dilluns, 19 de març de 2012

Fer esplai

Quan algú em pregunta què faig el dissabte a la tarda o per Setmana Santa, o en d'altres ocasions, no tinc cap vergonya de dir que vaig a l'esplai. Tot al contrari, estic orgullós de ser esplaier i de poder dir que el setembre farà deu anys que ho sóc.
Hi vaig perquè allà hi he fet amics, perquè allà hi passem tres hores en què aprenc, ric, parlem i pensem fent activitats organitzades per gent que no té masses anys més que jo i que, voluntàriament, dediquen hores a organitzar bones estones.
 
Foto: Esplai Garbí

Gràcies a l'esplai tinc amics que han passat a ser gent molt important a la meva vida, m'he socialitzat més amb nova gent, he après com muntar una tenda, saber mirar un mapa i que la vida es pot veure des de diferents punts de vista. L'esplai és un lloc on es transmeten valors i creixes com a persona al costat de persones més petites i més grans. Hi ha una cosa que jo sempre dic: l'esplai és un estil de vida. I ho és perquè quan ets allà o te'n vas de colònies o campaments tot és diferent, són moments en què t'oblides del dia a dia i els problemes es poden debatre i després esvair amb l'ajuda dels que t'envolten.
La relació monitor/a-nen/a és un tema interessant també dins de l'esplai, i és que en aquests anys he pogut descobrir que un/a monitor/a pot convertir-se en algú amb qui compartir confidències i algú amb qui pots confiar o demanar consell per algun fet que et preocupi. Es veu clarament que una persona que és monitora ho és perquè li agrada i perquè té una motivació a l'hora de dedicar temps lliure a preparar hores d'activitats.
Molts cops m'han preguntat si vull ser monitor i els mateixos cops he respòs 'sí', sense pensar-ho dos cops! Per mi anar a l'esplai és un moment únic setmana rere setmana i vull ser monitor per veure l'esplai des d'un altre punt de vista i per poder fer que altres nens i nenes tinguin el mateix sentiment per l'esplai que he tingut jo els últims nou anys.
 
Cartell dels 30 anys del Garbí i logo d'Esplac.

I és que cada any espero que arribin els campaments, deu dies on desconnectar és molt fàcil, on la convivència és genial i cada moment és viscut al 100%. Són deu dies a part del món real, on no hi ha preocupacions i on riure és una paraula repetida constantment. També reconec que cada any espero amb candeletes les colònies de primavera, la sortida de tardor, i també qualsevol trobada amb gent de la meva edat.
Aquest curs l'esplai que m'ha vist i fet créixer fa 35 anys, que es diu ràpid. Això fa que encara em senti més orgullós de formar part del Garbí. A més, d'aquí a poc celebrarem la trobada general d'esplais que formen part d'Esplac (Esplais Catalans), i amb moltes ganes aniré a presumir i gaudir de la cada dia més famosa #energiadelesplai de la qual us parlo avui.


Vídeo: Esplai Garbí (15/05/2004)

Així doncs, recomano a qualsevol pare o mare que apunti als seus fills a un esplai, l'experiència val la pena! Per acabar, vull saludar a la Berta, una monitora que vaig tenir ja fa uns anys i de la qual en guardo molt bon record, que sé que es llegirà aquest escrit :)
Jo torno dijous amb un escrit sobre Litivenko, l'home assassinat pel Govern de Putin. Fins llavors!

3 comentaris:

Eva ha dit...

Hola Martí!

Sóc l'Eva, la cap de comunicació d'Esplac. M'ha agradat molt el teu article i el teu bloc!

És per això que et volia proposar que sortís al nostre bloc www.trialesplai.cat, en què volem donar a conèixer l'experiència de participar a l'esplai amb articles escrits per gent com tu, que viu l'esplai intensament :)

Si t'agrada la proposta o vols que en parlem, em trobaràs a comunicacio@esplac.cat

Moltes gràcies!

Daniel ha dit...

M'ha encantat el video, no recordo haver-lo vist! Mare meva com has crescut XD

ha dit...

És bonic anar a un esplai (en aquest cas jo vaig a un Cau, però si més no el sentiment ve a ser el mateix), igual que és bonic ser monitor després de passar mitja vida com a nen. El punt de vista canvia i segueixes tenint vivències noves i aprenent dels peques, creixent i evolucionant amb ells, es una experiència que s'ha de viure i t'engresco a que, d'aquí 3 anyets comptats, segueixis com tu dius "fent esplai"...
T'ho diu una que encara gaudeix del lleure!

Petonets Martí!