dimecres, 28 de desembre del 2011

Martí six, new experience in English


El projecte que avui us anuncio és una iniciativa que fa temps que estic preparant: Martí Six és un projecte fet realitat en el dia d'avui i consisteix en què El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir també serà editat en anglès. Durant les últimes setmanes he estat traduint els 10 últims escrits que he fet i ho seguiré fent a partir d'ara per oferir un ventall més complert de cara a promocionar el Bloc i donar més veu a aquesta pàgina que fa més de cinc anys que construeixo arreu del món. També vull que la meva opinió sigui llegida a més països i que els problemes que tenim al nostre país puguin ser sabuts més enllà dels Pirineus. A més, és tot un repte per mi i m'ajuda a millorar en l'anglès, una llengua necessària avui en dia per trobar una bona feina, i més si vull ser periodista.
Aíxí doncs, a partir d'avui podreu trobar els escrits publicats des de l'1 de novembre i també els que publiqui a partir d'ara en les dues llengües. Segurament els i les que m'heu llegit fins ara seguireu fent-ho en català, però si voleu donar un volt per Martí Six, feu clic aquí. Em farà gràcia que hi feu un volt.

dimarts, 20 de desembre del 2011

365 dies després

Avui, 20 de desembre del 2011, fa un any que el senyor Artur Mas va ser investit President de la Generalitat de Catalunya. Han passat moltes coses i s'han pres moltes decisions des de que el president i el seu equip va començar a moure fitxes. Avui i aquí, faig un repàs del que ha passat durant aquest temps i, a més, hi dono la meva opinió.
  • Pla 1x1: Irene, decideix-te!
El Pla Educat 1x1, el de fer servir ordinadors a les aules, ha estat un objectiu a batre per part de Irene Rigau, consellera d'educació. Primer va dir que es suprimiria, però davant de la negativa generalitzada per part dels docents i alumnes, va decidir compatibilitzar els ordinadors amb quaderns. Després de tot això, que ja fa quatre mesos que no se'n parla, la consellera encara no s'ha decidit. Jo opto per combinar els ordinadors amb quaderns.
  • Felip Puig: Don Limpio (vídeo 1)
Amb els indignats a la Plaça Catalunya i fa quatre dies a la Universitat de Girona. La lamentable actuació dels mossos a la Plaça Catalunya 'per netejar' va acabar amb 137 ferits i cap intent de diàleg just per abandonar la plaça el passat 27 de maig. Aquesta setmana van voler reprimir la llibertat d'expressió per ordres de Puig a la Universitat de Girona.
  • Dreta unida: festejant amb el PP
Des de fa temps el PP i CiU estan mantenint contactes i s'estan ajudant mútuament per tirar endavant projectes que afavoreixen a la dreta. Tot i així, últimament ja no hi ha tant 'bon rotllo' perquè el PP no necessita a CiU a Madrid.
  • Retallades: problemes per tothom, menys per ells
Les retallades imposades per aquest govern en educació, sanitat, cultura, serveis socials i televisió pública no fan res més que perjudicar a la gent que no té diners com per tenir unes empreses privades que se'n carreguin de tot això. Fa pocs dies, Sergio Dalma va declarar que "amb el govern ZP la cultura havia estat més menyspreada que mai". Això vol dir que aquest home no es dóna compte del que està passant aquí. I mira que ell és català...
  • Bogeries vàries: un any dóna per molt
Bogeries com la Llei Òmnibus, que el que fa és destruir la feina feta els últims 8 anys, que, per desgràcia, és el que volen. A més, ahir es va dir que el transport públic s'apujarà una barbaritat. Per exemple, la T-10 pujarà un euro i el bitllet senzill passarà de 1,45€ a 2€. Tot això per no parlar de les noves taxes universitàries, només apte per bones carteres. Bogeries de dretes. Bogeries per les que abans s'hauria sortit al carrer i per les que ara la gent es resigna a pagar més del que hauria de ser ètic. Clar que, en política, què és ètic?

  • Ja n'hi ha prou!: toca parlar clar!
Sort en tenim de gent com la Maruja de Nou Barris (vídeo 2), gent que planta cara i diu el que pensa, gent que no té por de defensar els drets dels treballadors i treballadores, gent que sap que, en temps de crisi, els qui menys ho han de pagar són els no tan afortunats. Gent que sap que el que està passant no pot ser així. Gent com en Jordi Évole, qui fot canya a tothom a qui toca, qui diu les coses tal i com són. I així ho va fer a la gala dels Ondas (vídeo 3).
Senyor Mas, no ho està fent bé, ni tant sols millor que el tant criticat tripartit.
Bé, espero que tingueu sort amb la loteria i amb el Nadal, totes dues coses aquesta setmana i que no penseu molt en el nou president Rajoy i amb el Rei Artur, com diria la Rahola. Rei perquè fa el que més li convé als rics. Bona setmana a tothom!

dijous, 15 de desembre del 2011

Troba El Bloc a les xarxes socials!

