diumenge, 20 de setembre de 2009

Una rutina no rutinària

http://2.bp.blogspot.com/_d8g2nwT5IKo/SRODpybdJuI/AAAAAAAAB-0/HBIsp1zcCW4/s400/Madrugar+Garfield.png

7:00 A.M. Em llevo. Tot zombie vaig cap a la cuina a preparar-me una tassa de llet amb Nesquik. Mig adormit encara, vaig cap al sofà a seure i a pendre'm la llet. Acabo i vaig a l'habitació. Martí, què has de fer? A, sí, vestir-me. Em vesteixo i em dirigeixo al balco: Elmer, anem a passeig. No podia entendre com es llevava amb tanta energia el gos si jo ja feia 20 minuts que m'havia llevat i encara em costava moure les cames. Sortim a fer una volteta per davant de casa, però: Ui! Que d'aqui a 15 minuts he de marxar. Però, a on? A, sí, a l'institut. Mínimament despert, a les 7:50, surto de casa, tot rodejat de gent que es dirigeix al mateix lloc que jo. Per fi veig aquell edifici, el... com es deia...? A, sí, l'Institut Satorras. Molta gent espera per entrar, quan, per fi, veig als meus amics, i, tots cagats i adormits entrem al centre. A on he d'anar? A sí, a l'aula tal, i ara?, a la qual, i ara?, espera, que ho miro al horari. I així ens vam passar tot el matí. Bé, tota la setmana.
Com podeu veure, encara vaig una mica perdut, però ja em vaig aclarant. He començat l'institut, i això és gros. Amb una mica de por, ens hem anat movent els meu amics i jo, amunt i avall, dreta i esquerra pel Satorras, on tot just comencem a veure el que hi ha. He descobert que no és tant horrible. Bé, llevar-se més aviat sí, però no és tant horrible el fet de conèixer gent nova i estudiar amb un mètode completament diferent al que estava acostumat, però jo, ho tinc clar:
  • Surto de casa, tot recte amunt i una mica a l'esquerra, segueixes recte i ja hi ets.
Ja no estic preocupat per res. Ara a estudiar. I punt, que si no...

Bona setmana!

pd: No us amoïneu, ja em vaig acostumant a... com es diu...? A sí, a llevar-me aviat i anar zombie. Així que si em veieu pel carrer i no us veig, és perquè no estic del tot despert. :D

3 comentaris:

Joana ha dit...

Ja saps, torna la famosa i coneguda frase... Martí vaaaaaaaaaaaaaaaa. :)
Espero que sigui una estupenda etapa, com l'anterior.

Elisabet ha dit...

Jejeje!!!!Ja t'acostumaras...Que vagi molt bé guapo!!!Muak!!!

creatiu ha dit...

Aiii aquest contador que va molt a poc a poc!