Gora Ikurriña

Dissabte la polèmica va ser servida a Pamplona, a l'inici de les festes de San Fermín, ja que uns homes van desplegar una Ikurriña gegant davant de l'ajuntament de la ciutat, impedint així que el txupinazo pogués ser tirat a l'hora que tocava i, a més, es creés un ambient de tensió i malestar a la plaça entre els partidaris i detractors d'Euskal Herria.

No admiro gaire les festes de Pamplona, ja que durant aquesta setmana es maltracta i s'assassina a moltíssims toros, però per altra banda reconec que són molt importants per la farra que munten any rere any a la capital de Navarra. Tot i així, centrem-nos en la polèmica d'enguany.

Simpatitzo amb el sentiment que Euskadi ha tingut sempre, ja que ve a ser el mateix que sentim moltíssims catalans i catalanes amb la nostra terra. Als partidaris d'Euskal Herria els van prohibir mostrar la bandera basca a la capital navarresa, convertint-la així en un símbol inconstitucional. En la meva opinió, si el sentiment del poble de Navarra és junt a Euskadi, no hi ha d'haver cap impediment per lluir la bandera ni per aconseguir la llibertat fora d'Espanya.

Tot i així, i per desgràcia, alguns han convertit aquesta bandera en un símbol que no agrada gens, que és ETA. Sóc el primer que pensa que els presos etarres, per molt mal que hagin comès, han de ser a les presons de la seva terra, però no pot ser que barregin l'Ikurriña amb la banda terrorista, ja que és quan perden tota la credibilitat i tot el respecte que mereix un poble amb aspiracions pacífiques en direcció a la llibertat. El propi poble basc hauria de desentendre públicament el sentiment independentista amb el terrorista, ja que és el que pot donar-los força per arribar a la meta.

Aplausos y gritos cuando han descolgado la ikurriña. Qué lástima!! Han conseguido que esa bandera represente lo que no es
— Helena Resano (@helenaresano) July 6, 2013

Per acabar, mai he trobat bé que les festes locals es barregin amb la política, ja que els que es reuneixen en una mateixa plaça per celebrar els Sanfermines, tenen en comú la festa, i no la seva ideologia. Van alterar la festa i un dels seus actes més importants per mostrar aquesta bandera. Això hauria estat molt bé en un acte pensat justament per aquesta reivindicació, i no pel txupinazo que va acabar amb alguns enfrontaments entre els participants. Com diu molt bé La Pegatina en una de les seves cançons: "Non quero política nas festas populares".

Així no

Abans d'ahir, a diferents punts d'Andalusia, es van produir dos robatoris a dos supermercats. Membres de vàries associacions i sindicats van entrar en massa, van omplir diferents carros i van marxar sense pagar cap producte, suposadament, per donar-ho a la gent que no té aliments.

Moment del robatori a Écija, jutgeu vosaltres mateixos/es. | Canal Sur Noticias

Com amb tot, aquests fets es poden mirar des de diferents punts de vista. Està molt bé que un grup vulgui donar menjar a la gent que no se'l pot permetre, i està molt bé que animin i pressionin a les grans superfícies a fer donacions a ONGs, però aquesta no és la manera de fer-ho. Si vols donar menjar, fes com molts/es fem amb Càritas, que comprem el menjar i el duem a un punt de recollida. I si vols que les empreses donin, fes una campanya, escriu cartes als directius i pressiona sense violència per aconseguir-ho, però no pressionis físicament i amb força a una caixera que només està intentant fer la seva feina com cada dia. Calia fer plorar a una noia que deu estar patint la crisi igual que la majoria? Jo crec que no.

No negaré que els supermercats podrien ser més solidaris, però també he de dir que Mercadona, un dels dos supermercats robats, va ser l'empresa que més va créixer a Espanya l'any passat, creant 6.500 llocs de treball, una dada impensable amb la crisi que portem a sobre i que avui celebra el seu cinquè aniversari, des de que Lehman Brothers fes caure definitivament als Estats Units i l'efecte dominó arribés a moltíssims països del món, un d'ells Espanya. Vaja, que una empresa que aporta riquesa i llocs de treball al nostre país (no com Zara, que només guanya fora del país) no té la culpa, tot al contrari, se li ha d'agrair.