Aquesta mateixa setmana El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir s'ha unit a Facebook i Google+. Podeu trobar aquest bloc a les xarxes socials fent clic a sobre del logotip del perfil al que vulgueu accedir.
A més, per si no us hi havíeu fixat, podeu compartir els escrits d'El bloc d'en Martí i la mare que el va parir fent clic a sota de cada post allà a on voleu compartir-lo: Twitter, Facebook, Google+, enviar-lo per Gmail o publicar-lo al vostre bloc de Blogger!
Així doncs, cada cop és més fàcil trobar El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir! Per cert, us anuncio que a partir d'ara els escrits d'aquest bloc també es podran llegir al Facebook en forma de notes a la pàgina del Bloc. també us avanço que el proper escrit serà publicat el 20 de desembre, justament quan faci un any de la investidura d'Artur Mas com a president. Fins llavors! :)

diumenge, 11 de desembre del 2011

La veritat sobre "L'operació Qatar"

Hi ha moltes opinions diferents sobre l'acord entre el FC Barcelona i Qatar Foundation. Des dels que diuen que és una empresa que "treballa en contra dels drets humans" o que "explota a nens per aconseguir diners per construir una casa per Sandro Rosell" i els que creiem que el que hem de pensar és amb els 30 milions d'euros que ens aporten cada temporada per anar reduint el deute ultra-milionari que té el Barça.
El passat estiu, el Barça va anunciar en un comunicat que havia arribat a un acord amb la Fundació Qatar.


Van ser molts els rumors que es van disparar sobre aquesta fundació, una fundació que he pogut comprovar que és molt desconeguda per part de la gent que en malparla. A tota aquesta gent els pregunto el següent: sabeu ben bé a què es dedica Qatar Foundation?
Aquí us en deixo un resum que he redactat amb informacions extretes dels articles a Viquipèdia tant en català com en anglès, de la pàgina web del Diari Ara, de la pàgina oficial de Qatar Foundation i de la web del FC Barcelona:
Qatar Foundation és una fundació creada el 1995 pel desenvolupament de Qatar i la seva economia. És una fundació que treballa per garantir un bon futur als nens i nenes i joves des de preescolar fins a l'educació secundària proporcionant material i educació a aquests alumnes. És una empresa privada (que no té res a veure amb el Govern de Qatar) i que, per tant, no té res a veure amb els drets i llibertats que les dones encara no tenen en aquest país. És una empresa que té una important línia d'investigació en malalties investigades per científics llicenciats arreu del món i que dóna una bona oportunitat als joves científics qatarians a endinsar-se en el món de la ciència i llançar-se a treballar a altres països. En aquest àmbit, el de la investigació, són una de les empreses més avançades en relació al temps que fa que existeix. Un exemple és que el passat mes de juny, la Fundació Qatar va ser l'amfitriona de la conferència mundial de periodistes científics. És una empresa que ha estat referent de moltes altres i, fins i tot, va ser la protagonista d'un reportatge de la BBC que parlava sobre la "Ciutat Educació", un projecte iniciat per la pròpia fundació a favor de l'educació dels nens i nenes com us deia al principi d'aquest escrit. Aquesta fundació col·labora en 8 universitats qatarianes i en 5 acadèmies i escoles, tal i com informa en la seva pròpia web.

Instal·lacions creades per Qatar Foundation per l'educació.

L'acord amb Qatar Foundation ha estat només per reduir el deute del Barça que va estar acumulant durant la presidència de Joan Laporta. Aquesta fundació aporta 30 milions d'euros cada any, i si el Barça guanya títols, dóna un plus de 8 milions d'euros. Us recordo que des de l'acord amb QF, el Barça ha guanyat tres títols (30 milions + 24 milions = 54 milions de benefici). I tot només per jugar un partit a l'any a Qatar i patrocinar la fundació a la samarreta. Al cap i a la fi no és tant greu... I el millor de tot és que l'acord amb Unicef segueix allà mateix. Si Qatar Foundation no estigués a favor dels drets humans, Unicef no hauria seguit anunciant-se. Per cert, el Madrid també va intentar que aquesta fundació els patrocinés.
Bé, aquesta setmana havia d'escriure sobre la premsa de dretes, però he pensat que aquest és un tema més entretingut i ahir, quan mirant el partit se'm va ocórrer després de la opinió d'un amic contra QF, vaig pensar que estaria bé informar-me sobre l'assumpte. Fins la setmana que ve! :)

