divendres, 28 de desembre del 2012

Arxivant

Dos mil dotze, quin any!
Aquest ha passat força ràpid i ens ha deixat moments de tot tipus. S'ha parlat i discutit sobre moltíssimes notícies, de temes que preocupen a la societat i s'han plantejat i dut a terme canvis importants. Aquests són els temes que he comentat enguany en aquest bloc.

  • Paga extra:


Des de l'1 de gener hem patit importants pujades de preus. Començant amb l'apujada desorbitada dels títols de transport, que tornarem a patir el primer dia del nou any, provocada pel Govern Mas. Més tard ja van venir les apujades d'IVA, de llum, d'aigua i les famoses retallades en sanitat, educació i cultura que avui en dia perduren i sembla ser que així seguiran. A més, el fet que l'Església segueixi sense haver de pagar l'IBI ha dut polèmica llarga.
  • Guerra lingüística:
El català i ha estat qüestionat durant tot l'any, molt abans de tot el rebombori independentista. Ja el vaig defensar amb la música al febrer, però també vaig defensar a la resta de llengües, que són fonamentals per obrir fronteres en aquest món modern. Bo i això, els atacs de la caverna mediàtica contra Catalunya ja eren més que evidents el mes de març barrejant política i futbol.
  • Desconfiança política:
Aquesta és una de les principals preocupacions dels habitants espanyols que ha anat in crescendo des de que el Moviment 15-M, també present enguany i amb un reportatge exclusiu per aquest bloc, aparegués l'any 2011. Des de les notícies internacionals fins a les que ens toquen més d'a prop, passant per rescats més que existents, la classe política ens ha fallat força durant els últims dotze mesos.
  • Aventura independentista:

Aprofitant la Diada i amb un pla electoralista fallit, el clam independentista del poble català ha estat clar i, més que mai, català. La por que els partits espanyolistes han intentat transmetre als votants no ha donat els seus fruits i en les passades eleccions aquests van triar una majoria sobiranista al Parlament. La polèmica i el debat han estat servits i la guerra entre partits ha estat més calenta que mai. El que passa és que no han entès que hi ha molts més problemes a part de les relacions amb Madrid.
  • L'energia de l'esplai:

Ja en temes menys seriosos i més alegres, però no per això menys importants, aquest ha estat un any molt esplaiero, amb la Trobada General d'Esplac a Ripoll, els 35 anys de l'Esplai Garbí i, després de portar ja una dècada en aquest, moltes ganes de seguir-hi.
  • De Pep a Tito:
Aquest any també hi ha hagut canvis dins del meu estimat Barça, amb l'adéu de Guardiola. Des del punt de vista periodístic, també vull recordar el premi Català de l'Any a Joaquim Maria Puyal, el mite per qualsevol persona a qui agradi el futbol.

En fi, dins de la meva opinió, aquests són els temes i els escrits més destacats del 2012. Us desitjo una molt bona entrada d'any i un genial 2013, que sempre pot ser millor que l'anterior.

dimecres, 28 de novembre del 2012

Voluntat dividida

Diumenge passat, com tots i totes sabem, més de cinc milions de catalans i catalanes estàveu cridats a les urnes per decidir el futur de la nostra nació. Sincerament, esperava menys sorpreses de les que finalment han succeït, com la brutal davallada del senyor President, el més castigat pel poble. Tot i així, tampoc és tant curiós si ens parem a pensar en les múltiples retallades que ha fet contra el poble, el mateix poble al que demanava una "majoria excepcional" i no li ha donat, ja que la voluntat del poble català està molt dividida.

Que no ens enganyi la caverna pepera, Catalunya ha decidit independència o, almenys, Dret a Decidir, i per això mateix Oriol Junqueras ha duplicat el nombre d'escons dels que ha tingut el seu partit al Parlament la passada legislatura, després d'haver fet una renovació interior total i real. No com el PSC, que no ha tingut temps, però tampoc gaires ganes, de canviar i ha seguit baixant la seva representació passant a segona força de la oposició baixant un total de 17 escons durant els últims dos comicis. El PP és una altra sorpresa, i no pel que deien els sondejos, sinó perquè no entenc com han pogut pujar el seu nombre d'escons amb el pèssim govern que tenen a Espanya des de fa un any i que ens està duent a la ruïna absoluta.
Aquesta última dada contrasta amb la pujada d'ICV-EUiA, que amb la seva campanya anti-retallades han aconseguit millorar els seus resultats arribant als 13 escons. Més endarrere trobem Ciutadans, que ha triplicat el seu nombre de vots i escons arribant a tenir grup parlamentari propi. Realment m'espanta la gent que els ha pogut votar, si és que realment sabien què duia el seu programa, però prefereixo això que una possible entrada de PxC al Parlament. Per acabar, SI desapareix i dóna pas a la CUP, que entra amb força a les seves primeres eleccions autonòmiques.

Foto: rtvv.es

Tot això ens demostra que els descontents amb Mas han anat a votar a ERC, i que, possiblement, C's ha robat escons als socialistes gràcies a un bon orador per candidat i al NO rotund a l'aventura independentista i a una hipotètica consulta sobiranista. A CiU no li ha sortit bé la jugada, ja que (espero), Esquerra no els donarà suport incondicional i, per molt que en Duran no vulgui, faran fer el referèndum. És evident que el President haurà de pactar, és impossible governar un Parlament tant igualat.
Ja veurem com acaba aquesta legislatura i què compleixen els qui manin. De moment, Homs ja ha anunciat més retallades i Junqueras la condició inevitable del referèndum per la independència.

dimecres, 21 de novembre del 2012

Prou.

En els últims dies torna a haver incertesa, preocupació i por entre Israel i la Franja de Gaza degut als atacs que intercanvien ambdós bàndols. Un cop més, amb molta injustícia de cara al poble palestí, que, com sempre, es veu acorralat i amb molts menys recursos que els israelians, i això queda reflectit en el nombre de víctimes que té cada cantó. Evidentment, cap acte de violència està justificat, però és del tot normal que els habitants de Gaza es vulguin defensar amb els recursos que trobin.

