Contradiccions

Ahir, la molt estimada vicepresidenta del Govern espanyol va dir el següent:

"La violencia es una línea que nadie debería matizar ni escatimar condena."

Va dir aquestes paraules referint-se als violents que van carregar-se la manifestació de dissabte passat a Madrid, on dos milions i mig de ciutadans i ciutadanes van unir-se després de dies de caminades per dir-li als de dalt que ja n'hi ha prou. Aquests, els de sempre, van fer oblidar el missatge que sent la població. La culpa, probablement, també la tenen els i les periodistes que van preferir obrir els seus noticiaris o diaris amb aquesta notícia en comptes de la que van protagonitzar centenars de milers de persones a la capital madrilenya. També ho deia per la comunitat estudiantil que vam fer vaga dimecres i dijous, reclamant el que el govern del qual aquesta senyora forma part ens ha robat.

Sigui com sigui, la senyoreta Soraya Sáenz De Santamaría estava indignadíssima per aquells successos. Però no va voler parar a reflexionar sobre la brutalitat policial que els i les manifestants es troben cada dos per tres. No li va venir al cap el desallotjament del 15-M, on centenars de persones, assegudes al terra, sense armes i sense mostrar-se violentes van ser apallissades per les porres i les pilotes de goma de la policia, de la seva policia. I com aquesta, centenars de manifestacions on famílies senceres, gent pacífica i sense males intencions, pateix aquesta brutalitat per estar reclamant els drets que li han tret. Tampoc va parar a pensar en les persones que aquell mateix dia van haver d'anar a l'hospital després d'haver sofert la violència dels que, en principi, es cuiden de la nostra seguretat.

Foto: madrilonia.org

No justifico cap agressió ni cap acció violenta, però ni de les persones que ens manifestem ni de la policia. Perquè ells també fan les seves vagues i demanen els seus drets. Ells també aniran a l'atur en algun moment. Ells també tindran una pensió patètica. Ells tampoc tindran una sanitat digna ni una educació pública i de qualitat per als seus fills i filles. El dia que surtin al carrer, tant de bo es trobin amb el que es troben tantes persones pacífiques. I reaccionin. I obrin els ulls. I s'uneixin a un canvi de sistema.

I no, no justifico la violència, de cap tipus. Però ja n'hi ha prou. No pot ser que sempre siguem els ciutadans i ciutadanes qui perdem la batalla de la repressió. No pot ser que sempre tinguin la raó a cop de porra. No pot ser que mai perdin la batalla (que tant de bo fos verbal). No pot ser que mai, després d'una manifestació, no es parin a pensar en quin país vivim. I no per les persones que ens manifestem, sinó per com ens estan deixant el panorama aquells que fan el que volen amb nosaltres i només ens deixen participar un cop cada quatre anys. Mentrestant, ens retallen l'educació i ens ensenyen que els problemes s'arreglen a pals. Així anem.

Foto: DRY Jaén

Sáenz de Santamaría no s'ha aturat a pensar en que, potser, el problema no som nosaltres, sinó ella i els seus, els mateixos que volen aprovar una llei quasi franquista que no ens deixaria pràcticament. manifestar-nos. I nosaltres no ens hem aturat a pensar en que el Govern treballa per nosaltres, i no a l'inrevés. Que nosaltres tenim el poder. Que una democràcia participativa seria una democràcia real. I, per por, callem, ens quedem a casa, ens unim a la majoria silenciosa que Rajoy i els seus volen.

Sense violència, amb la paraula, amb el poder de la democràcia, el poder del poble, jo m'apunto a fer una revolta de primavera com la que proposa Txarango al seu nou disc:

Veniu amb mi?

Al núvol de Gallardón

Hi havia una vegada, en un núvol molt lluny de la realitat, hi vivia un home molt generós i entregat als ciutadans del seu país natiu. Es deia Gallardón, i de tant en tant passava algunes estones a Espanya, on cada dia que hi baixava es topava amb hippies bruts que l'increpaven per les seves polítiques. El pobre Gallardón, que només seguia el que li deien els seus amics de l'Església, havia oblidat que fora del seu núvol els seus amics íntims no podien decidir sobre les lleis, com havien fet amb el difunt Caudillo.
Un dia, com a bon amic, va deixar que els seus amics decidissin per sobre del poble al qual governava. I el pobre Gallardón, que era tant generós i només volia compartir els seus ideals a través de la imposició, es veia cada cop més increpat pels malèvols i radicals hippies, que tenien la terrible idea de voler decidir sobre el seu cos sense demanar opinió a l'Església. Ell, que imposava la seva opinió sobre 47 milions de persones, ja no sabia què fer per convèncer a tothom, així que va parlar amb un amic seu, en Mariano, i aquest va decidir ajudar-lo obligant a tots els seus companys i companyes de partit, inclús els que no hi estaven del tot d'acord, a votar a favor de que en Gallardón quedés bé amb l'Església.

I així va ser com Gallardón va tornar al seu núvol, oblidant-se dels hippies bruts i de tots els problemes que havia creat amb la seva imposició. I és que ell, no volia saber-ne res de les dades que diuen que 47.000 dones moren anualment en avortaments clandestins, que quan es restringeix l'avortament segueix havent-hi el mateix nombre d'interrupcions d'embaràs, que amb la nova llei serem tant poc lliures com Sudan, ni ha volgut escoltar als i les professionals del sector, que ja han dit que aquesta llei no ens durà res de bo, ni tampoc a les associacions de dones, que són les que ho pateixen.
Colorín colorado, los derechos se han acabado.

Us deixo un vídeo molt interessant sobre l'avortament. Dura menys de cinc minuts i val molt la pena.

Fins ben aviat!

Tornem-hi

Els últims mesos, el Bloc d'en Martí i la mare que el va parir ha estat abandonat. Després de vàries setmanes pensant en el retorn, avui es fa efectiu. Vaig deixar d'escriure amb un panorama polític i social força pessimista, i a dia d'avui tot segueix allà mateix, per no dir pitjor.

El gener sempre és un mes previsible. Tot s'encareix mentre els mateixos que apugen els preus ens volen fer creure que aquest any serà un any inoblidablement bo. El 2014 no podia ser menys i ha succeït: Mas ha encarit el transport públic, els peatges i l'aigua, mentre que Rajoy ha apujat la llum i el gas per enèsima vegada. Això sí, ho han fet escudant-se en falses dades.

