dimarts, 31 de maig del 2011

DEMOCRÀCIA REAL JA!

VÍDEO EXCLUSIU A www.marti6.blogspot.com fet per mi sobre les movilitzacions del divendres 27 a la tarda a Mataró:



DEMOCRÀCIA REAL, PACÍFICA I SENSE RACISME!
Avui vull fer un post especial per donar la meva opinió sobre el moviment 15-M, un moviment del que tots n'hem sentit a parlar molt últimament i s'ha convertit en un referent de protesta massiva i, sobretot, pacífica.

Divendres, a primera hora del matí els Mossos d'esquadra van prendre la Plaça de Catalunya a la força amb la ridícula excusa que 'havien de netejar'... Els indignats els van comunicar que 'cada dia s'havia netejat allà sense problemes i que no els havien desallotjat cap dia': totalment cert. Els mossos, tan macos com són ells van decidir començar a pegar durament i donar cops amb les porres als manifestants, que, asseguts al terra amb les mans aixecades, van decidir seguir amb la dinàmica del dia a dia, que era no fer servir la violència en cap ocasió. Tot i així, els ja coneguts com a 'Gossos de Quadra' van usar la força dura i sense pietat contra els joves que eren a la barcelonina. Aquest és només un petit resum de les cinc hores en què els mossos, simplement per tocar els pebrots, van desallotjar amb una brutalitat sinistre la plaça.

A partir d'aquest fet encara més indignant, la Plaça Catalunya es va omplir de gom a gom, com podeu veure a la foto de sobre.

El fet de Plaça Catalunya va comportar que en molts punts de tot l'Estat s'hi organitzessin events especials, com per exemple a Mataró, on s'hi va fer una manifestació amb posterior assemblea i cassolada. La manifestació va començar a Rocafonda, i com que ja sabeu que en sóc veí, vaig tenir la sort de poder fer fotos com aquestes:



Més tard em vaig acostar a la Plaça de Santa Anna, on tot just havia acabat la cercavila i hi havia un ambient totalment familiar i pacífic, amb ganes de protestar festivament amb música de batucada i crits de 'no al racisme a Mataró', fet que em va agradar molt!

Així doncs, amb totes aquestes fotos (les tres primeres de 3cat24.cat i les altres fotos i el vídeo meu), he intentat fer un petit resum del que va passar divendres a Barcelona i Mataró i de pas vull donar el meu suport al moviment 15 M per un canvi a la llei electoral i agrair a tots els indignats per haver sabut protestar pacíficament i amb tantes ganes. Ara només cal que ens escoltin 'els de dalt'!

divendres, 27 de maig del 2011

Molt aviat...

DEMOCRÀCIA
REAL
PACÍFICA
I SENSE RACISME!
 Avinguda Amèrica, divendres tarda.
 c/ St. Francesc d'Assís, divendres tarda.
Pl. Santa Anna, divendres vespre.

Ben aviat, al Bloc d'en Martí i la mare que el va parir!

divendres, 20 de maig del 2011

Jo sí sé el que vau fer: un gran programa



Viva SLQH!!
l'equip inicial del programa

El 30 de març del 2006 va néixer un programa que marcaria un abans i un després en la història de la televisió. Un programa que donava inici a les emissions regulars de La Sexta, un programa que faria televisió d'una manera diferent: sense mentides, mostrant la realitat, enrient-se dels programes de premsa rosa, parodiant programes de televisió que tenien èxit tot i fer 'telebasura'. Un programa que va crear el seu propi estil d'humor i va fer que La Sexta tingués el seu lloc en el panorama nacional.
Va ser un programa d'èxit que va començar emetent setmanalment els seus programes i, en motiu del seu espectacular èxit, va convertir-se en un programa de sobretaula (franja a partir de les 15.30h aprox.). Un programa desenfadat que no volia mal a ningú, sinó que volia trobar l'humor a quasi tot.
Es diu que gràcies a aquest programa en va acabar un altre, el famós 'tomate'. Aquest va ser un programa molt criticat, i m'atreveixo a dir humiliat, per part del de La Sexta. Així començava una picabaralla entre les dues cadenes: una de gran que tancava el seu programa estrella i una de ben petita que tocava el cel amb un programa d'humor. En aquesta petita gran guerra, Telecinco va denunciar a La Sexta per 'desprestigi i violar la propietat intel·lectual' i a partir de l'11 de novembre del 2008 no podria emetre imatges d'aquesta cadena.
SLQH, creadors de grans paròdies i sketchs.