Foto: andes.info.ec

Tota guerra és absurda, no val la pena perdre el temps matant a qualsevol del bàndol contrari, que segurament és igual que tu i té família, una persona que no té la culpa d'aquesta situació desastrosa. Tot i així, aquesta guerra és encara més absurda, i és que qui controla tot el que passa són dos països que no protagonitzen la batalla: Egipte pel cantó palestí i el totpoderós Estats Units a favor dels israelians. Tot per interessos de diners, interessos polítics, interessos dels que només gaudeixen els més rics, els multimilionaris i que provoquen guerres com aquesta on qui moren són els civils.
He decidit recuperar un poema que vaig fer l'any 2009 i que vaig presentar al concurs d'aquell mateix any per Sant Jordi de l'Anxaneta, on vaig guanyar amb el següent text a favor del poble palestí i en contra dels atacs abusius de les forces israelianes:


Notícies des de Gaza


Homes separats per armes,
pobles envaïts per bombes,
país tallat per l'espasa,
són notícies des de Gaza.

Sento pena, ràbia i fàstic
i tot m'omple de tristor,
sembla pensat per un ase,
són notícies des de Gaza.

Terra de fills sense pares,
lloc de pares sense fills,
famílies sense casa,
són notícies des de Gaza.

Es veu tot de blanc i negre,
el paisatge de dissort
destruït tot per la brasa,
són notícies des de Gaza.


Només em queda afegir que ja n'hi ha prou d'aquest color, un color en escala de grisos. NO a qualsevol guerra, SÍ al diàleg i SÍ al Dret a Decidir del poble palestí, sotmès a una repressió injusta.

diumenge, 18 de novembre del 2012

Agafem-nos

...i ben fort, que això promet una batzegada important.
D'aquí a una setmana justa, els que podeu fer-ho, anireu a votar (almenys això espero). El diumenge que ve viurem una de les nits electorals més importants en la història de Catalunya, on el poble demostrarà què vol, encara que cada partit vengui les seves mentides per guanyar vots. Guanyarà l'Artur, però ho farà amb majoria absoluta? Passarà a ser tercera força el PSC? Entrarà la CUP al Parlament?
Composició del Parlament segons el sondeig de GESOP per a EL PERIÓDICO. EL PERIÓDICO

Hi ha mil preguntes a fer sobre els resultats, però abans ens hem de preguntar qui us convenç més per rebre el vostre vot. I poca broma, que el dret a votar és molt important i està infravalorat en aquesta societat. Cada vot compta, un grapat de vots pot fer canviar escons i moure tot el panorama. Avui he decidit fer un repàs dels programes dels principals partits polítics que es presenten a les eleccions del dia 25, però no m'he basat només en el que ells diuen que faran, sinó també en els punts que els desfavoreixen. Així doncs, he preparat personalment els següents muntatges amb sis punts sobre cada partit. Els tres primers són amb els que poden aconseguir més vots segons els interessos dels diferents grups de votants, i els tres darrers amb els que cal pensar abans d'enviar el vostre vot als candidats o candidata.
*ordre dels partits segons els escons que se'ls atorguen els sondejos.


Així doncs, cada partit té els seus pros i els seus contres, ara és feina de cada votant de valorar què pesa més a l'hora de destinar el vostre vot. Jo ja tinc clar a qui votaria el proper diumenge, però no ho faré públic encara perquè no sembli que amb els muntatges de fotos que he fet en aquest post hi he barrejat la meva opinió amb la realitat. Penseu bé quin és el vot que us identifica i exerciu el vostre dret a dir què voleu pels propers quatre anys. Si no ho feu, després no vull sentir ni una queixa en quan no us agradi qualsevol reforma. Votar és opinar lliurement.
Fins aquí arriba el meu repàs anterior a les eleccions autonòmiques del 2012, ja que el proper escrit, que es publicarà dimecres, ja tractaré algun tema diferent. Fins llavors, salut!

diumenge, 11 de novembre del 2012

Benvinguts al festival

Senyores i senyors, benvinguts a la enèsima campanya electoral, un festival de mentides i promeses, després de demostrar-se que res es pot prometre, i sinó mirin el cas de Rajoy, que avui en dia està jugant al món al revés.
Independència, federalisme, Espanya. Aquestes són les principals paraules que portem sentint des del setembre i que no pararem de sentir en els propers dies de campanya. Però no tot és aquest debat, cal recordar la horrible i desastrosa crisi que estem patint, el tema dels desnonaments, els bancs, els serveis socials, la corrupció, i molts altres temes són també als programes electorals, però en segon pla. Tots van amb el mateix tema a la boca, però si ens empanem només en aquest tema no tirarem endavant ni com a comunitat autònoma ni com a estat.

Foto: Catalonia is not CiU

Aquest cap de setmana he tornat a una trobada de joves en la que hi participàvem joves d'esplais de Cardedeu, Canet, Alella i Mataró i una de les formacions que vam fer va ser sobre democràcia i el funcionament del sistema actual, des d'un punt de vista imparcial, que va acabar amb un interessant debat entre tots nosaltres. Un dels temes que vam tractar sobre la manera en què funciona el nostre país va ser la memòria curta del poble, és a dir, que avui en dia la majoria dels que podreu votar a les properes eleccions no recordeu les retallades impulsades per Mas, com l'euro per recepta o les reduccions de personal que han acabat amb tancaments de centres socials, sinó que només penseu en els últims tres mesos, en els que el senyor President (o messies, segons les fotografies de la seva campanya electoral) només ha parlat d'independència i d'aquesta com a solució de tot. També hem parlat de la participació a qualsevol elecció, arribant a la conclusió de que abstenir-se o fer un vot nul és no estar a favor de la democràcia i votar en blanc és estar a favor de la democràcia sense trobar un partit que et convenci. Així doncs, aquesta abstenció massiva que hi està havent en els últims comicis ens el podem prendre com que moltíssims habitants no estan interessats per la democràcia o bé hi estan en contra, la qual cosa significa un greu problema, i és que la gent no creu en el sistema actual, encara que tampoc s'ha trobat un altre sistema estable sense ser una dictadura per fer funcionar un país. Dóna molt a pensar.