dimecres, 30 de novembre del 2011

My name is Iceta, Miquel Iceta



Ell és el viceprimer secretari i portaveu del PSC-PSOE, tal i com diu a la seva pàgina web.
Realment, el senyor Iceta, per jove que sigui, és un dels membres més conservadors del PSC. És curiós que un home que, segons Viquipèdia, va ser un dels primers polítics en declarar obertament la seva homosexualitat sigui dels personatges socialistes més de dretes, d'aquests que no volen que el PSC tingui grup parlamentari propi ni que les inicials PSOE no vagin seguides de les de PSC, tal i com es pot comprovar en el el seu perfil a la xarxa social Gravatar.
És un home que hauria hagut de dimitir el dia després de les eleccions del 28 de novembre del 2010 al Parlament de Catalunya després del començament de la caiguda desastrosa del PSC i posteriorment del PSOE en les passades eleccions de fa escassament dues setmanes. Un home que parla molt d'un canvi a la cúpula del partit però que no es mou d'aquesta ni té pensat fer-ho, ja que fa sols 5 dies va anunciar que es presentarà a liderar el PSC al proper congrés. Ara mateix cal un canvi immediat tant al PSC com al PSOE, ja que després de caure tant baix, el que cal és trobar perfils que no estiguin cremats políticament parlant, perfils joves i motivadors. I aquests perfils existeixen, però n'hi ha que ja s'encarreguen d'apartar-los com mosques i de desmotivar-los perquè s'oblidin del vertader canvi.

Senyor Iceta, deixi-ho... ja en són masses, d'anys... no creu que toca sumar-se al canvi de debò? I no parlo del canvi que portarà a Catalunya a la ruïna total i a la repressió, no parlo del canvi liderat per Aznar.. ai, perdó! el canvi liderat per Rajoy... (ironia). Parlo del canvi que convenci als votants d'esquerres que es van quedar a casa el 20N o que van votar al PP per estar enfadats amb el PSOE, un canvi que comenci ara i que duri fins a les següents generals, un canvi que sigui imparable, un canvi que si no es produeix farà que la dreta es planti a Madrid 12 anys com a mínim i que faci el que vulgui a Catalunya amb el consentiment del Rei Artur.

Senyor Iceta, sumi's al canvi que toca si realment és del PSC!

Bé, després d'aquesta reflexió davant del que se'ns ve a sobre, un vull desitjar una molt bona setmana! Per cert, algú em sabria dir si s'han creat 3,5 milions de llocs de treball?

També us anuncio que la setmana que ve, al Bloc d'en Martí i la mare que el va parir hi trobareu un reportatge sobre els mitjans de comunicació d'extrem centre, és a dir, Intereconomía, La Razón, El Mundo, etc...

divendres, 11 de novembre del 2011

7 dies


Set dies són els que portem en campanya i el que queda perquè el senyor Rajoy celebri el millor resultat d'una dreta cada cop més extrema. En aquests dies han passat les típiques coses que passen en campanya: vídeos polèmics, declaracions en què els polítics es retracten, muntatges penosos, etc... Aquí us deixo algunes 'perles' de la campanya i amb elles la meva opinió. 

  • "Una candidata del PP publica un muntatge de Chacón ensenyant un pit" - Crònica.cat
chacon1_457
Foto i titular: Crònica.cat
L'únic que puc dir sobre aquesta dona és que s'ha de tenir molta vergonya i s'ha de ser una dona molt masclista per fer un muntatge com aquest per esgarrapar vots d'on calgui. Aquesta candidata no ha tingut vergonya en fer-ho, per tant, trobo bé que no tingui vergonya en dimitir, com ha fet. Fets com aquests és quan es retracten els candidats que ens governaran en molt poc.

  • "El PSC simula la mort d'un pacient en un hospital a causa de les retallades en un espot electoral" - Ara.cat
Potser us sorprendrà, però estic completament d'acord amb aquest vídeo del PSC, ja que crec que té tota la raó del món. Les retallades alentiran les llistes d'espera per tot tipus d'intervencions i visites, fet que fa que la gent que pateix malalties greus tingui menys temps per esperançar-se i més risc a morir. També el fet que quan hi ha menys professors, hi ha menys atenció per cada alumne/a. El que passa és que la veritat fa mal...


