dissabte, 24 de setembre del 2011

Rubalcaba, ¿sí?

Ja fa temps, i tots i totes ho sabem, que va començar la campanya electoral per les generals. Una campanya que va 'in crescendo', és a dir, que cada dia va a més. Tot i no ser oficial, encara, com hem pogut comprovar en les anteriors campanyes, tot s'hi val. Qualsevol persona i partit, tot i que tan sols defensi una idea (sigui l'eradicació de la immigració o la independència de Catalunya), tothom pot acusar a tothom de qualsevol delicte tot i no tenir-ne ni una sola prova. N'hi ha que fins i tot s'atreveixen a dir que 'crearan 3,5 milions de llocs de treball creant un milió d'empreses noves'; clar, com que ells són tan bons (recordem que van crear aquesta crisi) ens trauran d'ella el 21 de novembre, un cop guanyades les eleccions.
Però avui no parlaré del PP, del que ja sabeu què en penso. Avui parlaré del PSOE, que, tot i ser un partit més proper a les meves idees també té les seves coses de nens.

Abans de començar l'escrit, vull que sapigueu que en Rubalcaba em sembla un bon candidat a les eleccions del 20N. Tot i així, és un home que sap molt bé que aspira a ser cap de la oposició, un home que està canviant el seu discurs allà on va per 'agradar a tothom', suposo. Doncs no em sembla una bona tàctica. De fet, és el que va fer CiU a l'anterior campanya ara ja fa un any. I és que els partits ja no tenen identitat pròpia, sempre depenen del que digui la resta i es dediquen a fer-ne un Sálvame Deluxe. Els partits ja no tenen idees, els partits ja només es dediquen a enviar-se missatges, a retreure's temes i a veure qui la diu més grossa.

Partits com ara bé el PP no han sabut renovar-se mai, ja que tots i totes sabem que la direcció encoberta del partit és de José María Aznar i que en Mariano n'és sols la titella. Passa alguna cosa semblant al PSOE, i és que és veritat que Rubalcaba ha pres decisions com a President encobert del Govern espanyol, ja que ZP fa mesos que té el cap en un altre món. Passa també al PSC, això de no saber canviar, ja que el sr. Iceta, per jove que sigui (comparat amb la resta), és un home que porta masses anys a la ceba, una ceba que amb Montilla sense ser president feia plorar i que avui en dia ja comença a fer pudor de podrida.
Però parlem de Rubalcaba. El veig un home capaç de donar canya a qui li caldrà baixar els fums d'aquí a dos o tres mesos. Un home que ha demostrat saber comportar-se. Però senyor Rubalcaba, no s'equivoqui; no faci igual que l'Iceta, renovi la gent, renovi la llista, busqui gent amb ganes de canviar el partit (cada dia menys, ja que els de sempre acaben imposant la seva llei i treuen del mig a qui vol canviar les coses).
Per això mateix em pregunto: Rubalcaba, sí? Sí a els de sempre? Sí a entrar en el seu joc? Sí a conformar-se amb el que hi ha? Sí a acceptar les futures retallades del Govern Rajoy? Jo sóc partidari del canvi, i a totes aquestes preguntes responc NO. Rubalcaba, digues NO!
Per acabar vull excusar-me de trigar tants dies en escriure al bloc, però com molts i moltes ja sabeu, he estat enfeinat amb el IV Mataró Camina per l'Alzheimer 2011, iniciativa en la qual col·laboro per segon o tercer cop i que demà celebra la seva quarta edició! Tornaré molt, molt i molt aviat amb un post sobre la Caminada i amb les ganes de sempre!

dissabte, 3 de setembre del 2011

Ganes de matar



Ganes de matar... AL CATALÀ!
Això és el que els passa al Tribunal Constitucional. Des de que aquest grup d'energumens madrilenys decidiren començar a atacar la nostra llengua, han intentat de totes formes tombar el català.
El català és una llengua que entenen més d'11 milions de persones i sap parlar-la 9,1 milions d'aquestes. A l'ONU, el català és acceptat només gràcies a Andorra, ja que no és una llengua oficial a la UE.
És una llengua parlada a Andorra, La Franja (on el nou govern popular vol derogar la llei que reconeix al català), al País Valencià (on s'ha prohibit TV3 i s'ha suprimit la línia d'escolarització en valencià/català), a l'Alguer (on tan sols el parlen 8.000 habitants), a El Carxe (població murciana de 500 persones), a la Catalunya Nord (on el català és una 'llengua regional' i el sap parlar el 37,1% i l'entén el 65,3% però a casa el parla un 1% i amb els amics un 3%), a les Illes Balears (on el català i el castellà són llengües vehiculars, el 85% l'entén i un 44% el parla a casa) i a Catalunya (on l'entenem el 94,9%, el sabem parlar el 76,5%, el parlem a casa un 45% i amb els amics un 42% tenint en compte que, a part del castellà, s'hi parlen moltes més llengües estrangeres).

Contra el català s'han fet diverses lleis:
  • Supressió de política lingüística i més català a les aules de les Balears per decisió de Bauzá.
  • El 23 d'abril de 2007, entra en vigor el nou Estatut d'Autonomia d'Aragó que no reconeix l'oficialitat del Català a la Franja de Ponent.
  • A l'octubre de 2009, el Partit Aragonès Regionalista, que forma part del govern aragonès en coalició amb el PSOE, pretén denominar 'aragonès' al català de La Franja i fer desaparèixer qualsevol referència al català.
  • El 9 de juliol de 2010, es fa pública la sentència del TC respecte l'Estatut de Catalunya: entre altres imposicions estableix que el català no és la llengua preferent de l'administració a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu.
  • Inclús l'any 1560 El Tribunal del Sant Ofici insta a que en los negocios de la fe todo se proceda en lengua castellana.

Així doncs, ja des de l'Edat Moderna s'està intentant reprimir el català, i la dictadura de Franco entremig no va suposar pas una bona iniciativa pel català. I avui en dia encara hi ha, i cada dia més, regidors i polítics de partits com PxC, del qual us vaig parlar fa un temps. Un partit que prové de Fuerza Nueva i España 2000.
Jo, com a català i catalanista confés (o com dirien Els Catarres "jo que sóc més català que les anxoves de l'Escala o els galets de Nadal", opino que l'educació a Catalunya i als Països Catalans ha de seguir sent només en català, ja que és una llengua que, com seguim així, desapareixerà (que és el que volen).
Per acabar, vull dir que, per un cop, estic d'acord amb les paraules d'un dels caps de Convergència i Unió: Duran i Lleida, que ha dit que "Hi ha un debat intern al PSC i molta gent demana un grup parlamentari propi, jo només els demano que almenys siguin capaços de tenir veu i vot en defensa dels interessos de Catalunya"

FONTS D'INFORMACIÓ: