Puyal, el mite

Presentació de Joaquim Maria Puyal - TV3

Aquesta setmana, mirant la tele, vaig descobrir que es celebrava la gala Català de l'Any 2011, per donar el premi a la persona que els catalans i catalanes hem cregut que es mereix aquest guardó per la tasca que ha fet durant l'any anterior. En un gest de curiositat vaig esperar a veure qui eren els finalistes. Entre ells hi havia Joaquim Maria Puyal, el gran Puyal, un home que admiro moltíssim. Em vaig negar a canviar de canal quan TV3 va mostrar als espectadors un petit reportatge sobre ell.

Foto: El Periódico

Aquest reportatge va suposar un cúmul de sorpreses per a mi, ja que vaig veure a l'equip de La Transmissió d'en Puyal al complet, i jo només els coneixia el nom per la seva veu. Va ser impressionant descobrir les cares de la gent que porto escoltant dos dels meus quinze anys sempre que el Barça no juga en obert per televisió, és a dir, moltíssims partits. Tots ells parlant d'en Quim, home que admiro molt per la seva llarga trajectòria, però que tampoc li havia posat mai cara. I és cert que ara no me'n recordo quasi de cap cara, però ja estic content d'haver-los vist la cara i d'haver-los vist treballar, ja que també sortia al reportatge d'homenatge a Puyal. Quan tu te'ls imagines d'una manera determinada i els situes a un cantó o un altre del Camp, quan t'imagines com deuen estar asseguts, com deu ser la sala d'imatges i com funciona el programa descobreixes que tot és d'una altra manera. Sens dubte, un moment increïble i alhora emocionant en què vaig descobrir qui són aquesta gent que m'acompanya les nits de futbol.

Centrant-me en Joaquim Maria Puyal, puc dir que l'admiro per els estudis que té, que en són molts, per ser un dels millors defensors de la nostra llengua i per la seva gran carrera professional: va retransmetre més de 500 partits de futbol a Ràdio Barcelona, a més de combats de boxa. A més, va ser el primer en retransmetre un partit de futbol en català des de la república després de la mort de Franco i encara en transició, a la SER, i allà va néixer "Futbol en català", un programa que després va aconseguir trobar el seu lloc a la ràdio amb una bona audiència. Anys després va fitxar per Catalunya Ràdio, on encara hi treballa, per seguir retransmetent en català. Tot això passant per TV3, on hi va presentar "Vostè Jutja", "La vida en un xip" i "Un tomb per la vida" i va dirigir dos programes més, a part d'idear amb Jaume Cabré la sèrie "Estació d'enllaç" i d'escriure un llibre. Un home que va donar la seva oportunitat a grans noms d'avui en dia com Mònica Terribas, qui li va agrair i el va elogiar al reportatge, i com Antoni Bassas, Xavier Bosch o Manuel Fuentes. A més, també el puc admirar per tots els reconeixements que ha rebut: quatre premis Ondas, una Creu de Sant Jordi i un doctorat, entre molts d'altres premis.

Discurs de Joaquim Maria Puyal després de guanyar el guardó. Vídeo: Diari Ara.

Tot i així, el que més admiro de Puyal és la seva manera de parlar, els seus discursos, les seves reflexions. Sempre troba les paraules adequades a cada moment, guanyi o perdi el Barça o hi hagi notícies bones o dolentes. I ho va demostrar a la mateixa gala després de ser proclamat Català de l'Any (vídeo). Aquest discurs ha estat molt aplaudit, arribant a ser Trending Topic a Twitter durant més de nou hores. És cert que ell no ha salvat la vida de ningú com el cardiòleg que també es postulava com a possible guanyador, i molta gent ha criticat que hagi guanyat ell, però us ben asseguro que els votants no van veure els tres reportatges abans de votar i que, per tant, no els van poder tocar la fibra com van fer a la gala. Aquell cardiòleg, a l'igual que la jove i campiona motorista i que en Puyal es mereixien el premi, i és que cada un d'ells és un crack en el seu àmbit, és a dir, en Quim és just guanyador per les seves paraules, per la seva carrera i per la seva feina.