Amb tot això vull dir que la campanya electoral són unes setmanes, més aviat mesos, en què els partits polítics intenten fer-se seus els bancs amb promeses que els beneficiïn, encara que no ho expliquin al programa, i així aconseguir diners per fer-se un lloc als mitjans de comunicació, que funcionen amb qui té més diners. I com a (espero), futur periodista, em sap molt greu que no existeixi una premsa totalment imparcial. Clars exemples en són TV3, TVE, La Razón, El País, etc.
Aquest no és el sistema que hauríem de tenir, un sistema molt ben plantejat des d'un punt de vista inicial, però no tant maco als despatxos, on els diners, un cop més, mouen el món gràcies a la famosa dita: Feta la llei, feta la trampa.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

¡Ai Mas, hay más!

Un home que li agrada estar en batalla contínua, però a la seva manera: paraules planificades i ben pensades,  temes dels que no parla, fent campanya on no toca i prometent el que no pot prometre.
Està molt bé això de ser el president que dóna un cop de puny a la taula per defensar el que milions de catalans volen i reivindiquen, de no deixar que ens espanyolitzin, de castigar al govern federalista quan aquest pretén ridiculitzar-nos, de defensar les competències que ens pertanyen i de fer-se sentir internacionalment per impedir qualsevol tonteria de Rajoy i els seus. Tot això és molt maco, però no podem resumir una legislatura de dos anys parlant només de l'últim mes i de que CiU s'ha fet seva la independència i el discurs catalanista i pro-independentista.

La legislatura ha estat més curta del que és habitual, però no per això ha deixat de fer-se llarga i intensa, i prenguem-nos-ho amb calma, que quedaran quatre anys més a partir de les eleccions. Quatre anys en els que ningú ens promet que no hi hagi més retallades, o que si la situació econòmica millora ens tornin el que ens van prendre amb els altres ajusts. És cert, ningú pot prometre res: ni deixar de retallar, ni donar-nos uns serveis socials com els que teníem després d'anys de lluita dels sindicats, però ep, tampoc se'ns pot prometre la independència!
Seria convenient que recordi que per culpa del senyor President i el seus súbdits tenim els hospitals a vessar i amb llistes d'espera quilomètriques amb malalts que moriran per no ser atesos a temps, una educació amb aules plenes fins a la bandera amb alumnes seient al terra i professors amb un 33% més d'hores guanyant un 30% menys del que cobraven abans, és a dir, que els alumnes reben menys atenció del professor i aquest no pot fer la seva feina com cal. "Al meu temps érem cinquanta alumnes a l'aula i no passava res", he arribat a sentir. Doncs miri vostè, justament ens estem queixant de que no volem que els alumnes estudiïn com s'estudiava en ple franquisme i que es destrossin els avenços que s'havien aconseguit. També estaria bé que recordi que els centres de menors i d'atenció a malalts reben menys subvencions i no poden acceptar al mateix nombre de persones al no tenir prou assistents per atendre'ls.


Tot això el mateix govern que va pactar amb el PP, sí, sí, amb el PP! El mateix que ara critiquen per guanyar vots el proper 25 de novembre. Aquest ha estat un govern que s'ha contradit a sí mateix i que ha mirat pels que tenen diners, tal i com la dreta fa. Que no ens enganyin amb un discurs independentista i convergent, que ells són la dreta catalana. També he sentit que "votar CiU seria el vot útil", per què? Hi ha més partits independentistes en contra de les retallades com ICV-EUA i partits independentistes que no pactarien amb el PP, com ara ERC. La independència no és seva, i Catalunya tampoc ho és, perquè tal i com diu una exitosa campanya que corre per internet: Catalonia is not CiU!


Senyor Mas, ¡que hay más! No només el discurs catalanista és el que descriu el seu partit. No ens enganyi i expliqui'ns si ens retallarà a la següent legislatura, si intentarà arreglar els problemes que el seu propi govern ha provocat i no només si hi haurà referèndum!
Allà vosaltres, els que podeu votar, el dia 25 de novembre. El nostre futur, independent o no, és en joc en molts àmbits.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Deu

Aquest mes, octubre del 2012, fa deu anys que vaig entrar per primera vegada a l'Esplai Garbí. Sembla mentida que deu dels quinze anys que tinc els hagi passat sent garbitenc, no puc pensar en fets de la meva vida i que no em vingui un record, sempre dolç, de l'esplai.
Vaig entrar el 2002 amb ben poques ganes, encara que no vaig trigar gaire a descobrir que aquelles tres hores setmanals on jugava amb nens i nenes de la meva edat eren molt millor que mirar la tele o no fer res. Aviat em vaig endinsar amb ganes en aquest món màgic on és fàcil riure i passar-s'ho bé dissabte a dissabte i amb les colònies i campaments, experiències lluny de la rutina i l'avorriment. A l'esplai he crescut i m'he format, he estat educat i m'han ensenyat valors essencials com el respecte, a més dels drets dels infants i humans. He après, des de petit, a viure i conviure, a compartir i a conèixer, a ser qui vull ser.

Amb el pas dels anys he conegut molta gent amb moltes ganes de fer esplai, algunes que he tingut la sort de retrobar-m'hi amb motiu dels 35 anys del Garbí, d'altres que encara cada setmana veig, i alguns que han arribat a ser gent important per mi. Recordo quan vaig arribar-hi, que el grup de joves, Tramuntana, encara no eren monitors/es, i més endavant ja van ser-ho i avui en dia segueixen la seva vida des del punt en que no tot es pot compaginar. És maco veure aquest cicle, i tenir la sort de tornar a veure Tramuntana, però aquest cop com a actual i nou grup de petits a l'esplai. I és maco també veure com, poc a poc, els que eren companys d'altres grups han passat al monitoratge, que és on pretenc arribar d'aquí a un temps.
Anar a l'esplai no és aparcar als nens, ni és dur-los a l'escola. Anar a l'esplai és obrir les portes als infants perquè gaudeixin de grans estones amb d'altres nens i nenes que acabaran sent amics seus, possiblement per molts anys, tal i com m'ha passat a mi, que avui en dia segueixo anant-hi amb ganes per trobar-me amb gent increïble amb la que rius, parles, descobreixes i gaudeixes. Igualment pel fet de fer sortides de varis dies, no és enviar als nens fora de casa, sinó regalar-los dies, siguin dos, cinc, o deu, en els que conviuran amb companys amb els que podran compartir grans estones.

