El futbol és tot un món. Un món que desperta passions. Un món que provoca canvis d'humor a molts i moltes. Però, sobretot, un món que mou molts diners.
Fa uns dies, escoltant la ràdio, els col·laboradors d'un programa de Catalunya Ràdio parlaven sobre els diners que arriba a moure aquest món. I és que als clubs no els importa estar endeutats. De fet, actualment no hi ha cap club a primera divisió que no ho estigui. I, sincerament, amb els milions i milions de benefici que tenen, si estan endeutats, és perquè volen.
Un dels col·laboradors, del qual en desconec el nom, explicava que, fa uns anys, l'Albacete, que era l'únic club de primera no endeutat, va fer l'esforç de mantenir-se per sobre dels números vermells i, per això, va baixar a segona divisió. Jo crec que això no és més que una mala organització per part dels clubs de futbol.
La pregunta que em faig després de tot això és obligada:
Hauria de ser legal que clubs com el Barça i el Madrid deguin 483 i 700 MILIONS D'EUROS en negre, respectivament? Doncs jo crec que no, a més a més sabent que la majoria d'aquests diners són en negre i que, per tant, Hisenda deixa de rebre una gran quantitat que ajudaria molt a l'economia espanyola que tan ha tremolat en els últims dies. I encara ajudaria més si sabem que si sumem el deute de tots els clubs de futbol espanyol sumen 4.000.000.000€ (quatre mil milions d'euros), que es diu ràpid.
Està clar que la culpa de tot això és de les directives dels clubs i dels seus capritxos, però no penseu que els jugadors no hi tenen res a veure: Cada jugador de la selecció espanyola de futbol va cobrar 600.000€ nets (+ diner negre, +publicitat, etc.) pel mundial de Sudàfrica. Si us dic això pensareu: 'tampoc és tant'... però el problema és que els jugadors s'ho van fer venir bé per no pagar tants imposts a Espanya. I és que si els declaraven a Sudàfrica els sortia més a compte.
- Espanya: 258.000€ per Hisenda espanyola (43%) i 342.000€ pel jugador.
- Sudàfrica: 126.000€ per Hisenda sud-africana (21%) i 474.000€ pel jugador.
Així doncs, a sobre de cobrar més i pagar menys imposts, han preferit donar benefici a Sudàfrica i ni un euro a Espanya. Comptant que a la selecció hi ha 23 jugadors que van anar al mundial, Espanya ha deixat de guanyar 5.934.000€, que anirien molt bé per la nostra economia. I ja em direu què els costava als jugadors deixar de guanyar uns quants mils d'euros si cada any en guanyen milions i milions i si els hi falta més diners fan publicitats... Tot i així, el major problema de tot això és que, per desgràcia, és legal.
I és per això que a la tertúlia de ràdio van acabar proposant un canvi a la llei del futbol, una llei que no permet però sap molt bé que es fan contractes milionaris a nois de 14 anys. Contractes que són il·legals, com tantes i tantes coses...
Per acabar vull fer-vos una petita reflexió: no seria molt millor per la nostra fràgil economia que els jugadors paguessin el que els hi toca a on els hi toca per les Lligues, les Champions, les Copes del Rei, l'Eurocopa, el Mundial i moltes d'altres? Jo crec que sí. Ja toca un canvi a la llei del futbol.
Així doncs, tant de bo guanyéssim nosaltres aquests diners... tant bé que ens anirien a tots, o no? En fi, lectores i lectors, jo sóc fora de Mataró avui, però quan torni, no us faltarà un escrit sobre Les Santes el dia 27. Que tingueu una bona setmana, gràcies un cop més per llegir-me i recordeu que aquest bloc no fa vacances!! :)
3 comentaris:
Bon dia Martí, jo el que faria és que la gent es desapunti dels clubs i no vagi al camp, deixi de comprar semarretes, ..... si tothom ho fés, deixaria d'haver-hi aquestes xifres.
Troba aberrant que s'idolatri a persones pel sol fet de jugar, a mi ningú m'idolatra i estic solucionant problemes cada dia treballant moltes hores,...... i encara si algú em deixa de pagar no puc fer-hi res.
Un noi es compra una samarreta del seu jugador favorit perque li agrada el equip i idolatra al seu heroi, pero no sap el que hi ha al darrere del negoci de les samarretes.
Les grans marques fan samarretes amb teixits tècnics (teixits amb prestacions alucinants, per exemple, cuan el jugador comença a suar, el teixit evapora ràpidament la suor i fa baixar la temperatura de la prenda perque el jugador estigui sec i fresc. Porten pantalons per sota dels pantalons que comprimeixen els muscles de les cames amb una tensió molt determinada i controlada que retrasar la aparició del cansanci... i moltes coses mes). Cada samarreta de les que les grans marques fan per els jugadors, costen un ull de la cara degut als seus carissims teixits. pero el que el nostre comprador no sap es que al comprar la samarreta "oficial" del seu heroi que acaba de comprar per el mateix preu que costa la samarreta tècnica original, no está comprant el mateix producte.
Es el que en el mon de les prendes d'esport es coneix com una "replica". Aquesta samarreta que es posa a la venta per al gran public, bo i el seu preu prohibitiu, i que el aspecte es virtualment identic a la del original, es una prenda fabricada amb els materials mes barats que la gran marca ha pogut trobar a la xina, amb el que el cost final de la samarreta que es posa a la venta del gran public es una mínima fracció del que costa la prenda de competició. Aixó explica com es possible que una marca de roba faci uns beneficis tan brutals com per poguer desembutxacar les morterades de millions que costa esponsoritzar a un d'aquests jugadors o a un club, que coneixedors dels beneficis que les samarretes amb el seu nom i colors donen a les grans marques, també poden aprofitar per apretar de valent i treure'n un bon pessic. Ah! i no val una samarreta per sempre, per aixó cada any, la gran marca canvía el disseny, perque els fans de veritat renovin la seva compra cada any amb el nou disseny....
Desenganyeu-vos. La majoría dels futbolistes que aquesta temporada es petonejen l'escut cada vegada que marquen un gol, faríen el mateix gest la temporada seguent amb el equip de maxima rivalitat si així s'els hi girés el vent i els seus representants tanquessin un contracte millonari per una sucosa comisió. No senten els colors, son mercenaris de la pilota.
I pobres de nosaltres, encara ens fan vibrar quan marquen un gol!
Ole ole i ole!
Publica un comentari a l'entrada