dilluns, 28 de maig del 2012

Qüestió d'observar


És increïble la situació en la que ens trobem actualment a Espanya. Som coneguts a nivell mundial per la crisi que als qui paguem per arreglar-la no saben fer-ho, tenim un banc que ens prometia la unió dels millors per construir un bon futur i que ara necessita 23.456 milions d'euros "que no s'han de tornar", tal i com ha assegurat  el seu president sense que ningú li vulgui parar els peus. Per si fos poc, vivim en un país on és notícia especial que el nostre propi president surti en roda de premsa i arribi a ser un dels temes més comentats a nivell mundial amb diferents etiquetes a Twitter. Això significa que tenim un president que mai surt en roda de premsa i que quan ho fa tremolem, un president que s'escapa dels mitjans de comunicació per les portes del darrera, el mateix que criticava a l'anterior president perquè sortia poc a parlar amb els mitjans de comunicació, però ell encara ho fa menys i avui, quan ho ha fet, ha estat des de la seu del seu partit polític. Aquest mateix president és el que quan surt a parlar diu que "no hi haurà rescat de la banca" quan Bankia ha caigut un 28% i ha arrossegat a la resta de bancs a caure a la borsa i ha fet pujar un cop més la prima de risc fins als 510 punts, nivell de rescat de Grècia.

Trending Topic's d'aquest matí. És vergonyós que sigui notícia que parli el nostre president.

Tot això mentre, per sort, el PSOE s'ha dignat a donar un cop de puny a la taula exigint transparència i buscant maneres de recaptar diners sense afectar als ciutadans i ciutadanes com ha fet el PP amb sanitat, educació, cultura, serveis socials, etc... La millor mesura que proposen els socialistes espanyols és que l'església pagui l'IBI (Impost sobre Béns Immobles), un impost que en teoria ja paguen, però que l'església incompleix. I jo em pregunto, si ho fan pagar a la resta d'entitats religioses i Espanya és un país declarat aconfessional, l'església no ho hauria de pagar també? El que passa és que com que governa un partit de dreta cada cop més ultra i van viure quaranta anys de glòria es pensen que són els reis del mambo, i no, no podem seguir així amb el negoci que tenen muntat.

Enquestes realitzades als portals 324.cat i elpuntavui.cat


Per tant, el que hauríem de fer és deixar de banda tonteries com el que digui Esperanza Aguirre, que ja té prou problemes amb el deute de la comunitat que presideix) i començar a plantar cara als qui ens han portat a aquesta situació, com ara Bankia, i obligar-los a tornar els diners amb interessos que després siguin destinats al creixement econòmic si no volen que l'entitat pertanyi al govern.. A més, hem d'exigir transparència als governs municipals, autonòmics i estatals, no pot ser que no sabem res del que està passant i que ho anem descobrint a base de caigudes a la borsa. Senyor Rajoy, si compareix com a president, faci-ho des d'on toca, i no des de Gènova, obligui a pagar imposts a tothom i a que ens tornin els 400€ que ens costa a cada un de nosaltres el rescat de Bankia.  I els socialistes espanyols el que han de fer és unir-se amb la resta de partits per fer d'aquesta oposició una forta contra la majoria absoluta popular. Per altra banda, tot i que sigui un altre tema, senyor Pere Navarro, comenci a treballar, no? Que això d'escalfar la cadira ja ho va fer el "vell PSC", encara que siguin els mateixos!
Segueixo indignat. I tot això em passa per observar el que ens envolta.

EL DIA 1 DE JUNY, NOU DISSENY AL BLOC!

dijous, 24 de maig del 2012

Puyal, el mite

Presentació de Joaquim Maria Puyal - TV3

Aquesta setmana, mirant la tele, vaig descobrir que es celebrava la gala Català de l'Any 2011, per donar el premi a la persona que els catalans i catalanes hem cregut que es mereix aquest guardó per la tasca que ha fet durant l'any anterior. En un gest de curiositat vaig esperar a veure qui eren els finalistes. Entre ells hi havia Joaquim Maria Puyal, el gran Puyal, un home que admiro moltíssim. Em vaig negar a canviar de canal quan TV3 va mostrar als espectadors un petit reportatge sobre ell.