Intercanvi internacional d'acollida 2010.

A Les Esmandies hi he jugat hores i hores, però també arriba un punt en què els jocs ja no és el que t'agrada, i a l'esplai aquest canvi l'he viscut amb monitors/es que han dedicat el seu temps lliure a preparar-nos, perfectament, activitats més enfocades a les nostres preocupacions, a la nostra opinió, a la nostra edat. Això és el que demostra que l'esplai és obert a tothom, als infants i als joves.
Cançons, excursions, colònies, campaments, trobades, un intercanvi internacional, jocs, activitats, tallers, amistats, valors, natura, educació... són moltes les coses que m'enduc del que, de moment, ha estat el meu pas per l'esplai. I espero que la meva història, de moltes pàgines, viscudes a l'esplai encara li quedi força espai per anotar-hi les vivències que encara em queden amb el Garbí.

Només puc agrair-vos-ho.

Esplaiada, trobada general d'Esplac 2012.

dijous, 20 de setembre del 2012

Menys reflexionar i més actuar

A l'espera de l'inici de la manifestació, centenars de milers de persones observen una torre de castellers al passeig de Gràcia amb la Gran Via.
Imatge de l'11 de setembre d'enguany. | El Periódico

Després d'un mes sense escriure al bloc, el panorama polític ha canviat molt. S'ha passat de parlar de si l'Església hauria de pagar l'IBI, de la borsa i la prima de risc, retallades i d'altres per parlar d'un altre tema també important: la independència.
Suposo que molts/es ho sabreu i d'altres ho haureu llegit, jo estaria a favor de la independència de Catalunya en el cas de que els catalans i catalanes així ho volguéssim. I crec que els habitants de Catalunya van parlar clar i, sobretot, català el passat Onze de Setembre a la Marxa per la Independència que amb molt d'èxit va convocar l'ANC. Una marxa que, suportada amb les enquestes d'El Periódico i d'El País, que deien que la majoria de catalans volen un estat propi i que la majoria d'espanyols acceptarien la decisió respectivament, va aplegar dos milions de persones pels carrers de Barcelona, un fet històric amb un potent clam per aconseguir en un futur, esperem que no molt llunyà, un referèndum vinculant perquè els que realment ens veiem implicats amb el tema (els catalans i catalanes i no la resta) podem exercir el dret a decidir. Un dret que potser la Constitució no vol contemplar, però algú pot esperar que quan es fa una constitució dins d'aquesta posi: si una regió del país es vol independitzar, que ho faci lliurement? No, és obvi que quan un país recrea les seves lleis no pensarà en que algun territori vulgui abandonar-lo. I exemples clars en són els últims països europeus que s'han independitzat, com ara Eslovàquia, Montenegro o Kosovo, entre d'altres, ja que des del 1905 són 25 els que han aconseguit ser lliures.

La marea d'estelades cobreix els carrers de Barcelona clamant per la independència de Catalunya.
Imatge de l'11 de setembre d'enguany. | El Periódico


I ara tota aquesta gent de Madrid, a part del PPC i el PSC (que cada dia és més PSOE), s'han oposat rotundament a deixar-nos ser lliures, i no dic pas que em sorprengui, però trobo bastant fort que des d'un principi ni se'ns vulgui escoltar després de la força i unitat que hem presentat com a nació. Tots ells ens estan intentant acollonir dient-nos que no sobreviuríem i que la nostra prima de risc es situaria als 1.500 punts, però ningú parla de que ells deixarien de cobrar els 16 mil milions d'euros nostres cada any, i aquí és on entra el tema del pacte fiscal. Si el té Euskadi i tots sabem que Catalunya dóna desproporcionadament més del que rep, per què no tenim dret a tenir-lo? Per què Mariano Rajoy va dir abans de conèixer al cent per cent de què anava el pacte que el senyor Mas li presentaria que no acceptaria aquest acord? Està clar, perquè ells ja viuen bé de tot el que els paguem.

Potser el que està fent el President és electoralista, ja que es rumoregen possibles eleccions anticipades i va de lluitador pels drets de Catalunya, però cal dir que no deixen de ser això: drets, uns drets que ja hem dit que volem. Només volem ser lliures. També cal dir-li al President que no és moment de reflexionar, sinó de seguir actuant. I ja que parlem d'eleccions, que es prepari el PSC a buscar un candidat que no doni ganes de dormir i que doni força a la rosa i el puny i també a la paraula Catalunya i miri menys a Madrid, un candidat amb esma, si us plau, no com Montilla o com el senyor Navarro.
Només em queda dir que visca Catalunya lliure, si Catalunya així ho vol! Torno a ser aquí per donar canya al bloc, així que em veureu per aquí sovint. Ens veiem :)

divendres, 10 d’agost del 2012

Així no

Abans d'ahir, a diferents punts d'Andalusia, es van produir dos robatoris a dos supermercats. Membres de vàries associacions i sindicats van entrar en massa, van omplir diferents carros i van marxar sense pagar cap producte, suposadament, per donar-ho a la gent que no té aliments.

Moment del robatori a Écija, jutgeu vosaltres mateixos/es. | Canal Sur Noticias

Com amb tot, aquests fets es poden mirar des de diferents punts de vista. Està molt bé que un grup vulgui donar menjar a la gent que no se'l pot permetre, i està molt bé que animin i pressionin a les grans superfícies a fer donacions a ONGs, però aquesta no és la manera de fer-ho. Si vols donar menjar, fes com molts/es fem amb Càritas, que comprem el menjar i el duem a un punt de recollida. I si vols que les empreses donin, fes una campanya, escriu cartes als directius i pressiona sense violència per aconseguir-ho, però no pressionis físicament i amb força a una caixera que només està intentant fer la seva feina com cada dia. Calia fer plorar a una noia que deu estar patint la crisi igual que la majoria? Jo crec que no.
No negaré que els supermercats podrien ser més solidaris, però també he de dir que Mercadona, un dels dos supermercats robats, va ser l'empresa que més va créixer a Espanya l'any passat, creant 6.500 llocs de treball, una dada impensable amb la crisi que portem a sobre i que avui celebra el seu cinquè aniversari, des de que Lehman Brothers fes caure definitivament als Estats Units i l'efecte dominó arribés a moltíssims països del món, un d'ells Espanya. Vaja, que una empresa que aporta riquesa i llocs de treball al nostre país (no com Zara, que només guanya fora del país) no té la culpa, tot al contrari, se li ha d'agrair.

