dilluns, 27 de febrer del 2012

Ensenya la llengua!

Ja ho sabeu, jo sóc molt defensor del català i de la nostra cultura aquí i arreu del món, però això no vol dir que la resta de llengües em siguin igual, ja que, tal i com estem, no està mai de menys aprendre idiomes com el castellà, que es parla a Sud-Amèrica i a moltíssims llocs. També l'anglès, que es parla pràcticament a tot el món.
Jo he tingut la sort de poder aprendre, amb més nivell o menys, aquestes dues llengües a més del català, una sort que fa trenta anys no es tenia i que avui en dia està provocant molts problemes a l'hora de trobar feina, ja que la gent més jove sap més idiomes, sigui perquè els han estudiat als centres o bé els han après en acadèmies d'idiomes. I és que les acadèmies, igual que les escoles d'adults, estan molt sol·licitades ara mateix per poder incloure més aspectes al currículum i així trobar feina més fàcilment.
Tot i així, no tot és tant fàcil com sembla. Les empreses no estan disposades a contractar massa gent, fet que provoca que molta gent i molt jove se'n vagi a altres països a trobar un bon lloc de feina amb uns bons estudis, com ara el meu germà, que ha pogut comprovar la diferència a l'hora de trobar feina aquí que a Austràlia. També és cert que de cara a les properes generacions encara serà més difícil, ja que el xinès serà un idioma que s'haurà d'estudiar a les escoles i viurem en un món cada cop més internacionalitzat i sense fronteres, pel que serà tant fàcil trobar feina a una persona d'un altre país que a una persona d'aquí. Ens agradi o no, hem de reconèixer que actualment no és així.

Emilio Botín no sap anglès i cobra bé, però no és un bon exemple

Ja us ho dic, jo he tingut la sort de poder aprendre anglès a l'escola i d'acabar de perfeccionar-lo a l'acadèmia en un grup més reduït que ens permet millorar més ràpidament. També és veritat, segons un estudi, que els alumnes que aprenen anglès fora d'un centre educatiu com a activitat extraescolar tenen més facilitat a l'hora d'estudiar o memoritzar coses.
Tant de bo tot fos més fàcil i no hi hagués cinc milions de parats, però aquesta és la situació en la que vivim i en la que viurem uns quants anys més i el món ens obliga a millorar i renovar. Recomano moltíssim aprendre idiomes i participar en experiències que t'obliguin a comunicar-te en un altre idioma com jo he fet a diferents intercanvis amb alemanys, algerians i francesos.

Així doncs, ja teniu una opinió meva més, torno dimecres amb un nou escrit. Fins llavors :)

divendres, 24 de febrer del 2012

Tancat per reformes

Com ja és costum, quan entra un nou partit a governar un territori es dedica a destruir tot el que (sigui bo o dolent) va costar molta feina a l'anterior equip. No cal anar massa lluny per veure'n exemples: la Llei Òmnibus s'està carregant la feina de 8 anys de tripartit i Mariano Rajoy encara no porta 90 dies al càrrec i ja sabem què passarà d'aquí a poc al nostre voltant: els no-matrimonis homosexuals, la tornada de les curses de braus a TVE, els fills no desitjats que portarà el canvi de la llei d'avortament, etc... L'últim exemple és la reforma laboral: tothom pot ser despatxat cobrant una misèria i sense motiu en uns temps que no cal que us expliqui com corren. Com pot ser que un home que va prometre als seus milions de votants que crearia un milió de llocs de treball en un any hagi aplicat aquestes mesures? També hem de tenir en compte que, ara tota la culpa és del Govern ZP. No us dic que l'herència que els socialistes van deixar a Madrid no sigui dolenta, però no pot ser que tot el que va prometre a la seva campanya electoral ara es vegi afectat per aquesta excusa. Que no ho sabia ell, que no es trobaria una bona economia? Sí, sí que ho sabia, però quan veus com estàs fallant als que t'han donat la seva confiança és molt fàcil donar la culpa als altres. I que ningú em negui que ho estan fent malament, al vídeo que us he adjuntat a continuació demostra que ells "estan en contra de la pujada d'imposts", entre d'altres coses (recomano molt veure'l):

El que sí que serà un vertader colmo serà la reforma educativa: una reforma que donarà suport a la privatització de centres (com ha fet el Govern Mas amb la sanitat catalana), serà una reforma que permetrà que els alumnes podem acabar els estudis amb 14 o 15 anys, és a dir, a tercer d'ESO, ja que escurçarà l'Educació Secundària Obligatòria per implantar un any més de batxillerat, que és una educació optativa. Tot això farà una major incultura i una menor formació bàsica que ens perjudicarà força, ja que no cal recordar els índex de nivell escolar espanyols: ridículs al costat dels alemanys. I no cal recordar tampoc que la crisi alemanya fa riure al costat dels problemes econòmics que tenim per aquí.
També diré que, veient els ministres que el president ha posat, no m'estranyen totes aquestes barbaritats. Uns ministres que no han après encara que els micròfons no s'apaguen sols, un equip que deixa anar perles que n'hi ha per escriure'n un llibre, com ara:

  • Wert: "El 15M té gotes d'ignorància"
  • Fernández-Díaz: "El matrimoni homosexual és inconstitucional"
  • Rajoy: "La reforma laboral ens portarà a una vaga general"
  • Montoro: "La reforma laboral no crearà llocs de treball"
  • Wert: "Els protestants de València no tenien res a veure amb l'educació, eren uns violents"
I això només en són alguns exemples del que tants i tantes van votar el 20 de novembre i que més els val no queixar-se, ja que si estem com estem és perquè ells/es ho han volgut així. Doncs a tots aquests els dic una cosa: més ens val preparar-nos pel que ens ve a sobre i que s'estan guardant per després de les eleccions andaluses. Vaja, electoralisme total, però bé, ja ho va fer el Rei Artur amb les municipals. El pitjor de tot és que depenem de tots ells.
Bé, espero que tingueu un bon cap de setmana i que gaudíssiu molt del Carnaval! Jo torno dilluns amb un nou escrit sobre la importància que tenen els estudis d'idiomes extraescolars i dimecres amb un altre escrit sobre actualitat, probablement sobre el nostre amic Urdangarín, que entrarà en cotxe al jutjats perquè es noti que la llei és igual per tots (ironia)!! Us hi espero :)

dilluns, 13 de febrer del 2012

Senyoria, protesto!

Crec que no cal massa introducció per parlar sobre com està la justícia en aquests moments, tot i que he trobat que és un tema prou gros com per ignorar-lo. La justícia? Sí, sí, aquella broma que dóna més importància a una acampada del #15M que un assumpte de corrupció. Us poso tres clars exemples que demostren que tenim, probablement, una de les pitjors justícies d'Europa.

Començant per la sentència pel Cas Marta del Castillo (vídeo 1), un cas que s'ha tornat a obrir avui mateix per tornar a intentar trobar el cos d'aquesta noia. És normal que tres còmplices d'un assassinat amb una possible violació siguin al carrer absolts? És normal que un noi que ha jugat amb la policia, amb els sentiments d'una família i amb la veritat i que a més se li imputen set delictes sigui condemnat només 20 anys per un d'aquests set delictes? Jo crec que no.
Seguim amb un altre tema també tancat: el Cas Garzón. Ho resumiré només amb una pregunta: com pot ser que el primer sentenciat del Cas Gürtel sigui l'home que més ha estat lluitant per enxampar als culpables? Jo crec que no. No trobo pas normal que un home al que se l'ha sentit per telèfon parlar sobre suborns i regals a canvi de diners, bolsos, trajes o favors institucionals estigui al carrer com si res hagués passat tenint en compte que un amic seu va estar allotjat al mateix hotel on es trobaven concentrats els membres del jurat que l'havia de condemnar o absoldre (recomano fer clic a sobre de l'enllaç). Tampoc trobo normal que amb tantes proves evidents se les passin pel forro.

Per acabar, un tema que acaba d'obrir-se i que, segurament, sigui el més indignant dels tres: el Cas Urdangarín.  Es pot dir que no hi ha tracte de favor quan deixen que un dels imputats se li concedeix una declaració sense càmeres ni micròfons? Jo crec que no. Serà indignant veure com el senyor Urdangarín serà absolt i se'l declararà completament innocent. Pobret, no? (ironia). Serà brutal veure com Jaume Matas serà condemnat a pagar una multa mentre ell torni als Estats Units a viure tranquil·lament, també com si res hagués passat.

Així doncs, queda ben clar, dins de la meva opinió, que la justícia espanyola té més mà dura amb un lladre a una botiga o a una persona que no paga per entrar al tren que amb persones que es dediquen a robar els diners que entre tots paguem i que hi ha proves clares de que ho fan. És vergonyós, indignant i, definitivament, injust: una cosa que mai hauria de ser la justícia.

Bé, espero que us hagi agradat aquest nou escrit així com el nou encapçalament del bloc, dissenyat amb l'ajuda de l'Anna Rigau. També he d'anunciar que, de moment, no faré un escrit sobre la Llei S.O.P.A. tal i com se m'havia demanat, ja que la poca informació que he trobat ha estat de fonts molt subjectives i, per tant, crec que no està bé opinar sobre un tema del qual en desconec moltíssim. Així doncs, torno dimecres amb un escrit sobre la reforma laboral del Govern Rajoy.

diumenge, 5 de febrer del 2012

Què tenim

Ja fa uns dies vaig anar amb els companys de l'institut a Barcelona a veure Cop de Rock, un musical de Dagoll Dagom que explica una història amb cançons només en català. Tots ens sabem alguna cançó de Sau, Sopa de Cabra, Lax 'n' Busto, Els Pets, etc... I ara mateix deus estar recordant alguna d'aquestes cançons amb un somriure. És normal, és bona música feta aquí, amb les coses bones que tenim aquí, tal i com diu aquell anunci d'Estrella Damm.
Divendres estavem parlant amb un professor meu sobre aquest musical i la veritat és que ens va agradar moltíssim. Ell em deia, amb tota la raó del món, que no valorem prou el que tenim. Mai veurem amb els mateixos ulls una cançó dels Rolling Stones com El Far del Sud o El Tren de Mitjanit. No ho dic per comparar-los, sinó que no valorem igual la música que s'ha fet aquí pel sol fet de ser catalana, però que pot ser tant o més bona que qualsevol altra cançó.
Aquest era l'esperit dels 90, quan es feien aquells macro-concerts amb estelades i tothom gaudia d'aquelles cançons que avui en dia encara sonen i s'aprenen. Aquell esperit que envaïa a la gent i que portava el català arreu de la península i més enllà de les fronteres fent de Catalunya un país fort.
S'ha d'agrair a tots aquells grups que van fer de la música catalana un referent, que va fer valorar el que està fet aquí i s'ha de seguir escoltant música en català, que ara també se'n fa. Les coses, els estils i els temps canvien, però aquell esperit que també ha entrat dins meu, tot i que jo no havia nascut, ha de seguir dins dels nostres cossos. I és que les cançons en català també parlen d'amor, del dia a dia, de pensaments i del mateix que parlen les angleses i les espanyoles.
Aquí us deixo dues caixes de records, també conegudes com a vídeos, on hi podreu recordar vells temps. També us recomano anar a veure Cop de Rock, al Teatre Victòria de Barcelona.