Joaquim Maria Puyal, abans d
Foto: El Periódico

Aquest reportatge va suposar un cúmul de sorpreses per a mi, ja que vaig veure a l'equip de La Transmissió d'en Puyal al complet, i jo només els coneixia el nom per la seva veu. Va ser impressionant descobrir les cares de la gent que porto escoltant dos dels meus quinze anys sempre que el Barça no juga en obert per televisió, és a dir, moltíssims partits. Tots ells parlant d'en Quim, home que admiro molt per la seva llarga trajectòria, però que tampoc li havia posat mai cara. I és cert que ara no me'n recordo quasi de cap cara, però ja estic content d'haver-los vist la cara i d'haver-los vist treballar, ja que també sortia al reportatge d'homenatge a Puyal. Quan tu te'ls imagines d'una manera determinada i els situes a un cantó o un altre del Camp, quan t'imagines com deuen estar asseguts, com deu ser la sala d'imatges i com funciona el programa descobreixes que tot és d'una altra manera. Sens dubte, un moment increïble i alhora emocionant en què vaig descobrir qui són aquesta gent que m'acompanya les nits de futbol.


Centrant-me en Joaquim Maria Puyal, puc dir que l'admiro per els estudis que té, que en són molts, per ser un dels millors defensors de la nostra llengua i per la seva gran carrera professional: va retransmetre més de 500 partits de futbol a Ràdio Barcelona, a més de combats de boxa. A més, va ser el primer en retransmetre un partit de futbol en català des de la república després de la mort de Franco i encara en transició, a la SER, i allà va néixer "Futbol en català", un programa que després va aconseguir trobar el seu lloc a la ràdio amb una bona audiència. Anys després va fitxar per Catalunya Ràdio, on encara hi treballa, per seguir retransmetent en català. Tot això passant per TV3, on hi va presentar "Vostè Jutja", "La vida en un xip" i "Un tomb per la vida" i va dirigir dos programes més, a part d'idear amb Jaume Cabré la sèrie "Estació d'enllaç" i d'escriure un llibre. Un home que va donar la seva oportunitat a grans noms d'avui en dia com Mònica Terribas, qui li va agrair i el va elogiar al reportatge, i com Antoni Bassas, Xavier Bosch o Manuel Fuentes. A més, també el puc admirar per tots els reconeixements que ha rebut: quatre premis Ondas, una Creu de Sant Jordi i un doctorat, entre molts d'altres premis.

Discurs de Joaquim Maria Puyal després de guanyar el guardó. Vídeo: Diari Ara.

Tot i així, el que més admiro de Puyal és la seva manera de parlar, els seus discursos, les seves reflexions. Sempre troba les paraules adequades a cada moment, guanyi o perdi el Barça o hi hagi notícies bones o dolentes. I ho va demostrar a la mateixa gala després de ser proclamat Català de l'Any (vídeo). Aquest discurs ha estat molt aplaudit, arribant a ser Trending Topic a Twitter durant més de nou hores. És cert que ell no ha salvat la vida de ningú com el cardiòleg que també es postulava com a possible guanyador, i molta gent ha criticat que hagi guanyat ell, però us ben asseguro que els votants no van veure els tres reportatges abans de votar i que, per tant, no els van poder tocar la fibra com van fer a la gala. Aquell cardiòleg, a l'igual que la jove i campiona motorista i que en Puyal es mereixien el premi, i és que cada un d'ells és un crack en el seu àmbit, és a dir, en Quim és just guanyador per les seves paraules, per la seva carrera i per la seva feina.