  Rayo Vallecano 0 - Barça 7 by latdp

Aquí teniu una petita mostra de què és escoltar al gran Puyal, que ja ha retransmès més de 2.000 partits

Molts i moltes ja ho sabeu, de gran vull ser periodista, potser no esportiu, però periodista com ho és en Puyal. I tant de bo pugui seguir els seus passos i poder arribar a un nivell professionalment tant elevat. També desitjo tenir el plaer de conèixer-lo algun dia i agrair-li la seva tasca, ja que tots tenim una anècdota amb en Puyal com a protagonista, sigui la primera, la segona, la tercera o la quarta Champions, o qualsevol de les múltiples lligues, copes o d'altres trofeus blaugranes. Gràcies Joaquim, i felicitats per tot el que has aconseguit! De moment, seguiré escoltant la Transmi :)

Gràcies Pep!

Avui, després d'un moment esperat per tothom en les últimes hores, Pep Guardiola ha decidit comunicar que no seguirà com a entrenador del primer equip del Barça. Ha estat una mala notícia, a parer meu, ja que aquest home ha estat qui ha portat al Barça a la glòria absoluta quan ningú donava un duro per ell quan va arribar.

Moments Guardiola | www.fcbarcelona.cat

És una mala notícia que ens ha de fer pensar en diferents coses. Primer de tot, hem de respectar la seva decisió i pensar per què no vol renovar i no ha volgut des de l'octubre, quan ho va decidir. Dins la meva opinió ell deu pensar que és millor marxar amb una bona reputació i amb l'estima dels aficionats que no pas desgastar l'equip i no aconseguir els objectius la temporada que ve i, per tant, sortir per la porta del darrera. Això mateix ha passat amb molts programes de televisió, que han preferit marxar amb el cap ben alt abans que marxar malament. A més, ser entrenador d'un dels equips amb més repercussió a nivell mundial no ha de ser gens fàcil, i encara menys quatre anys seguits. És perfectament normal que vulgui recarregar les piles i començar un nou projecte d'aquí a un temps amb uns nous aires.

Després de guanyar la primera Champions, mantejat pels jugadors.

En segon lloc, se li ha d'agrair tot el que ha fet pel Barça i tots els seus seguidors durant aquest temps: començant per fer remuntar el Barça B i ja al primer equip convertir-lo en això: un equip. A més dels 13 títols (a l'espera de la Copa del Rei d'enguany) que ens ha regalat en quatre temporades. És mític que un equip aconsegueixi de mitjana més de tres títols anuals durant quatre anys, i ell ho ha aconseguit amb tres lligues, tres Supercopes d'Espanya, dues Champions, dos Mundials de Clubs, dues Supercopes d'Europa i una Copa del Rei (repeteixo, a falta d'una possible segona Copa). Sens dubte, seran ben pocs els que a partir d'ara puguin arribar a gaudir d'un palmarès semblant a qualsevol lloc del món.

El tercer pensament que hem de tenir a partir d'avui és el fet de que el nou entrenador del club serà un guardiolista al cent per cent, ja que es coneixen des de que eren ben petits i han treballat junts en aquest projecte des del primer dia. A més, els jugadors ja el coneixen i estableixen relació amb ell, pel que suposarà un canvi inferior a l'esperat.

El quart i últim punt a pensar és el creixement psicològic que ha proporcionat al Barça. Qui havia de dir als famosos avis del Barça que es queixaven de l'equip a la mínima que perdien i ja deien "que no valen per res" que avui en dia, després d'una derrota i eliminació de la Champions els aficionats culers acabarien cridant càntics del Barça i ovacionant a l'equip? No en tinc cap dubte que ha demostrat ser tot un senyor al camp i a les rodes de premsa, sempre humil i sense voler aclaparar tot el protagonista.

El nou entrenador amb l'actual | SPORT.es

Gràcies Pep, ara i eternament, per haver convertit a molta gent en apassionats del futbol, per haver donat sentit a la paraula equip, per haver potenciat el fair play i per haver fer-nos veure el futbol d'una altra manera, o millor dit, millor.

