dijous, 3 de febrer de 2011

Una grande y... ¿libre?

Bona tarda. Avui el bloc torna a posar-se en marxa després d'un temps en stand-by. M'agradaria començar aquest escrit dient-vos que aquest post comença una nova etapa al bloc. Una nova etapa on comentaré i diré més la meva sobre temes d'actualitat i és que, bàsicament els meus escrits es basaran en l'actualitat: notícies, esports, declaracions, comentaris... Doncs ja informats, benvinguts un cop més!

Una grande y... ¿libre?


Com és ben evident, la campanya electoral (o camp de batalla) està ben començada. Els senyors del PP s'hi han lluït des de només començar aquest 2011. Des de la idea d'Aznar de fer una Espanya sense barreres ni fronteres, vaja, eliminant els governs autonòmics i, per tant, donar menys poder a les comunitats reprimint la paraula del poble.

La meva pregunta és: Si Catalunya i el País Basc no fóssim "tan radicals i separatistes", els hi interessaria això? Doncs no. Amb tot això el que volen és tenir controlades a les comunitats autonòmiques com titelles, sobretot "a les que aspiren a ser mini-estados". Aquest partit que, ho vulguem o no, acabarà governant, em recorda molt a la famosa frase que titula aquest escrit. Però, he posat la paraula "libre" entre cometes perquè he fet una petita reflexió:
Si ens volen tenir així de controlats, es pot dir que aquest país arribarà mai a ser lliure?


Per altra banda, el PSOE està més pendent d'un tema ja assegurat: dimitirà ZP? Està claríssim que no. Ja l'estan deixant cobert de glòria amb les paraules que li han deixat perquè marxi per la porta gran. El que hauria de fer ara mateix el PSOE, i sobretot el PSC, és defensar el poder del poble, de la gent. Cosa que jo associo a les comunitats autònomes. I, per tant, plantar cara i parar els peus a una dreta cada dia més extrema. Una dreta que s'alimenta criticant al govern en comptes d'ajudar-lo, de col·laborar, de donar idees i deixar de dir que no tot el dia. Evidentment, amb l'ajuda d'Intereconomía, Veo7 i d'altres cadenes que administra la dreta espanyolista i m'atreveixo a dir anti-catalanista. I ho demostren amb exemples com el de recórrer tant com sigui possible qualsevol llei que doni importància alguna al català i, evidentment, a l'Estatut que vam votar els catalans i les catalanes ara ja fa cinc anys.

I mentrestant, TV3 es preocupa més de si en Mas va a pendre un cafè o un cacaolat amb reportatges d'una campanya post-electoral i fer actes polítics amb l'excusa del llibre de Pilar Rahola que defensar Catalunya amb reportatges com els de Jordi Évole (el Follonero), que, de moment, és el que està donant un cop de puny a la taula amb grans reportatges i experiments (com per exemple portar a Carlos Fabra a Arenys de Munt, el primer poble amb un referèndum independentista).
En fi, l'esquerra hauria de tornar-se a aprendre la lliçó que parla dels seus principis en què defensaven el poble i no la cadira en un ajuntament o un parlament. I per altra banda, els que diuen ser molt d'esquerres es converteixen en dreta quan es preocupen més de fer-se una foto amb una pancarta okupant una oficina de T-R-E-B-A-L-L-A-D-O-R-E-S! que no plantant cara als que diuen que els catalans som nosequè o nosequantos. Si lluitéssim junts, ho aconseguiríem. Però això, per molts i moltes que prometien molt en el seu dia és una pèrdua de temps. I els polítics, tal i com he dit, els importa molt el seu 'trono'. I als que aspiren a ser-ho, els preocupa encara més ser prou "bons nanos" com per entrar a les llistes.
Visca Catalunya i els catalans i catalanes treballadors/es i lluitadors/es!

Per tancar l'escrit, vull donar les gràcies a Alícia Romero per lluitar realment per Mataró i pels que hi vivim i desitjar-li el millor allà on sigui! També vull demanar respecte a l'hora de comentar tal i com jo ho he fet. Gràcies i fins el proper escrit d'aquí a una setmana.

3 comentaris:

Joana ha dit...

Quina contundència!

Elisabet ha dit...

Ets un crack!!!! Més clar impossible!!!!

creatiu ha dit...

Marti Presidente!!