dimarts, 24 de gener de 2012

En memòria teva

El passat 30 de desembre l'Elmer, el meu gos, amic i company de pis ens va haver de deixar en motiu d'una infecció escampada pel seu cos que no el deixava caminar ni pràcticament beure ni menjar. Va ser una mort molt sentida i en uns moments que ja eren delicats per si sols després de la recent mort del meu estimat tiet Jaume, una mort que ens va afectar moltíssim a tota la família, amics i companys.

L'Elmer ha estat un gos que us vaig presentar aquí, al Bloc, poc després de començar a editar-lo. El vaig adoptar amb la mare que em va parir a la gossera el dia abans del meu aniversari. Era un gos amb por que havia estat maltractat a Andalusia i que aquest fet el va marcar per tota la vida amb una por eterna a les escombres i fregones. Va ser un gos que va costar acostumar-lo a sortir a passejar i a portar una vida normal, però que amb esforç, ganes i confiança va aconseguir-ho. Amb tot el que un gos comporta, ha estat un plaer cuidar d'ell fins l'últim moment. És un gos que ha passat per diferents infeccions i problemes de pell, però no el penso recordar ni per això ni pel seu final, sinó pels moments difícils en què ens va acompanyar i consolar a la seva manera, que era carinyós i divertit, sempre amb ganes de gresca i de conèixer nous gossos i persones.

Elmer, el gos que ens va acompanyar a molts i moltes, el gos que ens rebia quan arribàvem a casa, el que no volia que sortíssim d'ella i el que sempre, sempre, estarà al meu cor.
Gràcies per tot, Elmer.

5 comentaris:

Joana ha dit...

Vares tenir una gran paciència, i estima, amb ell. Fins que el vares convèncer que no li faries cap mal, t'estimava molt.
No se com s'ho feia, però sabia quan venies molt abans que obrissis la porta.
Jo també el trobo a faltar.

Glòria ha dit...

Oh, ho sento, no ho sabia pas :-( Va ser també un gos molt fotografiat, i el seu nom el coneixíem molta gent. Em sap greu, Martí.

Daniel ha dit...

Com el trobaré a faltar pobret, m'encantava donar-li menjar d'amagat i veure la cara en plan "que no et vegi la mama"... ai Elmercito!

Elisabet ha dit...

Un gos molt bò i carinyós... Sempre el recordarem!!!

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

No se imagina uno lo que se añora, hasta que no lo pierde.
Yo aún tengo muy reciente la pérdida del mio y sé lo que se siente. Un abrazo.