Hi havia una vegada, en un núvol molt lluny de la realitat, hi vivia un home molt generós i entregat als ciutadans del seu país natiu. Es deia Gallardón, i de tant en tant passava algunes estones a Espanya, on cada dia que hi baixava es topava amb hippies bruts que l'increpaven per les seves polítiques. El pobre Gallardón, que només seguia el que li deien els seus amics de l'Església, havia oblidat que fora del seu núvol els seus amics íntims no podien decidir sobre les lleis, com havien fet amb el difunt Caudillo.
Un dia, com a bon amic, va deixar que els seus amics decidissin per sobre del poble al qual governava. I el pobre Gallardón, que era tant generós i només volia compartir els seus ideals a través de la imposició, es veia cada cop més increpat pels malèvols i radicals hippies, que tenien la terrible idea de voler decidir sobre el seu cos sense demanar opinió a l'Església. Ell, que imposava la seva opinió sobre 47 milions de persones, ja no sabia què fer per convèncer a tothom, així que va parlar amb un amic seu, en Mariano, i aquest va decidir ajudar-lo obligant a tots els seus companys i companyes de partit, inclús els que no hi estaven del tot d'acord, a votar a favor de que en Gallardón quedés bé amb l'Església.
I així va ser com Gallardón va tornar al seu núvol, oblidant-se dels hippies bruts i de tots els problemes que havia creat amb la seva imposició. I és que ell, no volia saber-ne res de les dades que diuen que 47.000 dones moren anualment en avortaments clandestins, que quan es restringeix l'avortament segueix havent-hi el mateix nombre d'interrupcions d'embaràs, que amb la nova llei serem tant poc lliures com Sudan, ni ha volgut escoltar als i les professionals del sector, que ja han dit que aquesta llei no ens durà res de bo, ni tampoc a les associacions de dones, que són les que ho pateixen.
Colorín colorado, los derechos se han acabado.
Un dia, com a bon amic, va deixar que els seus amics decidissin per sobre del poble al qual governava. I el pobre Gallardón, que era tant generós i només volia compartir els seus ideals a través de la imposició, es veia cada cop més increpat pels malèvols i radicals hippies, que tenien la terrible idea de voler decidir sobre el seu cos sense demanar opinió a l'Església. Ell, que imposava la seva opinió sobre 47 milions de persones, ja no sabia què fer per convèncer a tothom, així que va parlar amb un amic seu, en Mariano, i aquest va decidir ajudar-lo obligant a tots els seus companys i companyes de partit, inclús els que no hi estaven del tot d'acord, a votar a favor de que en Gallardón quedés bé amb l'Església.
I així va ser com Gallardón va tornar al seu núvol, oblidant-se dels hippies bruts i de tots els problemes que havia creat amb la seva imposició. I és que ell, no volia saber-ne res de les dades que diuen que 47.000 dones moren anualment en avortaments clandestins, que quan es restringeix l'avortament segueix havent-hi el mateix nombre d'interrupcions d'embaràs, que amb la nova llei serem tant poc lliures com Sudan, ni ha volgut escoltar als i les professionals del sector, que ja han dit que aquesta llei no ens durà res de bo, ni tampoc a les associacions de dones, que són les que ho pateixen.
Colorín colorado, los derechos se han acabado.
Us deixo un vídeo molt interessant sobre l'avortament. Dura menys de cinc minuts i val molt la pena.
Fins ben aviat!
