divendres, 27 d’abril del 2012

Gràcies Pep!

Avui, després d'un moment esperat per tothom en les últimes hores, Pep Guardiola ha decidit comunicar que no seguirà com a entrenador del primer equip del Barça. Ha estat una mala notícia, a parer meu, ja que aquest home ha estat qui ha portat al Barça a la glòria absoluta quan ningú donava un duro per ell quan va arribar.
Moments Guardiola | www.fcbarcelona.cat

És una mala notícia que ens ha de fer pensar en diferents coses. Primer de tot, hem de respectar la seva decisió i pensar per què no vol renovar i no ha volgut des de l'octubre, quan ho va decidir. Dins la meva opinió ell deu pensar que és millor marxar amb una bona reputació i amb l'estima dels aficionats que no pas desgastar l'equip i no aconseguir els objectius la temporada que ve i, per tant, sortir per la porta del darrera. Això mateix ha passat amb molts programes de televisió, que han preferit marxar amb el cap ben alt abans que marxar malament. A més, ser entrenador d'un dels equips amb més repercussió a nivell mundial no ha de ser gens fàcil, i encara menys quatre anys seguits. És perfectament normal que vulgui recarregar les piles i començar un nou projecte d'aquí a un temps amb uns nous aires.
Després de guanyar la primera Champions, mantejat pels jugadors.

En segon lloc, se li ha d'agrair tot el que ha fet pel Barça i tots els seus seguidors durant aquest temps: començant per fer remuntar el Barça B i ja al primer equip convertir-lo en això: un equip. A més dels 13 títols (a l'espera de la Copa del Rei d'enguany) que ens ha regalat en quatre temporades. És mític que un equip aconsegueixi de mitjana més de tres títols anuals durant quatre anys, i ell ho ha aconseguit amb tres lligues, tres Supercopes d'Espanya, dues Champions, dos Mundials de Clubs, dues Supercopes d'Europa i una Copa del Rei (repeteixo, a falta d'una possible segona Copa). Sens dubte, seran ben pocs els que a partir d'ara puguin arribar a gaudir d'un palmarès semblant a qualsevol lloc del món.
El tercer pensament que hem de tenir a partir d'avui és el fet de que el nou entrenador del club serà un guardiolista al cent per cent, ja que es coneixen des de que eren ben petits i han treballat junts en aquest projecte des del primer dia. A més, els jugadors ja el coneixen i estableixen relació amb ell, pel que suposarà un canvi inferior a l'esperat.
El quart i últim punt a pensar és el creixement psicològic que ha proporcionat al Barça. Qui havia de dir als famosos avis del Barça que es queixaven de l'equip a la mínima que perdien i ja deien "que no valen per res" que avui en dia, després d'una derrota i eliminació de la Champions els aficionats culers acabarien cridant càntics del Barça i ovacionant a l'equip? No en tinc cap dubte que ha demostrat ser tot un senyor al camp i a les rodes de premsa, sempre humil i sense voler aclaparar tot el protagonista.
El nou entrenador amb l'actual | SPORT.es

Gràcies Pep, ara i eternament, per haver convertit a molta gent en apassionats del futbol, per haver donat sentit a la paraula equip, per haver potenciat el fair play i per haver fer-nos veure el futbol d'una altra manera, o millor dit, millor.

#gràciesPep

dilluns, 23 d’abril del 2012

No canviar

Portada El 9 Nou 23/04/2012 (avui)

Avui el diari El 9 Nou ens regalava a la seva portada una notícia en primícia que tornava a portar al senyor Anglada a l'actualitat. Segons l'edició d'Osona i d'El Ripollès, el líder de Plataforma per Catalunya, després d'haver celebrat la diada del partit, que sempre es celebra pels voltants de Sant Jordi, havia begut més del compte i va enfrontar-se a tres immigrants, tal i com ha confirmat via Twitter David Parada, regidor del partit a Sant Boi del Llobregat. Segons aquest regidor, el líder d'ultra-dreta "havia estat agredit per dos moros". Poca estona després, Anglada ho afirmava dient que "vaig haver de denunciar a tres persones pressumptament immigrants que havien intentat agredir-me". És cert que, segons testimonis, una cinquantena de persones d'orígen magrebí van acudir a increpar als caps del partit i que unes cent persones van manifestar-se contra el mateix de manera totalment pacífica i amb un concert al carrer tal i com podeu veure a la foto de sota, però això no vol dir que Anglada fos agredit. I és que ja m'agradaria a mi saber com pot ser, si l'agredit va ser ell, que dos nois acabessin a l'hospital després de ser agredits pel propi Anglada.
La manifestació antifeixista d'ahir. Segons Anglada, anti-sistemes.

Segons la denúncia imposada pel líder del partit xenòfob, van ser increpats per grups anti-sistema i agredits per tres persones que semblaven d'ètnia marroquí, però que ell en cap moment va fer cap acció d'enfrontar-se a aquestes persones. Així doncs, que algú m'expliqui com han arribat aquests joves a l'hospital. També he de dir que és molt curiós que, si la festa del partit celebrada a Vic va acabar al vespre, la denúncia hagi estat interposada a les 3:21h del dia d'avui.
Fragment de la denúncia interposada per Anglada, on es declara innocent. Font: El 9 Nou

En cap moment defensaré a cap dels dos bàndols, però el que està molt clar és que Anglada anava borratxo i que els presumptes agressors li tenien ganes al regidor vigatà. Tampoc dic que sigui una justificació, però és normal que li tinguin mania a un home que ahir es va declarar "el Sant Jordi que matarà al drac que provoca els problemes actuals: l'islam i la casta política". A més, m'agradaria recordar un escrit en el que vaig descobrir qui són realment aquesta gent de PxC. Fent aquell escrit vaig saber que Anglada havia format part de Fuerza Nueva durant la transició, una organització post i pro-franquista. A més, l'any 1989 es va presentar pel Frente Nacional, liderat per Blas Piñar, íntim de Franco. Suposo que veient aquest historial molts i moltes ens veiem en contra d'aquest senyor, sempre en contra de la violència. El que vull demostrar amb aquesta breu explicació de la seva vida és que aquest home es pinta com el salvador del país i com la persona que no va fer res ahir a la nit, però aquests nois segueixen a l'hospital mentre ell s'ha passat el dia rient-se de la credibilitat del diari El 9 Nou amb frases iròniques al seu compte de Twitter.

Així doncs, un cop més aquesta persona que es considera "en contra de la globalització cultural" dóna molt a parlar. Per desgràcia, rarament sabrem què és el que realment va passar ahir a la nit. Espero que hi hagi judici i que es faci justícia d'un cop per totes. Fins divendres!

"Els perroflautes i les rates de cloaca són l'escòria del s.XXI"
Josep Anglada, pensador. 