El president de la Generalitat ens feia creure que s'abaratien alguns peatges, però s'oblidava de dir-nos que només s'han abaixat els preus pels usuaris amb tele-tac. A aquests usuaris els han baixat molt les taxes, però a tots i totes, Artur Mas, ens ha apujat l'aigua un 5%, que se sumarà al cànon de l'aigua que s'aplicarà el proper mes de febrer. Sobre el gas, s'apuja un 0,2%, que sembla ben poc, però recordo que els pocs que treballen els estan baixant o congelant els sous, i qui no treballa algun dia se li acabarà l'atur si no té la sort de trobar feina. Això sí, no oblidem el tema rei de cada any amb les apujades: el transport públic. Els bitllets de renfe de curta i mitjana distància, el metro, l'autobús i els ferrocarrils s'apugen una mitjana del 2%, mentre que la targeta de transport més usada, la T-10, s'apuja més d'un cinc per cent. Això sí, mentrestant anem fent que TV3 cada dia ensenyi empreses amigues del Govern i entrevisti durant minuts i minuts als seus presidents, sense que això comporti cap notícia.

Anem a Madrid. Sembla ser que hem de donar les gràcies a l'excel·lentíssim Presidente del Reino de España, Mariano Rajoy, que ens apugi la llum "només" un 2,3% el mes de gener, arribant al 70% total d'apujada de la llum en l'última dècada. Visca l'euro, i tant! I no dubteu que ens farà donar-li les gràcies de nou durant els propers mesos, ja que ha quedat demostrat que ell i el seu govern són les últimes persones en aquest món en les que podem confiar. El govern popular també ha decidit apujar els peatges de l'AP-7 i l'AP-2 un 2%, de la maneta de les apujades convergents. Però Mariano Rajoy va dient que la recuperació econòmica ja és aquí degut a l'abaixada de persones aturades durant el mes de desembre. S'ha de ser inútil per no saber que això ha estat per la campanya de Nadal.

Tots plegats ens estan enganyant com ho han fet sempre. I hem arribat a un nivell d'impassibilitat patètica. En qualsevol altre país, com en el seu dia Grècia o Egipte, fa no gaire Itàlia i actualment Ucraïna, ja s'haurien revoltat. Però no, això (encara) és Espanya, i sembla que haguem d'abaixar el cap mentre ens roben. Us recordo que ells, els polítics, han de treballar per nosaltres, i no per les elèctriques ni l'Església. Perquè, quan d'aquí a uns anys es jubilin, gaudiran de tot això mentre nosaltres pagarem una factura de la llum impossible per la majoria de llars obreres. D'una manera o d'una altra, estan corrompent el sistema.
Això sí, mentre escric aquest post, no paro de sentir anuncis de la Generalitat a Spotify. Per això hi ha diners, però per programes socials no.

Prou.

En dos anys

Fa dos anys, Televisió Espanyola era la més vista d'Espanya amb diferència. Tenia uns bons resultats al matí amb els Desayunos de l'Ana Pastor, una acceptable Mañana abans que la Mariló es tornés així, unes tardes bones sèries i programes amb rigor en quant a l'actualitat, uns informatius imparcials i de referència a nivell internacional, i unes nits amb bons programes d'actualitat, de curiositats, de reportatges, de sèries, de pel·lícules i de concursos que guanyaven a la competència.

Avui, dos anys després, la televisió pública d'Espanya estaria millor tal i com està la grega que no pas com l'estan deixant els homes de González-Echenique (del Partit Popular).

Van acomiadar a l'Ana Pastor, deixant quasi orfes els Desayunos. Han posat una periodista, de la qual no en dubto la professionalitat, però que la fan seguir un guió escrit segurament a Génova. La prova de la decadència està en que he triat un dia a l'atzar (divendres 1 de juny del 2012), quan Ana Pastor encara conduïa el programa. Aquell dia va aconseguir una audiència de 412.000 espectadors i un 19,9% d'audiència, mentre que un any després (dilluns 3 de juny del 2013), i amb el format de la nova presentadora, van haver-se de conformar amb 266.000 espectadors i l'11,5% d'audiència, és a dir, vuit punts i mig menys que amb Ana Pastor.

En segon lloc, han permès que Mariló Montero segueixi amb el seu programa matinal, que obté una audiència de 7 punts menys que les seves contrincants Ana Rosa Quintana i Susanna Griso. A més, aquesta presentadora ha rebut moltes crítiques pel tracte que té amb la gent que acudeix al seu programa, inclús amb algun company seu.

A la tarda, han deixat escapar la sèrie Amar en tiempos revueltos, que ha anat a Antena 3 i ha enviat les tardes de la cadena pública a nivells de mínim històric. Han volgut provar de aixecar-les amb programes iguals que el del matí, però òbviament no ha funcionat, i aquesta temporada ho estan tornant a provar amb programes que fa pocs anys van haver de retirar de la programació perquè no tenien audiència. No cal que us digui com acabarà.

I a la nit han decidit acabar amb programes com Españoles por el mundo, que encantava als espectadors. Entenc que no hi ha diners, però que algú m'expliqui per què també han canviat programes com l'històric Comando Actualidad, que des que el PP governa no parla dels grans problemes i preocupacions dels espanyols, sinó de les festes populars. També han deixat escapar a José Mota i Águila Roja i Cuéntame durant un temps.

En resum, TVE ha passat de ser la primera cadena en audiència, qualitat i rigor informatiu a ser la tercera en audiència, una qualitat molt qüestionable i un rigor informatiu tant prestigiós com el de La Gaceta. Però diuen tenir la recepta per rellançar la cadena pública: els toros! Sí, sí, tal i com ho llegiu. Televisió Espanyola tornarà a gastar-se els nostres diners en un espectacle de tortura en horari infantil. L'any passat ja van fer una cursa de braus i va tenir una audiència del 12%, per darrere de Sálvame (18,9%) i Ahora Caigo (12,4%). A més, més de 45.000 persones han firmat una petició perquè no es faci la transmissió de toros a TVE.

En quatre lletres: NO-DO.

Com diu, President?

Em decideixo per fer la bogeria que suposa repassar la premsa, i em trobo amb aquests dos titulars sobre com es gastaran els diners els governs català i espanyol:

Té tela, la cosa.

Com és possible que amb els temps que corren es gastin diners amb coses així? Ens estan dient que tinguem paciència i que confiem en el govern i la seva política econòmica, però ara es veu que aquesta, a part de retallar en serveis públics bàsics de la nostra societat, consisteix en tirar els diners en coses inútils. Estem parlant de molts diners que aniran a parar a un monument feixista i de molts altres que serviran per reprimir la poca llibertat d'expressió que queda. Senyores i senyors, a això li dic jo un govern d'ultra dreta.

