dijous, 7 d’octubre de 2010

Un pas solidari




El passat 26 de setembre es va celebrar a Mataró un dels events solidaris més importants que es fan a Mataró: la tercera edició del Mataró camina per l'Alzheimer.
Més de 3.000 persones van ser les encarregades de deixar clar que la solidaritat és, segurament, el valor més important que existeix. Cadascú va aportar el seu granet de sorra caminant, més o menys, més ràpid o més lent, el fet més important és l'aportació solidària que va fer cada caminaire i les donacions anònimes a part. Gràcies un cop més a tots/es els/les participants.

Però aquesta caminada no es podria haver celebrat sense l'ajuda de molts voluntaris i organitzadors:
Organitzadors que des del principi van trencar-se el cap per decidir el què, com, qui, quan, on...
Voluntaris que es van encarregar de penjar cartells i pancartes, de portar fulls informatius i d'inscripció a locals, de salvar a l'INTERSPORT del col·lapse total, d'inscriure a gent a diferents punts i a la plaça Santa Anna, de marcar el recorregut, de preparar els obsequis...

Tot això i molt més és només el que es va fer abans de la caminada. Però el dia de la veritat la feina es va multiplicar per mil:
Gent que, des de les sis del matí estava fent entrepans a Sant Miquel de Mata, d'altres preparant el punt de sortida i inscrivint gent el propi dia de la caminada, preparar "el xou" del final del recorregut, preparar l'aigua... Vaja, encarregar-se de que tot anés com la seda.


La mare que em va parir i jo també vam fer de voluntaris: ella venent cava i vendre al bar (un èxit, per cert) i jo em vaig encarregar d'ajudar a inscriure gent a l'INTERSPORT de La Riera al costat d'unes dependentes molt simpàtiques que van fer tot el possible perquè m'hi trobés a gust. Allà vaig acabar fins als pebrotets de si les talles eren grans o petites, si calia posar el correu electrònic... però no m'enfado perquè sé que la gent s'inscriu amb molt bona fe. El dia de la caminada em vaig encarregar d'un telèfon que no parava de sonar i d'ajudar a en Toni, una gran persona que he pogut comprovar que té una gran paciència i una persona amb ganes de treballar, de que tot vagi bé, un home, sincerament, digne d'admirar. Junts dins d'un cotxe, vam anar amunt i avall comprovant que tot anés bé (els voluntaris als seus llocs, que a ningú li falti res, ni tan sols l'esmorzar pels voluntaris i voluntàries), també de recollir taules, cadires, brossa... Una feinada! Però amb una molt bona companyia!

Una feinada que va valer la pena. Almenys jo em sento molt satisfet de com ha anat tot. I la cosa encara no queda aquí. La meva mare i jo hem d'entrar les dades de 3.000 bones persones. Però ho farem orgullosos i contents d'estar col·laborant amb tantes persones per un mateix fi solidari.


Des d'aquí vull agrair a tots i totes els i les voluntaris i voluntàries que van ajudar, a tothom que va assistir a la caminada i/o va aportar alguna cosa per la causa, i, especialment, a en Joan Antoni Ciller (que ha treballat com un xino per aquesta caminada i ha demostrat ser una gran persona), a en Toni (al qui vaig intentar ajudar tan com vaig poder i que espero poder col·laborar al seu costat a la quarta edició), i a la Glòria i l'Evarist, que casi cada dia van fer la ruta del bacalao per les inscripcions i van ajudar a inscriure gent amb mi i a la mare que em va parir per ensenyar-me que ser solidari és molt gratificant i pot ser genial coneixent gent solidària i aprenent dels que t'envolten. Gràcies a tots i totes!

ETIQUETES:

(Fer clcik sobre la imatge per veure tots
els escrits de: SOLIDARITAT)

Un pas solidari, per Martí B.T.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Gràcies a tu per ser com ets, vares deixar encantat a tot hom.
És clar que jo jo ho sabia no? :)

Glòria ha dit...

Martí, ets un gran noi! I... un molt bon periodista. Un orgull de nano!
Entre tots/es, ho vam fer possible. Un petonàs.

Elisabet ha dit...

Cada dia escrius millor.....Guapo!!!!

Tercera Edad ha dit...

Hola Joana que Bloc. Más bonito felicita a Marti un beso Encarna