dissabte, 6 de juny del 2009

Ja en són 100...


El 4 de setembre del 2006 començava aquest bloc amb l'ajuda de la meva mare. He anat escrivint durant aquest temps, que ha passat volant, però ja fa dos anys, vuit mesos i aqui estic amb el missatge número 100! Us vull donar les gràcies a tots i totes: familiars, amics, amigues... a tots, MOLTES GRÀCIES per haver-me estat seguint! però no us penseu pas que ho deixo ni que aquest missatge acaba aquí, perquè l'escrit 100 acava de començar!


El principi del final | missatge 100


Començat el mes de juny. El mes d'acabar classes, extraescolars, esplai, etc... Però també és el mes que comencen les vacances i l'estiu. Bé, no em desviaré de tema, aquest mes acabo 6 anys de primària, de moltes fitxes, molts controls, molts deures, moltes colònies, molts amics, molts bons moments... Ben mirat, a la primària hi porto la meitat de la meva vida. Però no només deixo enrere la primària, també deixo l'Anxaneta, on hi porto 9 anys. A l'Anxaneta sí que la trobaré a faltar. A la primària potser també, però l'Anxaneta ha sigut casa meva durant tot aquest temps. Cada matí, a les 9 entrava un cop mes a casa meva, a l'escola. Ara és moment de fer casa meva un institut, on hi passaré molts anys, hi faré amics, viuré molts moments, però sense deixar de pensar en l'escola que m'ha ensenyat a créixer. El dia 23, a part de ser la revetlla de Sant Joan, l'aniversari del meu mestre i el final d'una gran etapa, no deixaré de disfrutar l'últim dels meus dies allà. Gràcies Anxaneta.

Martí B.T. Actual alumne de l'Anxaneta, per poc temps que em quedi.
Propera parada, secundària.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Un escrit magnífic!
Ptonet

zel ha dit...

Enhorabona, maco! Va, a secundària falta gent! Ànims!!!!

Elisabet ha dit...

Perfecte!!!!Una nova etapa a viure!!!Muaka!!!

Anònim ha dit...

Molt emotiu, Martí. Dius una cosa realment important: "viuré molts moments, però sense deixar de pensar en l'escola que m'ha ensenyat a créixer".
Felicitats!