ho vaig passar molt bé: l'estrés que hi havia era un estrés familiar i solidari, i això ens feia estar contents i no enfadarnos.

A més a més, crec que l'èxit que va tenir la caminada d'aquest any va ser genial! Omplir Santa Anna com ho vam aconseguir, no ho supera només que les Santes!

Crec, col·laboradors, que sou gent fantàstica i solidària. Sou gent genial i molt treballadora: tirita per aquí, pringles per allà... molt ben coordinats!

Així que, com ja he promès i perquè m'ho vau fer passar tant bé, l'any que ve repeteixo! Gràcies!

1 petó a tothom i bona setmana! I ara, a votar l'enquesta que he posat!

Una rutina no rutinària

7:00 A.M. Em llevo. Tot zombie vaig cap a la cuina a preparar-me una tassa de llet amb Nesquik. Mig adormit encara, vaig cap al sofà a seure i a pendre'm la llet. Acabo i vaig a l'habitació. Martí, què has de fer? A, sí, vestir-me. Em vesteixo i em dirigeixo al balco: Elmer, anem a passeig. No podia entendre com es llevava amb tanta energia el gos si jo ja feia 20 minuts que m'havia llevat i encara em costava moure les cames. Sortim a fer una volteta per davant de casa, però: Ui! Que d'aqui a 15 minuts he de marxar. Però, a on? A, sí, a l'institut. Mínimament despert, a les 7:50, surto de casa, tot rodejat de gent que es dirigeix al mateix lloc que jo. Per fi veig aquell edifici, el... com es deia...? A, sí, l'Institut Satorras. Molta gent espera per entrar, quan, per fi, veig als meus amics, i, tots cagats i adormits entrem al centre. A on he d'anar? A sí, a l'aula tal, i ara?, a la qual, i ara?, espera, que ho miro al horari. I així ens vam passar tot el matí. Bé, tota la setmana.
Com podeu veure, encara vaig una mica perdut, però ja em vaig aclarant. He començat l'institut, i això és gros. Amb una mica de por, ens hem anat movent els meu amics i jo, amunt i avall, dreta i esquerra pel Satorras, on tot just comencem a veure el que hi ha. He descobert que no és tant horrible. Bé, llevar-se més aviat sí, però no és tant horrible el fet de conèixer gent nova i estudiar amb un mètode completament diferent al que estava acostumat, però jo, ho tinc clar:

• Surto de casa, tot recte amunt i una mica a l'esquerra, segueixes recte i ja hi ets.

Ja no estic preocupat per res. Ara a estudiar. I punt, que si no...

Bona setmana!

pd: No us amoïneu, ja em vaig acostumant a... com es diu...? A sí, a llevar-me aviat i anar zombie. Així que si em veieu pel carrer i no us veig, és perquè no estic del tot despert. :D