dimecres, 21 de novembre de 2012

Prou.

En els últims dies torna a haver incertesa, preocupació i por entre Israel i la Franja de Gaza degut als atacs que intercanvien ambdós bàndols. Un cop més, amb molta injustícia de cara al poble palestí, que, com sempre, es veu acorralat i amb molts menys recursos que els israelians, i això queda reflectit en el nombre de víctimes que té cada cantó. Evidentment, cap acte de violència està justificat, però és del tot normal que els habitants de Gaza es vulguin defensar amb els recursos que trobin.

Foto: andes.info.ec

Tota guerra és absurda, no val la pena perdre el temps matant a qualsevol del bàndol contrari, que segurament és igual que tu i té família, una persona que no té la culpa d'aquesta situació desastrosa. Tot i així, aquesta guerra és encara més absurda, i és que qui controla tot el que passa són dos països que no protagonitzen la batalla: Egipte pel cantó palestí i el totpoderós Estats Units a favor dels israelians. Tot per interessos de diners, interessos polítics, interessos dels que només gaudeixen els més rics, els multimilionaris i que provoquen guerres com aquesta on qui moren són els civils.
He decidit recuperar un poema que vaig fer l'any 2009 i que vaig presentar al concurs d'aquell mateix any per Sant Jordi de l'Anxaneta, on vaig guanyar amb el següent text a favor del poble palestí i en contra dels atacs abusius de les forces israelianes:


Notícies des de Gaza


Homes separats per armes,
pobles envaïts per bombes,
país tallat per l'espasa,
són notícies des de Gaza.

Sento pena, ràbia i fàstic
i tot m'omple de tristor,
sembla pensat per un ase,
són notícies des de Gaza.

Terra de fills sense pares,
lloc de pares sense fills,
famílies sense casa,
són notícies des de Gaza.

Es veu tot de blanc i negre,
el paisatge de dissort
destruït tot per la brasa,
són notícies des de Gaza.


Només em queda afegir que ja n'hi ha prou d'aquest color, un color en escala de grisos. NO a qualsevol guerra, SÍ al diàleg i SÍ al Dret a Decidir del poble palestí, sotmès a una repressió injusta.

2 comentaris:

Elisabet ha dit...

Molt ben dit!!!!

Cronos ha dit...

No fa gaire, vaig haver d'anar a Israel per feina i vaig veure les dues cares de la moneda. Una, molt coneguda, que es la dels pobres palestins sota la opressió de la bota sionista. Pero sovint s'oblida l'altre. La del ciutadà israelita normal i corrent, que indenpendentment de que es digui Shlomo o Mohammed o que ressi contra el mur de les lamentacions o mirant cap a la meca, tenen dret a dormir tranquils sense que a ell i als seus fills els hi caigui un coet disparat desde el costat palestí. O poder anar tranquilament en familia a un restaurant sense haver de pasar a la entrada un control de seguretat que no te res d'envejar a un aeroport per evitar que es coli un suicida i voli tot el restaurant amb tota la gent adintre... i moltes coses així.

Aquesta es una historia que te dos cares i cal coneixerles totes dues. Cap dels dos costats diu tota la veritat i cap dels dos costats esta lliure de culpa.