divendres, 16 de març de 2012

Ole tu!

Ja no és cap novetat que l'espanyolisme no pugui viure sense atacar el catalanisme. Les pedres contínues que ens són llançades atacant-nos i deixant-nos com la pitjor comunitat autònoma en tots els aspectes comencen a cansar, i avui el meu objectiu és mostrar com i per què ens estem cansant.
(Portada El Mundo 29/12/2010 - Foto i peu de foto)


PROBLEMA
Es barregen masses fets alhora: futbol, ideologies, lloc de residència... Ni tothom a Catalunya és independentista ni tothom és del Barça. I aquests tòpics, juntament amb la propaganda i campanya que en fan els mitjans d'ultra-dreta fan que l'odi cap als catalans i bascos vagi en augment de portes enfora. Com és possible que en una connexió en directe al telenotícies d'Intereconomía es parli de les manifestacions a València contra l'actuació policial dient que hi havia radicals de tot tipus: catalans, bascs... ? I el més gran problema és que ningú fa res per parar-los els peus, ja que hem pogut comprovar com se les gasten. A més, és un tipus de premsa podríem dir que és imparcial, ja que critica al govern i a la oposició (tot i que uns abans del 20N i els altres després :P)
 
Aquests mitjans són insostenibles econòmicament i van néixer per atacar al PSOE a través de la TDT Party


CONSEQÜÈNCIES
L'enfrontament i la radicalització dels bàndols catalanista i independentista (que no són el mateix) amb els espanyolistes i anti-catalanistes (que tampoc són el mateix). Tot i així, això fa que una persona que abans no li feia res formar part d'Espanya s'estigui plantejant l'opció de com seria una Catalunya independent. I és per això que avui en dia la meitat dels catalans i catalanes votarien en un referèndum vinculant sobre aquest tema. I la xifra va en augment, i amb un govern com el de Rajoy en que serem una comunitat que serà de tot menys autònoma la cosa seguirà augmentant. A més, quan hi ha estudis que demostren una Catalunya sostenible econòmicament parlant que donen suport a una hipotètica independència encara ens fa pensar-hi més. Fins i tot un andalús al programa 'Salvados' durant l'entrevista al President Pujol va reconèixer que seria una bona opció el fet d'una Catalunya fora d'Espanya.
 
Entrevista a Pujol a 'Salvados', La Sexta (Foto: El Terrat)

SOLUCIÓ
De solució només n'hi ha per via penal, i ja veiem qui mana i quant triga la justícia. I quan arriba ho fa fatal (per exemples, fer clic aquí). No és qüestió de fer callar a diaris com ABC, El Mundo i cadenes com Intereconomía o la COPE, sinó posar límits al respecte i a la dignitat d'un país i una cultura que mou a milions de persones.

Bé, després d'aquesta petita reflexió us anuncio que diumenge (demà passat), sortirà un nou escrit i que n'hi ha un que té a veure amb el que acabeu de llegir que s'està començant a cuinar. Ja us n'avançaré més :P
Que tingueu un bon final de setmana!!

5 comentaris:

Joana ha dit...

El problema és que molta gent creu aquestes mentides, d'aquí que "allà" tinguin aquest concepte de nosaltres, els catalans/es.
Una molt bona reflexió Martí.

Elisabet ha dit...

Jo sóc de les que amb el pas del temps, tinc més clar que l'independència seria un bon camí....muak!!!!!!

Daniel ha dit...

Aquests medis que no tenen cap ètica periodística no fan més que calar foc a l'opinió pública a base d'humiliar els Catalans. L'enveja és molt dolenta i l'independència l'única sortida.

Glòria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Glòria ha dit...

Estic molt d'acord amb tu en això: "Es barregen masses fets alhora: futbol, ideologies, lloc de residència... " Jo que tracto amb gent fora de Catalunya, ho veig i ho visc sovint.
Molt bon article, Martí.