  • Programa electoral de Plataforma per Catalunya - El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir.
Aquesta gent també ha tingut el seu lloc en aquest bloc durant els 5 anys de la seva història, ja us els vaig 'presentar' en un escrit. Però es veu que els agrada ser notícia força sovint. El que passa a aquesta notícia és que no l'he buscada jo, sinó que ha vingut a mi, concretament a la bústia i en forma de programa electoral, un programa completament impossible (recomano ampliar la imatge per veure-ho millor). En aquest asseguren que l'impost que els immigrants paguen per enviar diners al seu país no és tributat (és impossible pagar un impost sense tributar-lo, si no es tributa és que no es paga l'impost), per tant, què vol dir això? que prohibiran als immigrants enviar diners? Doncs d'aquí en volen treure 1.368 milions d'euros, que es diu ràpid.
També asseguren treure 3.325 cotxes oficials als polítics. I d'aquí em pregunto, només en deixaran un per en Josep Anglada? Doncs bé, amb aquestes dues propostes diuen que estalviaran 5.698 milions d'euros i ja haurem sortit de la crisi. També prometen crear mig milió de llocs de treballs cada any privilegiant als joves i als majors de 50 anys, però, sap el sr.Anglada que la gent d'entre 30 i 50 anys també treballa? Clar que després de que el PP assegurés crear 3,5 milions de llocs de treballs tampoc és tant. I per si encara us sembla poc, qualsevol immigrant que vingui d'un país que no forma part de la UE (Suïssa, Andorra, Islàndia, etc...) no podrà tenir la nacionalitat espanyola: el colmo dels colmos!
  • "Rubalcaba demana a Rajoy que retiri el recurs contra el matrimoni homosexual" - EFE

Com ja us vaig avançar en l'anterior escrit, Mariano Rajoy retirarà el títol de 'matrimoni' a les unions entre homosexuals tenint ara mateix un recurs presentat al Tribunal Constitucional en contra d'aquest tipus d'unions i de la seva llei, impulsada per ZP. En aquest vídeo del debat, però, Rubalcaba li pregunta sobre  el tema i, com sempre, Rajoy desvia la conversa i no contesta.

Bé, doncs després d'aquest repàs a la campanya electoral vigent pel 20-N, vull anunciar-vos que el següent escrit serà un reportatge sobre Intereconomía, una cadena que se que existeix gràcies a l'APM?.
Per cert, vull dir també que he titulat la foto de campanya de CiU (a sota). L'he titulada 'els il·luminats, ja que per les autonòmiques veien la llum del túnel i ara estan il·luminats pel reflex d'unes estisores... També us adjunto l'alternatiu. Bona setmana!


divendres, 4 de novembre del 2011

Suma't al seu canvi...

...si és que així ho vols.

Ahir va arrencar la tant anhelada campanya electoral. Aquesta campanya que fa tres anys i mig que dura, aquesta campanya que tant desitja el PP, ja que com pinta el CIS, va cap a la majoria absoluta.
El proper president, que ja us avanço que serà Mariano Rajoy (tampoc crec que us sigui cap sorpresa), és el líder d'un partit que és més a la dreta que mai, fins i tot, més que a l'era Aznar, que ja és dir... El proper serà un president que, com ha fet el govern Mas, farà retallades en els equipaments públics i donarà facilitats als més rics del país (pura filosofia popular, però ara encara més accentuada), serà un president que farà que les 'mesures' de CiU facin riure.
Foto: votoenblanco.com

Tot i així, parem de pensar un moment i analitzem per sobre què passarà a Espanya i a La Moncloa el 21-N. Us passo un titular real sobre unes declaracions d'Esteban González-Pons.
"El PP crearà 3,5 milions de llocs de treball gràcies a 1 milió de nous empresaris".
Dossier de premsa del PP per les eleccions del 20N
Foto: elsingulardigital.cat

Mirat així, el PP és un partit format per supermans i superwomans, ja que és realment impossible aconseguir tals dades, simplement perquè ni a sota les pedres hi ha tants nous emprenedors, però deixem-ho, tornem a la realitat, a la pura realitat:
  • El PP suprimirà la llei d'avortament.
  • El PP canviarà la llei per no considerar 'matrimoni' a una parella d'homosexuals.
  • El PP donarà menys autonomia a les comunitats autònomes treient competències als governs regionals.
  • El PP posarà traves i intentarà impedir el diàleg per aconseguir la pau i la fi d'ETA.
  • El PP no donarà ajudes a entitats socials ni ajudarà als menys afavorits econòmicament parlant.
  • El PP pactarà tant a Catalunya com a Espanya amb CiU per aconseguir aprovar lleis anti-socialistes.
  • El PP farà com Artur Mas, arribarà i automàticament destruirà tota la feina feta pel govern ZP.

