Últimament estan succeint fets molt estranys a la política nacional. I és que s'han produït canvis molt importants en la democràcia catalana i espanyola.
Avui en dia, Catalunya és governada per un partit de dretes, i Espanya serà governada per una dreta més extrema que ja 'regna' a 13 comunitats autònomes, a més de Ceuta i Melilla. També s'ha de dir que, si el PP governa a 13 comunitats és perquè un partit ho ha permès en tres casos. I la meva pregunta és la següent:
Pot dir-se un partit Izquierda Unida si el que fa és no unir-se amb els partits d'esquerra i deixa governar a la dreta podent evitar-ho?
Sincerament, jo crec que no. No trobo normal que un partit més d'esquerres que el PSOE permeti governar a un partit com el dels populars. No sé si és ara fiable l'opinió d'aquest partit que diu ser d'esquerres i el que fa és tenir uns diputats orgullosos de donar suport indirectament al partit de Rajoy (encara que sigui governat per Aznar d'amagat). I el que tampoc entenc és que la direcció d'IU encara no hagi pres mesures i dràstiques contra aquest grup de 'Derecha Unida'.
Pensem-hi: què passaria a Catalunya si ERC s'abstingués davant d'un possible govern del PP? Tots els que som d'esquerres n'estaríem en contra, sens dubte. Es crearia un conflicte i ERC no seria votada com fins ara (tot i que cada dia ho és menys).
En fi, si jo fos votant d'IU els deixaria ben clar que no podrien confiar mai més amb el meu suport, ja que un partit d'esquerres que no li fa res que governi la dreta és, clarament, un partit poc seriós.
Un altre tema que em treu de polleguera és el partit que governa Catalunya... els qui van fer una campanya en la que no es mullaven per intentar agradar a tothom (un exemple: no deien que són independentistes, sinó que defensaven la cultura catalana i que parlarien amb ZP per 'millorar relacions', així semblava tot més maco), aquesta gent que li importa tres pebrots l'educació pública, la sanitat pública i els serveis socials, ja que ells ho tenen tot per la mútua ja que són 'd'una altra categoria'.
Abans de les eleccions autonòmiques catalanes es parlava d'una tal 'sociovergència', un terme que em produeix una barreja de riure i fàstic. Van passar les autonòmiques i res de res, però amb les municipals el tema va tornar a sorgir i va ser acceptat pel PSC (almenys pel de Mataró) i rebutjat per CiU (que ja tenien les eleccions cantades). Al final, de sociovergència, res de res. Però ha nascut un nou terme després dels diferents referèndums del qual no se'n parla però molts i moltes estareu d'acord amb mi si us dic que existeix: la popuvergència, un terme que em produeix més por que fàstic. El fet que la dreta i la dreta anti-catalanista s'ajuntin per destrossar la feina feta pel tripartit (la bona i la dolenta) és una fusió que fa més por que la de Telecinco i Cuatro. S'han ajuntat per crear i destrossar tot tipus de lleis i, fins i tot, per governar. Si jo fos votant de CiU no els tornaria a votar, ja que el missatge és contradictori (catalanisme, anti-catalanisme), però alhora conjunt (anti-socialisme i facilitar la vida a les empreses privades i retallar als qui no tenen ni per anar a pendre algo).
Per acabar, vull felicitar i dir que em va agradar molt l'editorial del Tot Mataró 1489 de l'1 de juliol feta per Núria Radó, qui comparava el muntar i desmuntar els 'legos' amb el que està fent CiU (desmuntar tot el que estava ben muntat), aquí us en deixo un fragment. Núria, jo també tinc l'esperança de que algun dia tindrem una política com cal.
"Actualment, després d’unes eleccions, sembla que uns passin la caixa dels Legos als altres. I allà on era blanc, ara serà negre. I allà on eren els amics d’uns, ara hi seran els amics dels altres. I allà on s’anava a 80, ara s’anirà a 110. I després, a 120. I allà on hi havia ordinadors, ara no hi haurà sisena hora. I allà on s’havien abaixat el sou, ara se l’apujaran. I on se l’havien apujat, se l’abaixaran. I allà on es feia un festival, ara ja no s’hi farà. I allà on hi havia una llei, ara es deroga. I si s’havia derogat, se’n farà una de nova. I així, anar-hi anant."
LLEGEIX L'EDITORIAL COMPLETAà
Bé, amics i amigues, us trobareu un nou escrit aquí el dia 20 de juliol. Sóc fora, però serà el dia que veureu els deure fets :) Moltes gràcies, un cop més, per llegir-me.
1 comentari:
Mentres tinguem un sistema electoral basat en partits, ho portem crú. Unicament ens queden iniciatives com "no les votes" (vota a qui presenti un programa compatible amb el teu ideari menys als grans partits, PSOE, PP i CiU perque sense els nostres vots no son res) o les pataletes del 15-M que ja veus el cas que n'estan fent els politics: Cap
Tenim un sistema corromput. El dia en que la gent pugi votar a la persona en lloc de a la llista d'un partit les coses canviaràn.
Si no sempre em queda el recurs d'emigrar i fer-me islandès. Ells si que han sapigut fer taula rasa i una revolució pacifica desde dintre. Un dia tens d'escriure sobre la revolució islandesa.
De la revolució islandesa no s'ha sentit parlar ni a la tele ni als diaris de tota europa. pateixen una apagada mediatica, pero ells han aconseguit que els banquers que van provocar la crisi al seu pais estiguin detinguts o a les llistes de busqueda i captura de la interpol. Els politics que els hi van donar soport, igual. S'esta redactant una nova constitució escrita per ciutadans de la base, i se li ha dit al FMI que es pot ficar les factures per a on li capiguen.
A qui no li interesa aquí que es sapiga el detall del que ha passat a islandia? Exacte, als mateixos que tergiversen els nostres vots i ho converteixen en un basar a on pacten i re-pacten sense importar-hi res l'ideologia, si no les quotes de poder que es repartiràn entre ells.
Ah! Tenim molt cami per avançar encara.
Publica un comentari a l'entrada