Aquí teniu una petita mostra de què és escoltar al gran Puyal, que ja ha retransmès més de 2.000 partits

Molts i moltes ja ho sabeu, de gran vull ser periodista, potser no esportiu, però periodista com ho és en Puyal. I tant de bo pugui seguir els seus passos i poder arribar a un nivell professionalment tant elevat. També desitjo tenir el plaer de conèixer-lo algun dia i agrair-li la seva tasca, ja que tots tenim una anècdota amb en Puyal com a protagonista, sigui la primera, la segona, la tercera o la quarta Champions, o qualsevol de les múltiples lligues, copes o d'altres trofeus blaugranes. Gràcies Joaquim, i felicitats per tot el que has aconseguit! De moment, seguiré escoltant la Transmi :)

dimarts, 15 de maig del 2012

Reviu la història

Fa aprox. un any a l'acampada de Mataró. Vídeo de marti6.blogspot.com


El 15 de maig del 2011, sense que ningú ho esperés, va ser un dia en què tot va canviar i es va fer història. Naixia el moviment #15M, una acampada promoguda per una associació que feia mesos que treballava per una democràcia real i volia fer-se sentir. Madrid va ser-ne només el començament, però només dies després, la  majoria de capitals de comarca de tot Espanya tenia la seva pròpia acampada i moltes ciutats d'arreu del món van decidir fer la seva també, fet que va provocar que tothom hi podés tenir accés i unir-s'hi, i la reacció va ser clara i immediata. Avui, en el primer aniversari i després de varis escrits sobre el tema des del principi fins fa unes setmanes, arriba l'escrit més ampli fet mai al Bloc d'en Martí i la mare que el va parir. Per fer aquest escrit he tingut el plaer de comptar amb quatre persones que han opinat sobre el Moviment i les acampades. Dos d'elles van participar a les acampades, una va assistir-hi en moments puntuals i una altra no va assistir-hi, però ha seguit el Moviment des de les acampades. Sobre diferents temes, trobareu les seves opinions des del seu punt de vista.

Perfil 1: Estudiant de l'UB. Va participar a una acampada i ha seguit amb el moviment de manera activa.
Perfil 2: Estudiant mataronina. Va participar a una acampada activament i ha seguit el moviment sempre que ho ha pogut combinar amb els estudis.
Perfil 3: Daniel Salom, dissenyador gràfic. Treballava a Barcelona quan es va acampar a Barcelona. S'hi va acostar varis dies quan sortia de treballar per donar suport a la iniciativa. Actualment el segueix des d'Austràlia.
Perfil 4: Joana Torres, administrativa. No ha format part del moviment en cap moment i l'ha seguit a través dels mitjans de comunicació.

Com et va arribar la notícia?
És impactant que una acampada al centre de Madrid arribi tant lluny, és per això que m'he preguntat com va arribar la notícia a cada entrevistat. Les dues estudiants els va arribar la notícia a través del boca a boca, que va servir molt per aconseguir unir a tanta gent. Una d'elles també va rebre el comunicat de Democràcia Real Ja. A en Daniel també li va arribar de la mateixa manera, tot i que Facebook i Twitter van ajudar molt, assegura. A la Joana li va arribar la notícia a través dels mitjans de comunicació, que al principi no sabien massa bé com afrontar el Moviment a les seves cròniques.

Puerta del Sol (Madrid), un any després.

Valors i ideals
Del Moviment #15M, i des dels mitjans de comunicació que busquen les pessigolles, sempre s'ha dit que no hi ha una ideologia concreta i que qualsevol excusa serveix per protestar. Per part dels indignats i indignades, a part d'haver escrit en un manifest el que volen canviar, asseguren que hi ha gent de totes maneres i ideologies polítiques. És per això que he preguntat a les indignades i al dissenyador quins valors i pensaments els acosten al Moviment. La universitària diu estar d'acord amb els canvis que proposava i proposa l'acampada, sobretot en l'àmbit educatiu, ja que és un dels pilars bàsics de la societat. L'altra estudiant em deia que es va endinsar també en educació, però també en sanitat. En Daniel deia estar indignat perquè els bancs han arruïnat l'estat de benestar concedint hipoteques a gent que no les pot pagar i que també l'indigna que per gestionar malament els diners públics i acabar arruïnant la vida de famílies i pobles sencers no vagin a la presó.

