dissabte, 30 de juliol del 2011

Imatges de Santes 2011

Aquestes són algunes de les fotos que he fet durant diferents actes de Les Santes d'aquest any. He de dir que La Passada no va ser molt multitudinària degut a la pluja, que els focs van estar molt bé, que el desvetllament bellugós s'hauria de canviar de lloc per falta d'espai, que la Nit Boja portava un retard rècord i que l'estampa del dia 27 va ser penosa i indignant. Espero que hagueu passat unes bones festes!
Proper escrit: 8 d'agost.

Desagradable estampa de la Desfilada (27/07/2011) amb desenes de segurates, Mossos i Policia Local 'protegint' al senyor Puig de les famílies i els nens, una gran amenaça pel conseller.
 La Passada, 27/07/2011, El Torrent.
  La Passada, 27/07/2011, El Torrent.
  La Passada, 27/07/2011, El Torrent.
  La Passada, 27/07/2011, El Torrent.
 Anada a la residència de Sant Josep, 28/07/2011
 Ballada de sardanes, 28/07/2011, Residència de Sant Josep.
 Ballada de sardanes, 28/07/2011, Residència de Sant Josep.
Ballada de sardanes, 28/07/2011, Residència de Sant Josep.

dimecres, 27 de juliol del 2011

Alegria, que és Festa Major!



Festa major de tu


Mil banderes de ginesta
guarneixen el meu terrat.
El dissabte ha fet neteja.
El diumenge campaneja
dins el cel esbatanat.
És festa perquè ets bonica,
i el món, tot sencer, somriu.
Se sent, qui sap on, musica
d’un envelat d’estiu.
És festa perquè t’estimo
i em perdo dins els teus ulls
i, dins els teus ulls, camino.
pels negres carrers curulls
de gent que riu i que canta
mentre balla la geganta
mig princesa, mig pagesa,
dins un blau de festa encesa,
amb el sol per tamborí
És festa perquè m’estimes.
Cada balcó té un domàs.
Poms de clavells a les cimes
dels plàtans i als campanars.

dilluns, 18 de juliol del 2011

M€$ €NLLÀ D€£ FUTBO£


El futbol és tot un món. Un món que desperta passions. Un món que provoca canvis d'humor a molts i moltes. Però, sobretot, un món que mou molts diners.

Fa uns dies, escoltant la ràdio, els col·laboradors d'un programa de Catalunya Ràdio parlaven sobre els diners que arriba a moure aquest món. I és que als clubs no els importa estar endeutats. De fet, actualment no hi ha cap club a primera divisió que no ho estigui. I, sincerament, amb els milions i milions de benefici que tenen, si estan endeutats, és perquè volen.
Un dels col·laboradors, del qual en desconec el nom, explicava que, fa uns anys, l'Albacete, que era l'únic club de primera no endeutat, va fer l'esforç de mantenir-se per sobre dels números vermells i, per això, va baixar a segona divisió. Jo crec que això no és més que una mala organització per part dels clubs de futbol.
La pregunta que em faig després de tot això és obligada:
Hauria de ser legal que clubs com el Barça i el Madrid deguin 483 i 700 MILIONS D'EUROS en negre, respectivament? Doncs jo crec que no, a més a més sabent que la majoria d'aquests diners són en negre i que, per tant, Hisenda deixa de rebre una gran quantitat que ajudaria molt a l'economia espanyola que tan ha tremolat en els últims dies. I encara ajudaria més si sabem que si sumem el deute de tots els clubs de futbol espanyol sumen 4.000.000.000€ (quatre mil milions d'euros), que es diu ràpid.
Està clar que la culpa de tot això és de les directives dels clubs i dels seus capritxos, però no penseu que els jugadors no hi tenen res a veure: Cada jugador de la selecció espanyola de futbol va cobrar 600.000€ nets (+ diner negre, +publicitat, etc.) pel mundial de Sudàfrica. Si us dic això pensareu: 'tampoc és tant'... però el problema és que els jugadors s'ho van fer venir bé per no pagar tants imposts a Espanya. I és que si els declaraven a Sudàfrica els sortia més a compte.

