divendres, 10 d’agost de 2012

Així no

Abans d'ahir, a diferents punts d'Andalusia, es van produir dos robatoris a dos supermercats. Membres de vàries associacions i sindicats van entrar en massa, van omplir diferents carros i van marxar sense pagar cap producte, suposadament, per donar-ho a la gent que no té aliments.

Moment del robatori a Écija, jutgeu vosaltres mateixos/es. | Canal Sur Noticias

Com amb tot, aquests fets es poden mirar des de diferents punts de vista. Està molt bé que un grup vulgui donar menjar a la gent que no se'l pot permetre, i està molt bé que animin i pressionin a les grans superfícies a fer donacions a ONGs, però aquesta no és la manera de fer-ho. Si vols donar menjar, fes com molts/es fem amb Càritas, que comprem el menjar i el duem a un punt de recollida. I si vols que les empreses donin, fes una campanya, escriu cartes als directius i pressiona sense violència per aconseguir-ho, però no pressionis físicament i amb força a una caixera que només està intentant fer la seva feina com cada dia. Calia fer plorar a una noia que deu estar patint la crisi igual que la majoria? Jo crec que no.
No negaré que els supermercats podrien ser més solidaris, però també he de dir que Mercadona, un dels dos supermercats robats, va ser l'empresa que més va créixer a Espanya l'any passat, creant 6.500 llocs de treball, una dada impensable amb la crisi que portem a sobre i que avui celebra el seu cinquè aniversari, des de que Lehman Brothers fes caure definitivament als Estats Units i l'efecte dominó arribés a moltíssims països del món, un d'ells Espanya. Vaja, que una empresa que aporta riquesa i llocs de treball al nostre país (no com Zara, que només guanya fora del país) no té la culpa, tot al contrari, se li ha d'agrair.

Membres del SAT que van participar a un dels robatoris | El Mundo

Tots i totes sabeu que simpatitzo molt amb el Moviment 15M, les accions contra les retallades i les accions que intenten canviar els problemes del món, però en aquest cas no donaré suport a un acte que és un delicte en tota regla, ja que han robat. Sí a les donacions, sí a ajudar a qui menys en té, sí a apretar als que més en tenen, però no d'aquesta manera. I sí, és cert que els que hi van participar han estat detinguts i Urdangarín  i molts més corruptes segueixen lliures quan no ho haurien d'estar, però això no és excusa per poder cometre tants delictes com vulguem, per molt injust que sigui.
Hi ha millors maneres d'ajudar a la resta, però d'aquesta manera no es fa, així no.

3 comentaris:

Joana ha dit...

Molt ben dit... jo també penso el mateix.

Daniel ha dit...

Com poden criticar els que roben robant, s'ha de ser molt incult.

Cronos ha dit...

company, tens rao en tot menys en una cosa.

La crisi de Lehman Brothers la vam patir al 2008 i va provocar la implosió de la bombolla inmobiliaria espanyola. La incapacitat de bancs i caixes de acceptar les perdues va provocar que tothom busques refinanciació mentres arribaven temps millors (per aixó el preu de la vivenda no va caure en picat com era de esperar). i tothom, (tinc que dir-hom, el govern zapatero el primer) anava aplaçant trobar una solució al problema fins que vam esgotar la nostra capacitat de financiar-nos i com diuen mes enlla del ebre..."de esos polvos estos barros".

Si s'hagues estat disposat a fer passar als bancs exposats a hipoteques poc fiables per la maquina de picar, ara estariem com alemania, pero com que molts d'aquestes caixes estaven gobernades per polítics, la cosa hauria quedat molt malament, així que van volguer fusionar-les en la creença de que si eren massa grosses, no podían fer fallida ja que el capital combinat era massa potent. pero es va reaccionar tard i malament. Quan va arribar el impresentable d'en rajoi, alló no ho salvaba ni Deu, i d'aqui el desgavell de Bankia... i espera, perque de les altres no s'ha parlat i també estaven tan exposades com bankia...


El que vull dir es que la crisi del 2008 va ser una cosa, el que patim a espanya es un altre, i per culpa de grecia i de espanya, ara la resta de europa esta patint inestabilitat finançera, per culpa de una colla de politics que - em perdonareu- no saben fer la "o" amb un canut. He conegut a forces politics amb carrec i malhauradament, molts de ells no duraríen ni una setmana en un carrec de responsabilitat similar a la empresa privada.

I així ens va...