Membres del SAT que van participar a un dels robatoris | El Mundo

Tots i totes sabeu que simpatitzo molt amb el Moviment 15M, les accions contra les retallades i les accions que intenten canviar els problemes del món, però en aquest cas no donaré suport a un acte que és un delicte en tota regla, ja que han robat. Sí a les donacions, sí a ajudar a qui menys en té, sí a apretar als que més en tenen, però no d'aquesta manera. I sí, és cert que els que hi van participar han estat detinguts i Urdangarín  i molts més corruptes segueixen lliures quan no ho haurien d'estar, però això no és excusa per poder cometre tants delictes com vulguem, per molt injust que sigui.
Hi ha millors maneres d'ajudar a la resta, però d'aquesta manera no es fa, així no.

divendres, 3 d’agost del 2012

Santes 356

Tres-cents cinquanta-sis. Són els dies que queden per tornar a estar gaudint de Les Santes, i de ganes no en falten, però de moment podem anar valorant les que hem viscut aquest any.


De les Santes 2012 es pot destacar molt negativament una Nit Boja que aquest any es va veure dividida de mala manera per falta de ganes de pensar en la festa i canviar el lloc dels actes en comptes de buscar un deejay que posi música a la platja. També cal pensar en la ruixada, que no s'hi cap i et mulles més per la suor aliena que per la pròpia aigua que cau. Fora de la Nit Boja, però dins del dia 25, cal dir que, per molt d'acord que hi pugui estar, no calia dir "visca Catalunya lliure" a la Crida, ja que és un acte dirigit a tothom.
Ja al dia 26, bona iniciativa la de canviar la xeringada per l'Esquitxada de colors, en el cas de que això suposi un estalvi i una millor manera de gaudir de la festa. També en positiu s'ha de destacar la Tarda Guillada, tot un èxit de participació i cost zero on els més petits van poder gaudir de diferents actes pensats per ells i en el futur jovent de la Nit Boja.  A més, va aconseguir animar un Correguspira que sempre quedava com un acte mal col·locat i sense sentit al vespre del 26.

Fotos i muntatge: marti6.blogspot.com     Clic per zoom.

Del dia de Festa Major podem parlar de la sort que ha tingut el senyor Anglada de no venir a la Missa de Santes, ja que n'estic segur que n'hauria sortit escaldat i, per sort dels mataronins i mataronines, va fer que no veiéssim a cap regidor del partit feixista a cap acte oficial. S'ha de dir que el líder del partit d'ultra-dreta va dir que vindria, i va venir, però les fotos on surt és a un concert al Parc Central darrera un arbre, molt valent ell, com sempre. Positivament també hem de parlar dels focs i de la recuperació del Sarau, que l'any passat va quedar enterrat amb un discret acte de circ, que aquest any es va celebrar durant dos vespres.
El dia 28 va ser també força típic, amb música i pocs actes importants, però amb el que s'està convertint en un acte gran: el Ball de Dracs i els Requisits i el també multitudinari No n'hi ha prou.
El dia 29 és un dia força descafeïnat, amb ben pocs actes, però amb un acte especial per l'Àliga en motiu dels 25 anys de la seva recuperació on els regidors del PP no van assistir perquè el dia anterior al No n'hi ha prou s'havia cremat una bandera espanyola i ningú havia corregut a apagar-la com si li anés la vida, i per això van "castigar" a la gent de l'Àliga sense la seva presència en un acte especial per una de les figures més especials de la ciutat. Del 29 també es pot dir que va estar bé l'Enfigura't, ja que durant l'Anem a tancar era molt difícil aconseguir provar les figures i a la Plaça de l'Ajuntament es podia fer amb més tranquil·litat en aquells moments que no vols que s'acabi. I no és per ser tiquis-miquis, però l'Espetec final va començar amb deu minuts de retard i va durar un sospir, però no per això va deixar d'agradar. D'aquella nit també destaco "L'any que ve serà millor", una obra que ens va distreure i fer riure a mi i a la mare que em va parir i, encara que al noi del Tot Mataró que mai li agraden els espectacles tampoc li agradés, a mi em va semblar força bona.

Fotos i muntatge: marti6.blogspot.com     Clic per zoom

Resumint-ho, aquestes Santes han estat prou bé, inclús amb les retallades que s'han notat, per exemple, amb el nombre de petards a les cercaviles. S'han fet nous actes amb poc cost, i encara que encara s'hagi de millorar la Nit Boja, han estat unes santes que s'han pogut gaudir. Només em queda animar a la gent que es reuneixi al Racó de Santes que aconsegueixin coses maques i importants. Tal i com diu La Banyeta, no cal que discutiu sobre si donaran préssecs o nectarines :P
Espero que hagueu passat una bona Festa Major i que tingueu un bon estiu. El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir seguirà en línia amb un escrit setmanal durant aquest mes :) Bona setmana!

diumenge, 22 de juliol del 2012

Sentit comú

Cartell oficial de Les Santes 2012, fet per Agapit Borràs.

Ja tenim Les Santes a la cantonada, i com cada any, hi ha hagut polèmica amb el cartell. Aquest any l'autor, Agapit Borràs, ha decidit optar per un cartell fosc i insípid per representar la nostra festa. És cert que ha innovat en quant a donar textura al cartell, però la sensació que dóna amb  la seva obra és de fredor i avorriment, ja que els colors que ha utilitzat són apagats i el dibuix en el que representa les dues santes veiem que totes dues tenen cara d'adormides. També és cert que aquest pèssim cartell es pot comparar amb el penós programa que presenta l'Ajuntament aquest any, sense actes dirigits per la gent més jove i reprimint l'esperit festiu amb el Dúo Dinámico i intentant desmuntar la mítica Nit Boja separant-la en dos en comptes de buscar un espai alternatiu pel Desvetllament Bellugós, com ara el Parc Central Nou, un espai aparcat durant els dies de festa.
Ja podríem aprendre de pobles més petits com Vilassar de Mar, on vaig anar fa tres setmanes. Allà, un noi i una noia van explicar que la part que l'Assemblea de Joves del poble havia organitzat s'havia vist reduïda de tres nits a una de sola. És cert, va ser només una nit, però van saber trobar grups que van animar a moltíssims joves que vam anar als concerts. Aquesta assemblea va néixer fa pocs anys per organitzar activitats dirigides al públic d'aquesta edat, i això és el que ens acabarà obligant a fer l'alcalde Mora, ja que això del Racó de Santes no ho veig gens clar i no veig que hagin aconseguit canviar les coses, sinó que només s'ha parlat i proposat. Actuar és el que cal.