El dia a dia a les acampades
Les indignades m'han explicat que la rutina de l'acampada era impressionant, rebent molta informació i pensant quins canvis volia cadascú en la societat i en l'àmbit polític. Sempre combinant-ho amb els estudis, tractàvem de fer-nos escoltar, i és ben clar que ho van aconseguir. M'explicaven que al principi eren més i després es van haver d'habituar-se a nous canvis i noves combinacions per aconseguir tirar endavant l'acampada, amb molta companyonia i bon rotllo.

Assemblees, comissions i organització
El fet d'organitzar-se bé per aconseguir bons resultats havia de ser clau a les acampades, per això les noies m'explicaven que al principi ens reuníem cada dia i era una mica cansat, per això van aparèixer les comissions, on hi parlàvem de temes concrets com sanitat o educació, i després ho posàvem en comú per fer un manifest unificat. Les diferents comissions, obertes a tothom, organitzaven xerrades amb diferents persones enteses en diferents temes, com ara el director de l'escola Coromines de Mataró, tal i com m'explicava l'estudiant de l'UB. En Daniel diu que, el que va poder veure a les assemblees a Plaça Catalunya que no només hi havia perroflautes i radicals anti-sistema, sinó que hi havia gent de totes les edats i perfils professionals. Des de fora, la Joana opina que es van organitzar correctament i que el fet d’organitzar dinars, neteja, tota una infraestructura des de la iniciativa dels propis acampats, va demostrar que tenen iniciativa.

La policia ha intentat no deixar celebrar el #12m15m

Des de fora
En Daniel ara mateix viu a Austràlia, i m'explicava que des d'Austràlia la veritat és que la visibilitat és nula, en aquest país no hi ha crisi i pràcticament no hi ha atur. El que veig és el que llegeixo als diaris on-line però tampoc he vist que hagi canviat res des de que va començar tot. També diu que a Espanya ens falta esperit de superació i motivació per tirar endavant.

Un any després
L'aniversari del Moviment ha estat marcat per la revifada que ha provocat aquest després d'uns mesos de molt poca activitat. La visió del #15M un any mateix segons els entrevistats és la següent:

  • El dissenyador creu que el Moviment no s'hauria d'haver tranquil·litzat després de les retallades que han fet els governs.
  • L'administrativa valora molt positivament la manera com ha continuat la iniciativa i opina que és impressionant la repercussió a molts països del món. També diu que se'ls ha escoltat, però que els que manen, encara que ho fan veure és evident que NO.
  • L'estudiant mataronina diu que la dinàmica del #15M ha canviat al ser menys persones que fa just un any, però que algun dia ens tornarem a unir per lluitar i trobar solucions. Dins la meva opinió, aquest dia pot ser aquest mateix aniversari, que ha tingut una gran acceptació.
  • Per altra banda, l'estudiant de l'UB fa un balanç molt positiu, ja que va ser un despertar de consciències i de dir "ja n'hi ha prou". També diu que la lluita ha de continuar.

Milers i milers de persones es van concentrar arreu del món. Foto: BCN

En positiu
Seguint fent balanç, els he preguntat què valoren positivament de tot això i la universitària diu que es queda amb l'ambient dels primers dies de l'acampada, ja que estàvem fent una cosa única i érem milers a tot el món. El poder estar en una plaça rodejada de gent debatent i aprenent. La mataronina, en canvi, diu que aquesta experiència em va fer creixer en tots els aspectes i entendre les persones. pararme a mirar sempre que a tot arreu es necessiten solucions, ajuda i debats m'ha fet ser més persona. Molta gent està preocupada pel món i vol fer-hi alguna cosa, i jo opensava que no érem tants. La Joana diu que em va agradar, per sobre de tot, veure tant de jovent, demostrar que no els rellisca tot i són capaços de reivindicar. També diu que espera que se'ls segueixi escoltant.

En negatiu
Mentre entrevistava també m'han parlat d'esperit crític, un element important en tot, també en el #15M, i per això també m'he interessat per les coses a millorar. Els temes que no van acabar de funcionar bé a les acampades van ser les llargues assemblees, però per sort ja van arreglar-ho en el seu moment creant les comissions. L'estudiant de l'UB em comentava que va despenjar-se del Moviment durant un temps a causa de la saturació que portava a sobre, però que va servir per reflexionar i tornar amb moltes ganes. Des de fora, la Joana diu que no li va agradar la degradació que va patir amb els dies i que no s’hauria d’haver estès tant.

Com heu pogut veure, el Moviment 15M no ha estat una iniciativa que hagi deixat a ningú indiferent, tot al contrari. I ara, un any després, a part de recordar la feina feta, cal seguir lluitant pels nostres drets i per fer d'aquest un món millor. No podem deixar que facin el que vulguin amb la sanitat, l'educació, la cultura, els serveis socials... Ni tampoc que destrossin en un moment la feina feta en molts anys. Perquè per molts cops que desallotgin les places, per molts cops de porra que donin i per moltes vegades que desviïn el tema no ens faran callar! Avui, un any després, segueixo indignat!

Vull agrair molt sincerament als quatre entrevistats l'amabilitat, sinceritat i ajuda que m'han ofert amb les seves entrevistes. Ha estat un plaer fer aquest escrit, un escrit on he après moltíssim i, possiblement, l'escrit que amb més ganes he fet! Gràcies també tots/es qui ho heu llegit i als i les qui també esteu en estat d'indignació! Endavant i feliç aniversari!


  • Totes les entrevistes al complet, fent clic AQUÍ!

NOU!

Nova pestanya a El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir sobre el Moviment #15M! Fes clic aquí o a sota l'encapçalament!


dilluns, 7 de maig del 2012

Amb energia!

Vés a: Ripoll sent «l'energia de l'esplai»
Foto: ElRipollès.info

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Ripoll l'Esplaiada, la Trobada General d'Esplais Catalans (Esplac). Ha estat la tercera Trobada que assisteixo i tinc molt clar que ha estat la millor de totes, amb un ambient immillorable i experiències que sé que recordaré.
L'Esplaiada va començar el divendres a la nit pels grups de joves, que vam poder gaudir d'un concert en què van tocar tres grups i on tothom va acabar ballant. A més, vam poder retrobar-nos amb gent que ja coneixíem d'altres trobades. Allà ja es respirava el bonrotllisme que va rodejar aquesta trobada durant els tres dies.
El dissabte va començar pensant en com començaríem una iniciativa com el que és un esplai des de zero i sense diners, una activitat que ens va mostrar l'esforç que suposa portar un esplai, però alhora ens va motivar fent-nos pensar en el dia de demà quan siguem monitors/es. Vam haver de recollir firmes, demanar subvencions a l'Ajuntament (imaginari), manifestar-nos, fer cohesió de grup, etc... Aquí ja vam conèixer a gent de diferents esplais d'arreu de Catalunya, que sempre és un gran què.
Foto: marti6.blogspot.com

A la tarda vam fer una petita excursió-gimcana, per cert, amb meravelloses vistes! A la nit, després de visitar a la resta de grups de l'esplai que estaven dispersos per Ripoll, vam jugar a una oca a lo grande i allà vam cantar, cridar, riure i jugar amb moltíssims més joves. Aquella mateixa nit, per desgràcia la última, vaig tenir l'enorme sort de conèixer a tot un grup de gent on pràcticament tots érem d'esplais diferents. Ronda de noms, esplais i ciutats, xerrada nocturna i posteriors partides de futbolín i UNO, riures assegurats! Després d'unes quantes hores amb el grupet dels bons moments vam anar a dormir.
Assaig del flaixmob "Energia de l'Esplai". Vídeo: marti6.blogspot.com

