dissabte, 29 de març del 2014

Contradiccions

Ahir, la molt estimada vicepresidenta del Govern espanyol va dir el següent:
"La violencia es una línea que nadie debería matizar ni escatimar condena."
Va dir aquestes paraules referint-se als violents que van carregar-se la manifestació de dissabte passat a Madrid, on dos milions i mig de ciutadans i ciutadanes van unir-se després de dies de caminades per dir-li als de dalt que ja n'hi ha prou. Aquests, els de sempre, van fer oblidar el missatge que sent la població. La culpa, probablement, també la tenen els i les periodistes que van preferir obrir els seus noticiaris o diaris amb aquesta notícia en comptes de la que van protagonitzar centenars de milers de persones a la capital madrilenya. També ho deia per la comunitat estudiantil que vam fer vaga dimecres i dijous, reclamant el que el govern del qual aquesta senyora forma part ens ha robat.


Sigui com sigui, la senyoreta Soraya Sáenz De Santamaría estava indignadíssima per aquells successos. Però no va voler parar a reflexionar sobre la brutalitat policial que els i les manifestants es troben cada dos per tres. No li va venir al cap el desallotjament del 15-M, on centenars de persones, assegudes al terra, sense armes i sense mostrar-se violentes van ser apallissades per les porres i les pilotes de goma de la policia, de la seva policia. I com aquesta, centenars de manifestacions on famílies senceres, gent pacífica i sense males intencions, pateix aquesta brutalitat per estar reclamant els drets que li han tret. Tampoc va parar a pensar en les persones que aquell mateix dia van haver d'anar a l'hospital després d'haver sofert la violència dels que, en principi, es cuiden de la nostra seguretat.

Foto: madrilonia.org

No justifico cap agressió ni cap acció violenta, però ni de les persones que ens manifestem ni de la policia. Perquè ells també fan les seves vagues i demanen els seus drets. Ells també aniran a l'atur en algun moment. Ells també tindran una pensió patètica. Ells tampoc tindran una sanitat digna ni una educació pública i de qualitat per als seus fills i filles. El dia que surtin al carrer, tant de bo es trobin amb el que es troben tantes persones pacífiques. I reaccionin. I obrin els ulls. I s'uneixin a un canvi de sistema.
I no, no justifico la violència, de cap tipus. Però ja n'hi ha prou. No pot ser que sempre siguem els ciutadans i ciutadanes qui perdem la batalla de la repressió. No pot ser que sempre tinguin la raó a cop de porra. No pot ser que mai perdin la batalla (que tant de bo fos verbal). No pot ser que mai, després d'una manifestació, no es parin a pensar en quin país vivim. I no per les persones que ens manifestem, sinó per com ens estan deixant el panorama aquells que fan el que volen amb nosaltres i només ens deixen participar un cop cada quatre anys. Mentrestant, ens retallen l'educació i ens ensenyen que els problemes s'arreglen a pals. Així anem.

Foto: DRY Jaén

Sáenz de Santamaría no s'ha aturat a pensar en que, potser, el problema no som nosaltres, sinó ella i els seus, els mateixos que volen aprovar una llei quasi franquista que no ens deixaria pràcticament. manifestar-nos. I nosaltres no ens hem aturat a pensar en que el Govern treballa per nosaltres, i no a l'inrevés. Que nosaltres tenim el poder. Que una democràcia participativa seria una democràcia real. I, per por, callem, ens quedem a casa, ens unim a la majoria silenciosa que Rajoy i els seus volen.
Sense violència, amb la paraula, amb el poder de la democràcia, el poder del poble, jo m'apunto a fer una revolta de primavera com la que proposa Txarango al seu nou disc:

Veniu amb mi?

