dimarts, 30 de juliol del 2013

Santes 2013

Us deixo unes quantes imatges que he pres durant Les Santes d'aquest any. Tornaré ben aviat amb nous escrits. Fins la setmana que ve!

"Colors de Santes" (Desfilada, 27/07/2013 - Foto: @mmarti6)
 
 "En família" (Desfilada, 27/07/2013 - Foto: @mmarti6)

(Enfigura't, 29/07/2013 - Foto: @mmarti6)

"Melodia de Santes" (Les Santes 2013 - Foto: @mmarti6)

 (Desfilada, 27/07/2013 - Foto: @mmarti6)

(Anem a tancar, 29/07/2013 - Foto: @mmarti6)

"Amunt, Capgrossos!" (Desfilada, 27/07/2013 - Foto: @mmarti6)

(Anem a tancar, 29/07/2013 - Foto: @mmarti6)
 
(Anem a tancar, 29/07/2013 - Foto: @mmarti6)
 
(Enfigura't, 29/07/2013 - Foto: @mmarti6)

divendres, 19 de juliol del 2013

Aferrats

"Ganarse el futuro", diuen.
Doncs, senyors dirigents del PSOE, no van pas bé. I no perquè ho digui jo, sinó perquè la gestió que estan fent al capdavant de l'oposició és patètica, per no dir nul·la, i prou que ho saben tots els votants d'Espanya. L'última enquesta d'El Periódico mostra que els socialistes encara baixarien 3 escons com a mínim, si avui es celebressin eleccions generals. Els 65 escons que perdria el PP es repartirien entre IU i UPyD. Això no és perquè aquests dos partits ho estiguin fent molt i molt bé, sinó que l'altre gran partit espanyol ha fet una de les pitjors oposicions que podria haver fet.


Començant per la poca contundència a l'hora d'exigir la dimissió de Mariano Rajoy, present als papers originals de Luís Bárcenas; seguint per la falta de mobilització després de les múltiples i seguides retallades socials, amb les que només han estat veritablement contundents IU i els sindicats; i, per acabar d'amanir-ho, la repressió interna que regna al partit i que aquests dies ha estat notícia, després del passat congrés.
Rubalcaba ha dit que "Rajoy està assegut sobre tres volcans: l'atur, Bárcenas i Catalunya". A més, no ha estat capaç d'arribar a un acord democràtic perquè els catalans tinguin veu pròpia a Madrid. No, ell prefereix reprimir opinions i que tothom voti el mateix que el jefe ordena. Aquesta no és l'actitud d'un partit que aposta per la democràcia. Igual que tampoc ho és si quan uns quants voten diferent a la resta, han de pagar una multa al partit, una multa per exercir el dret a la llibertat d'expressió.

Foto d'un anterior escrit amb els que entenen la C de PSC. | Foto: www.marti6.blogspot.com

L'Alfredo diu a en Mariano que Catalunya és un volcà sobre el qual el president n'és assegut a sobre. Jo això m'ho prenc com que Catalunya, per Rubalcaba, és un problema per Espanya, un problema perquè volem exercir el nostre dret a la llibertat de decidir democràticament el nostre futur. La qüestió és reprimir.
Ningú li ha explicat que, a Catalunya, el nombre de militants socialistes està baixant per desenes? I justament hi ha moltíssimes baixes al PSC cada cop que el PSOE decideix sobre el que ha de fer el partit català. Ni tant sols la gent que històricament havia format part del partit i els havia votat durant tota la vida els està donant suport. I amb aquestes paraules no crec que hagi arreglat gaires coses, a part de fer contents als líders socialistes madrilenys. Diu Rubalcaba que "Rajoy no té la mínima idea de què fer", però no sap que ell tampoc sap què ha de fer, que és deixar pas a un candidat més jove, amb més força i més esperit progressista.

També se li hauria d'explicar a l'Alfredo que Bárcenas i l'atur també són un volcà pel partit socialista, ja que són els que haurien de defensar a tots aquells que es vegin afectats amb les mesures del Govern. Com? Amb propostes i protestes que convencin a tots i totes els qui estem descontents, per no dir indignats, amb el president. Cada dia, el PSOE és més de dretes.
"Ganarse el futuro, diuen", però els líders del PSOE només s'aferren al passat. D'aquesta manera només es guanyarà el futur Izquierda Unida, i merescudament.

divendres, 12 de juliol del 2013

Bogeria europea

No té altre nom. Qui ens havia de dir que arribaríem als límits als que hem arribat com a unió de països!
Primer de tot, deixem que una cancellera d'un país estigui decidint què han de fer la resta de líders. I està demostrat que no ho fa bé, ja que de recuperació econòmica en tenim ben poca, amb aquestes mesures. Per altra banda, aquesta dona no sap veure que la candidatura presentada per tercera vegada consecutiva perquè Madrid sigui l'escenari dels jocs olímpics. Ells diuen que serà una manera de guanyar diners i sortir de la crisi. Jo els recordo que, l'any 2004, Atenes va acollir els jocs i des de llavors l'economia grega ha anat de malament en pitjor.
Foto: El Jueves

En segon lloc, hem demostrat ser uns esclaus dels Estats Units. I els països sud-americans tenen tota la raó amb la seva indignació cap a Espanya i cap als països que no van deixar que el president bolivià aterrés degut al rumor sobre Snowden. Era tant fàcil com mirar si duien a l'home més buscat en aquests moments i descobrir que no hi era. Haurien fet el ridícul, però no tant com l'han fet amb aquesta submissió als Estats Units que ha acabat amb un comprensible conflicte internacional que pot dur més problemes a la nostra economia, ja que Sud-Amèrica està in crescendo.
Tercer, divendres sortia a la llum una notícia que explicava que la Unió Europea no només no prendrà represàlies contra els països que han practicat l'espionatge, sinó que a més a més seguiran tenint accés a totes aquestes dades financeres i tindran el poder de processar-les i arxivar-les. Molta unió, però pocs collons.


Per acabar, no entenc com pot ser que Croacia hagi volgut entrar a la Unió Europea, si això és sinònim de crisi i obeir ordres de Brussel·les contínuament. A més, molts partits de varis països europeus duen als seus programes electorals la sortida de la Unió. I no m'estranya, tal i com van les coses. Això sí, a nosaltres ens tenen ben agafats, ja que amb aquestes mesures hem acabat amb dos rescats que ja veurem quan podem pagar.
Europa hauria de ser l'esperança de tots, però acaba sent un problema més. Un cop més, tots bojos.

dilluns, 8 de juliol del 2013

Gora Ikurriña

Dissabte la polèmica va ser servida a Pamplona, a l'inici de les festes de San Fermín, ja que uns homes van desplegar una Ikurriña gegant davant de l'ajuntament de la ciutat, impedint així que el txupinazo pogués ser tirat a l'hora que tocava i, a més, es creés un ambient de tensió i malestar a la plaça entre els partidaris i detractors d'Euskal Herria.


No admiro gaire les festes de Pamplona, ja que durant aquesta setmana es maltracta i s'assassina a moltíssims toros, però per altra banda reconec que són molt importants per la farra que munten any rere any a la capital de Navarra. Tot i així, centrem-nos en la polèmica d'enguany.
Simpatitzo amb el sentiment que Euskadi ha tingut sempre, ja que ve a ser el mateix que sentim moltíssims catalans i catalanes amb la nostra terra. Als partidaris d'Euskal Herria els van prohibir mostrar la bandera basca a la capital navarresa, convertint-la així en un símbol inconstitucional. En la meva opinió, si el sentiment del poble de Navarra és junt a Euskadi, no hi ha d'haver cap impediment per lluir la bandera ni per aconseguir la llibertat fora d'Espanya.
Tot i així, i per desgràcia, alguns han convertit aquesta bandera en un símbol que no agrada gens, que és ETA. Sóc el primer que pensa que els presos etarres, per molt mal que hagin comès, han de ser a les presons de la seva terra, però no pot ser que barregin l'Ikurriña amb la banda terrorista, ja que és quan perden tota la credibilitat i tot el respecte que mereix un poble amb aspiracions pacífiques en direcció a la llibertat. El propi poble basc hauria de desentendre públicament el sentiment independentista amb el terrorista, ja que és el que pot donar-los força per arribar a la meta.

Per acabar, mai he trobat bé que les festes locals es barregin amb la política, ja que els que es reuneixen en una mateixa plaça per celebrar els Sanfermines, tenen en comú la festa, i no la seva ideologia. Van alterar la festa i un dels seus actes més importants per mostrar aquesta bandera. Això hauria estat molt bé en un acte pensat justament per aquesta reivindicació, i no pel txupinazo que va acabar amb alguns enfrontaments entre els participants. Com diu molt bé La Pegatina en una de les seves cançons: "Non quero política nas festas populares".