dilluns, 9 d’abril del 2012

Revolució en vers

Recomano escoltar la cançó abans o després de llegir l'escrit, però sobretot cal escoltar-la!

Últimament, crec que ja us ho havia comentat, em baso en cançons a l'hora d'escriure alguns posts. L'escrit d'avui està basat en la cançó "El Libertador", d'Ska-p, un grup amb cançons reivindicatives. La cançó tracta de la revolució sud-americana, però jo no parlaré d'això, sinó que utilitzaré la lletra d'aquesta cançó per descriure la situació actual a Espanya amb aquesta crisi que portem a sobre.
Entre miseria, hambre y desolación, en el fango alguien plantó una flor. Un tal Bolívar le dicen 'El libertador'. Així és com comença la cançó, i jo en aquesta frase veig la crisi a la que ens han portat bancs i polítics, però alhora la flor d'esperança que va plantar el moviment #15M fa gairebé onze mesos i que ha canviat brutalment la manera de veure les coses. Fa unes setmanes ho comentàvem en una trobada de joves a la que vaig anar, i és que des de que va començar tot el moviment les coses es veuen des de tres punts de vista: el dels que estan a favor, els que estan en contra i el del poble. Bolívar va ser un revolucionari que va lluitar per l'independència d'alguns països sud-americans i el #15M lluita per la llibertat i els drets que ens corresponen i que no se'ns donen. La cançó segueix amb Ha comenzado una nueva revolución, y esta vez avanza con convicción, on també hi podem trobar una similitud amb la força i la influència que ha comportat aquest moviment a la societat.

Reforma agraria y justa redistribución: sanidad, cultura y buena educación. En aquest vers que segueix, demostra clarament que és el que necessitem i també podem reflexionar amb que Mariano Rajoy és el que ens està traient, o millor dit, robant. A més, el Govern Rajoy ja ha assegurat que aquesta setmana que ve ens anunciarà més retallades en sanitat i educació, com si el senyor Mas no ens hagués retallat prou. Socializar y no a la privatización, mejoras laborales pa'l trabajador. Lo que la tierra ofrece es de la población contra la obligarquía y el explotador. Després d'aquesta frase pot ser que rigueu una mica, ja que fa poc més d'una setmana estàvem en vaga per culpa de que els populars estan fent just el contrari amb la seva reforma contra els i les treballadors/es i afavorint als qui ens obliguen i als qui exploten a treballadors que cobren en negre amenaçats en ser acomiadats. A més, ara, encara que tinguis contracte pots ser acomiadat sense motiu, pel que qualsevol persona pot ser acomiadada en qualsevol moment sense cap motiu.

Així doncs, podem veure que no cal anar gaire lluny per veure i viure els problemes que creiem que són lluny de nosaltres. Tenim la sort de no ser sota cap dictadura com alguns països americans, però també hem de ser conscients de que hem de seguir amb la lluita que vam començar i que ha quedat aparcada en els últims mesos. Cal seguir amb el moviment #15M i sortir al carrer per defensar els nostres drets, sense por! Com bé diu aquesta cançó, se avanza al caminar cuando se tiene ilusión, i aquesta il·lusió és la que hem de tornar a tenir dins nostre. Enséñale los dientes a la cara al Tío Sam, que aquí és el govern d'ultra-dreta que està destrossant el que ha costat molts anys aconseguir.
Així doncs, aquest any toca tornar a engegar el foc que vam encendre a les places d'arreu del món! Perquè hem demostrat que ens sabem organitzar i sabem fer-nos sentir. Molt aviat arriba l'aniversari d'aquest moviment, i aquest bloc ho celebrarà enèrgicament. Aquí us deixo la promo:

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo estic totalment en contra de fer retallades en Sanitat, però si que crec que cal millorar molt els mecanismes que permeten l'accés a la Sanitat. La Sanitat no és gratuita, es paga amb els impostos de tots, el que no pot ser es que segueixi siguent insostenible (això ho demostren les interminables llistes d'espera). També hi ha d'haver un major control sobre a què dediquen cada euro els hospitals. La Sanitat no és una ONG, és una empresa que tots mantenim i on hi treballen milers de persones que han de cobrar, i tots ens en beneficiem... per tant tots hem d'aportaf per igual. I qualsevol persona que no tingui permís de residencia ha de tenir sanitat privada obligatoria, a Austràlia funciona així i els hi va molt bé no crec que siguem diferents.

Joana ha dit...

S'ha de lluitar contra el frau, no indultar els defraudadors.
La sanitat pública i la educació no s'han de tocar, però avui ja hem sabut que no serà així.
Estimat Martí, ens espera un futur dur, on sols podran estudiar els que tinguin diners.
Mala cosa, molt mala cosa.