dissabte, 15 de febrer del 2014

Al núvol de Gallardón

Hi havia una vegada, en un núvol molt lluny de la realitat, hi vivia un home molt generós i entregat als ciutadans del seu país natiu. Es deia Gallardón, i de tant en tant passava algunes estones a Espanya, on cada dia que hi baixava es topava amb hippies bruts que l'increpaven per les seves polítiques. El pobre Gallardón, que només seguia el que li deien els seus amics de l'Església, havia oblidat que fora del seu núvol els seus amics íntims no podien decidir sobre les lleis, com havien fet amb el difunt Caudillo.
Un dia, com a bon amic, va deixar que els seus amics decidissin per sobre del poble al qual governava. I el pobre Gallardón, que era tant generós i només volia compartir els seus ideals a través de la imposició, es veia cada cop més increpat pels malèvols i radicals hippies, que tenien la terrible idea de voler decidir sobre el seu cos sense demanar opinió a l'Església. Ell, que imposava la seva opinió sobre 47 milions de persones, ja no sabia què fer per convèncer a tothom, així que va parlar amb un amic seu, en Mariano, i aquest va decidir ajudar-lo obligant a tots els seus companys i companyes de partit, inclús els que no hi estaven del tot d'acord, a votar a favor de que en Gallardón quedés bé amb l'Església.


I així va ser com Gallardón va tornar al seu núvol, oblidant-se dels hippies bruts i de tots els problemes que havia creat amb la seva imposició. I és que ell, no volia saber-ne res de les dades que diuen que 47.000 dones moren anualment en avortaments clandestins, que quan es restringeix l'avortament segueix havent-hi el mateix nombre d'interrupcions d'embaràs, que amb la nova llei serem tant poc lliures com Sudan, ni ha volgut escoltar als i les professionals del sector, que ja han dit que aquesta llei no ens durà res de bo, ni tampoc a les associacions de dones, que són les que ho pateixen.
Colorín colorado, los derechos se han acabado.

Us deixo un vídeo molt interessant sobre l'avortament. Dura menys de cinc minuts i val molt la pena.


Fins ben aviat!

dijous, 16 de gener del 2014

Incomplint

Carta oberta a Pere Navarro, líder del PSC.

Ai, Pere, Pere... com t'agrada donar la raó als qui sempre hem dit que no eres un bon candidat ni una bona oposició. A més de no lluitar durament contra les injustícies socials del Govern Mas contra les que deies estar durant la campanya, ara has arribat a incomplir el teu propi programa electoral (vegeu foto).


No recordes quan vau omplir Catalunya de fulletons on hi podíem llegir aquest fragment? Potser sí que te'n recordes, però el papa Rubalcaba t'ha hagut de cridar l'atenció i imposar les seves idees per sobre de les del teu partit, el PSC i no el PSOE. Aquest PSC que el venies com a 'nou' ha acabat amb els de sempre fent el de sempre pels de sempre, i m'atreveixo a dir que fins i tot tornant enrere. I és que l'etapa de les dictadures ja va passar, aquí. On s'és vist que en una democràcia no es permeti votar el que un vol? Però sobretot, Pere, on s'és vist que convidis a marxar als qui defensen als que van votar el vostre programa que ara fas incomplir? Perquè això d'incomplir programes electorals jo ho veia més típic de populars, i algun convergent amb poder.

Pere Navarro, junto a Llanos de Luna, Albert Rivera y Alicia Sánchez-Camacho.
Pere Navarro gaudint amb la seva nova família | Foto: EFE

Avui, Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura han defensat a les 523.333 persones que van confiar amb la vostra veu dins del Parlament per ser defensats i defensades. I, sincerament, crec que no et serà cap sorpresa que et digui que el teu partit està en profunda decadència des que vas arribar i vas conduir el PSC a la deriva, i que aquesta decadència ha anat a més des que fas cas als del 'vell' partit. És el que passa quan enganyes al teu electorat i als teus militants i simpatitzants. Sembla que vulguis comprovar on és el terra més fons de tots els terres. Tranquil, segueix així i faràs que tu i tots els teus el toquin.

Marina Geli, al centre, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura, en roda de premsa al Parlament.