  • Espanya: 258.000€ per Hisenda espanyola (43%) i 342.000€ pel jugador.
  • Sudàfrica: 126.000€ per Hisenda sud-africana (21%) i 474.000€ pel jugador.
Així doncs, a sobre de cobrar més i pagar menys imposts, han preferit donar benefici a Sudàfrica i ni un euro a Espanya. Comptant que a la selecció hi ha 23 jugadors que van anar al mundial, Espanya ha deixat de guanyar 5.934.000€, que anirien molt bé per la nostra economia. I ja em direu què els costava als jugadors deixar de guanyar uns quants mils d'euros si cada any en guanyen milions i milions i si els hi falta més diners fan publicitats... Tot i així, el major problema de tot això és que, per desgràcia, és legal.
I és per això que a la tertúlia de ràdio van acabar proposant un canvi a la llei del futbol, una llei que no permet però sap molt bé que es fan contractes milionaris a nois de 14 anys. Contractes que són il·legals, com tantes i tantes coses...

Per acabar vull fer-vos una petita reflexió: no seria molt millor per la nostra fràgil economia que els jugadors paguessin el que els hi toca a on els hi toca per les Lligues, les Champions, les Copes del Rei, l'Eurocopa, el Mundial i moltes d'altres? Jo crec que sí. Ja toca un canvi a la llei del futbol.

Així doncs, tant de bo guanyéssim nosaltres aquests diners... tant bé que ens anirien a tots, o no? En fi, lectores i lectors, jo sóc fora de Mataró avui, però quan torni, no us faltarà un escrit sobre Les Santes el dia 27. Que tingueu una bona setmana, gràcies un cop més per llegir-me i recordeu que aquest bloc no fa vacances!! :) 

divendres, 8 de juliol del 2011

Derecha Unida i la Popuvegència




Últimament estan succeint fets molt estranys a la política nacional. I és que s'han produït canvis molt importants en la democràcia catalana i espanyola.
Avui en dia, Catalunya és governada per un partit de dretes, i Espanya serà governada per una dreta més extrema que ja 'regna' a 13 comunitats autònomes, a més de Ceuta i Melilla. També s'ha de dir que, si el PP governa a 13 comunitats és perquè un partit ho ha permès en tres casos. I la meva pregunta és la següent:
Pot dir-se un partit Izquierda Unida si el que fa és no unir-se amb els partits d'esquerra i deixa governar a la dreta podent evitar-ho?
Sincerament, jo crec que no. No trobo normal que un partit més d'esquerres que el PSOE permeti governar a un partit com el dels populars. No sé si és ara fiable l'opinió d'aquest partit que diu ser d'esquerres i el que fa és tenir uns diputats orgullosos de donar suport indirectament al partit de Rajoy (encara que sigui governat per Aznar d'amagat). I el que tampoc entenc és que la direcció d'IU encara no hagi pres mesures i dràstiques contra aquest grup de 'Derecha Unida'.
Pensem-hi: què passaria a Catalunya si ERC s'abstingués davant d'un possible govern del PP? Tots els que som d'esquerres n'estaríem en contra, sens dubte. Es crearia un conflicte i ERC no seria votada com fins ara (tot i que cada dia ho és menys).
En fi, si jo fos votant d'IU els deixaria ben clar que no podrien confiar mai més amb el meu suport, ja que un  partit d'esquerres que no li fa res que governi la dreta és, clarament, un partit poc seriós.
Un altre tema que em treu de polleguera és el partit que governa Catalunya... els qui van fer una campanya en la que no es mullaven per intentar agradar a tothom (un exemple: no deien que són independentistes, sinó que defensaven la cultura catalana i que parlarien amb ZP per 'millorar relacions', així semblava tot més maco), aquesta gent que li importa tres pebrots l'educació pública, la sanitat pública i els serveis socials, ja que ells ho tenen tot per la mútua ja que són 'd'una altra categoria'.

Abans de les eleccions autonòmiques catalanes es parlava d'una tal 'sociovergència', un terme que em produeix una barreja de riure i fàstic. Van passar les autonòmiques i res de res, però amb les municipals el tema va tornar a sorgir i va ser acceptat pel PSC (almenys pel de Mataró) i rebutjat per CiU (que ja tenien les eleccions cantades). Al final, de sociovergència, res de res. Però ha nascut un nou terme després dels diferents referèndums del qual no se'n parla però molts i moltes estareu d'acord amb mi si us dic que existeix: la popuvergència, un terme que em produeix més por que fàstic. El fet que la dreta i la dreta anti-catalanista s'ajuntin per destrossar la feina feta pel tripartit (la bona i la dolenta) és una fusió que fa més por que la de Telecinco i Cuatro. S'han ajuntat per crear i destrossar tot tipus de lleis i, fins i tot, per governar. Si jo fos votant de CiU no els tornaria a votar, ja que el missatge és contradictori (catalanisme, anti-catalanisme), però alhora conjunt (anti-socialisme i facilitar la vida a les empreses privades i retallar als qui no tenen ni per anar a pendre algo).