Després s'hi van sumar Cuatro (desembre 2008), Telemadrid (desembre 2009) i Antena 3 (7 de juny del 2010). Per culpa d'aquestes múltiples prohibicions, demandes i multes el programa va haver de re-inventar-se. Fet que va costar, però va quallar els primers mesos.
A finals del 2009, el programa va anunciar que la seva reportera estrella, Pilar Rubio, marxava a treballar a Telecinco, la cadena enemiga. Sempre des del bon rotllo, però des de llavors l'únic contacte públicament a estat a través de Twitter, ja que els ha evitat pel carrer (ordres de T5). A principis de 2011, Ángel Martín, el co-presentador del programa i un dels pilars d'aquest, abandona també el vaixell en un moment en què les audiències ja no eren favorables.
Tot l'equip, en el seu últim dia
El 29 d'abril d'aquest any van celebrar el seu programa 1.000, una xifra molt esperada. Tot i això, no van arribar molt més lluny, ja que 5 programes després anunciaven el seu comiat.
En el seu programa 1.010, l'últim, el que per mi ha estat el millor programa d'entreteniment de la primera dècada del s.XXI, deia adéu. Un adéu esperat però no desitjat. Un adéu que acabava amb el mite.
Archivo:Careta final SLQH.jpg
Últims 5 segons del programa, homenatge de la cadena

Avui, Sé lo que hicisteis ja és història, però els seus components i el seu esperit innovador i especial sempre quedarà en la història de la televisió. En la història d'un programa que ha guanyat:

  • 3 premis ATV
  • 1 premi Elegance
  • 2 premis Zapping
  • 1 micròfon d'or
  • 1 premi Cambio 16
  • 1 premi de la Plataforma per la Televisió de Qualitat
  • 1 premi ATA
  • 1 premi Festival Internacional de TV y Cine Histórico del Reino de León
  • 2 TP d'or
  • 1 premi Kapital
  • 1 premi Must!
A més de 13 premis a nivell personal.
I per acabar, gràcies SLQH per fer de l'error un art, gràcies per alegrar tants i tants dies, gràcies per tot!
La presentadors, Patricia Conde, acomiadant-se de l'audiència.

dimecres, 11 de maig del 2011

Camí a Wembley... 19 anys després

Com bé ja sabeu, el Barça tornarà a disputar una final de la Champions, la competició amb els millors equips europeus. La jugarà contra el Manchester United, igual que fa dos anys a Roma.
Després d'una temporada prou dura, amb cinc clàssics (quatre seguits), però sempre amb superioritat davant rival, el Barça arriba un cop més al més alt. I és que aquest any els de Guardiola guanyaran la tercera lliga consecutiva, la 21ª pel club. També han arribat a la setena final de la Champions de la història i podrien guanyar-ne la quarta de la història del club. Si el Barça guanyés aquesta final seria la segona copa d'Europa que hi guanya a Wembley (1992, la primera pel Barça i 2011). Amb unes dades excel·lents, un cop més l'equip català es consolida com a millor equip. I sens dubte, l'equip revelació del segle XXI. I és que en l'actual segle, el Barça ha guanyat, de moment, dues Champions, una supercopa d'Europa, tres copes Catalunya, quatre lligues (més l'actual), una copa del Rei i quatre Supercopes d'Espanya. A més de 25 trofeus a nivell personal. Recordeu, només en el segle XXI!!!
I les estadístiques parlen per si soles: (actualitzades l'11 de maig):
Així doncs, ja teniu la resposta de per què el bloc d'en Martí i la mare que el va parir és presidit per un encapçalament especial! Força Barça!