El Valle de los Caídos va ser creat per enterrar-hi morts dels dos bàndols de la Guerra Civil Espanyola, però és evident que ha acabat sent un símbol franquista. Un símbol que, per desgràcia, és massa nombrat des que Rajoy & Cía són al capdavant del govern. Està bé que vulguin reformar-lo si es troba en mal estat, però la qüestió és que aquests 286.000€ seran usats per reformar la façana de la basílica i no per dignificar les osseres dels més de 33.000 morts que hi ha. I és que, com us deia, això és un govern d'ultra dreta, el que es preocupa més per l'església, per la superficialitat i per l'elit en comptes de les persones que tracten de sobreviure en l'estat econòmic actual.

Foto: xtec.cat

Per altra banda tenim les genialitats del Govern Mas. El mateix que ha retallat en sanitat, educació, cultura, serveis socials, la CCMA... decideix invertir en un camió que dispara aigua. Vol dir això que per ells és més important aquesta mànega que qualsevol necessitat humana? És millor invertir en un camió que es farà servir dos o tres cops a l'any que en els medicaments bàsics que els malalts necessiten diàriament? Doncs mireu, les dades parlen per si soles. També he llegit que aquesta mànega que pot provocar fortes lesions no substituirà a les pilotes de goma que han arribat a treure ulls. Llavors... puc saber per què s'ha comprat aquest invent? Digui que sí, President! Ja som a l'alçada de Turquia!

Foto: planetagea.wordpress.com

Quan he llegit aquests dos titulars m'ha vingut al cap una dona que va sortir aquesta setmana a 'El Intermedio' (La Sexta), explicant que lluitava per la investigació d'una malaltia rara. Els governs estatal i autonòmic no li han donat ni un euro per poder seguir amb aquesta investigació i és a punt de tancar el laboratori degut a que no podrà pagar als científics més enllà del mes d'octubre. Pensem-hi. Es gastaran un munt de milers d'euros amb coses com aquestes i no destinaran res a investigacions per malalties rares. És o no és vergonyosa, la política de dretes a la que ens tenen submergits PP i CiU?

Així anem.

Reset

Senyores i senyors, definitivament ens hem tornat bojos. Sí, sí, tots absolutament bojos. M'explico: vivim en un país on es veuen brotes verdes amb sis milions de persones aturades, on estem sortint d'una crisi quan cada dia 532 habitatges són desnonats, on els de dalt asseguren tenir la solució mentre els de baix ens quedem sense sanitat, educació ni drets socials, i on la gent es preocupa més dels realitys nocturns que de sortir al carrer a protestar contra aquesta bogeria col·lectiva. S'han tornat bojos al donar més importància a les multes de trànsit del dia a dia que a una infanta lladre, i també en el moment d'ocupar-se de canviar el nom de català a LAPAO i no de fer justícia amb les víctimes i familiars de l'accident de València o amb un partit que no aclareix com pagava sobresous quan era al govern. Embogits nosaltres per no carregar-nos als partits polítics que ens van prometre la glòria i avui incompleixen el seu programa electoral paraula per paraula i beneficien als seus. Tots bojos en el moment en què relacionen l'avortament, un dret que salva moltes males vides, amb ETA. Xalats els qui donen més importància a les mentides de Mourinho que a les dels bancs i caixes que ens han robat. I tot això per no parlar de tot el que encara no sabem.

No ens n'adonem, però tots estem una mica bojos. I no té cap gràcia. Plegats estem convertint a aquesta societat i país en un lloc on ningú ens creu i on només escoltem les ordres d'una dona alemanya a qui l'estat del benestar espanyol li és ben igual. Ens estem resignant a pagar la crisi que nosaltres no hem creat mentre ens buiden les butxaques amb reformes que no faran res més que dur a més de nosaltres a les oficines de treball. I sinó ens queixem, res del que pensem servirà. No val queixar-se un cop, ni dos, ni tres. Ens hem de queixar tant com calgui, unir-nos tots contra qui no pensa en nosaltres i és a la cadira on el poble el va posar. Encara som a temps, sí. Però no sé quant pot aguantar aquest país en aquesta situació sense que acabem d'estar tocats del bolet al cent per cent.

Toquem de peus a terra, mirem les injustícies que ens envolten, lluitem perquè ens tornin el que tant va costar aconseguir. I que ens escoltin. No dic que ens sentin, dic que ens escoltin. Que pensin que a part de gent que aporta imposts, som persones que volen viure la vida, que només n'és una. No és moment perquè els ciutadans tinguem paciència, sinó perquè reflexionem i actuem.

El 15M ens va injectar ara fa dos anys una dosi de reivindicació a tots i totes, demostrem que si volem podem seguir tenint-lo. Sigui amb la plataforma que sigui.

El dia 15 de tenia pensat fer un escrit especial per celebrar el segon aniversari d'aquells successos que van moure a tota la península, però he pensat que era necessari fer un escrit animador com aquest per escalfar el #12m15m d'enguany, després de veure les notícies i avergonyir-me del què fan els de dalt i de la nul·la reacció dels que som a baix.

No us ho mereixeu

Un cop més, la música em torna a regalar un seguit de reflexions que acaben amb un escrit com aquest. En aquesta ocasió m'he inspirat a partir de l'última cançó d'El Son de la Chama. "Als de dalt" és una cançó que parla del gran drama dels desnonaments. Us demano si us plau que abans o després de llegir aquest escrit us mireu i escolteu el vídeo de la cançó. És la dura realitat. La dura realitat d'un drama que fa massa temps que dura, que ha dut a masses famílies al carrer i que ha endeutat de per vida a gent que no podrà pagar ni gaudir mai del seu habitatge mentre un altre l'ocuparà pagant la meitat.

Més de 500 desnonaments diaris. En serio seguim sense reaccionar al saber aquesta dada? Diu molt de tots nosaltres, tant els que ho pateixen com els que no, que seguim a casa amb aquesta barbaritat succeint als nostres carrers. I encara diu més d'aquells que cobren per tenir una cadira en un parlament a la que assisteixen quan volen. Aquella gent és allà cobrant un senyor sou gràcies als ciutadans per ajudar als ciutadans. Però no. Es veu que aquest no és el seu estil, és molt millor afavorir a les entitats privades i a les classes altes mentre la classe baixa es queda sense sanitat, educació, serveis socials i casa.

Foto: Acampada Gandía

Que tots ells es posin a la pell de les famílies amb nens petits que hauran de buscar-se la vida sense diners. Que pensin en aquelles families amb gent de la tercera edat que necessiti una atenció especialitzada i no la pugui pagar perquè no pot pagar-se ni un lloguer. Que pensin en aquells que van ser estafats i que avui no troben feina ni lloc on viure perquè el banc els fa fora. Que pensin en que tota aquesta gent no té sostre i hauran d'acabar de pagar la hipoteca sense poder refugiar-s'hi.