Fotomuntatge: foto: PP muntatge: marti6.blogspot.com

No us negaré que l'últim govern ha comès errors, però el que se'ns ve a sobre no serà un error, serà una imposició rere altra, serà el pitjor error de la democràcia espanyola que, per desgràcia, és recolzat per masses espanyols/es.
Per acabar, vull avisar que la gran part dels vots que s'endurà el millor resultat de la història de l'extrema dreta espanyola és de gent que se'ls creu, gent que pensa que crear milions de llocs de treball és fàcil, gent que els votarà per desconfiança amb el PSOE, gent que els votarà per desesperació, gent que, quan se'n doni compte, serà massa tard. No us diré a qui heu de votar, ni molt menys, ja que sóc defensor de la llibertat, però us demanaré que reflexioneu el vot de debò i com cal i dir-vos que el 'no votar' és una opció que t'impedeix opinar o queixar-te durant la legislatura, ja que un 'no votar' és un 'm'és igual', per no votar, vota en blanc...
Foto: ciudadanosenlaprensa.blogspot.com

Bé, després d'aquest inici d'una campanya cantada, us informo que el següent escrit serà el dia 13 de novembre per analitzar la campanya socialista i popular.

El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir ha dedicat els mateixos escrits sobre la campanya electoral del PSOE (1) i del PP (aquest), per tant, prego que ningú em denunciï com si jo fos TVE. Diumenge que ve, més i millor!

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Intensa setmana

Aquesta setmana ha estat una setmana amb moltes i molt variades notícies, des de la mort de Gadafi a la mort de Simoncelli, passant pel final de la lluita armada d'ETA. Aquí us deixo la crònica i una mica d'opinió sobre les diferents històries històriques:

Gaddafi, GAME OVER

Foto: flikr.com

Com bé deveu saber, el dictador libi va morir el passat 20 d'octubre, obra dels rebels, un grup de gent que realment a lluitat per posar fi a 42 anys de dictadura. Una gent que ha arriscat la seva vida per salvar-ne d'altres i per salvar el futur del seu país, una gent que, com tothom, té dret a decidir i ara podrà fer-ho, ara podrà decidir qui vol que sigui el seu president. Aquesta gent, tot i que molts s'han quedat pel camí lluitant per la llibertat i d'altres lluitant per la dictadura, ha aconseguit un fet històric en el seu país, i d'aquí a 8 llargs mesos tindran les seves primeres eleccions. Ells, tenen dret a ser considerats herois del seu propi país!

ETA, per fi!
Foto: Cadena Ser


Unes hores després de la mort de Gaddafii (llavors ja confirmada), la banda terrorista ETA anunciava el final de la seva activitat armada, una notícia esperada i històrica, 43 anys d'activitat després. La banda per fi anunciava per primer cop el final definitiu de la lluita armada. ETA, una banda molt perillosa en el seu dia, una banda que ha matat a molta gent innocent i injustament, una banda que ha matat a 53 catalans/es i més de 800 persones en total, una banda que existeix des de fa 52 anys i una banda que ha estat notícia molts cops, però ara més que mai. Un punt positiu per l'esquerra abertzale i un primer pas per arribar al final de tot això. No podem oblidar les més de 800 morts, però s'ha de parlar ben parlat perquè el terrorisme ja no sigui notícia al nostre país.

Simoncelli, R.I.P.
Simoncelli sufrió un grave accidente en Malasia
Foto: SPORT.es


Avui mateix ha mort el pilot de motos Marco Simoncelli en un fatal accident allà mateix on va guanyar un mundial fa un temps. Si he de ser sincer, us diré que no he seguit mai les curses de Moto GP, però és veritat que aquest noi de només 24 anys era un gran crack! És una pena que esportistes com Antonio Puerta, Dani Jarque o com ara mateix Simoncelli perdin la vida tan joves.

Bé, després d'aquest repàs a la setmana que avui acaba, us avanço que el proper escrit serà sobre Rajoy i la seva súper campanya (ja que ja vaig parlar sobre Rubalcaba, espero que no em controlin els minuts com a TVE). Bona setmana!

