dimecres, 10 d’octubre del 2012

Deu

Aquest mes, octubre del 2012, fa deu anys que vaig entrar per primera vegada a l'Esplai Garbí. Sembla mentida que deu dels quinze anys que tinc els hagi passat sent garbitenc, no puc pensar en fets de la meva vida i que no em vingui un record, sempre dolç, de l'esplai.
Vaig entrar el 2002 amb ben poques ganes, encara que no vaig trigar gaire a descobrir que aquelles tres hores setmanals on jugava amb nens i nenes de la meva edat eren molt millor que mirar la tele o no fer res. Aviat em vaig endinsar amb ganes en aquest món màgic on és fàcil riure i passar-s'ho bé dissabte a dissabte i amb les colònies i campaments, experiències lluny de la rutina i l'avorriment. A l'esplai he crescut i m'he format, he estat educat i m'han ensenyat valors essencials com el respecte, a més dels drets dels infants i humans. He après, des de petit, a viure i conviure, a compartir i a conèixer, a ser qui vull ser.

Amb el pas dels anys he conegut molta gent amb moltes ganes de fer esplai, algunes que he tingut la sort de retrobar-m'hi amb motiu dels 35 anys del Garbí, d'altres que encara cada setmana veig, i alguns que han arribat a ser gent important per mi. Recordo quan vaig arribar-hi, que el grup de joves, Tramuntana, encara no eren monitors/es, i més endavant ja van ser-ho i avui en dia segueixen la seva vida des del punt en que no tot es pot compaginar. És maco veure aquest cicle, i tenir la sort de tornar a veure Tramuntana, però aquest cop com a actual i nou grup de petits a l'esplai. I és maco també veure com, poc a poc, els que eren companys d'altres grups han passat al monitoratge, que és on pretenc arribar d'aquí a un temps.
Anar a l'esplai no és aparcar als nens, ni és dur-los a l'escola. Anar a l'esplai és obrir les portes als infants perquè gaudeixin de grans estones amb d'altres nens i nenes que acabaran sent amics seus, possiblement per molts anys, tal i com m'ha passat a mi, que avui en dia segueixo anant-hi amb ganes per trobar-me amb gent increïble amb la que rius, parles, descobreixes i gaudeixes. Igualment pel fet de fer sortides de varis dies, no és enviar als nens fora de casa, sinó regalar-los dies, siguin dos, cinc, o deu, en els que conviuran amb companys amb els que podran compartir grans estones.

Intercanvi internacional d'acollida 2010.

A Les Esmandies hi he jugat hores i hores, però també arriba un punt en què els jocs ja no és el que t'agrada, i a l'esplai aquest canvi l'he viscut amb monitors/es que han dedicat el seu temps lliure a preparar-nos, perfectament, activitats més enfocades a les nostres preocupacions, a la nostra opinió, a la nostra edat. Això és el que demostra que l'esplai és obert a tothom, als infants i als joves.
Cançons, excursions, colònies, campaments, trobades, un intercanvi internacional, jocs, activitats, tallers, amistats, valors, natura, educació... són moltes les coses que m'enduc del que, de moment, ha estat el meu pas per l'esplai. I espero que la meva història, de moltes pàgines, viscudes a l'esplai encara li quedi força espai per anotar-hi les vivències que encara em queden amb el Garbí.

Només puc agrair-vos-ho.

Esplaiada, trobada general d'Esplac 2012.

2 comentaris:

Joana ha dit...

No hi ha cap dubte que t'agrada... no hi faltes cap setmana!!

Anònim ha dit...

Com passa el temps, et veig de monitor molt de temps!