I atenció, que la Unió Europea els dóna suport. La mateixa Unió Europea a la que el Partit Popular llepa el cul per aconseguir un rescat. La mateixa Unió Europea a la que escolten quan es parla de retallades socials. Ara resulta que no els faran cas. Ni a ells ni al més d'un milió de persones que han firmat una petició per abolir aquesta injustícia.

Som dins d'una crisi que s'està fent més que eterna i que no tindrà fi fins que aquesta situació es converteixi en humana. Que som persones, hòstia! I simpatitzem amb un partit, ideologia, religió, equip, sexe, nacionalitat, edat que siguem, som persones que tenim dret a una casa. És un dret humà. Per tothom, siguem rics o siguem pobres.

Senyores i senyors, si són diputats, consellers, ministres, alcaldes, regidors, senadors... tenen poder. Facin-lo servir per ajudar als qui els van portar a les cadires que avui els pertanyen.

I si no ocupeu cap d'aquests càrrecs, també teniu poder. Teniu poder de cridar, de fer campanya per internet, de no conformar-vos amb la societat. Sí que es pot. Sí se puede.

A part de la cançó, comparteixo amb vosaltres el nou espot de la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), dirigit als votants del PP.

"La vida a aquesta gent la posarà al seu lloc"

El Son de la Chama

Com passa, el temps!

Sí, el temps passa molt ràpid, però en alguns aspectes sembla ser que no avancem o que, fins i tot, tornem enrere. I no em referiré pas a les retallades socials ni al mal que estan fent els presidents Mas i Rajoy, sinó al mal que alguns pretenen fer al català, com fa quasi tres-cents anys.

El Consejo de Castilla, amb data al 1715 (mesos després de derrotar Barcelona a la batalla de l'11 de setembre), redacta en una sessió plenària les següents paraules:

"Los catalanes son aficionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan en su lengua nativa. (...) Aquel grande orgullo está abatido, y respetan ya los preceptos de V. M. y a la justicia, no por afecto y amor sí por la fuerza superior de las armas, de modo que la quietud y obediencia debe afienzarse en éstas."

Si amb això pretenien dir que els catalans érem i som uns trastornats per parlar en la nostra llengua materna i que amb una escopeta al clatell els catalans parlaven castellà, doncs sí, és veritat. Però també és cert que no és cap èxit, i molt menys un mèrit del que es pugui presumir. I té la seva gràcia, perquè són ells els primers que es refereixen a nosaltres com a ciutadans aficionats a la nostra pròpia pàtria, diferent a la seva, l'espanyola.

"Todo se deberá formar en lengua castellana y actuar en papel sellado (...) supuesta y asentada la calidad de que se hayan de abolir, borrar, quitar enteramente los fueros, constituciones, usos, costumbres y privilegios que gozaba el Principado (...) No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria a los Catalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, usáticos, fueros y costumbres."

Aquí, a finals d'any, i ja en termes més seriosos, parlen clarament d'abolir el català, una missió impossible a curt termini, però desgraciadament possible a la llarga. En aquells anys parlaven de suprimir-lo a les institucions, però avui en dia ja tracten de llençar-lo a la brossa amb la nova llei d'educació que el senyor Wert té preparada per espanyolitzar-nos. I atenció, que al segle XVIII volien esborrar-nos la memòria, però ara el Ministre d'Educació espanyol, també a través d'aquesta llei, vol decidir què estudiem a classe, independentment de la història que hagi viscut cada comunitat autònoma i eliminant l'objectivitat als temaris educatius, fent explicar als professors i professores el que a ell li sembli correcte i com ell li sembli correcte. I tots sabem de quin ram és.

Senyores i senyors, no podem permetre "que se consiga el efecto sin que se note el cuidado", tal i com deien fa segles. No pot ser que una llengua que ha sobreviscut als innumerables atacs que ha rebut al llarg dels anys desaparegui en el seu millor moment. I per molt que aprovin aquesta espantosa llei, crec que hem de desobeir. Almenys és el que jo, personalment, faré tant si m'obliguen a fer religió com si m'obliguen a espanyolitzar-me. I és que com bé va dir Cristòfor Despuig:

"No he volgut escriure-la [la seva obra] en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la
catalana, i també per no valer-me de llengua estranya per il·lustrar i defensar la naturalesa pròpia, que és la principal intenció de mon treball."

Desobediència. Democràcia. Justícia. Terra. Visca el català.

Voluntat dividida

Diumenge passat, com tots i totes sabem, més de cinc milions de catalans i catalanes estàveu cridats a les urnes per decidir el futur de la nostra nació. Sincerament, esperava menys sorpreses de les que finalment han succeït, com la brutal davallada del senyor President, el més castigat pel poble. Tot i així, tampoc és tant curiós si ens parem a pensar en les múltiples retallades que ha fet contra el poble, el mateix poble al que demanava una "majoria excepcional" i no li ha donat, ja que la voluntat del poble català està molt dividida.

Que no ens enganyi la caverna pepera, Catalunya ha decidit independència o, almenys, Dret a Decidir, i per això mateix Oriol Junqueras ha duplicat el nombre d'escons dels que ha tingut el seu partit al Parlament la passada legislatura, després d'haver fet una renovació interior total i real. No com el PSC, que no ha tingut temps, però tampoc gaires ganes, de canviar i ha seguit baixant la seva representació passant a segona força de la oposició baixant un total de 17 escons durant els últims dos comicis. El PP és una altra sorpresa, i no pel que deien els sondejos, sinó perquè no entenc com han pogut pujar el seu nombre d'escons amb el pèssim govern que tenen a Espanya des de fa un any i que ens està duent a la ruïna absoluta.

Aquesta última dada contrasta amb la pujada d'ICV-EUiA, que amb la seva campanya anti-retallades han aconseguit millorar els seus resultats arribant als 13 escons. Més endarrere trobem Ciutadans, que ha triplicat el seu nombre de vots i escons arribant a tenir grup parlamentari propi. Realment m'espanta la gent que els ha pogut votar, si és que realment sabien què duia el seu programa, però prefereixo això que una possible entrada de PxC al Parlament. Per acabar, SI desapareix i dóna pas a la CUP, que entra amb força a les seves primeres eleccions autonòmiques.

