dilluns, 27 de juliol del 2009

I com no!



Jo vaig ser al concert d'en Miguel Bosé, ahir, a l'espai l'Arquera, a les 22:20, amb molta marxa!
La veritat és que va ser una gran concert de Santes, (i després n'hi ha que es queixen). Ja vaig anar al concert d'"El Canto del Loco" l'any 2006 i m'ho vaig passar molt bé. Ara em sap greu dir-ho, però en Miguel va estar milions de cops millor. Amb la seva "morena mía" i el seu "amante bandido", juntament amb el "Don Diablo" i la "Linda", passant per la "Nena" i el "Como un lobo" amb la seva neboda, la Bimba Bosé, que va fer una actuació dolenta amb els "The Cabriolets", molt dolenta, cantant força malament i fent creure a la gent que s'anava despullant, tot i ser fals. Però a mi m'es igual, perquè jo us parlo d'en Bosé, en Miguel Bosé!: Un gran repertori de cançons: de mogudes, de lentes, d'actuals, d'antigues, ja que 30 anys cantant donen per molt. Van ser dues hores ben aprofitades, ballant, cantant, saltant i amb una molt bona companyia. I com no! És en Miguel Bosé, un senyor, molt educat i alhora divertit! Bravo Miguel!

La Momerota-27 de juliol del 2009- diada de Les Santes
--------------------------------------------------------


Nit boja...



Fins que no passen 2 minuts no comença.

Aquest any, a la nit boja, la nit del 25, hi vaig anar amb la meva germana, la meva cunyada i amics i amigues. M'ho vaig passar molt bé: de l'1 al 15 passant er l'OÉ, OÉO!, El desvetllament bellugós. Quan es va acabar el desvetllament belugós vaig poguer disfrutar d'un concert de "La Coixinera", un grup que conec força... Al acabar, em vaig quedar una estona a la Plaça de Santa Anna mentre el "Pelotón" de gent anava pujant al ritme d'"El Bequetero". Quan va començar el Correfoc, (que no m'hi vaig posar), vaig pujar cap al Parc Central, on tot estava preparat per la 20ª ruixada. Tot i estar preparat, fins a les 4 de la matinada, (dues hores després d'arribar al Parc Central!), va començar la Ruixada, amb no se quants mils de persones saltant i suamnt tot i ser mullades. Tot i així, i arribar a les 5 a casa, m'ho vaig passar molt bé, i com no, és la Nit
BOJA!. Deureu haver sentit, o viscut, que hi havia molta gent, sí, és veritat, però no ens queixem, si us plau: si hi ha massa gent per tu i et molesta, doncs no hi vagis. Tota aquella gent feia el mateix que tu: passar-s'ho bé. I si tu pots, per què ell no?
Apali nit boja, fins l'any que vé!

Ara queda la nit de focs, el concert de gòspel, els requisits, la tronada final i el ball final! Encara queda molta festa!!!!! :) I com no, són Les Santes!

Bé, sigueu mataronins o no, us desitjo unes bones santes i un bon Nadal! ;)Marcador de la Parada del bus- 27/juliol/09

Fotos de: Martí B. T.

dilluns, 13 de juliol del 2009

Tancament per vacances...

http://manelescriba.blogspot.com/2008_08_01_archive.html

Serà breu, però El bloc d'en Martí i la mare que el va parir tanca de vacances del 14 de juliol al 9 d'agost, degut a que marxo de campaments un any més, i a més a més marxo a PARÍSSSSSS!. Tot i això, faré un escrit durant aquestes "vacances de bloc". Així que, gràcies a tots un any més, heu estat seguint aquest bloc aquesta "temporada". Tornarem a estar en marxa el 10 d'agost per començar, un any més, una nova temporada del bloc amb opinnions, notícies, el meu debut a l'institut...
Gràcies a tots!
Martí.

diumenge, 5 de juliol del 2009

I al final es va acabar



Dia 23 de juny del 2009. 13:03h (una hora menys a Canàries): Surto de l'Anxaneta. S'acaba el matí. L'últim matí a l'Anxaneta. Després de tot un dia de celebració i despedida. Al matí, arribo a les 8:30 (mitja hora abans de lo normal) i tota la classe li preparem una festa sorpresa a el meu mestre (ara exmestre). Arriba: SORPRESAAA! Posem música i, amb tota la classe plena de globus i decoració de festa, comencem a preparar un pica-pica. Més tard, arriba l'hora de la veritat, l'hora de despedir-nos. Ens posen tota la gent de l'escola al davant. Nosaltres seiem a les grades del porxo. La veritat, em sento observat. Ens criden un a un, i davant de tots els nens i nenes de P-3 a 5è, els mestres i la direcció ens donen un llibret amb una foto de tota la classe amb un boli. Dintre el llibret només hi ha pàgines en blanc. En expliquen que ens podem escriure dedicatòries, i així ho fem. Li escric una a en Lluís, un amic de debò, i quan acabo, li faig una abraçada, i vinga a ploraaaaar! Després de fer la ruta passant per tots i cada un dels nens i nenes de la meva classe i de l'altre pujem cap a la classe. Seiem emocionats. El meu mestre (ara exmestre i AMIC) ens dedica unes paraules de despedida i ell, també s'emociona després de dos anys "aguantant-nos" dia a dia (excepte dissabtes, diumenges, festius, ponts, vacances, dies de lliure disposició i vagues). I ara ja li dic jo al meu mestre i us ho dic a tots i totes, NO ÉS UN ADÉU PER SEMPRE! Ara sí, adéu Anxaneta.
Martí B. T. Exalumne molt conent i emocionat amb l'Anxaneta.