#gràciesPep

La veritat sobre "L'operació Qatar"

Hi ha moltes opinions diferents sobre l'acord entre el FC Barcelona i Qatar Foundation. Des dels que diuen que és una empresa que "treballa en contra dels drets humans" o que "explota a nens per aconseguir diners per construir una casa per Sandro Rosell" i els que creiem que el que hem de pensar és amb els 30 milions d'euros que ens aporten cada temporada per anar reduint el deute ultra-milionari que té el Barça.

El passat estiu, el Barça va anunciar en un comunicat que havia arribat a un acord amb la Fundació Qatar.

Van ser molts els rumors que es van disparar sobre aquesta fundació, una fundació que he pogut comprovar que és molt desconeguda per part de la gent que en malparla. A tota aquesta gent els pregunto el següent: sabeu ben bé a què es dedica Qatar Foundation?

Aquí us en deixo un resum que he redactat amb informacions extretes dels articles a Viquipèdia tant en català com en anglès, de la pàgina web del Diari Ara, de la pàgina oficial de Qatar Foundation i de la web del FC Barcelona:

Qatar Foundation és una fundació creada el 1995 pel desenvolupament de Qatar i la seva economia. És una fundació que treballa per garantir un bon futur als nens i nenes i joves des de preescolar fins a l'educació secundària proporcionant material i educació a aquests alumnes. És una empresa privada (que no té res a veure amb el Govern de Qatar) i que, per tant, no té res a veure amb els drets i llibertats que les dones encara no tenen en aquest país. És una empresa que té una important línia d'investigació en malalties investigades per científics llicenciats arreu del món i que dóna una bona oportunitat als joves científics qatarians a endinsar-se en el món de la ciència i llançar-se a treballar a altres països. En aquest àmbit, el de la investigació, són una de les empreses més avançades en relació al temps que fa que existeix. Un exemple és que el passat mes de juny, la Fundació Qatar va ser l'amfitriona de la conferència mundial de periodistes científics. És una empresa que ha estat referent de moltes altres i, fins i tot, va ser la protagonista d'un reportatge de la BBC que parlava sobre la "Ciutat Educació", un projecte iniciat per la pròpia fundació a favor de l'educació dels nens i nenes com us deia al principi d'aquest escrit. Aquesta fundació col·labora en 8 universitats qatarianes i en 5 acadèmies i escoles, tal i com informa en la seva pròpia web.

Instal·lacions creades per Qatar Foundation per l'educació.

L'acord amb Qatar Foundation ha estat només per reduir el deute del Barça que va estar acumulant durant la presidència de Joan Laporta. Aquesta fundació aporta 30 milions d'euros cada any, i si el Barça guanya títols, dóna un plus de 8 milions d'euros. Us recordo que des de l'acord amb QF, el Barça ha guanyat tres títols (30 milions + 24 milions = 54 milions de benefici). I tot només per jugar un partit a l'any a Qatar i patrocinar la fundació a la samarreta. Al cap i a la fi no és tant greu... I el millor de tot és que l'acord amb Unicef segueix allà mateix. Si Qatar Foundation no estigués a favor dels drets humans, Unicef no hauria seguit anunciant-se. Per cert, el Madrid també va intentar que aquesta fundació els patrocinés.

Bé, aquesta setmana havia d'escriure sobre la premsa de dretes, però he pensat que aquest és un tema més entretingut i ahir, quan mirant el partit se'm va ocórrer després de la opinió d'un amic contra QF, vaig pensar que estaria bé informar-me sobre l'assumpte. Fins la setmana que ve! :)