Per acabar, vull felicitar i dir que em va agradar molt l'editorial del Tot Mataró 1489 de l'1 de juliol feta per Núria Radó, qui comparava el muntar i desmuntar els 'legos' amb el que està fent CiU (desmuntar tot el que estava ben muntat), aquí us en deixo un fragment. Núria, jo també tinc l'esperança de que algun dia tindrem una política com cal.

"Actualment, després d’unes eleccions, sembla que uns passin la caixa dels Legos als altres. I allà on era blanc, ara serà negre. I allà on eren els amics d’uns, ara hi seran els amics dels altres. I allà on s’anava a 80, ara s’anirà a 110. I després, a 120. I allà on hi havia ordinadors, ara no hi haurà sisena hora. I allà on s’havien abaixat el sou, ara se l’apujaran. I on se l’havien apujat, se l’abaixaran. I allà on es feia un festival, ara ja no s’hi farà. I allà on hi havia una llei, ara es deroga. I si s’havia derogat, se’n farà una de nova. I així, anar-hi anant."


LLEGEIX L'EDITORIAL COMPLETAà

Bé, amics i amigues, us trobareu un nou escrit aquí el dia 20 de juliol. Sóc fora, però serà el dia que veureu els deure fets :) Moltes gràcies, un cop més, per llegir-me.

divendres, 1 de juliol del 2011

Primer de mes


Ja fa un temps vaig començar a canviar el meu estil d'escriure al bloc. Vaig deixar de banda les explicacions del que feia durant els caps de setmana i vaig començar a abordar temes d'actualitat, com ara les eleccions autonòmiques, les municipals, els serveis de l'empresa 'Mataró Neta', vaig fer un seguiment de vídeos, fotos i text del 15M en el seu moment de màxima potència i també posteriorment, l'estratègia del PP contra el català i també la falta que li fa al PSC i al PSOE reestructurar-se, entre d'altres escrits. Una nova manera de construir aquest bloc que va començar més o menys el maig del 2010 de manera intermitent i que vaig implantar definitivament el novembre del mateix any amb la visita del Papa Benet XVI a Barcelona.
Des d'aquell escrit, les visites del bloc han anat pràcticament cada mes en augment (gràfic de sota). Uns escrits que llegeix gent que mai m'imaginaria que ho llegeix, amics de classe que després es sorprenen de saber que el bloc d'en Martí i la mare que el va parir l'escriu el propi Martí, jo mateix, gent que creu que no sé que em llegeix, etc. A part del canvi d'estil dels escrits, també hi ajuda el fet de les xarxes socials i del bloc de la mare que em va parir. També vull aclarar que Blogger no compta les meves visites al bloc.
Entre el mes de març d'aquest any es va produir un canvi que portava al bloc al mínim anual, tot i que durant el mes següent (abril 2011), el bloc va registrar una pujada de més de 300 visites respecte l'anterior mes. Així doncs, des del mes d'abril, el bloc no para de pujar el seu nombre de visites:

  • FEBRER - MARÇ: -55 VISITES
  • MARÇ-ABRIL: +303 VISITES
  • ABRIL-MAIG: +30 VISITES
  • MAIG-JUNY: +135 VISITES
La dada curiosa és que els meus seguidors em seguiu a través de:

Internet Explorer
218 (30%)
Chrome
212 (30%)
Firefox
194 (27%)
Safari
62 (8%)
Mobile
12 (1%)
I si parlem de sistemes operatius:
Windows
592 (83%)
Macintosh
63 (8%)
Linux
27 (3%)
iPhone
19 (2%)


Tot i així, la finalitat d'aquest escrit és agrair-vos a les seguidores i seguidors del meu bloc que dediqueu cinc minutets setmanals a llegir-me. No sabeu pas quant m'alegra veure que us llegiu el que un noiet de 14 anys escriu al seu bloc i que, sobretot, alguns, em publiqueu comentaris. Moltíssimes gràcies de tot cor, jo us ben prometo seguir amb aquesta pàgina que tant m'agrada fer.

Fins dilluns amb un nou escrit! :)