dilluns, 2 d’abril de 2012

Decisions sense fonaments

Dimarts passat va produir-se un ensorrament al carrer Sant Antoni de Mataró on, per sort, no hi va haver ferits. Les imatges han donat la volta per totes les televisions locals, autònomes i nacionals. Això sí, no és un ensorrament habitual, i és que hi ha una polèmica misteriosa al voltant d'aquest fet. I aquesta polèmica és la protagonista de l'escrit d'avui.
Tot va començar el 23 de febrer, quan va caure una casa en aquest carrer després d'haver volgut fer un pàrquing en un edifici on això és completament impossible, ja que totes aquestes cases antigues de Mataró van ser construïdes sense fonaments. A més, les parets d'aquestes antigues vivendes tenen importants filtracions d'aigua del mar, ja que encara que el mar quedi lluny, l'aigua que hi ha sota el terra mataroní arriba força lluny. És per això que en algunes d'aquestes cases hi ha antics pous d'aigua salada, i ho puc dir amb seguretat perquè jo en sé d'un cas.
Què va passar? Doncs que després de caure aquesta casa, pràcticament un mes després, van aparèixer unes esquerdes monumentals. Això va ser el dijous 22 de març. Després d'aparèixer aquestes esquerdes, el govern Mora va exigir a la constructora que va armar tot aquest percal que apuntalés les cases amb esquerdes, cosa que l'empresa no va fer. Per sort, aquell mateix dia, i sense donar temps a que els veïns agafessin res més que el necessari, van desallotjar a les famílies que vivien a les cases del costat de la primera que va caure. Afortunadament, quan la casa va caure, dimarts passat, les famílies no eren dins, però es va poder veure quina desgràcia hauria pogut ocórrer.

Tot i així, la cosa no queda pas aquí. La constructora assegura que va demanar a l'ajuntament que fos ell qui finalment apuntalés la casa, ja que l'edifici no era de la seva propietat. A més, l'empresa assegura que l'ajuntament és qui té els informes de l'estat dels edificis de la ciutat. Seria culpa d'aquest ¿malentès? el motiu pel qual va caure la segona casa del carrer Sant Antoni. S'ha de recordar que qui va aprovar les obres sabent que aquests edificis no tenen fonaments va ser l'ajuntament. El que és una vergonya és que aquestes famílies ho poden explicar pels pèls, ja que el mateix dia en què van sortir les esquerdes podria haver-se ensorrat l'edifici.  El més important ara no és interposar-se demandes mútuament com estan fent l'Ajuntament de Mataró i Unipark 2000 SL, l'empresa constructora, sinó assegurar-se de que això no tornarà a passar ni en aquest carrer ni en cap altre.

2 comentaris:

Daniel ha dit...

L'Ajuntament no deu tenir calers ni per apuntalar una casa, i com que deu deure diners a moltes empreses ningù deu haver volgut oferir-los el servei. Mataró te l'ajuntament que es mereix, a veure ara els pijo-progres del centre que diuendel seu magnífic alcalde.

Cronos ha dit...

A veure, relativitzem. Personalment estic força desencantat amb la clase politica i parteixo de la base de que tots els politics "profesionals" son iguals, o casi.

En aquest cas donem al cesar el que es del cesar. El ajuntament no te calers, pero es també just reconeixer que la situació ja era així quan van entrar el nou govern. Tinc la sospita que si el nou alcalde hagues conegut en profunditat el "pastel" que es trobaria, potser no hauria agafat la alcaldia amb els sonriures de la nit electoral.

La caixa no sols estava vuida, si no que hi havia numeros vermells (Pumsa, la empresa municipal "únicament" te un deute de mes de 150 millons). Aixó son forces mes de 1000 Euros per mataroní. I aixó nomes es PUMSA.. i les altres???. Com hem arribat a aixó? a on son els responsables de aquest desgavell?

A la empresa privada, amb la nova llei, un empresari incompetent que aboqui la seva empresa a la ruina te de respondre amb els seus bens. Li farán el mateix als gestors municipals que han estirat mes els braços que les manigues?

A islandia, a aquests responsables (o tindríem que dir irresponsables?) ja els haurien engarjolat. Ens falta encara molt que avançar en democracia.