Camí a Wembley... 19 anys després

Com bé ja sabeu, el Barça tornarà a disputar una final de la Champions, la competició amb els millors equips europeus. La jugarà contra el Manchester United, igual que fa dos anys a Roma.
Després d'una temporada prou dura, amb cinc clàssics (quatre seguits), però sempre amb superioritat davant rival, el Barça arriba un cop més al més alt. I és que aquest any els de Guardiola guanyaran la tercera lliga consecutiva, la 21ª pel club. També han arribat a la setena final de la Champions de la història i podrien guanyar-ne la quarta de la història del club. Si el Barça guanyés aquesta final seria la segona copa d'Europa que hi guanya a Wembley (1992, la primera pel Barça i 2011). Amb unes dades excel·lents, un cop més l'equip català es consolida com a millor equip. I sens dubte, l'equip revelació del segle XXI. I és que en l'actual segle, el Barça ha guanyat, de moment, dues Champions, una supercopa d'Europa, tres copes Catalunya, quatre lligues (més l'actual), una copa del Rei i quatre Supercopes d'Espanya. A més de 25 trofeus a nivell personal. Recordeu, només en el segle XXI!!!
I les estadístiques parlen per si soles: (actualitzades l'11 de maig):

Així doncs, ja teniu la resposta de per què el bloc d'en Martí i la mare que el va parir és presidit per un encapçalament especial! Força Barça!

VIVÈNCIES D'UNA LLIGA GUANYADA

Per si no ho sabíeu, el Barça va guanyar la lliga el diumenge passat.

LA TEMPORADA

• El Barça aquest any només ha perdut un partit, n'ha empatat 6 i n'ha guanyat 31!
• A en Valdés només li han fotut 24 gols en 38 partits (millor porter de la temporada 09-10).
• En Messi s'ha proclamat pixitxi (màxim golejador) amb 34 gols a la lliga. (n'ha fet 47 en totes les competicions d'aquest any). A més a més, ha aconseguit la bota d'or.
• Encara podem fer un doblet! La supercopa no està decidida!

Nova capçalera del bloc.

16/05/2010


Gràcies a una contundent victòria del Barça davant el Valladolid (4-0) al Camp Nou, l'equip blaugrana va aconseguir el seu 20è títol de lliga.
A més a més, amb un dolç gust de boca, ja que el Madrid no va aconseguir res millor que un empat de 260 milions d'euros contra els quatre duros del Màlaga (1-1).
Però bé, això ja ho sap tothom...      ...som el millor equip del món!


Satisfacció blaugrana: un any més, amb Guardiola al capdavant de l'equip, el Barça ha aconseguit resultats espectaculars! En estadística, aquesta temporada ha sigut millor que la passada.

LA TARDA-VESPRE-NIT

• La tarda la vaig viure començant a integrar l'ambient blaugrana per un dels carrers més madridistes de Mataró, l'Avinguda Recoder amb uns amics!
• El partit el vaig viure en un bar del propi carrer ple d'avis i àvies, joves i nens nenes d'un ambient força culé. Siguem sincers, MOLT clulé.
• Vam començar amb l'aigua al coll; i sort d'en Puyol! Després ja gol rere gol ja l'ambient era de "Campeones, campeones, oe, oe, oe!".
• Després del partit vaig anar cap a la zona culé de Mataró: la Plaça de Santa Anna: lloc on els culers canten himnes, càntics blaugranes, i per què no, antimadridistes; on hi ha ambient, on moltíssima gent viu la festa i gaudeix d'un títol que és nostre (i no madridista!).

• Després, ja a casa, com marca el ritual culé a casa nostra: banderes al balcó, himne del barça com a música de trucada i l'escut com a fons de pantalla al mòbil. I per acabar, un escrit al Bloc d'en Martí i la mare que el va parir!

En memòria de la sobreDOS-SIS!

Vivències d'una lliga guanyada, per Martí B.T.

PROPER ESCRIT...

VIVÈNCIES D'UNA
LLIGA A GUANYAR!


DEMÀ DIMECRES,
AL BLOC D'EN MARTÍ I LA MARE QUE EL VA PARIR!

Noves experiències...