Així doncs, espero que aquestes diputades i diputats no abandonin el seu escó, ja que estaran donant el que volen a aquesta direcció socialista. Que es quedin, i si cal que sigui fora del partit, però defensant les idees que van prometre al més de mig milió de votants que van creure-se'ls. Àngel Ros ahir va ser covard, igual que avui Rocío Martínez-Sampere. Ros no va defensar els ideals del programa per por al que el tu diguessis, mentre segueix amb els seus altres càrrecs d'alt standing dins del PSC. Ja ho vaig criticar una vegada, però això només empitjora.
Obre els ulls. Abans que sigui encara més tard.

dilluns, 13 de gener del 2014

Tornem-hi

Els últims mesos, el Bloc d'en Martí i la mare que el va parir ha estat abandonat. Després de vàries setmanes pensant en el retorn, avui es fa efectiu. Vaig deixar d'escriure amb un panorama polític i social força pessimista, i a dia d'avui tot segueix allà mateix, per no dir pitjor.

El gener sempre és un mes previsible. Tot s'encareix mentre els mateixos que apugen els preus ens volen fer creure que aquest any serà un any inoblidablement bo. El 2014 no podia ser menys i ha succeït: Mas ha encarit el transport públic, els peatges i l'aigua, mentre que Rajoy ha apujat la llum i el gas per enèsima vegada. Això sí, ho han fet escudant-se en falses dades.



El president de la Generalitat ens feia creure que s'abaratien alguns peatges, però s'oblidava de dir-nos que només s'han abaixat els preus pels usuaris amb tele-tac. A aquests usuaris els han baixat molt les taxes, però a tots i totes, Artur Mas, ens ha apujat l'aigua un 5%, que se sumarà al cànon de l'aigua que s'aplicarà el proper mes de febrer. Sobre el gas, s'apuja un 0,2%, que sembla ben poc, però recordo que els pocs que treballen els estan baixant o congelant els sous, i qui no treballa algun dia se li acabarà l'atur si no té la sort de trobar feina. Això sí, no oblidem el tema rei de cada any amb les apujades: el transport públic. Els bitllets de renfe de curta i mitjana distància, el metro, l'autobús i els ferrocarrils s'apugen una mitjana del 2%, mentre que la targeta de transport més usada, la T-10, s'apuja més d'un cinc per cent. Això sí, mentrestant anem fent que TV3 cada dia ensenyi empreses amigues del Govern i entrevisti durant minuts i minuts als seus presidents, sense que això comporti cap notícia.



Anem a Madrid. Sembla ser que hem de donar les gràcies a l'excel·lentíssim Presidente del Reino de España, Mariano Rajoy, que ens apugi la llum "només" un 2,3% el mes de gener, arribant al 70% total d'apujada de la llum en l'última dècada. Visca l'euro, i tant! I no dubteu que ens farà donar-li les gràcies de nou durant els propers mesos, ja que ha quedat demostrat que ell i el seu govern són les últimes persones en aquest món en les que podem confiar. El govern popular també ha decidit apujar els peatges de l'AP-7 i l'AP-2 un 2%, de la maneta de les apujades convergents. Però Mariano Rajoy va dient que la recuperació econòmica ja és aquí degut a l'abaixada de persones aturades durant el mes de desembre. S'ha de ser inútil per no saber que això ha estat per la campanya de Nadal.
Tots plegats ens estan enganyant com ho han fet sempre. I hem arribat a un nivell d'impassibilitat patètica. En qualsevol altre país, com en el seu dia Grècia o Egipte, fa no gaire Itàlia i actualment Ucraïna, ja s'haurien revoltat. Però no, això (encara) és Espanya, i sembla que haguem d'abaixar el cap mentre ens roben. Us recordo que ells, els polítics, han de treballar per nosaltres, i no per les elèctriques ni l'Església. Perquè, quan d'aquí a uns anys es jubilin, gaudiran de tot això mentre nosaltres pagarem una factura de la llum impossible per la majoria de llars obreres. D'una manera o d'una altra, estan corrompent el sistema.
Això sí, mentre escric aquest post, no paro de sentir anuncis de la Generalitat a Spotify. Per això hi ha diners, però per programes socials no.


Prou.