Sabíes que... el Bloc d'en Martí i la mare que el va parir fa 5 ANYS? Fes clic aquí i descobreix-ho! 

dijous, 6 d’octubre del 2011

5 ANYS!

El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir celebra un lustre!!! Cinc anys després, vull agrair a tots/es els i les qui em visiteu des del primer dia o des de més endavant la vostra fidelitat! Com haureu pogut veure, hi ha una novetat al bloc, i és que  just a sota de l'encapçalament del bloc hi ha les anomenades 'pàgines'; una és la Pàgina d'inici (aquesta, on hi ha tots els escrits i el contingut de sempre) i una que es diu 5 ANYS!, aquesta està dedicada al cinquè aniversari d'aquest bloc, amb el meu primer post i un escrit de record i agraïment per tot aquest temps!
Per veure-ho, també podeu fer clic aquí!

MOLTES GRÀCIES, DE TOT COR!

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Tornant a caminar

Avui fa una setmana, Mataró va mostrar la seva faceta més solidària i més de 3.100 persones van participar en el IV Mataró Camina per l'Alzheimer 2011, una caminada ja tradicional a la ciutat. Gent de tots els barris i de diferents poblacions catalanes va dirigir-se a les 8 del matí als voltants de l'Ermita de Sant Simó de Mataró per emprendre el camí de bones vistes i naturalesa abans d'arribar a la Plaça de Santa Anna. Alguns i algunes dels i les que em llegiu sé que hi heu participat, d'altres, com jo mateix, hem fet de voluntaris. I és que des de fa mesos aquesta caminada està sent preparada amb molta il·lusió i ganes per un bon grapat de bones persones que, cadascú aportant el que pot, han fet possible que es repeteixi.
Plaça de Santa Anna abans que arribessin els caminaires. Foto: Joana Torres

Puc assegurar que, un any més (el tercer que hi col·laboro amb la mare que em va parir), ha estat una experiència enriquidora en la que sempre coneixes gent solidària i satisfactòria al veure que tot ha anat bé i que Mataró era una ciutat presa per la 'marea verda' avui fa set dies.
Seria massa llarg el post per agrair una a una les persones qui han col·laborat: caminaires, col·laboradors/es, empreses i entitats, voluntariat, etc. Sense ells res d'això no hauria estat possible. Però tampoc ho hauria estat sense les hores i hores que hi ha dedicat tanta gent i els diners en gasolina i mòbil que han gastat per ajudar encara més.
 Plaça de Santa Anna a les 7.15 del matí.
Primers caminaires a Sant Simó a les 7.30 del matí.

 Venedors/es de cava a la Plaça de Santa Anna. Foto: Joana Torres  
 Caminaires cap a l'esmorzar.
 Solidaris i solidàries esmorzant a Sant Miquel de Mata cap a les 10.
Més gent esmorzant a Sant Miquel de Mata. Entrepans fets per voluntaris/àries des de les 4.

També vull destacar que, en un dia solidari com el 25 de setembre del 2011, tota persona col·laboradora, almenys en la meva opinió, va ser o hauria d'haver estat anònima, ja que el més important és que es va recaptar una forta quantitat de diners per ajudar als Familiars de malalts i malaltes d'Alzheimer.

Bé, espero que passeu una bona setmana! Jo tornaré 'al ataque' diumenge que ve!

dissabte, 24 de setembre del 2011

Rubalcaba, ¿sí?

Ja fa temps, i tots i totes ho sabem, que va començar la campanya electoral per les generals. Una campanya que va 'in crescendo', és a dir, que cada dia va a més. Tot i no ser oficial, encara, com hem pogut comprovar en les anteriors campanyes, tot s'hi val. Qualsevol persona i partit, tot i que tan sols defensi una idea (sigui l'eradicació de la immigració o la independència de Catalunya), tothom pot acusar a tothom de qualsevol delicte tot i no tenir-ne ni una sola prova. N'hi ha que fins i tot s'atreveixen a dir que 'crearan 3,5 milions de llocs de treball creant un milió d'empreses noves'; clar, com que ells són tan bons (recordem que van crear aquesta crisi) ens trauran d'ella el 21 de novembre, un cop guanyades les eleccions.
Però avui no parlaré del PP, del que ja sabeu què en penso. Avui parlaré del PSOE, que, tot i ser un partit més proper a les meves idees també té les seves coses de nens.

Abans de començar l'escrit, vull que sapigueu que en Rubalcaba em sembla un bon candidat a les eleccions del 20N. Tot i així, és un home que sap molt bé que aspira a ser cap de la oposició, un home que està canviant el seu discurs allà on va per 'agradar a tothom', suposo. Doncs no em sembla una bona tàctica. De fet, és el que va fer CiU a l'anterior campanya ara ja fa un any. I és que els partits ja no tenen identitat pròpia, sempre depenen del que digui la resta i es dediquen a fer-ne un Sálvame Deluxe. Els partits ja no tenen idees, els partits ja només es dediquen a enviar-se missatges, a retreure's temes i a veure qui la diu més grossa.