Ja us vaig informar que he estat participant en un intercanvi musical: Mataró-Argentona amb el Friedich-Shiller Gymnasium de Marbach (Alemanya).
Bé, doncs dilluns va arribar ell, en Patrick, l'alemany que ha passat tota la setmana a casa.
Va arribar cansat, i és que portava a sobre 15 hores d'autobús des de Marbach am Neckar (a prop d'Stuttgart), i amb gana, força gana.
Durant aquests dies ha estat anant d'excursió per Tarragona, Sitges, Barcelona i Mataró mentre jo estava disfrutant de la rutina que tant m'agrada repetir cada setmana. També vam fer un concert el dimarts al vespre al Teatre Monumental de Mataró. Tot i així, res ha sigut rutinari durant aquests dies, ja que a casa hem sigut un més a la família, crec que bastant ben tractat i informat, ja que me n'he encarregat de que s'aprengui la Riera, la Plaça Santa Anna, els gelats de Can Verdú, el Pa amb tomàquet, els Macarrons de la Mare que em va parir, el Cau Grillat... ah! i el pernil del bo, (no com el York que només saben menjar...).
Un noi poc parlador, però que ha intentat en tot moment integrar-se als nostres costums.
Ha sigut una experiència diferent i nova que m'ha servit per preacticar l'anglès i apendre nous costums, noves maneres, nous menjars, nous paisatges i noves maneres de viatjar (li he agafat molta ràbia a l'autobús :P ).
Ha conegut a la majoria de la família: àvies, un tiet, un nebot, amics/gues meus/ves, mare, pare, germans, germana i una casa diferent de la seva (no és el mateix viure en una casa de 4 pisos que a un pis de 4ª planta), però la impresió que em dóna és que ha estat com nosaltres volíem, com a casa!
No dubtaria ni un moment a repetir aquesta experiència en la que he après molt, HEM après molt, un intercanvi en el que he conegut gent d'Alemanya, però també d'Argentona!
A casa seva, com ja us vaig dir, em van tractar molt bé i així ho hem intentat fer aquí. Ahir van marxar d'Argentona després d'un dinar i un petit concert.

(a Argentona ahir)

ANÈCDOTES:

LA NEVERA

Quan va arribar a casa, va 

berenar i li vaig preguntar
(en anglès):

-Què vols beure? Fanta, CocaCola, Aigua, llet...?

-Tens suc de poma?

I vaig pensar: (merda!)

Li vaig repondre que no, però el dia següent

en vam anar a comprar al Mercarroña.

A casa vam riure molt amb això :)

INTERCANVI LINGÜÍSTIC

La mare que em va varir també

va apendre força, ja que l'anglès

 va ser una arma que ha 

començat a utilitzar.

I ja he fet el "logo", com podeu veure, de l'Intercanvi.

A MÉS A MÉS:

• Felicitats a totes les mares, sobretot a la que em va parir!
• Avui, 2 de maig, fa un any de l'històric 2-6 al Bernabéu!
• Felicitar a Messi, a Xavi i sobretot a Bojan per l'espectacle d'ahir! (1-4)

Va ser com estar a Gran Hermano, però a Gran Alemany).

I ara, bis zur nächsten Woche! (Fins la setmana que ve!).

Sant Jordi i Madrid - Barça

El "chorreo"

Bé, qui no se n'hagi enterat deu ser perquè viu en una illa deserta: el Madrid - Barça és el tema del que en parla tothom aquest mes.
Un partit que vaig viure emocionantment amb la meva germana, la Eli.
Un cop més el Barça va deixar ben clar qui és el millor equip del món (eh! que amb els pericos ens vam deixar!).
El Barça va demostrar ser superior al Madrid i al seu estimat Cristiano Ronaldo, qui no ha aconseguit ni aconseguirà marcar un gol al millor equip d'aquest planeta.
Messi: no ens va fallar.
Valdés: va demostrar ser un bon candidat per la selecció, parades 100% genials!
Pedro: marca sempre en ocasions especials.
Puyol i Piqué: imparables parant al Madrid, gran defensa.
Maxwell: ni el coneixia, però vaig descobrir un nou crack.
Guardiola: sense volguer confiar-se en la Lliga, ben fet!

El Barça va jugar molt bé: en equip, com només ell sap. I això que el Madrid jugava amb 12 jugadors (s'ha de comptar l'àrbit, que, com que era el seu últim partit va decidir fer malament la seva feina... O potser va treballar molt bé per els bitllets que havia d'embutxacar-se després del partit...).