Imatge de l'exposició Santes 360º de l'Ateneu Caixa Laietana (Narcís Rovira).

Es pot fer perfectament una festa en temps de crisi i amb un pressupost minúscul, però per aconseguir fer-ho s'hi han de posar ganes, però també sembla ser que els qui manen a la nostra ciutat només tenen ganes de cobrar a final de mes, i és que encara espero que apliquin alguna mesura per millorar Mataró en el més d'un any que porten el timó de la ciutat. Dic que es pot organitzar una bona festa amb poc pressupost perquè totes les comparses que participen a la festa major ho fan sense cobrar, i hi ha molts grups maresmencs esperant la seva oportunitat per lluir-se davant d'un públic que vulgui festa, a més dels impressionants grups catalans, que no deuen cobrar com Estopa, Miguel Bosé o El Canto del Loco i que encantarien al jovent mataroní.


Durant el dia les activitats van adreçades al públic més jove i, aquest any, només una nit està (mal)pensada pel jovent, la nit boja. La resta de nits estan pensades per públic d'edat mitja o avançada (sense ànim d'ofendre a ningú) amb actes com el concert d'enguany o Requisits de Festa Major.
No costa tant posar-hi ganes, tots volem una bona festa i no tenim l'oportunitat de canviar les coses del programa ni decidir el cartell de Santes. Un any més demano concurs popular com el que organitza El Tot Mataró i que agrada molt, ja que són més originals que no pas els que es fan per encàrrec de l'Ajuntament,

dimecres, 18 de juliol del 2012

Fotos de martí6

Fotos fetes per mi i penjades durant els últims 30 dies a la secció Fotos d'aquest bloc!

Quan tot s'enlaira, toco els somnis de puntetes!

Valors del Garbí. #garbí35

Al pot petit hi ha la bona confitura. Queralbs, Ripollès.

No vull pagar la seva crisi! La Caixa de La Riera (Mataró).

Podran cortar todas las flores, que llegará la primavera aunque le toques los cojones. Queralbs, Ripollès.

El jardí de Can Torres!

dijous, 12 de juliol del 2012

En poques paraules

Avui es podrien dir masses coses, però he decidit que deixaré un fragment que vaig escriure dues setmanes abans de les eleccions generals i així podreu comprovar que ja us vaig avisar. A més, tres vídeos on asseguren que "apujar l'IVA és un disbarat", que "afectarà a la sanitat, la cultura i l'educació, que són molt importants" i, textualment, que ‎"La subida del IVA es el sablazo que el mal gobernante le pega a todos sus compatriotas que ya están muy castigados por la crisis". Avui tot això ja els hi és igual.
Gràcies, Mariano, per mentir i gràcies, Rubalcaba, per no defensar-nos com cal.

El proper president, que ja us avanço que serà Mariano Rajoy (tampoc crec que us sigui cap sorpresa), és el líder d'un partit que és més a la dreta que mai, fins i tot, més que a l'era Aznar, que ja és dir... El proper serà un president que, com ha fet el govern Mas, farà retallades en els equipaments públics i donarà facilitats als més rics del país (pura filosofia popular, però ara encara més accentuada), serà un president que farà que les 'mesures' de CiU facin riure. 
          Fragment de l'escrit "Suma't al seu canvi", publicat el 4 de novembre del 2011.

Amb això només puc dir: Rajoy Dimissió.

diumenge, 8 de juliol del 2012

Control X


El canvi que ha sofert el PP en set mesos.

No cal que us presenti al nostre estimadíssim president espanyol, en Mariano, ja que el coneixem prou bé després d'haver-se retractat ell sol durant els mesos de mandat que porta. No n'ha tingut prou apujant l'IVA que va prometre no pujar, retallant en sanitat, cultura i educació després de declarar que era el més important de la societat, ni tampoc abaixant les pensions i les ajudes als qui més ho necessiten. No, no va ser suficient. És per això que, no per sorpresa, ha anunciat que divendres que ve tornarà a ser un divendres negre d'aquells que fan tremolar a tota la península. Més IVA? Més peatges? Menys ajudes? Menys funcionaris? El que està clar és que a ell i als seus amics de FAES, on sap que ningú el criticarà perquè els rics d'Espanya tenen el cul salvat en nom de l'Europa merkelista.

Aznar amb Rajoy al campus de la Faes. EFE
Aznar, vertader president del govern amb el seu titella Rajoy. Foto: EFE

El més bo és que el Diari Ara diu que "Rajoy ha posat deures a les comunitats autònomes i a Europa". De veritat pretén que ens creiem que és algú a Europa? Un home que presideix un dels pitjors països econòmicament parlant i que per culpa seva ens han hagut de rescatar no serà escoltat per cap líder de cap país. I a les comunitats autònomes encara no ha aconseguit imposar-se, sinó que ha intentat enfonsar amb pitjors mesures a les que no governa el seu partit, gest molt lleig per part seva.
Vivim entre la catàstrofe i l'acudit, una situació produïda per una mala gestió dels populars amb el mando que prometien saber fer servir, però que usen pitjor que l'anterior posseïdor del mando, aquell que tant van criticar. I aquesta situació també la vivim per culpa dels qui ho permeten: els rics del país i l'oposició. Una oposició pèssima i muda davant de tal desastre nacional que no fa gests de protesta o d'intentar anar pel bon camí. Molts s'enfaden quan defineixo els socialistes com un partit de centre, però ells mateixos demostren ser-ho al no defensar als treballadors i al poble. No sento a Rubalcaba, no sento a tots els diputats del PSOE que tenen cadira al Congrés. Algú em pot dir per què? Noves reformes són en camí i la seva permissibilitat és el problema que deixa crear més problemes. Els qui saben fer d'oposició ja ho fan, i els votants ho han vist.
Així doncs, retalla que retalla. Rics més rics. Pobres més pobres. Tot cap a pitjor. Un cop més, PROU!
*Control X és la drecera en un ordinador per "retallar" un text o una imatge. També és l'eina de Rajoy per destrossar més el nostre país

dimecres, 4 de juliol del 2012

¡No hay dos sin tres!