Membres del SAT que van participar a un dels robatoris | El Mundo

Tots i totes sabeu que simpatitzo molt amb el Moviment 15M, les accions contra les retallades i les accions que intenten canviar els problemes del món, però en aquest cas no donaré suport a un acte que és un delicte en tota regla, ja que han robat. Sí a les donacions, sí a ajudar a qui menys en té, sí a apretar als que més en tenen, però no d'aquesta manera. I sí, és cert que els que hi van participar han estat detinguts i Urdangarín  i molts més corruptes segueixen lliures quan no ho haurien d'estar, però això no és excusa per poder cometre tants delictes com vulguem, per molt injust que sigui.

Hi ha millors maneres d'ajudar a la resta, però d'aquesta manera no es fa, així no.

No canviar

Portada El 9 Nou 23/04/2012 (avui)

Avui el diari El 9 Nou ens regalava a la seva portada una notícia en primícia que tornava a portar al senyor Anglada a l'actualitat. Segons l'edició d'Osona i d'El Ripollès, el líder de Plataforma per Catalunya, després d'haver celebrat la diada del partit, que sempre es celebra pels voltants de Sant Jordi, havia begut més del compte i va enfrontar-se a tres immigrants, tal i com ha confirmat via Twitter David Parada, regidor del partit a Sant Boi del Llobregat. Segons aquest regidor, el líder d'ultra-dreta "havia estat agredit per dos moros". Poca estona després, Anglada ho afirmava dient que "vaig haver de denunciar a tres persones pressumptament immigrants que havien intentat agredir-me". És cert que, segons testimonis, una cinquantena de persones d'orígen magrebí van acudir a increpar als caps del partit i que unes cent persones van manifestar-se contra el mateix de manera totalment pacífica i amb un concert al carrer tal i com podeu veure a la foto de sota, però això no vol dir que Anglada fos agredit. I és que ja m'agradaria a mi saber com pot ser, si l'agredit va ser ell, que dos nois acabessin a l'hospital després de ser agredits pel propi Anglada.

La manifestació antifeixista d'ahir. Segons Anglada, anti-sistemes.

Segons la denúncia imposada pel líder del partit xenòfob, van ser increpats per grups anti-sistema i agredits per tres persones que semblaven d'ètnia marroquí, però que ell en cap moment va fer cap acció d'enfrontar-se a aquestes persones. Així doncs, que algú m'expliqui com han arribat aquests joves a l'hospital. També he de dir que és molt curiós que, si la festa del partit celebrada a Vic va acabar al vespre, la denúncia hagi estat interposada a les 3:21h del dia d'avui.

Fragment de la denúncia interposada per Anglada, on es declara innocent. Font: El 9 Nou

En cap moment defensaré a cap dels dos bàndols, però el que està molt clar és que Anglada anava borratxo i que els presumptes agressors li tenien ganes al regidor vigatà. Tampoc dic que sigui una justificació, però és normal que li tinguin mania a un home que ahir es va declarar "el Sant Jordi que matarà al drac que provoca els problemes actuals: l'islam i la casta política". A més, m'agradaria recordar un escrit en el que vaig descobrir qui són realment aquesta gent de PxC. Fent aquell escrit vaig saber que Anglada havia format part de Fuerza Nueva durant la transició, una organització post i pro-franquista. A més, l'any 1989 es va presentar pel Frente Nacional, liderat per Blas Piñar, íntim de Franco. Suposo que veient aquest historial molts i moltes ens veiem en contra d'aquest senyor, sempre en contra de la violència. El que vull demostrar amb aquesta breu explicació de la seva vida és que aquest home es pinta com el salvador del país i com la persona que no va fer res ahir a la nit, però aquests nois segueixen a l'hospital mentre ell s'ha passat el dia rient-se de la credibilitat del diari El 9 Nou amb frases iròniques al seu compte de Twitter.

Així doncs, un cop més aquesta persona que es considera "en contra de la globalització cultural" dóna molt a parlar. Per desgràcia, rarament sabrem què és el que realment va passar ahir a la nit. Espero que hi hagi judici i que es faci justícia d'un cop per totes. Fins divendres!

"Els perroflautes i les rates de cloaca són l'escòria del s.XXI"

Josep Anglada, pensador. 

Intensa setmana

Aquesta setmana ha estat una setmana amb moltes i molt variades notícies, des de la mort de Gadafi a la mort de Simoncelli, passant pel final de la lluita armada d'ETA. Aquí us deixo la crònica i una mica d'opinió sobre les diferents històries històriques:

Gaddafi, GAME OVER

Foto: flikr.com

Com bé deveu saber, el dictador libi va morir el passat 20 d'octubre, obra dels rebels, un grup de gent que realment a lluitat per posar fi a 42 anys de dictadura. Una gent que ha arriscat la seva vida per salvar-ne d'altres i per salvar el futur del seu país, una gent que, com tothom, té dret a decidir i ara podrà fer-ho, ara podrà decidir qui vol que sigui el seu president. Aquesta gent, tot i que molts s'han quedat pel camí lluitant per la llibertat i d'altres lluitant per la dictadura, ha aconseguit un fet històric en el seu país, i d'aquí a 8 llargs mesos tindran les seves primeres eleccions. Ells, tenen dret a ser considerats herois del seu propi país!