dissabte, 14 d’abril del 2012

Parem a pensar

Un cop més he trobat una cançó que m'ajudarà a donar la meva opinió, però aquest cop ha estat d'imprevist, ja que la notícia és molt recent: "El rei es fractura el maluc mentre caçava a Botswana".
Ja té pebrots que aquest home es fracturi el maluc dos dies després de que el seu nét hagués de ser operat després de la gran pensada de Marichalar deixant-li una escopeta de manera il·legal a un menor de 14 anys, però després de que tots els periodistes es preguntessin on era el rei es descobreix que estava en un viatge privat. Això sí, el més bèstia i indignant de tot el que ha passat és que el nostre cap d'estat es trobava caçant elefants, una afició assassina que es tenia ben callada. Hem de pensar que en Joan Carles ha pagat un viatge secret, una caça i una operació i recuperació amb els nostres diners quan ni sabíem on era. I tot això sumat a l'operació d'en Froilán i al seu ingrés a la Clínica Quirón on es troba.
pic.twitter.com/uy5SAzuW
Si ens parem a pensar una mica, veurem que ni el fill de la infanta ni el pare de la mateixa es troben ingressats en un hospital públic i amb el que tots els equipaments públics comporten, i encara més amb les retallades, que són: retards, falta d'atenció, baix nombre de metges i infermers/es, etc... Ells són a clíniques privades, també pagades per nosaltres, i ells són els que ens representen.
Toca plantejar-nos sèriament el tema de la monarquia, i és que a Espanya el 21% de la població es troba vivint en la pobresa, segons un estudi fet per la ONU. La Casa Reial és una despesa massa important per un país en crisi, i baixar-los el pressupost un miserable 2% no suposa cap canvi. Ja n'hi ha prou de seguir mantenint a una família que ens roba i que actualment només serveix per les fotos; ja van fer la seva feina quan va tocar: després de la mort de Franco. Ara mateix no ens cal una monarquia, igual que no ens cal un senat, i França o els Estats Units són l'exemple de que podem prescindir d'ells.
Ja ho deien Els Pets:
Jo vull ser rei
ser per collons cap de l'Estat
tenir-ho tot fet
només per ser fill de papà
Avui, 14 d'abril, Dia de la República, vull agrair a ICV-EUA que hagin penjat pancartes amb la bandera de la República i també vull reivindicar que ja és hora de tornar a la república, la República Catalana. Fins dimecres!

dilluns, 9 d’abril del 2012

Revolució en vers

Recomano escoltar la cançó abans o després de llegir l'escrit, però sobretot cal escoltar-la!

Últimament, crec que ja us ho havia comentat, em baso en cançons a l'hora d'escriure alguns posts. L'escrit d'avui està basat en la cançó "El Libertador", d'Ska-p, un grup amb cançons reivindicatives. La cançó tracta de la revolució sud-americana, però jo no parlaré d'això, sinó que utilitzaré la lletra d'aquesta cançó per descriure la situació actual a Espanya amb aquesta crisi que portem a sobre.
Entre miseria, hambre y desolación, en el fango alguien plantó una flor. Un tal Bolívar le dicen 'El libertador'. Així és com comença la cançó, i jo en aquesta frase veig la crisi a la que ens han portat bancs i polítics, però alhora la flor d'esperança que va plantar el moviment #15M fa gairebé onze mesos i que ha canviat brutalment la manera de veure les coses. Fa unes setmanes ho comentàvem en una trobada de joves a la que vaig anar, i és que des de que va començar tot el moviment les coses es veuen des de tres punts de vista: el dels que estan a favor, els que estan en contra i el del poble. Bolívar va ser un revolucionari que va lluitar per l'independència d'alguns països sud-americans i el #15M lluita per la llibertat i els drets que ens corresponen i que no se'ns donen. La cançó segueix amb Ha comenzado una nueva revolución, y esta vez avanza con convicción, on també hi podem trobar una similitud amb la força i la influència que ha comportat aquest moviment a la societat.

Reforma agraria y justa redistribución: sanidad, cultura y buena educación. En aquest vers que segueix, demostra clarament que és el que necessitem i també podem reflexionar amb que Mariano Rajoy és el que ens està traient, o millor dit, robant. A més, el Govern Rajoy ja ha assegurat que aquesta setmana que ve ens anunciarà més retallades en sanitat i educació, com si el senyor Mas no ens hagués retallat prou. Socializar y no a la privatización, mejoras laborales pa'l trabajador. Lo que la tierra ofrece es de la población contra la obligarquía y el explotador. Després d'aquesta frase pot ser que rigueu una mica, ja que fa poc més d'una setmana estàvem en vaga per culpa de que els populars estan fent just el contrari amb la seva reforma contra els i les treballadors/es i afavorint als qui ens obliguen i als qui exploten a treballadors que cobren en negre amenaçats en ser acomiadats. A més, ara, encara que tinguis contracte pots ser acomiadat sense motiu, pel que qualsevol persona pot ser acomiadada en qualsevol moment sense cap motiu.