Ara els blancs ja poden esforçar-se... O sinó en Florentino haurà d'anar molts cops al banc per pagar nous àrbits, jaque els jugadors no li funcionen o se li envan...

I un cop més...
FORÇA BARÇA!


Per cert, tornarem al maig a jugar amb un equip de categoria (que pensem guanyar) en una lliga de categoria que el Madrid no té la sort de ser-hi.


------------------------------------------------------------------


Sant Jordi


Una festa catalana (i anglesa segons el llibre d'anglès de l'Institut), una festa d'amor i una festa consumista que un any més ha vingut a visitar-nos.
Divendres és Sant Jordi, un dia en que les roses vermelles, grogues, blaves, roses i multicolor juntament amb llibres de tot tipus envairan els carrers.
Aquest any, un cop més la crisi no ens permet fer rams de mil roses, però no siguem "rates" i solidaritzem-nos i estimem-nos una mica.
D'aquesta festa no en tinc massa cosa a dir, només això:
El Divendres de Sant Jordi, si heu de comprar una rosa a l'enamorada, a la mare, a l'àvia, a qui sigui... si us plau, aneu a comprar-la a davant de la Granja Caralt, a la Riera de Mataró. Pregunteu per l'esplai Garbí (NO CONFONDRE'S AMB ELS ESCOLTES!!!), que intentem recollir diners per fer un intercanvi europeu d'acollida amb França, Alemanya, Itàlia i Algèria.
A part de roses, podreu comprar econòmicament joies artesanes com les de la foto de sota.





DIA: Sant Jordi
LLOC: La Riera de Mataró, davant de la Granja Catalt, a l'altura del Carrer Nou.
ORGANITZA: Joves de l'Esplai Garbí.
HI VENDREM: Roses petites i mitjanes, anells, collarets, penjolls i arrecades.
MOTIU: Solidari: poguer anar d'Intercanvi.

US HI ESPERO!

I fins aquí l'escrit que tant esperàveu! Us desitjo una genial setmana i un feliç Sant Jordi!

2010: l'any dels viatges!

Camp Nou, 16-01-2010 FC BARCELONA-SEVILLA FC from Martí B.T. on Vimeo.

Vídeo del 16/01/2010 al Camp Nou en un partit de lliga Barça-Sevilla. Resultat: Barça 4-0 Sevilla


Sí, aquest any està siguent l'any en el que més viatges hi tinc preparats!!!

• des de 1/1/2010 fins 4/1/2010: Catalunya Nord (França).
• des de 1/2/2010 fins 3/2/2010: Colònies amb l'escola (Noguera, Catalunya).
• des de 5/2/2010 fins 7/2/2010: VIATGE A LONDRES!!! (Que ja he explicat).
• des de 19/3/2010 fins 26/3/2010: Intercanvi musical a Alemanya. (Que encara he de fer i explicar).
• des de 27/3/2010 fins 31/3/2010: Colònies de Primavera (amb l'esplai Garbí).
• des de 15/7/2010 fins 24/7/2010: Campaments amb l'esplai Garbí.

I també d'altres coses:

• Intercanvi europeu d'acollida (amb l'esplai Garbí, s'ha de fer).
• Camp Nou (amb el meu germà Carles, 16/1/2010).

Com ja veieu, aquest any, estic que no paro!
Us passo també el vídeo que vaig fer quan vaig anar al Camp Nou, que per fi l'he pogut penjar a Internet! :)

• El meu aniversari (que procuro celebrar anualment, aquest any amb els meus amics i amb la meva família, 19/2/2010).

I no em van fallar...!

Aquest és el Barça que jo conec, el que va jugar el dissabte contra el Sevilla! Com ja ho havia explicat, jo el vaig anar a veure amb el meu germa Carles. Ens ho vam passar més que bé!

Tot i la pluja que queia (la justa per tocar les cireres), el meu Barça s'hi va lluïr i amb ganes: 4-0!!!

Una primera part en la que vam patir, ja que entre el porter del Sevilla perdia tot el temps possible alhora de xutar la pilota, (cosa que l'arbitratge hauria pogut treure-li una groga tranquilament) i que l'arbitre pitava el que no hauria i no pitava el que sí que hauria de pitar... Bé, que el personal a la primera part no estava gaire inspirat...