ETA, per fi!

Foto: Cadena Ser

Unes hores després de la mort de Gaddafii (llavors ja confirmada), la banda terrorista ETA anunciava el final de la seva activitat armada, una notícia esperada i històrica, 43 anys d'activitat després. La banda per fi anunciava per primer cop el final definitiu de la lluita armada. ETA, una banda molt perillosa en el seu dia, una banda que ha matat a molta gent innocent i injustament, una banda que ha matat a 53 catalans/es i més de 800 persones en total, una banda que existeix des de fa 52 anys i una banda que ha estat notícia molts cops, però ara més que mai. Un punt positiu per l'esquerra abertzale i un primer pas per arribar al final de tot això. No podem oblidar les més de 800 morts, però s'ha de parlar ben parlat perquè el terrorisme ja no sigui notícia al nostre país.

Simoncelli, R.I.P.

Foto: SPORT.es

Avui mateix ha mort el pilot de motos Marco Simoncelli en un fatal accident allà mateix on va guanyar un mundial fa un temps. Si he de ser sincer, us diré que no he seguit mai les curses de Moto GP, però és veritat que aquest noi de només 24 anys era un gran crack! És una pena que esportistes com Antonio Puerta, Dani Jarque o com ara mateix Simoncelli perdin la vida tan joves.

Bé, després d'aquest repàs a la setmana que avui acaba, us avanço que el proper escrit serà sobre Rajoy i la seva súper campanya (ja que ja vaig parlar sobre Rubalcaba, espero que no em controlin els minuts com a TVE). Bona setmana!

Sabíes que... el Bloc d'en Martí i la mare que el va parir fa 5 ANYS? Fes clic aquí i descobreix-ho! 

Un matí a Rocafonda...

Bé, avui havia de fer "un escrit en imatges", però han surgit imprevistos al meu estimat barri, a Rocafonda.

11:40: Sortim de casa. Ens dirigim amb la mare que em va parir cap a l'Avinguda del Perú. Els paletes treballant? Que extrany...
11:42: Ens trobem al meu tiet, en Mingo. Ens explica el que passa: una "abella reina" s'ha escapat de l'eixam. La resta de la tropa l'han acompanyat. Unes 3000 abelles es troben juntetes a un portal de la propia avinguda. Tot el barri en fa veu i contempla el panorama des de l'altra vorera. i ha de tot: els que diuen no estar espantats i els que, com jo mateix, els hi tenim pànic.
A més a més, avui han tallat l'aigua a una bona part de Rocafonda, per sort, a casa nostra no.
11:47: Comença el reportatge de fotos fet per mi i el meu tiet.
11:56: Canvi de plans. Ja ha arribat la policia local i els mossos. La cosa va per llarg. Ens decidim a descobrir el nou Parc de Rocafonda, un parc gran, maco, ben fet, amb moltes activitats i equipaments per gent de totes les edats. Hi disfutem d'una bona estona amb l'Elmer, i ja està decidit, no trigarem a anar-hi amb en Dídac! La veritat és que valoro molt bé aquest nou equipament al barri: amb herba, amb nous tobogans, castells i d'altres per als més petits. Ara, a conservar-lo i a demostrar que Rocafonda no és com la gent diu, és un genial barri!
12:43: Tornem al lloc del "crim". Ja hi ha un home posant totes les abelles en un eixam que ha construït en una capsa. Unes cincuanta persones observen la situació impactades de la valentía d'aquest home. És el tema de la setmana al barri. Segueixo amb el reportatge de fotos.
13:01: Arribem a casa. Després de viure un matí intens a Rocafonda, encenc corrents l'ordinador per escriure al bloc. Ara, vaig a enviar les fotos al Tot Mataró i al Capgròs i si hi ha sort potser ho publiquen!

Aqui teniu part del reportatge:

Nou parc de Rocafonda. Amb unes pintades precioses!

L'eixam d'abelles.

El tub d'aigua que ha fet tallar l'aigua al barri.

"El Salvador"

Bona feina!

L'espectació "rocafondera".

El tema de la setmana als bancs de Rocafonda, per Martí B.T.