Foto: rtvv.es

Tot això ens demostra que els descontents amb Mas han anat a votar a ERC, i que, possiblement, C's ha robat escons als socialistes gràcies a un bon orador per candidat i al NO rotund a l'aventura independentista i a una hipotètica consulta sobiranista. A CiU no li ha sortit bé la jugada, ja que (espero), Esquerra no els donarà suport incondicional i, per molt que en Duran no vulgui, faran fer el referèndum. És evident que el President haurà de pactar, és impossible governar un Parlament tant igualat.

Ja veurem com acaba aquesta legislatura i què compleixen els qui manin. De moment, Homs ja ha anunciat més retallades i Junqueras la condició inevitable del referèndum per la independència.

Agafem-nos

...i ben fort, que això promet una batzegada important.

D'aquí a una setmana justa, els que podeu fer-ho, anireu a votar (almenys això espero). El diumenge que ve viurem una de les nits electorals més importants en la història de Catalunya, on el poble demostrarà què vol, encara que cada partit vengui les seves mentides per guanyar vots. Guanyarà l'Artur, però ho farà amb majoria absoluta? Passarà a ser tercera força el PSC? Entrarà la CUP al Parlament?

Hi ha mil preguntes a fer sobre els resultats, però abans ens hem de preguntar qui us convenç més per rebre el vostre vot. I poca broma, que el dret a votar és molt important i està infravalorat en aquesta societat. Cada vot compta, un grapat de vots pot fer canviar escons i moure tot el panorama. Avui he decidit fer un repàs dels programes dels principals partits polítics que es presenten a les eleccions del dia 25, però no m'he basat només en el que ells diuen que faran, sinó també en els punts que els desfavoreixen. Així doncs, he preparat personalment els següents muntatges amb sis punts sobre cada partit. Els tres primers són amb els que poden aconseguir més vots segons els interessos dels diferents grups de votants, i els tres darrers amb els que cal pensar abans d'enviar el vostre vot als candidats o candidata.

*ordre dels partits segons els escons que se'ls atorguen els sondejos.

Així doncs, cada partit té els seus pros i els seus contres, ara és feina de cada votant de valorar què pesa més a l'hora de destinar el vostre vot. Jo ja tinc clar a qui votaria el proper diumenge, però no ho faré públic encara perquè no sembli que amb els muntatges de fotos que he fet en aquest post hi he barrejat la meva opinió amb la realitat. Penseu bé quin és el vot que us identifica i exerciu el vostre dret a dir què voleu pels propers quatre anys. Si no ho feu, després no vull sentir ni una queixa en quan no us agradi qualsevol reforma. Votar és opinar lliurement.

Fins aquí arriba el meu repàs anterior a les eleccions autonòmiques del 2012, ja que el proper escrit, que es publicarà dimecres, ja tractaré algun tema diferent. Fins llavors, salut!

Benvinguts al festival

Senyores i senyors, benvinguts a la enèsima campanya electoral, un festival de mentides i promeses, després de demostrar-se que res es pot prometre, i sinó mirin el cas de Rajoy, que avui en dia està jugant al món al revés.

Independència, federalisme, Espanya. Aquestes són les principals paraules que portem sentint des del setembre i que no pararem de sentir en els propers dies de campanya. Però no tot és aquest debat, cal recordar la horrible i desastrosa crisi que estem patint, el tema dels desnonaments, els bancs, els serveis socials, la corrupció, i molts altres temes són també als programes electorals, però en segon pla. Tots van amb el mateix tema a la boca, però si ens empanem només en aquest tema no tirarem endavant ni com a comunitat autònoma ni com a estat.

Foto: Catalonia is not CiU

Aquest cap de setmana he tornat a una trobada de joves en la que hi participàvem joves d'esplais de Cardedeu, Canet, Alella i Mataró i una de les formacions que vam fer va ser sobre democràcia i el funcionament del sistema actual, des d'un punt de vista imparcial, que va acabar amb un interessant debat entre tots nosaltres. Un dels temes que vam tractar sobre la manera en què funciona el nostre país va ser la memòria curta del poble, és a dir, que avui en dia la majoria dels que podreu votar a les properes eleccions no recordeu les retallades impulsades per Mas, com l'euro per recepta o les reduccions de personal que han acabat amb tancaments de centres socials, sinó que només penseu en els últims tres mesos, en els que el senyor President (o messies, segons les fotografies de la seva campanya electoral) només ha parlat d'independència i d'aquesta com a solució de tot. També hem parlat de la participació a qualsevol elecció, arribant a la conclusió de que abstenir-se o fer un vot nul és no estar a favor de la democràcia i votar en blanc és estar a favor de la democràcia sense trobar un partit que et convenci. Així doncs, aquesta abstenció massiva que hi està havent en els últims comicis ens el podem prendre com que moltíssims habitants no estan interessats per la democràcia o bé hi estan en contra, la qual cosa significa un greu problema, i és que la gent no creu en el sistema actual, encara que tampoc s'ha trobat un altre sistema estable sense ser una dictadura per fer funcionar un país. Dóna molt a pensar.

Amb tot això vull dir que la campanya electoral són unes setmanes, més aviat mesos, en què els partits polítics intenten fer-se seus els bancs amb promeses que els beneficiïn, encara que no ho expliquin al programa, i així aconseguir diners per fer-se un lloc als mitjans de comunicació, que funcionen amb qui té més diners. I com a (espero), futur periodista, em sap molt greu que no existeixi una premsa totalment imparcial. Clars exemples en són TV3, TVE, La Razón, El País, etc.
Aquest no és el sistema que hauríem de tenir, un sistema molt ben plantejat des d'un punt de vista inicial, però no tant maco als despatxos, on els diners, un cop més, mouen el món gràcies a la famosa dita: Feta la llei, feta la trampa.

Menys reflexionar i més actuar

Imatge de l'11 de setembre d'enguany. | El Periódico

Després d'un mes sense escriure al bloc, el panorama polític ha canviat molt. S'ha passat de parlar de si l'Església hauria de pagar l'IBI, de la borsa i la prima de risc, retallades i d'altres per parlar d'un altre tema també important: la independència.

Suposo que molts/es ho sabreu i d'altres ho haureu llegit, jo estaria a favor de la independència de Catalunya en el cas de que els catalans i catalanes així ho volguéssim. I crec que els habitants de Catalunya van parlar clar i, sobretot, català el passat Onze de Setembre a la Marxa per la Independència que amb molt d'èxit va convocar l'ANC. Una marxa que, suportada amb les enquestes d'El Periódico i d'El País, que deien que la majoria de catalans volen un estat propi i que la majoria d'espanyols acceptarien la decisió respectivament, va aplegar dos milions de persones pels carrers de Barcelona, un fet històric amb un potent clam per aconseguir en un futur, esperem que no molt llunyà, un referèndum vinculant perquè els que realment ens veiem implicats amb el tema (els catalans i catalanes i no la resta) podem exercir el dret a decidir. Un dret que potser la Constitució no vol contemplar, però algú pot esperar que quan es fa una constitució dins d'aquesta posi: si una regió del país es vol independitzar, que ho faci lliurement? No, és obvi que quan un país recrea les seves lleis no pensarà en que algun territori vulgui abandonar-lo. I exemples clars en són els últims països europeus que s'han independitzat, com ara Eslovàquia, Montenegro o Kosovo, entre d'altres, ja que des del 1905 són 25 els que han aconseguit ser lliures.