No hay dos (problemas) sin tres!

La pura realitat. Foto: Blogger

Vivim en un país patètic. D'això fa temps que em vaig donar compte, però en les últimes setmanes molts i moltes m'ho han confirmat del tot. Són masses ja els problemes que tenim ara mateix, ho sé, però per tapar-los no desapareixeran.
El futbol ha estat sempre una gran festa per milions de persones, i m'hi incloc. També ha estat una gran eina utilitzada des de fa ja anys pels polítics i tothom que estigui emmerdat en qualsevol problema per fer oblidar temes que no interessen als qui controlen aquest món. Si no és així, que algú m'expliqui per què justament durant la final de l'Eurocopa es va anunciar quant costaria rescatar Bankia. Van aprofitar el moment en què a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, que van tenir un comportament fatal del qual us parlaré en el següent paràgraf, ja no hi havia lloc per parlar d'economia. Una actuació més que planejada i vergonyosa en un país governat per Merkel i els seus titelles.
Portada de "Superdeporte" de l'1 de juliol del 2012 (dia de la final de l'Euro 2012)

Sobre el comportament fatal dels mitjans de comunicació, he de dir que no ho podrien haver fet pitjor, i és que el mateix dia de la final els pocs diaris que parlaven dels greus incendis al País Valencià i a la Comunitat Murciana ho feien amb un simple titular com qui parla de quina pel·lícula faran aquesta nit a la tele. Inclús el dia següent, amb un nou incendi en marxa per culpa d'un llamp i amb desenes de milers d'hectàrees arrasades pel mateix, només dedicaven les seves portades al patriotisme futbolístic. Inclús, i ja el més denigrant per part dels periodistes, un diari va utilitzar el foc de València per donar ànims a la roja (foto). Portades que no haurien de ser pròpies d'un diari en un país que no va bé i que, en teoria, té prestigi, com La Razón, que titulava "Viva España" mentre 1.850 efectius treballaven hores i hores per apagar uns focs que han fet molt i molt de mal. Tampoc es queden curtes les portades dels informatius de les cadenes, de les que només se'n salva TV3 perquè va començar els titulars amb aquestes dues notícies, molt més decisives i importants per tots i totes. Llàstima que aquest xollo no pugui durar fins les olimpiades, no Mariano?
Ara bé, cap diari va parlar de les primes que s'han embutxacat els jugadors de la selecció espanyola: 300.000€ lliures d'imposts per cap, a més del sou extra per Del Bosque, del viatge de Mariano Rajoy i del Príncep d'Astúries i tota la seguretat que els envolta. Tot això pagat amb diners públics, amb els nostres diners, amb l'IVA. Sí, sí, aquest IVA que ens van apujar fa uns mesos i que tornaran a pujar en els propers. Aquest mateix impost se l'estan gastant amb xorrades així de grans, a part de milions d'inutilades que tenim aquí.
Foto que ja vaig fer servir fa quasi un any en un escrit. Muntatge: marti6.blogspot.com

Per si de cas, jo no aniria presumint de ser espanyol, sobretot perquè només quedem primers en futbol i en problemes que semblen no importar als qui controlen el país. No és el mateix que els jugadors blaugranes cobrin per guanyar la Champions, ja que això ho paga una entitat privada finançada amb diners dels seus socis, però aquí tots som socis, ho vulguem o no.
Deixem de banda si vaig amb la selecció o no, i és que tots aquests problemes existeixen tant si mires o animes a la roja o no. Un cop més, em sap greu que ho hagi de repetir tants i tants cops, PROU!

dimecres, 27 de juny del 2012

Poc a poc

Gràfic: El Periódico - Dades: GESOP

Porten sis mesos ocupant els seus càrrecs. És cert, ho torno a dir, que l'herència que van rebre no era gens bona, però la que deixarien ells ara mateix és molt pitjor, ja que, només ho recordo, ens han enviat a la ruïna havent de demanar un rescat i aplicant mesures que només porten problemes als qui menys n'hem causat: els ciutadans. No em posaré a fer una llista de totes les vegades que ens han enganyat ni recordaré que alguns ja vam avisar que les coses només podien empitjorar amb Rajoy al mando del país, avui només em basaré amb dades certes en comptes de pensaments propis a l'hora d'opinar.
El Periódico publicava dilluns el baròmetre del GESOP, on es pot veure clarament que el Partit Popular perdria la majoria absoluta si avui en dia es celebressin eleccions. Per sort, ja que en els dos últims baròmetres havien perdut molt pocs punts amb tot el que ja havien fet contra el poble en tant poc temps. La gent comença a reaccionar. I és cert que encara guanyarien les eleccions per moltíssim davant de la resta de partits, però això no és qüestió de que passi més temps, sinó de que el senyor Rubalcaba comenci a exercir de cap de l'oposició com cal, parlant clar i dient què és el que el poble vol i què no vol. Almenys aquest és el paper que un cap de l'oposició hauria de dur a terme, i encara més quan el propi president no fa bé el seu. Però no, aquí són pocs els que parlen clar i tenen veu a un parlament. Tots ells cobren i no fan res per aconseguir alguna cosa, encara que sigui demostrar el sentiment o pensament del poble.
Gràfic: El Periódico - Dades: GESOP