Ja diumenge vam acabar d'omplir-nos al cent per cent de l'energia de l'esplai reunint-nos tots els grups de totes les edats i de tota Catalunya a la Plaça de l'Ajuntament de Ripoll per fer el flaixmob que després faria història. El vam assajar (vídeo) i després el vam gravar. Dit així sona molt ràpid, però va ser un moment brutalment únic en què centenars de gent com jo estàvem gaudint d'un moment increïble. Després de fer-lo vam ballar al ritme d'Ambaukatunabia, el grup que va crear la cançó de l'Esplaiada i ens va fer ballar moltíssim. La pluja de després no va ser motiu per esguerrar un matí tant fantàstic. Per concloure la Trobada vam dinar tots junts cantant i explicant-nos les experiències viscudes.
Foto: el9nou.cat

Aquesta trobada m'ha servit per conèixer gent nova d'arreu, per recordar per què segueixo a l'esplai nou cursos després, per omplir-me de motivació i de ganes d'esplai i per aprendre de les experiències viscudes. S'ha de felicitar a la gent d'Esplac, a tots i totes alliberats/des, a monitors i monitores i a tothom que hi ha assistit per haver fet d'aquest event un moment únic i per haver mobilitzat a més de 1.800 persones i a tot Ripoll. La cançó i el flaixmob, les activitats, els edificis on dormir i arreglar tots els imprevists que sempre apareixen ha estat una currada monumental! Gràcies Esplac, per muntar coses així de grans!
Amb l'energia de l'esplai a mil us deixo fins el següent escrit!

Enllaços relacionats:
-Fotos i crònica a El Ripollès 
-Fotogaleria a El 9 Nou 

divendres, 4 de maig del 2012

Divendres negre

Amb el títol d'aquest escrit es pot pensar que parlaré d'una catàstrofe. Doncs bé, no ho és (encara). Aquest escrit l'he titulat així a causa dels divendres que ens està regalant el Govern Rajoy, un govern que pretén inventar el rècord Guiness del que ha fet més reformes contra el poble en menys temps.

Cada divendres hi ha Consell de Ministres, i és aquí on decideixen què fer amb nosaltres, com per exemple apujar-nos l'IVA, implantar reformes que destrossin el que s'havia aconseguit després d'anys de lluita, retallar sense parar, etc... I tot això ho fa un equip mentider que no és conseqüent i que no parla amb claredat. Per què parlen d'ajust pressupostari quan es volen referir a increment de d'imposts? I enara millor, per què apuja els imposts un govern que fa dos anys va impulsar una campanya contra l'anterior pujada d'IVA? Els que ara ens estan destrossant l'estat del benestar són els mateixos que fa dos anys recollien firmes contra el mateix, els que fa uns mesos deien que no ho farien i els que a principis d'aquest mateix any encara ho asseguraven. Si realment l'herència que ha deixat el PSOE és tant greu, ja s'ho podien ben imaginar, en plena crisi, que no podien jurar que no farien el que han acabat fent.
A sobre, vivim sota el govern d'un home que s'amaga quan toca donar la cara. Mariano Rajoy criticava a Zapatero quan aquest no sortia durant tota una setmana a roda de premsa. Doncs ara mateix, és ell qui surt per la porta del darrera per no poder ser preguntat, és ell qui s'amaga quan s'ha d'informar d'ajusts pressupostaris. Ell, qui només dóna la cara als debats on pot insultar i acusar sense pietat i només parla als mitjans que li preguntaran el que ell porta apuntat. Rajoy, un home que criticava a Zapatero per no saber governar sol i que ara està sota el control de Merkel, la que creu ser la reina d'Europa. Mentrestant, més parats i menys economia.
Desempleo España

I ara ja ens indignem quan passen coses així, però després tenim por a sortir al carrer a cridar en una vaga, després ens quedarem a casa quan el Moviment 15M lluiti en contra d'aquests abusos. Així mai arreglarem res. No hem d'esperar a que els qui van votar al PP canviïn d'opinió, hem de fer-nos sentir i, sobretot, escoltar! No podem permetre que segueixi així, i creieu-me que ho farà. Cal fer-li veure que no volem això. No.
Foto: El País