diumenge, 19 de desembre del 2010

D'un dia per l'altre


Veig a la tele que TV3 dedica aquest any la seva Marató Solidària a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Potser semblaré un inculte dient això, però el primer que em passa pel cap és dir "i què és aquesta malaltia?". Ho vaig preguntar a la mare que em va parir i m'ho va explicar, però jo en volia saber més, i és que m'agrada saber les coses per molt dures que pugin ser. Llavors veig a la tele que la mateixa cadena prepara un reportatge sobre persones que porten cadira de rodes, explicant les seves vivències, la seva resposta a la discapacitat, la seva vida diària, els seus sentiments. Llavors em poso a pensar... I arribo a una conclusió no massa sofisticada, però amb la que puc aprendre moltes coses i desenvolupar l'empatia que puc tenir de cara als altres: Aquest reportatge s'ha de veure. La mama diu que sí. Tot correcte.

Dijous, 22:00h: ja em trobo preparat per mirar el reportatge, que dura una hora aproximadament. Hi ha un reportatge a fons sobre un noi jove que fa poc que ha tingut un accident de trànsit. Es veu com s'esforça a l'Institut Guttman, com el deixa i com s'enfronta a un gran repte: la seva nova vida quotidiana (les obres que fan a casa per fer-la accessible, com ho afronta amb parella, com es treu el carnet de conduir...). I així fins a un any de seguiment de la seva vida, les seves reaccions i la seva implicació demostren que és un noi valent i fort.

Alhora, anaven tractant diferents temes (amor, sexe, relacions amb els fills, la reacció dels companys de feina i dels familiars, el canvi d'estil de vida...). Aquests temes els comenten altres lesionats medul·lars recordant quant els va costar superar-ho psicològicament per culpa de la frase: "ja no podré tornar a...". Però al final tots se n'han adonat que és millor intentar buscar solucions i, tal com ho va dir un d'ells: "no menjar-se el coco".

Evidentment, a mi se'm passa pel cap una reflexió aterradora: "I si em passés a mi...?". Començant per anar a l'institut, a moure'm per Mataró, per Barcelona, pel món... per les dificultats diàries, perquè sé que hi ha gent molt dolenta en aquest món. Però... i a mi què! Hem de tenir ben clar que hi ha un dret i deure que diu que tots som iguals i que ens hem de respectar i estimar sense discriminacions de cap tipus siguem com siguem!

Així doncs, estic molt content de que avui, diumenge 19 de desembre, es faci una iniciativa com La Marató, la qual li dono tot el meu suport! Bona setmana!

divendres, 3 de desembre del 2010

Uns millor que d'altres

Bé, com ja deveu saber, últimament el panorama d'actualitat està un xic regirat...
Començant per el tema de les eleccions, continuant amb el Barça-Madrid i els seus derivats i acabant amb el tema de la solidaritat, la qual espero que la crisi no l'afecti. Així doncs, com que hi ha tants temes, millor ordenem-ho:

Post-eleccions 
Després de la baixada triomfal del PSC a les eleccions, el senyor Montilla s'ha negat a ser el cap de l'oposició i el millor que se li ha acudit és sortir pitant. Aquí, senyor Montilla: cagada pastoret! Un bon socialista que diu defensar el seu partit i el seu país és en els pitjors moments quan hi ha de ser, quan ha de sortir en nom dels socialistes i dels que defensen les seves idees. A més a més, sense tenir el valor de renunciar al seu escó en el moment que va anunciar que no es presentaria al següent congrés del partit. Ho sento, però aquí el senyor Montilla, com a socialista i catalanista tal i com es defineix, crec que no ha actuat bé, encara que no he estat en cap moment a favor de la seva candidatura. Com a no-guanyador de les eleccions, el seu deure era donar fe als que van confiar amb ell el diumenge passat i defensar-los. Sense ser com el PP a tot arreu (criticant a tothom), però sí recolzar al govern de Mas quan calgui i aconsellar, donar opinió i suggerir quan no n'estigui d'acord. Ho repeteixo, senyor Montilla, vostè m'ha fallat.

Per alta banda, els socialistes de debò (que n'hi ha de ben pocs últimament, almenys, dels que manen) ja han demanat grup parlamentari propi del PSC al Congrés dels diputats, un grup parlamentari que el PSC ja va tenir i que els Iceta & Co es van encarregar de destruir. Perquè us feu una idea, avui en dia el PSC forma part del grup parlamentari del PSOE, del qual els socialistes de debò (que en són molts, però no els deixen manar) no se'n senten identificats. Aquí, l'Ernest Maragall, l'Antoni Castells i la Marina Geli crec que han estat molt encertats.
I és que el PSC i el PSOE cada dia són més diferents encara que els que manen volen que sigui al revés i fan tot el possible perquè així ho sigui.
El PSC és un partit català i catalanista, per molt que no es vulgui. I és que el millor és que ells es defineixen així. Llavors, què coi hi fa un partit catalanista en un partit cada dia més de centre? Jo no ho se.

I tot això que us dic, es pot resumir perfectament en una frase de Maragall que he trobat a eldebat.cat:
"el PSC ha passat de ser la punta de llança de la renovació política, del salt endavant de l'autogovern i de la modernització reformadora de la societat catalana a ser víctima propiciatòria"
Així doncs, tampoc estaria gens malament que els catalanistes del PSC tinguessin tan de pes polític com tenen avui en dia el sector espanyolista del partit i d'altres a les llistes catalanes i, atenció, a les mataronines també. Tot i que el que seria just és que a Catalunya, el catalanisme fos preferent a l'espanyolisme.

 El chorreo
Impresionante, apocalíptico! Marivilloso, espectacular, me he emocionao al verlo!
La veritat és que hi ha moltes frases de l'APM? que podria utilitzar per definir el partit del Barça contra un tal Madrid que crec que juga a tercera regional (o almenys això em va semblar).
No tinc prou espai per definir-ho tot, així que només us deixaré amb un muntatge fet per mi.

La Marató de TV3 2010


Un any més, la Fundació La Marató de TV3 posa en marxa el que ja és un clàssic: La Marató. Aquest any dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Crec que una manera de posar el meu granet de sorra és posant publicitat d'aquest programa solidari, del qual ja podem participar trucant al 905 11 50 50 o si voleu tenir més informació per saber com col·laborar a diferents llocs del territori català i de diferents maneres a: www.tv3.cat/lamarato. Aquest any ja han anunciat un gran èxit d'activitats i participació amb més de 1.000 activitats arreu de Catalunya. Seguint la moda actual, faran un flash-mob.
A més a més, aquí us deixo el programa d'activitats per la Marató al Maresme: http://www.tv3.cat/marato/activitats/maresme/ 

Per acabar, m'agradaria deixar ben clar que per tota la informació donada m'he preocupat d'estar informat correctament a través d'informacions que he llegit a diaris digitals, he vist als telenotícies i d'altres fonts d'informació. Si algú té algun problema amb la meva opinió, m'agradaria que m'ho fes arribar amb tot el respecte possible, tal i com jo he tractat els tres temes dels quals he parlat.
Moltes gràcies. 6marti@gmail.com