Serà per això que Izquierda Unida aconseguiria quasi duplicar el nombre de vots que va rebre fa tant sols uns mesos? Sincerament, crec que sí. Està arribant una nova força política amb importància, així que més els hi val als dos grans posar-se les piles per fer mèrits i arribar a acords que ens ajudin a sortir d'aquesta eterna crisi que ens té atrapats i ens manté allunyats d'Europa, fet que no interessa i que no ajuda gens a millorar. És un cercle viciós que interessa a Mrs. Merkel i companyia, ja que Espanya queda en mala posició i la confiança en altres països creix, com, de fet, és normal. IU s'està quedant amb els vots que els populars resten i que no confien als socialistes, que no s'ho curren gens i ho haurien de fer per propi benefici.
A més, amb la gran campanya anti-socialista que ha dut a terme el PNB per aconseguir el Govern Basc en els propers mesos, els ha sortit a compte per millorar de cara a les generals. El que trobo inconcebible és la pujada de vots d'UPyD, un partit de quatre gats que van renegar del PSOE i del PP perquè no van aconseguir un càrrec de lletres majúscules, però que són els mateixos que els dos grans partits espanyols.
En conclusió, el que estaria bé per cada partit és pensar més en el poble per part dels populars, canviar de cap de llista i plantar cara per part dels socialistes, que IU i ICV segueixin així, encara que ICV sigui un partit actualment adormit. Per part d'ERC, el millor que poden fer és tornar a canviar tota la plantilla de jefes i buscar gent d'esquerra que defensi realment Catalunya com en els vells temps de Carod-Rovira. I sobre CiU, més els hi val començar a parlar clar sobre les sentències anti-catalanistes i repensar-se bé les retallades i el co-pagament si volen renovar govern a la Generalitat.
El Gran Wyoming a Alcalá de Henares el passat divendres - Vídeo: tmc on Vimeo

Potser és hora d'escoltar realment a tothom si els més votats no ho fan. Les enquestes comencen a deixar clar que el canvi espanyol no comença amb el PP, sinó amb l'etapa post-pepera. Ja ha dit bé el Gran, molt gran Wyoming, que ha parlat clar com a conductor de "l'últim programa que no segueix sumís al Govern" i ha dit que "Rajoy no és el puto amo, sinó l'administrador" (vídeo).
Poc a poc, pas a pas, gra a gra, vot a vot, tot va canviant.

divendres, 22 de juny del 2012

Text, vídeo... i foto!


El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir va néixer fa cinc anys i deu mesos amb escrits sobre les meves vivències durant els caps de setmana amb l'esplai o durant la setmana a l'escola, però la cosa va començar a canviar fa ja un temps i vaig començar a escriure sobre temes d'actualitat relacionats amb política, economia, religió i molts d'altres temes dels que es parlen a la societat en la que vivim. Fa un temps, i aprofitant el començament del Moviment #15M, vaig iniciar-me amb el vídeo, un àmbit on hi tinc una idea que podria ser duta a terme en les següents setmanes i de la que ja us en parlaré per aquí. Tot i així, ara he decidit fer un pas endavant i mostrar-vos també una altra passió que tinc: la fotografia. És per això que hi ha una nova pestanya al bloc anomenada "Fotos", que és un enllaç a la meva pàgina de Tumblr, una xarxa social sobre fotos de qualitat, i això és el que pretenc fer. Una de les fotos que hi podreu trobar és un muntatge del got commemoratiu dels 35 anys de l'Esplai Garbí, que vaig inserir en l'anterior escrit sobre la celebració d'aquest aniversari.

Espero que gaudiu de les fotos que aniré penjant, i espero que en siguin moltes!

diumenge, 17 de juny del 2012

#garbí35

 Gots de record de la celebració dels 35 anys | Foto: www.marti6.blogspot.com

I el Garbí en va fer 35!
Ahir el centre de Mataró es va veure envaït per la gent que ens estimem aquest esplai. Va ser un nou moment especial i històric per l'esplai, que amb l'ajuda de monitors i ex-monitors van organitzar una festassa digna d'aniversari.
Tot va començar a la tarda, després de dies i hores de preparació, amb una gimcana oberta a tothom pel centre de la ciutat amb activitats relacionades amb l'esplai. Aquesta va acabar amb un berenar de coca i sucs. Ja amb moltes samarretes de l'aniversari garbitenc vam ballar el flashmob que fa mesos que assagem a l'esplai i que vam mostrar a tothom amb l'energia que ens aporta l'esplai, que n'és molta. Després de ballar, riure i que ens gravessin fent-ho vam descansar una mica.

The Pepote's Band actuant a la #garbí35. | Foto: www.marti6.blogspot.com


Després de sopar vam recordar els moments viscuts al Garbí amb "The Pepote's Band", un grup d'antics monitors de l'esplai que van cantar les cançons que tot garbitenc ha de saber. Tot seguit, i com quan vam celebrar els 30 anys, La Coixinera va animar la festa i ens va fer ballar amb les seves animades cançons i amb la seva versió de la cançó de l'esplai. Per acabar la nit, Yesman DJ's van acabar de fer-nos ballar sense parar amb música de tot tipus.
Això va ser el que va passar segons el programa, que va estar molt bé, però el millor de la festa d'ahir va ser l'esperit garbitenc que va tornar a unir vells amics que feia temps que no veia, tots els que érem allà hi érem per un motiu comú: l'esplai Garbí, molt important per gent que va venir-hi. A més, va ser un dia per unir l'esplai i demostrar què és per nosaltres l'esplai. Tot molt ben preparat amb moltes ganes i afecte i trobades i xerrades improvisades que van amanir el dia convertint-lo en un dia grandíssim.

Monitors/es i ex-monitors/es encenent espelmes | Foto: www.marti6.blogspot.com

Nens i nenes, antics garbitencs i garbitenques, ex-monitors i d'altres que van voler unir-s'hi vam fer dels 35 anys una celebració especial i màgica en la festa major del 2012. Són aquestes les coses que em recorden per què vaig a l'esplai, les que m'animen a seguir-hi amb moltes ganes i a ser viure'l amb un somriure. Ho dic sempre, l'esplai és un estil de vida amb uns valors únics i on hi vius experiències increïbles de la teva vida, on hi coneixes gent, on aprens a créixer, on la por i la vergonya es perden, però sobretot, on hi vius grans moments com els 35.

Ara encara queden Campaments, però no tinc cap dubte de que el setembre hi tornaré, ja per desè curs, a seguir gaudint com només l'esplai sap fer-te gaudir.

m1tv se'n va fer ressò i va entrevistar a dues monitores | Foto: www.marti6.blogspot.com


Samarreta de celebració dels 35 anys.