A la segona part, sense Carles Puyol, que, segons he llegit a l'Sport.es, havia tingut una marejos al xocar contra un jugador del Sevillla i va haver d'abandonar el partit, un partit que havia començat molt bé, amb una ocasió de gol i tot.
Només al minut 4 (segona part), Piqué tira a gol i un defensa del Sevilla, volguent desviar la pilota, l'envia a dintre la porteria. Podeu imaginar com ho vaig viure... :D
Més tard, deixen entrar a en Pedrito (sí, sí, el que ha marcat a totes les copes possibles en menys temps). Aquest, es dirigeix a la porteria i ens marca el segon!!!!!
Encara ho vaig viure més i millor, però quan un quart d'hora més tard, després de moltíssimes ocasions, el nostre amic Messi marca el tercer del partit i el seu gol número 100 amb el Barça, va ser una GRAN festa culé, com havia de ser!
Ja a punt d'acabar al partit i sense esperar res més, Leo Messi marca el 101!!!!!!
Quina alegria, quina festa, quina emoció...!
En aquesta segona part, el notre amic porter del Sevilla, que tant de temps ens havia fet perdre, intenta desviar la pilota lluny de la porteria tocant un jugador dels seus, que l'envia fora i la regala al Barça. Tot enfadat, dona un cop al terra i tot el Camp Nou el va obsequiar cridant-li: Tooooontoooooo!!! I aho vam fer amb ganes, després de tot el temps que havia perdut i tothom li havia xiulat!

Com podeu veure, malament no m'ho vaig passar: no només he aconseguit anar al camp, sinó que a sobre els golejem 4-0, veig els gols 100 i 101 d'en Leo amb el Barça i ens distanciem al Madrid (cosa que ens van informar des de la pantalla del camp i tothom ho va cel·lebrar!)

Quan pugui pujaré un vídeo que vaig gravar quan van sortir els jugadors al camp!

Força Barça!

Un cop més!

Un cop més el Barça fa història aquest any! Aquest cop ens hem superat fent gols al camp del Madrid! I ara, només estem a 7 gols per igualar el récord de gols del Madrid, que és de 107 gols (temporada 1989-90). No vaig poguer seguir el partit un cop més "gràcies" a la Renfe, que per variar tenia una averia que ens va portar fins a Montcada. Un cop a Montcada, tornem cap a Barcelona i per fi arribem a Mataró. Un home, a la parada del bus, diu que quan ell havia sortit de BCN (no amb el nostre tren, clar...) anaven 1-3. Jo, al·lucinant a les 21:50h. començo a sentir petards. No em volia fer il·lusions, i si tots els mataronins del Madrid havien sortit a celebrar-ho? Finalment, passen molts cotxes, se senten petards per tot Mataró quan arriba el bus (tard, també per variar) i el conductor, amable, em diu que el partit s'havia acabat 2-6. Jo, al·lucinant més encara, miro a la mare que em va parir i ens posem a riure. Quan arribem a casa, després dels retards de la Renfe i Mataró Bus, una exposició d'en Sorolla al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i una passejada per Barcelona amb la meva mare i el meu preciós nebot, mirem el canal 3/24 els gols, les celebracions i les declaracions de Guardiola. I, un cop més, fem història. Força Barça!

Quin clàssic!!!

Després de tans dies esperant a que arribés el F.C.Barcelona-R.Madrid, per fi va arribar. La primera part etavem la meva mare i jo que ens pujavem per les parets dels nervis, (pels locutors de La Sexta i perquè tothom anava a per en Messi i encara com segueix viu). La segona part més de lo mateix, quedaven uns 10 minuts per acabar i jo ja ho donava per perdut, quan Eto'o ens dona la sorpresa GOOOOOOOOOOL!!! Quan ja anavem pel temps afegit, Messi: GOOOOOOOOOOOOL!!!
Va ser un clàssic que va acabar bé, però quins nervisssssssssssssssssss!!!!

Sort?...

... No, un bon equip!