Imatge de l'11 de setembre d'enguany. | El Periódico

I ara tota aquesta gent de Madrid, a part del PPC i el PSC (que cada dia és més PSOE), s'han oposat rotundament a deixar-nos ser lliures, i no dic pas que em sorprengui, però trobo bastant fort que des d'un principi ni se'ns vulgui escoltar després de la força i unitat que hem presentat com a nació. Tots ells ens estan intentant acollonir dient-nos que no sobreviuríem i que la nostra prima de risc es situaria als 1.500 punts, però ningú parla de que ells deixarien de cobrar els 16 mil milions d'euros nostres cada any, i aquí és on entra el tema del pacte fiscal. Si el té Euskadi i tots sabem que Catalunya dóna desproporcionadament més del que rep, per què no tenim dret a tenir-lo? Per què Mariano Rajoy va dir abans de conèixer al cent per cent de què anava el pacte que el senyor Mas li presentaria que no acceptaria aquest acord? Està clar, perquè ells ja viuen bé de tot el que els paguem.

Potser el que està fent el President és electoralista, ja que es rumoregen possibles eleccions anticipades i va de lluitador pels drets de Catalunya, però cal dir que no deixen de ser això: drets, uns drets que ja hem dit que volem. Només volem ser lliures. També cal dir-li al President que no és moment de reflexionar, sinó de seguir actuant. I ja que parlem d'eleccions, que es prepari el PSC a buscar un candidat que no doni ganes de dormir i que doni força a la rosa i el puny i també a la paraula Catalunya i miri menys a Madrid, un candidat amb esma, si us plau, no com Montilla o com el senyor Navarro.

Només em queda dir que visca Catalunya lliure, si Catalunya així ho vol! Torno a ser aquí per donar canya al bloc, així que em veureu per aquí sovint. Ens veiem :)

En poques paraules

Avui es podrien dir masses coses, però he decidit que deixaré un fragment que vaig escriure dues setmanes abans de les eleccions generals i així podreu comprovar que ja us vaig avisar. A més, tres vídeos on asseguren que "apujar l'IVA és un disbarat", que "afectarà a la sanitat, la cultura i l'educació, que són molt importants" i, textualment, que ‎"La subida del IVA es el sablazo que el mal gobernante le pega a todos sus compatriotas que ya están muy castigados por la crisis". Avui tot això ja els hi és igual.

Gràcies, Mariano, per mentir i gràcies, Rubalcaba, per no defensar-nos com cal.

El proper president, que ja us avanço que serà Mariano Rajoy (tampoc crec que us sigui cap sorpresa), és el líder d'un partit que és més a la dreta que mai, fins i tot, més que a l'era Aznar, que ja és dir... El proper serà un president que, com ha fet el govern Mas, farà retallades en els equipaments públics i donarà facilitats als més rics del país (pura filosofia popular, però ara encara més accentuada), serà un president que farà que les 'mesures' de CiU facin riure. 

          Fragment de l'escrit "Suma't al seu canvi", publicat el 4 de novembre del 2011.

Amb això només puc dir: Rajoy Dimissió.

Control X

El canvi que ha sofert el PP en set mesos.

No cal que us presenti al nostre estimadíssim president espanyol, en Mariano, ja que el coneixem prou bé després d'haver-se retractat ell sol durant els mesos de mandat que porta. No n'ha tingut prou apujant l'IVA que va prometre no pujar, retallant en sanitat, cultura i educació després de declarar que era el més important de la societat, ni tampoc abaixant les pensions i les ajudes als qui més ho necessiten. No, no va ser suficient. És per això que, no per sorpresa, ha anunciat que divendres que ve tornarà a ser un divendres negre d'aquells que fan tremolar a tota la península. Més IVA? Més peatges? Menys ajudes? Menys funcionaris? El que està clar és que a ell i als seus amics de FAES, on sap que ningú el criticarà perquè els rics d'Espanya tenen el cul salvat en nom de l'Europa merkelista.

Aznar, vertader president del govern amb el seu titella Rajoy. Foto: EFE

El més bo és que el Diari Ara diu que "Rajoy ha posat deures a les comunitats autònomes i a Europa". De veritat pretén que ens creiem que és algú a Europa? Un home que presideix un dels pitjors països econòmicament parlant i que per culpa seva ens han hagut de rescatar no serà escoltat per cap líder de cap país. I a les comunitats autònomes encara no ha aconseguit imposar-se, sinó que ha intentat enfonsar amb pitjors mesures a les que no governa el seu partit, gest molt lleig per part seva.

Vivim entre la catàstrofe i l'acudit, una situació produïda per una mala gestió dels populars amb el mando que prometien saber fer servir, però que usen pitjor que l'anterior posseïdor del mando, aquell que tant van criticar. I aquesta situació també la vivim per culpa dels qui ho permeten: els rics del país i l'oposició. Una oposició pèssima i muda davant de tal desastre nacional que no fa gests de protesta o d'intentar anar pel bon camí. Molts s'enfaden quan defineixo els socialistes com un partit de centre, però ells mateixos demostren ser-ho al no defensar als treballadors i al poble. No sento a Rubalcaba, no sento a tots els diputats del PSOE que tenen cadira al Congrés. Algú em pot dir per què? Noves reformes són en camí i la seva permissibilitat és el problema que deixa crear més problemes. Els qui saben fer d'oposició ja ho fan, i els votants ho han vist.

Així doncs, retalla que retalla. Rics més rics. Pobres més pobres. Tot cap a pitjor. Un cop més, PROU!

*Control X és la drecera en un ordinador per "retallar" un text o una imatge. També és l'eina de Rajoy per destrossar més el nostre país

Poc a poc

Gràfic: El Periódico - Dades: GESOP

Porten sis mesos ocupant els seus càrrecs. És cert, ho torno a dir, que l'herència que van rebre no era gens bona, però la que deixarien ells ara mateix és molt pitjor, ja que, només ho recordo, ens han enviat a la ruïna havent de demanar un rescat i aplicant mesures que només porten problemes als qui menys n'hem causat: els ciutadans. No em posaré a fer una llista de totes les vegades que ens han enganyat ni recordaré que alguns ja vam avisar que les coses només podien empitjorar amb Rajoy al mando del país, avui només em basaré amb dades certes en comptes de pensaments propis a l'hora d'opinar.