Partits com ara bé el PP no han sabut renovar-se mai, ja que tots i totes sabem que la direcció encoberta del partit és de José María Aznar i que en Mariano n'és sols la titella. Passa alguna cosa semblant al PSOE, i és que és veritat que Rubalcaba ha pres decisions com a President encobert del Govern espanyol, ja que ZP fa mesos que té el cap en un altre món. Passa també al PSC, això de no saber canviar, ja que el sr. Iceta, per jove que sigui (comparat amb la resta), és un home que porta masses anys a la ceba, una ceba que amb Montilla sense ser president feia plorar i que avui en dia ja comença a fer pudor de podrida.
Però parlem de Rubalcaba. El veig un home capaç de donar canya a qui li caldrà baixar els fums d'aquí a dos o tres mesos. Un home que ha demostrat saber comportar-se. Però senyor Rubalcaba, no s'equivoqui; no faci igual que l'Iceta, renovi la gent, renovi la llista, busqui gent amb ganes de canviar el partit (cada dia menys, ja que els de sempre acaben imposant la seva llei i treuen del mig a qui vol canviar les coses).
Per això mateix em pregunto: Rubalcaba, sí? Sí a els de sempre? Sí a entrar en el seu joc? Sí a conformar-se amb el que hi ha? Sí a acceptar les futures retallades del Govern Rajoy? Jo sóc partidari del canvi, i a totes aquestes preguntes responc NO. Rubalcaba, digues NO!
Per acabar vull excusar-me de trigar tants dies en escriure al bloc, però com molts i moltes ja sabeu, he estat enfeinat amb el IV Mataró Camina per l'Alzheimer 2011, iniciativa en la qual col·laboro per segon o tercer cop i que demà celebra la seva quarta edició! Tornaré molt, molt i molt aviat amb un post sobre la Caminada i amb les ganes de sempre!

dissabte, 3 de setembre del 2011

Ganes de matar



Ganes de matar... AL CATALÀ!
Això és el que els passa al Tribunal Constitucional. Des de que aquest grup d'energumens madrilenys decidiren començar a atacar la nostra llengua, han intentat de totes formes tombar el català.
El català és una llengua que entenen més d'11 milions de persones i sap parlar-la 9,1 milions d'aquestes. A l'ONU, el català és acceptat només gràcies a Andorra, ja que no és una llengua oficial a la UE.
És una llengua parlada a Andorra, La Franja (on el nou govern popular vol derogar la llei que reconeix al català), al País Valencià (on s'ha prohibit TV3 i s'ha suprimit la línia d'escolarització en valencià/català), a l'Alguer (on tan sols el parlen 8.000 habitants), a El Carxe (població murciana de 500 persones), a la Catalunya Nord (on el català és una 'llengua regional' i el sap parlar el 37,1% i l'entén el 65,3% però a casa el parla un 1% i amb els amics un 3%), a les Illes Balears (on el català i el castellà són llengües vehiculars, el 85% l'entén i un 44% el parla a casa) i a Catalunya (on l'entenem el 94,9%, el sabem parlar el 76,5%, el parlem a casa un 45% i amb els amics un 42% tenint en compte que, a part del castellà, s'hi parlen moltes més llengües estrangeres).

Contra el català s'han fet diverses lleis:
  • Supressió de política lingüística i més català a les aules de les Balears per decisió de Bauzá.
  • El 23 d'abril de 2007, entra en vigor el nou Estatut d'Autonomia d'Aragó que no reconeix l'oficialitat del Català a la Franja de Ponent.
  • A l'octubre de 2009, el Partit Aragonès Regionalista, que forma part del govern aragonès en coalició amb el PSOE, pretén denominar 'aragonès' al català de La Franja i fer desaparèixer qualsevol referència al català.
  • El 9 de juliol de 2010, es fa pública la sentència del TC respecte l'Estatut de Catalunya: entre altres imposicions estableix que el català no és la llengua preferent de l'administració a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu.
  • Inclús l'any 1560 El Tribunal del Sant Ofici insta a que en los negocios de la fe todo se proceda en lengua castellana.