El Barça, líder de la lliga, va tornar a guanyar 6-0 contra el Valladolid. L'Eto'o en va marcar 4, en Gudjohnsen, i 1 de l'Henry. Després de dos anys amb mala ratxa, tornem a guanyar els partits. De moment optem a la Champions, la Copa del Rei i a la Lliga!

Què?, ara ja ningú critica a en Laporta, eh?! Ara, el Barça és el millor, eh?!... El problema és que de vegades es parla massa!

Esperem que aquest bon equip segueixi guanyant! Farem història!

Bé, espero que passeu una bona setmana. I recordeu: Visca Les Santes i Bon Nadal!

Barça, cada dia pitjor

• Ja vam començar la temporada 2006/07 amb uns resultats negatius. Vam continuar tota la temporada igual i vam acabar amb la victoria madrilista.


• La temporada 2007/08 encara va ser pitjor, tan pitjor que no només no vam guanyar la lliga, sinó que vam acabar tercers!


• Ara, reflexionem i pensem que la culpa és d'en Rijkaard (MENTIDA!) i el fotem al carrer quan en Rijkaard és un dels entrenadors barcelonistes que més títols ens ha donat.


• Continuem reflexionant i volem fotre fora a en Laporta (I jo penso: En Laporta té la culpa de que hi hagi jugadors que s'en vagin de festa?). Ens vénen amb una tal "Moció de Censura", que l'únic que ha aconseguit és fer més mal al club. És per això que jo dic: NO A LA MOCIÓ DE CENSURA!

Bé, bona setmana, força barça i Barça SÍ, Laporta TAMBÉ!

Ja era hora

Com tots heu pogut veure, el Barça va començar malament la lliga, lluny del R.Madrid i sese guanyar. Ahir vaig estar mirant el partit contra el Sevilla, no va ser per tirar coets (2-1), però almenys ens vam endur tres punts. A la primera part moltes ocasions però res de res!, a la segona part en Messi va marcar un gol, llavors si que vaig cridar ben fort "GOL!", dedicat a Ronaldinho. Minuts despres, Messi torna a marcar i encara crido mes el "GOL!", tambè dedicat a Ronaldinho! Al cap d'una estona es crea una fora de joc del Sevilla, l'arbitre no el pita i a sobre marca el Sevilla (Kanoute).
Ara si que dic que dic que JA ERA HORA!, el Barça guanya el dia que es celebren els 50 anys del camp nou, però hauriem pogut haver guanyat abans.
Per cert, l'escrit que ha publicat el diari "Marca" (El Barça juega mejor sin Ronnie), no es veritat!, i quan en Ronaldinho es recuperi ho demostraré!
Bè, enfadat amb els l'arbitres, us dsitjo una feliç setmana, i... FORÇA BARÇA!

Barça-Madrid

El dissabte, com que no hi havia esplai vaig anar a dormir a casa del meu germà Daniel, varem fer un pastis de formatge i varem veure el classic "Barça-Madrid".
Quan el vam començar a veue ja portaven 5 minuts i el Madrid acabava de marcar, vam quedar impresionats. Desprès, el minut 10 en Messi va marcar i ho varem celebrar, el Madrid va tornar a marcar de penalti i em vaig enfadar.
Pocs minuts desprès en Messi va tornar a remontar el gol i ens varem posar super contents. Va arribar la segona part que va ser bastant aburrida perquè ningú marcava però cap a la meitat de la segona part el Reial Madrid va tornar a marcar.
Els últims 5 minuts en Messi va tornar a marcar quan ja no confiaba en cap gol mès. Penso que es millor l'empat que no pas perdre, va ser un partit molt i molt emocionant i m'ho vaig passar perfectament perfecte!!!
I la setmana que ve al meu "blog": Excursió a Burriac!

Foto: http://www.elperiodico.com/

Futbol Club Barcelona

El meu equip preferit es el Barça i l'animo casi cada partit que juga. Soc culé i els meus germans, germana i cunyades també.
Jo crec que el partit mes important es:
Barça -vs- Madrid, perque és l'equip que menys m'agrada i perque es el mes emocionant de tots.
Visca el Barça!.