El Periódico publicava dilluns el baròmetre del GESOP, on es pot veure clarament que el Partit Popular perdria la majoria absoluta si avui en dia es celebressin eleccions. Per sort, ja que en els dos últims baròmetres havien perdut molt pocs punts amb tot el que ja havien fet contra el poble en tant poc temps. La gent comença a reaccionar. I és cert que encara guanyarien les eleccions per moltíssim davant de la resta de partits, però això no és qüestió de que passi més temps, sinó de que el senyor Rubalcaba comenci a exercir de cap de l'oposició com cal, parlant clar i dient què és el que el poble vol i què no vol. Almenys aquest és el paper que un cap de l'oposició hauria de dur a terme, i encara més quan el propi president no fa bé el seu. Però no, aquí són pocs els que parlen clar i tenen veu a un parlament. Tots ells cobren i no fan res per aconseguir alguna cosa, encara que sigui demostrar el sentiment o pensament del poble.

Gràfic: El Periódico - Dades: GESOP

Serà per això que Izquierda Unida aconseguiria quasi duplicar el nombre de vots que va rebre fa tant sols uns mesos? Sincerament, crec que sí. Està arribant una nova força política amb importància, així que més els hi val als dos grans posar-se les piles per fer mèrits i arribar a acords que ens ajudin a sortir d'aquesta eterna crisi que ens té atrapats i ens manté allunyats d'Europa, fet que no interessa i que no ajuda gens a millorar. És un cercle viciós que interessa a Mrs. Merkel i companyia, ja que Espanya queda en mala posició i la confiança en altres països creix, com, de fet, és normal. IU s'està quedant amb els vots que els populars resten i que no confien als socialistes, que no s'ho curren gens i ho haurien de fer per propi benefici.

A més, amb la gran campanya anti-socialista que ha dut a terme el PNB per aconseguir el Govern Basc en els propers mesos, els ha sortit a compte per millorar de cara a les generals. El que trobo inconcebible és la pujada de vots d'UPyD, un partit de quatre gats que van renegar del PSOE i del PP perquè no van aconseguir un càrrec de lletres majúscules, però que són els mateixos que els dos grans partits espanyols.

En conclusió, el que estaria bé per cada partit és pensar més en el poble per part dels populars, canviar de cap de llista i plantar cara per part dels socialistes, que IU i ICV segueixin així, encara que ICV sigui un partit actualment adormit. Per part d'ERC, el millor que poden fer és tornar a canviar tota la plantilla de jefes i buscar gent d'esquerra que defensi realment Catalunya com en els vells temps de Carod-Rovira. I sobre CiU, més els hi val començar a parlar clar sobre les sentències anti-catalanistes i repensar-se bé les retallades i el co-pagament si volen renovar govern a la Generalitat.

El Gran Wyoming a Alcalá de Henares el passat divendres - Vídeo: tmc on Vimeo

Potser és hora d'escoltar realment a tothom si els més votats no ho fan. Les enquestes comencen a deixar clar que el canvi espanyol no comença amb el PP, sinó amb l'etapa post-pepera. Ja ha dit bé el Gran, molt gran Wyoming, que ha parlat clar com a conductor de "l'últim programa que no segueix sumís al Govern" i ha dit que "Rajoy no és el puto amo, sinó l'administrador" (vídeo).
Poc a poc, pas a pas, gra a gra, vot a vot, tot va canviant.

Rescat? Que va!

"No va a haber ningún rescate", declarava Mariano Rajoy fa dotze dies. Que va, aquell dia no se'ns va rescatar, avui sí. Tots sabíem que arribaria aquest moment. Un moment que Zapatero va aconseguir salvar miraculosament fa uns mesos, quan tothom dubtava d'ell. El van criticar més que a ningú, i és cert que no tot ho va fer bé, però ningú no em pot negar que en sis mesos l'actual president ho ha fet pitjor, creant lleis contra els qui menys tenen i duent als qui més en tenen, com ara els bancs, a la ruïna perjudicant encara més als ciutadans, que són qui tenim els diners en ells.

Foto: @GeekInignado

Donaven lliçons de saber governar i de saber salvar el país d'aquesta trobant les solucions adients, però l'únic que han aconseguit és portat Espanya i a gran part dels seus habitants a la misèria total després d'haver-nos promès que començaríem a sortir de la crisi i que no seríem rescatats. A sobre, avui ens han intentat tornar a enganyar esperant que el Fons Monetari Internacional rescatés el país sense fer-se públic, fet que ens demostra que els populars es pensen que som imbècils.

Mentrestant, segueixen cobrant sous milionaris i permetent que els qui envien els bancs a la bancarrota cobrin una pensió escandalosament elevada. Mentrestant, hi ha polítics que segueixen robant a l'administració i que no són jutjats com cal. I mentrestant, segueixen les retallades en serveis bàsics i socials i les baixades de sous van en augment per igual si cobres més o si cobres menys.

 El País no podria haver estat més clar.

I què podem fer si no se'ns escolta? Resignar-nos? No, això MAI! Però hem de seguir lluitant, protestant i fer-nos sentir fins que la pressió, que ja va en augment, sigui quasi màxima i en Mariano no tingui més remei! No ens podem rendir, les retallades d'en Mas segueixen aquí i ens segueixen afectant. Si callem els estarem permetent que segueixin així, i jo per aquí no hi vull passar, que ja ens toca haver de ser rescatats després de sis mesos del pitjor govern a Espanya des de Franco. Tranquil·litat, que només portem una vuitena part de legislatura, i potser ens tornen a rescatar i ja podrem aplicar el lema de la selecció d'enguany: no hay dos sin tres!

Tweets amb l'etiqueta #rescate

Com marionetes d'en Mariano i de les polítiques d'ultra dreta i Merkelistes seguirem sota els seus mandats pèssims. Ara en Sarkozy ja tindria motius per criticar-nos, però ara per la mala gestió de Rajoy.

PROU!

Joc de cadires

El Partit Popular ja ha presentat, un any tard, el seu candidat a ser president de RTVE. Han tingut un any per presentar el seu candidat des de la dimissió de l'anterior president, i han decidit fer-ho el mateix dia en què acabava el plaç, és a dir, avui. Un cop més tinc la sensació que s'han enrigut de nosaltres durant un any i de que ho seguiran fent. M'explico: han estat un any llançant rumors sobre possibles noms i el presenten el dia en què acaba el plaç. Mentrestant, les ràdios i televisions nacionals no poden acabar de rutllar, això sí, ells es queixen de com funciona, però no fan res per fer els canvis que diuen proposar. Ens enganyen. I ho seguiran fent.