Així doncs, podem veure que no cal anar gaire lluny per veure i viure els problemes que creiem que són lluny de nosaltres. Tenim la sort de no ser sota cap dictadura com alguns països americans, però també hem de ser conscients de que hem de seguir amb la lluita que vam començar i que ha quedat aparcada en els últims mesos. Cal seguir amb el moviment #15M i sortir al carrer per defensar els nostres drets, sense por! Com bé diu aquesta cançó, se avanza al caminar cuando se tiene ilusión, i aquesta il·lusió és la que hem de tornar a tenir dins nostre. Enséñale los dientes a la cara al Tío Sam, que aquí és el govern d'ultra-dreta que està destrossant el que ha costat molts anys aconseguir.
Així doncs, aquest any toca tornar a engegar el foc que vam encendre a les places d'arreu del món! Perquè hem demostrat que ens sabem organitzar i sabem fer-nos sentir. Molt aviat arriba l'aniversari d'aquest moviment, i aquest bloc ho celebrarà enèrgicament. Aquí us deixo la promo:

dilluns, 2 d’abril del 2012

Decisions sense fonaments

Dimarts passat va produir-se un ensorrament al carrer Sant Antoni de Mataró on, per sort, no hi va haver ferits. Les imatges han donat la volta per totes les televisions locals, autònomes i nacionals. Això sí, no és un ensorrament habitual, i és que hi ha una polèmica misteriosa al voltant d'aquest fet. I aquesta polèmica és la protagonista de l'escrit d'avui.
Tot va començar el 23 de febrer, quan va caure una casa en aquest carrer després d'haver volgut fer un pàrquing en un edifici on això és completament impossible, ja que totes aquestes cases antigues de Mataró van ser construïdes sense fonaments. A més, les parets d'aquestes antigues vivendes tenen importants filtracions d'aigua del mar, ja que encara que el mar quedi lluny, l'aigua que hi ha sota el terra mataroní arriba força lluny. És per això que en algunes d'aquestes cases hi ha antics pous d'aigua salada, i ho puc dir amb seguretat perquè jo en sé d'un cas.
Què va passar? Doncs que després de caure aquesta casa, pràcticament un mes després, van aparèixer unes esquerdes monumentals. Això va ser el dijous 22 de març. Després d'aparèixer aquestes esquerdes, el govern Mora va exigir a la constructora que va armar tot aquest percal que apuntalés les cases amb esquerdes, cosa que l'empresa no va fer. Per sort, aquell mateix dia, i sense donar temps a que els veïns agafessin res més que el necessari, van desallotjar a les famílies que vivien a les cases del costat de la primera que va caure. Afortunadament, quan la casa va caure, dimarts passat, les famílies no eren dins, però es va poder veure quina desgràcia hauria pogut ocórrer.

Tot i així, la cosa no queda pas aquí. La constructora assegura que va demanar a l'ajuntament que fos ell qui finalment apuntalés la casa, ja que l'edifici no era de la seva propietat. A més, l'empresa assegura que l'ajuntament és qui té els informes de l'estat dels edificis de la ciutat. Seria culpa d'aquest ¿malentès? el motiu pel qual va caure la segona casa del carrer Sant Antoni. S'ha de recordar que qui va aprovar les obres sabent que aquests edificis no tenen fonaments va ser l'ajuntament. El que és una vergonya és que aquestes famílies ho poden explicar pels pèls, ja que el mateix dia en què van sortir les esquerdes podria haver-se ensorrat l'edifici.  El més important ara no és interposar-se demandes mútuament com estan fent l'Ajuntament de Mataró i Unipark 2000 SL, l'empresa constructora, sinó assegurar-se de que això no tornarà a passar ni en aquest carrer ni en cap altre.