Així doncs, ja des de l'Edat Moderna s'està intentant reprimir el català, i la dictadura de Franco entremig no va suposar pas una bona iniciativa pel català. I avui en dia encara hi ha, i cada dia més, regidors i polítics de partits com PxC, del qual us vaig parlar fa un temps. Un partit que prové de Fuerza Nueva i España 2000.
Jo, com a català i catalanista confés (o com dirien Els Catarres "jo que sóc més català que les anxoves de l'Escala o els galets de Nadal", opino que l'educació a Catalunya i als Països Catalans ha de seguir sent només en català, ja que és una llengua que, com seguim així, desapareixerà (que és el que volen).
Per acabar, vull dir que, per un cop, estic d'acord amb les paraules d'un dels caps de Convergència i Unió: Duran i Lleida, que ha dit que "Hi ha un debat intern al PSC i molta gent demana un grup parlamentari propi, jo només els demano que almenys siguin capaços de tenir veu i vot en defensa dels interessos de Catalunya"

FONTS D'INFORMACIÓ:

diumenge, 21 d’agost del 2011

21081961

Avui és un dia especial i feliç. No només perquè el senyor Benet XVI se'n torna a caseta. Avui, 21 d'agost del 2011, la mare que em va parir, fa ni més ni menys que 50 anys!

De petita.

Tal dilluns 21 d'agost de 1961 (d'aquí ve el títol de l'escrit) va néixer una nena que, des de llavors i encara avui en dia ha estat, és i serà una dona treballadora, una mare espectacular i exemplar, una dona que defensa els seus valors i respecta a qui no pensa com ella, una dona que ho ha donat tot i més pels que estima, una dona lluitadora, una dona amiga dels seus amics, una cuinera de les que no n'hi ha, una dona molt dona. O com ella mateixa diu, 'una joia, vaja'. La majoria dels i les que em llegiu la llegiu a ella també i alguns fins i tot la coneixeu. Sabeu que escriu de conya, que sap fer poesia i que dóna canya com ningú fa. Sempre des del respecte, sempre mirant més enllà.

Queralbs, el poble que més s'estima. (agost 1999)

Jo fa només fa 15 anys i 1 mes que vaig arribar a la seva panxa. I sols 14 anys i 6 mesos que ens van presentar. Catorze anys i mig que és la meva companya de pis, de vegades de feina, alguns cops de cuina i, sovint, de viatge. I és que he de dir que és una dona ben orientada, i no només perquè sàpiga llegir mapes (trencant un estúpid tòpic). Ella té mol clar el que vol: ser feliç i estar tranquil·la, tot i que alguns i algunes ho intentin impedir. És una dona forta, valenta i, insisteixo, lluitadora!
Avui, Joana Torres i Fernández (àlies 'mama'), en el teu dia, vull desitjar-te un feliç aniversari i dir-te que espero poder-ne celebrar molts més! I, a més, dir-te que t'estimo!

Amant de passejar per la platja els vespres de tardor acompanyada d'un llibre. (any 2009)

Pd: espero que no et faci res que t'hagi agafat fotos per escanejar-les i organitzar una festa sense el teu permís :P

dimarts, 16 d’agost del 2011

La veritat sobre la visita de Benet XVI

"La llei és igual per a tots": MENTIDA!
"50 milions d'euros": MENTIDA!
no cobraran?

"La visita del papa no costarà diners extra": MENTIDA!

"Tota Espanya espera al Papa": MENTIDA!


AQUESTA ÉS LA VERITAT: 

Les religions s'autodefineixen com a molt més que un conjunt de creences. Les religions van néixer per ajudar als més necessitats i perquè tothom tingués dret al mateix. Però d'aquestes religions en queden ben poc. La vertadera església és formada per un grup reduït de persones arreu del món que van a fer treballs humanitaris i ajuden, proporcionen menjar i roba als que ho necessiten i no ho tenen. Avui en dia els capellans viuen molt bé i les seves màximes preocupacions són coses com aquesta: que un home considerat líder d'una religió visiti una ciutat fent gastar milions i milions perquè sí. I això és molt indignant. I ho és més si recordem que estem en crisi i que milions de persones s'estan morint de fam a la banya d'Àfrica i a molts més llocs del món. Que algú m'expliqui si això no fa més deute si, fa sols unes setmanes, Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid va reconèixer que: "No tenemos un puto duro" i l'alcalde de la capital, Alberto Ruíz-Gallardón va confessar que l'ajuntament de Madrid tampoc té diners. Sí, ho van dir quan, un cop més, els micròfons oberts van fer passar una mala jugada a la gent del PP.
I sabeu què és el pitjor? Que aquests són els que manaran a partir del novembre. No vull ni pensar com anirà aquest país a partir del 20-N. Comencem a reflexionar!