Leopoldo González- Echenique, futur president de RTVE - Foto: Vertele

Avui ens han enganyat presentant a aquest senyor, que no té cap tipus d'experiència amb la comunicació i que ha estat escollit per haver format part dels famosos càrrecs de confiança d'Aznar l'any 2002. És cert que és un home amb estudis, ja que està llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques, però ens trobem un cop més en què no té res a veure. No hauria estat més lògic donar el càrrec a una persona que ja formés part de l'empresa i que ja sabés una mica com funciona tot? Doncs no, el senyor Mariano prefereix presentar a un home que no en té ni idea i que ja té els calés fets, i és que, actualment, és secretari general de la coneguda cadena d'hotels NH. Ens estan enganyant perquè volen fer veure que no han presentat a algú pel morro, però a part de formar part del Govern Aznar i d'equips de treball a diferents ministeris amb gent com Josep Piqué, és un home que va treballar juntament amb el mateix Rodrigo Rato com a assessor, tot i que sembla que no ho va fer massa bé, ja m'enteneu...

Organigrama de l'actual RTVE - Foto: summa.es

Un home amb tot aquest historial partidista i amb tants diners que ha cobrat amb feines com ser un dels advocats de l'Estat o la que fa actualment ha de ser president la cadena pública? Després diuen que això no és partidisme, però això que m'ho expliquin quan fotin al carrer a l'Ana Pastor per no ser una llepaculs com a ells els agradaria o quan deixin d'emetre programes d'èxit com "Españoles por el mundo", que costen, segons fonts de la pròpia cadena, vuit vegades menys que sèries com "Águila Roja". Això que m'ho expliquin quan el "Telediario" es converteixi en el NO-DO o pitjor, en Telemadrid, i quan les notícies siguin només sobre la bona gestió del PP, de la mala oposició del PSOE (tot i que potser aquesta notícia és certa) i els toros i la selecció espanyola siguin les notícies d'esports.

La futura realitat a RTVE - Foto: puntoinversiones.com

Aquest home que presenten que agafi la llibreta i el boli i que comenci a apuntar tot el que ha de saber per ocupar un càrrec pel que molts matarien sense ser encolomats al tron pel morro. Tirar endavant diferents canals de televisió i diferents cadenes de ràdio no ha de ser pas fàcil, i si comencen a canviar els i les professionals que en saben només perquè no comparteixen ideari, enviaran a la pública de l'èxit al fracàs, tal i com estan fent amb la sanitat i l'educació. Senyor Leopoldo, prepari's per rebre ordres des de darrere, i és que vostè no hi pintarà res allà.

Un cop més, un fort aplaudiment per Don Mariano! (ironia molt irònica).

------------------------------------------------------------------------------------

GRÀCIES!

El maig del 2012 va ser el mes amb més visites de la història del bloc! Gràcies per la vostra confiança!

Qüestió d'observar

És increïble la situació en la que ens trobem actualment a Espanya. Som coneguts a nivell mundial per la crisi que als qui paguem per arreglar-la no saben fer-ho, tenim un banc que ens prometia la unió dels millors per construir un bon futur i que ara necessita 23.456 milions d'euros "que no s'han de tornar", tal i com ha assegurat  el seu president sense que ningú li vulgui parar els peus. Per si fos poc, vivim en un país on és notícia especial que el nostre propi president surti en roda de premsa i arribi a ser un dels temes més comentats a nivell mundial amb diferents etiquetes a Twitter. Això significa que tenim un president que mai surt en roda de premsa i que quan ho fa tremolem, un president que s'escapa dels mitjans de comunicació per les portes del darrera, el mateix que criticava a l'anterior president perquè sortia poc a parlar amb els mitjans de comunicació, però ell encara ho fa menys i avui, quan ho ha fet, ha estat des de la seu del seu partit polític. Aquest mateix president és el que quan surt a parlar diu que "no hi haurà rescat de la banca" quan Bankia ha caigut un 28% i ha arrossegat a la resta de bancs a caure a la borsa i ha fet pujar un cop més la prima de risc fins als 510 punts, nivell de rescat de Grècia.

Trending Topic's d'aquest matí. És vergonyós que sigui notícia que parli el nostre president.

Tot això mentre, per sort, el PSOE s'ha dignat a donar un cop de puny a la taula exigint transparència i buscant maneres de recaptar diners sense afectar als ciutadans i ciutadanes com ha fet el PP amb sanitat, educació, cultura, serveis socials, etc... La millor mesura que proposen els socialistes espanyols és que l'església pagui l'IBI (Impost sobre Béns Immobles), un impost que en teoria ja paguen, però que l'església incompleix. I jo em pregunto, si ho fan pagar a la resta d'entitats religioses i Espanya és un país declarat aconfessional, l'església no ho hauria de pagar també? El que passa és que com que governa un partit de dreta cada cop més ultra i van viure quaranta anys de glòria es pensen que són els reis del mambo, i no, no podem seguir així amb el negoci que tenen muntat.

Enquestes realitzades als portals 324.cat i elpuntavui.cat

Per tant, el que hauríem de fer és deixar de banda tonteries com el que digui Esperanza Aguirre, que ja té prou problemes amb el deute de la comunitat que presideix) i començar a plantar cara als qui ens han portat a aquesta situació, com ara Bankia, i obligar-los a tornar els diners amb interessos que després siguin destinats al creixement econòmic si no volen que l'entitat pertanyi al govern.. A més, hem d'exigir transparència als governs municipals, autonòmics i estatals, no pot ser que no sabem res del que està passant i que ho anem descobrint a base de caigudes a la borsa. Senyor Rajoy, si compareix com a president, faci-ho des d'on toca, i no des de Gènova, obligui a pagar imposts a tothom i a que ens tornin els 400€ que ens costa a cada un de nosaltres el rescat de Bankia.  I els socialistes espanyols el que han de fer és unir-se amb la resta de partits per fer d'aquesta oposició una forta contra la majoria absoluta popular. Per altra banda, tot i que sigui un altre tema, senyor Pere Navarro, comenci a treballar, no? Que això d'escalfar la cadira ja ho va fer el "vell PSC", encara que siguin els mateixos!

Segueixo indignat. I tot això em passa per observar el que ens envolta.

EL DIA 1 DE JUNY, NOU DISSENY AL BLOC!